¡Descarga Esquema tema 4 y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia de la Edad Media solo en Docsity!
Cristianisme,
esglèsia i
espiritualitat a
Orient i Occident
Introducció
- Constantí (Edicte de Milà - 313): Cristianisme pasa de ser una religió perseguida a ser la de l'Imperi romà (Teodosi - 380). Posteriorment tb serà la religió dels territoris germànics a Europa.
- L'expansió de l'esglèsia és paral.lela a la dels regnes germànics (obtenint cada cop + poder).
- L'esglèsia decideix que el personatge + important de la jerarquia cristian sigui el Papa (discutit x el Patriarca i l'Emperador d'Orient).
- Importància del moviment monacal: Comunitats religioses dedicades a expandir el cristianisme a llocs remots. Son considerats els "salvadors" de la cultura (als escriptorio es copien
manuscrits i llibres). Al no saber gairebé ningú llegir ni escriure, l'esglèsia acaba monopolitzant l'escriptura, siguent a +, l'única capaç de crear
documents (dotant-la de moltíssim poder).
Organització
inicial
Orient
Occident
Dividida en patriarcats
Dividida en esglèsies nacionals
1. Concili de Nicea (325): 2. Concili de Constantinopla (381): 3. Concili de Calcedònia (451):
3 patriarcats (Roma, Alexandria i Antioquia)
4 patriarcats. Bisbe de Constantinopla demana el seu. (Roma, Alexandria, Antioquia i Constantinopla)
5 patriarcats. (Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinopla i Jerusalem). El de Constantinopla serà el + important.
- Papa (patriarca de Roma). Des d'un inici, dins l'esglèsia hi ha 2 poders oposats: Papa (Roma) vs. Patriarca (Constantinopla).
- A partir desaparició Imperi Romà, el territori es divideix en regnes germànics, cadascún dels quals constituirà una esglècia nacional pròpia:
a) Africa Nord: Capital, Cartago (5 províncies)
b) Gàlia: Capital, Aslès (4 províncies)
c) Irlanda: Capital, Dublin
d) Hispània: Capital, Toledo (5 províncies)
e) Itàlia: Capital, Roma (3 províncies)
A cada capital hi haurà 1 Bisbe
Cristianisme,
esglèsia i
espiritualitat a
Orient i Occident
Jerarquia
eclesiàstica
de l'esglèsia
Clergues
Esglèsia
Militant
Trionfant
a) Fidels
b) Clergat
a) Morts
b) Màrtirs
c) Sants
a) Regulars: Viuen dins societat
b) Seculars: Viuen sota domini
d'una regla (ex. Monjos)
Diferències
1. Tonsura (coronilla) 2. Hàbit (túnica). Objectius: 3. Incompatibilitat
amb altres oficis
4. No podien tenir
càrrecs làics (ni reis, ni fusters, etc.)
5. Tenien privilegi
de fur (no regulats x codi civil ni legislació comunitària)
a) Que tothom veies que era clergue.
b) X demostrar humilitat i pobresa.
de què viuen?
b) Esglèsia (cada vegada + rica degut a monopoli del perdó)
a) Caritat.
Com? a) Donació proànima (vell rebre perdó donant terres)
b) Delmes (camperols paguen 1/10 part collites)
c) Oblacions (donacions 1º fruits de la temporada)
d) Primícies (almoines assidues donades a l'esglèsia)
6. Celibat (no mantenir contacte carnal amb dones degut a que l'única obsesió ha de ser Déu
(aquí hi ha debat amb esglèsia oriental)
390 - Concili Granada:
(determina que clergues han de ser célibes)
(Occident interpreta que tots, Orient nomes aquells x sobre Bisbes + monjos)
Sacrament
Ordenació
requisits: a) + 30 anys
b) x elecció esglèsia (molts familiars i enchufats)
Estructura
**1. Patriarques:
- Primats:
- Metropolitans:
- Bisbes:**
Cadascun dels bisbes + importants establerts a Orient (+ important Constantinopla). Prerrogatives:
Bisbes + importants de les esglèsies principals. Encarregat de l'esglèsia de la província + gran. Prerrogatives:
a) Nominar bisbes de totes les seus episcopals
dels patriarcats.
b) Inspecciona les terres del patriarcat.
c) Convoca concilis amb tots els bisbes.
a) Nomena bisbes de les seus episcopals
de les ciutats del regne.
b) Convoquen concilis nacionals (del regne).
c) Nomenen als bisbes metropolitans.
Es el Bisbe principal de província. Prerrogatives:
a) Tb participa en els nomenaments de Bisbes de província (ciutats)
b) Convoca concilis metropolitans
Base fonamental de l'expansió de l'esglèsia sobre el territori.
Bisbes de la ciutat i la seva àrea d'influència (Diòcesi).
Prerrogatives:
a) Nomenen clergues de poble en la seva Diòcesi (dividida en parròquies (bàsiques
x l'expansió territorial) gestionades x un rector).
b) Controlar totes les parròquies mitjançant: Visites parroquials (Arxius Diocesans).
Dintre la Diòcesi hi ha:
Orient
Occident
a) Preveres:
b) Diaques
- Subdiaques
- Exorcistes
Granollers
Mataró
Barcelona
Metròpoli (Metropolità)
Bisbe
Bisbe
Parròquia
(Rector)
3 diòcesi (Granollers, Mataró i Bcn)
1 Província (Barcelona)
Cristianisme,
esglèsia i
espiritualitat a
Orient i Occident
El monacat
- Representa el pensament de l'Edat Mitjana i els preceptes de l'esglèsia (obediència, humilitat, esforç treball, menjar frugal, etc.)
- S'inicia a Orient i s'expandirà cap a Occident.
Monacat
Oriental
a) Gent + combativa, amb + presència a la política (a occident + obedients i tranquils, + centrats en qüestions eclesiàstiques i + supeditats al Papa.
(Es dediquen a resar, no a la política).
b) Són agents de cristianització en llocs molt llunyans.
c) Són un espai de conservació i creació de cultura (còpies, recuperació i conservació de cultura (obres clàssiques).
Característiques
Com s'origina?
- Apareix a Orient.
- Els seus origens + remots els trobem en els Eremites o Acetes (molt especialment en territori d'Egipte). Gents que decideixen viure sols (x dedicar-se a Déu).
Vivien de petites manufactures i de la caritat.
- Aquesta soletat a alguns els hi donarà rendiments degut a que un cert número es convertiran en una mena "d'oracles" per a molta gent.
- Vivien en: Soletat, silenci, oració, penitència, austeritat suprema, poc menjar, viure només x a Déu.
- A partir d'aquí, molts van veure positiu crear una comunitat (degut el gran número d'individus que podien juntar-se), sota unes normes (regles monàstiques). - Conclueixen en:
1º Crear una regla monàstica (determina com s'ha de conviure en un espai monacal. Organitza tota la vida dels monjos).
2º Crear una figura d'autoritat (un monjo superior)
- Conseqüència: apareixen 1eres regles monàstiques:
a) Regla de St. Paconi: Articula la vida en comú dins dels monestirs (regits x un monjo superior).
b) Regla de St. Basili:
(o Basiliana)
- desenvolupada que l'anterior. Regularà moltíssim la vida als monestirs.
Regla molt important pq contribuirà a l'expansió de molts monestirs en el
món, que es regiran x aquesta regla i serà la base x a que St. Benet
redacti la regla on s'articularan tots els monestirs europeus.
Monacat
Occidental
NO ENTRA A L'EXÀMEN
