¡Descarga esquemes d'algues y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!
Algues
Característiques generals
Pigments
Substàncies de reserva
Cloroplasts
Paret cel·lular
Flagels
Euglenòfits
800 espècies, viuen en aigua dolça, forma fusiforme, tenen estigme (taca
ocular de carotenoides), tenenampula (que regula la pressió
osmòtica, Els plastidis són
neoplastidials.
Clorofil·la a i b. Pigments
accessoris: carotens i
xantofil·les
Paramil, és extraplastidial.
3 membranes i els til·lacoides
s'agrupen de 3 en 3.
Periplast, NO CEL·LULOSA.
Flagels heteroconts.Flagels heteroconts:
flagel transversal -> Cíngol Flagel longitudinal -> Sulcus
Dinòfits
Midó, és extraplastidial.
Clorofil·la a i c. Pigments
accessoris: carotens i
xantofil·les
130 gèneres que engloben un total de
4000 espècies. Formen part del
plàncton marí. Protòfits unicel·lulars
piqilohidres.
200000 espècies aprox., color verd-blavós, protòfits, procariotes, Fan la fotosíntesi oxigènica, poiquilohidres,
tenen vacuols de gas.
De cel·lulosa. S'anomena teca.
Té 3 mebranes i els til·lacoides
s'agrupen de 3 en 3.
cianobacteris
Clorofil·la a
ficobiliproteïnes
Carbohidrats--> midó,
Cianoficina (arginina i àcid
aspàrtic)
Feta de mureïna
Ocròfits
De protofítiques a tal·lofítiques complexes.Existeixen 2 grups: les
diatomees i les feofícies.
4 membranes i els til·lacoides
s'agrupen de 3 en 3.
Només en cèl·lules reproductores i
són heteroconts.
Bacillariophyceae
(DIATOMEES)
200 gèneres que engloben 20000
espècies, són algues protofítiques. Hi
ha 2 grups diferents: pennals i
centrals.
Pennals
Tenen forma allargada. Trobem el
rafe. Tenen simetria bilateral.
Cèl·lules reproductores dotades de
flagels heteroconts.
Phaeophyceae
(FEOFÍCIES)
Són les anomenades algues
marrons. Existeixen 1500 espècies i
són tal·lofítiques
Clorofil·la a i c. Pigments
accessoris: carotens, xantofil·les i fucoxantina
(color marró)
Laminarina
4 membranes i els til·lacoides
s'agrupen de 3 en 3.
Feta de cel·lulosa i ficocolodies a
l'exterior.
A les cèl·lules sexuals i són heterocards (tractor, flagel amb
pél; timó, flagel normal)
Rodòfits
Bangiophyceae (BANGIOFÍCIES)
A l'interior trobem cel·lulosa, a l'exterior polisacàrids sulfatats i
N
t
fl
l
Són les anomenades algues vermelles. 6000 espècies, 100
Clorofil·la a. pigmentsaccessoris: carotens,
Tenen midó de floridies i és
l
til l
id
Els gàmetes masculins tenen un
flagel.
Frústul. Feta de sílice. Té epiteca,
hipoteca i pleura.
Neoplastidials i molt
nombrosos.
Crisolaminarina (naturalesa
lipídica->oli)
Clorofil·la a i c. Pigments accessoris: xantofil·les
Tenen forma arrodonida (simetria radial) i són majoritàriament marines.
Centrals
Diversitat morfològica
Reproducció
Ecologia
Usos i potencials.
Fets aïllats:
Independents (dermocarpa),
Asexual:
Formen blooms o
discoloracions
Cenobis (Merismopedia)
Per bipartició
Tricomes homocístics (Oscillatoria)
Tricomes heterocístics (Rivularia)
Els seus fòssils formen els
estromatolits
Cenobis filamentosos ramificats
falsos
Cenobis filamentosos ramificats
verdaders
Cenobis filamentosos ramificats
verdaders amb filaments
multicel·lulars
Per fomació d'endospores i
exòspores
Poden viure en simbiosi
Asexual per bipartició
Viuen en aigües dolçes amb
un alt contingut de materia
orgànica.
Asexual: per bipartició.
Plantònics majoria. Poden Formar marees roges. També
discoloracions però no són
nocives.
Alguns dinòfits no són
autòtrofs, no fan la
fotosíntesi.
Sexual: Monogenètica
haplòntica.
Formen zooxantel·les (simbiosi entre dinòfits i
bivalbs, poliquets, anemones
o coralls)
La noctiluca scintillans
no té teca, és heteròtrofa i no presenta flagels.
Els trobem en estuaris, en lesroques del litoral, formant part
del plancton marí
La spirulina s'utilitza en el
culturisme.
En espècies d'aigua dolça els
trobem en roques, en zones
extremes
Per formació Per formació d'homogonis
de
necrídis
Algunes poden arribar a
ser heteròtrofs
facultatius.
Independents
Asexual per bipartició, es renova l'hipoteca fins que el
tamany és crític i es
reprodueixen sexualment per
augmentar el volum.
Formen la terra de diatomees que serveix per fer la dinamita,
filtres de piscines, pintures
reflexants…
Asexual
Viuen tan en ambients marins
fent de productors primaris
(plàncton).
Sexual: cicle monogenètic
diplòntic per oogamia
(auxòspora)
Són molt bons
BIOINDICADORS.
Tal·lus filamentosos o complexes.
Tal·lus pseudoparenquimàtics i
parenquimàtics.
Asexual: per fragmentació iper propàguls. Sexual: cicle
digenètic isomòrfic
diplohaplontic amb isogàmia.
Mars fred i amb nutrients, formen els boscos marins. La
laminaria pot fer 4 metres. Sargassum prefereix els mars
càlids. El fucus viu en zonesentre marees. La cistoseïna
viu al mediterrani.
Poden formar colònies
(Porphiridium), filaments (Bangio) o
làmines senzilles (Nori).
Els trobem en llocs poc
estables.
Alimentació humana; consum indirecte; indústria i agricultura
(bioactivadors i fertilitzants); talassoterapia, cosmètica ifarmàcia; alimentació per a
cultius marins; biofiltre.
Alimentació humana; materia
prima per l'extracció de
polisacàrids sulfatats ( agar-
i
(E 407)
Asexual per fragmentació, per
formació de propàguls i per
Independents.
