1. Orígens del Catalanisme
Catalunya havia estat vençuda políticament
l’any 1714 en la Guerra de Successió
Espanyola, i havia perdut les seves institucions
de governs a partir del Decret de Nova Planta.
Del decret de Nova Planta a la Renaixença
Com a resultat d’aquesta política al començament del
segle XIX el català havia pràcticament desaparegut
com a llengua administrativa i de cultura. Però Malgrat
això, el català perviu com a llengua en la parla
quotidiana entre la majoria de la població.
Al llarg del S.XIX es produirà una recuperació
de l’ús literari de la llengua: La Renaixença.
Progressivament es recuperarà el sentiment
d’identitat nacional que s’anirà articulant a
través del catalanisme polític.
La Guerra de Successió
Conseqüències de la Guerra de Successió
S’alcen dos pretendents al tron:
Carles d’Austria i Felip d’Anjou.
Els diversos estats europeus
s’aniran alienant en cadascun
dels dos bàndols. Catalunya es
posiciona a favor del bàndol que
va acabar perdent la guerra.
Les conseqüències polítiques per
Catalunya seran realment greus.
La Renaixença representa l’expressió cultural d’una societat catalana cada vegada més diferenciada de l’espanyola, industrialitzada, amb
una burgesia forta inicialment poc vinculada al poder de l’Estat, que anirà aconseguint un lideratge social.
Representa una reacció al fort centralisme polític i cultural sobre el que s’estava construint l’Estat Liberal.
Els Jocs Florals del S.XIX es van
convertir en la plataforma per promoure i
difondre la llengua i la literatura catalana.
Fou el moviment cultural iniciat a Catalunya
vers la dècada del 1830 com a reivindicació
de l’ús públic i cultural de la llengua catalana.
La Renaixença
Decret de Nova Planta (Nova legislació
que simbolitza la pèrdua del poder polític
de Catalunya):
Catalunya perd les institucions
pròpies de govern.
Supressió dels Furs i altres drets
tradicionals.
Es prohibeix l’ús del català en
l’administració pública, política i
judicial.
