Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


essers vius, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Ciencies Experimentals 1: Actualitzacio cientifica i curriculum, Profesor: Pia Marquilles, Carrera: Educació Primària, Universidad: URL

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 21/05/2014

carlinhosbrownn
carlinhosbrownn 🇪🇸

4.5

(4)

2 documentos

1 / 23

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
III. A qui o a què podem dir que té vida?
Quina és l’estructura més petita que té vida pròpia?
Quins són els éssers vius més petits que coneixem? / Quins són
els 5 grans regnes dels éssers vius?
FPCEE Magisteri 2n Primària. Professora Pietat Marquilles. 2013.14
II. Què vol dir estar viu?
I. Què tenim en comú tots els éssers vius?
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17

Vista previa parcial del texto

¡Descarga essers vius y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

III. A qui o a què podem dir que té vida? Quina és l’estructura més petita que té vida pròpia? Quins són els éssers vius més petits que coneixem? / Quins són els 5 grans regnes dels éssers vius? FPCEE Magisteri 2n Primària. Professora Pietat Marquilles. 2013. II. Què vol dir estar viu? I. Què tenim en comú tots els éssers vius?

I. ÉSSERS VIUS: què tenim en comú? Éssers vius : 5 Regnes -Moneres (procariotes unicel·lulars) -Protoctistes:protozous (eucariotes unicel·lulars) algues (eucariotes unicel·lulars i pluricel·lulars) -Fongs (eucariotes unicel·lulars i pluricel·lulars) -Vegetals (eucariotes pluricel·lulars) -Animals (eucariotes pluricel·lulars) Què tenim en comú tots els éssers vius?. Fem zooms cap a l’interior dels organismes, a veure que hi trobem. A nivell estructural OBSERVEM: Cicle vida Funcions vitals Tenim alguna estructura en comú relacionada amb les funcions vitals? ...

Epidermis fulla de porro o de lliri Ens imaginàvem l’interior dels organismes plens de cèl·lules? Suro Trobem alguna característica en comú a les cèl·lules d’aquets teixits vegetals? A on més trobem cèl·lules en els vegetals?

Tall transversal d’una fulla

Epiteli de la mucosa bucal Trobem alguna diferència entre els teixits d’aquestes cèl·lules i les vegetals?

CÈL·LULES DE TEIXITS ANIMALS:

  1. Estries
  2. membrana cel·lular
  3. nucli Teixit muscular Cèl·lula muscular Teixit nerviós (^) Neurona Teixit ossi Cèl·lules òssies Teixit adipós
  • Si fem zooms a l’interior del nostre cos, trobarem cèl·lules per tot arreu?. què vol dir “ a tot arreu”? Cabells? http://www.youtube.com/watch?v=29dv3DJvMdY Anatomia d’una cèl·lula muscular ,16 minuts, nivell alt http://www.youtube.com/watch?v=2j4f9lPNa5Q&playnext= 1&list=PLCB8893E57D6612BC&feature=results_main Dura 9 minuts Es recomana situar-se al minut 2 i fins al 5.

Tot està format per cèl·lules. No hi ha cap òrgan o teixit ni animal, ni vegetal ni de fongs o algues, ..., que no estigui format per cèl·lules. Què tenen en comú totes les cèl·lules? (organismes unicel·lulars, bacteris, cèl·lules òssies, cèl·lules nervioses, etc? Totes tenen orgànuls que els ajuden a fer les funcions que caracteritzen a un ésser viu Quins són aquests orgànuls? Quines són aquestes funcions? Aquí teniu un interessant vídeo sobre “com són les cèl·lules?” http://www.youtube.com/watch?v=c8MdBIGv49I

mitocondri Ap. Golgi Reticle endoplasmàtic rugós lisosoma centríol Cèl·lula Material genètic eucariota (animal)

ESTRUCTURA

BACTERIS

Cèl·lula procariota

Membrana Estructures internes (orgànuls) Interaccionen amb l’entorn Transformen (metabolitzen) Entrar / sortir Donar resposta Produir energia (oxidar) Produir nous materials (sintetitzar) Tota cèl·lula neix de la divisió d’una altra cèl·lula Hi ha diversos tipus de cèl·lules, amb funcions específiques diferents, però totes elles:

QUÈ TENEN EN COMÚ?

S’AUTOMANTENEN!!

RELACIÓ REPRODUCCIÓ NUTRICIÓ

Les cèl·lules d’un organisme pluricel·lular poden tenir moltes formes diferents. Cèl·lula sanguínia (glòbul vermell) Cèl·lula muscular Cèl·lula nerviosa

ESPECIALITZACIÓ

Així,doncs, les cèl·lules d’un organisme pluricel·lular presenten diferents graus d’especialització: Cèl·lules  Teixits  Òrgans  Sistemes, Aparells S’especialitzen i configuren teixits. Diverses varietats de teixits col·laborant en la mateixa funció constitueixen un òrgan, i els òrgans que treballen amb un objectiu en comú constitueixen els aparells o sistemes. Diversos aparells i sistemes treballen plegats per a realitzar una mateixa funció: per exemple la funció de nutrició.

Quina és l’estructura més petita a la que atorguem la denominació de viu?. La CÈL·LULA. Com creus que ho fa una cèl·lula d’un organisme unicel·lular per tal de relacionar- se amb l’entorn i poder fer les seves funcions vitals? Cada cèl·lula tindrà capacitat d’automantenir-se. Com és que un organisme unicel·lular només té un tipus de cèl·lula i nosaltres tenim diferents tipus de cèl·lules? Com creus que ho fa una cèl·lula d’un organisme pluricel·lular per tal de relacionar-se amb l’entorn i poder fer les seves funcions vitals?. Quin paper creus que hi juguem els diferents òrgans i aparells en aquesta qüestió? Hi ha moltes cèl·lules diferents perquè s’especialitzen en funcions diferents. Totes juntes s’ajuden a automantenir-se, dotant a tot l’organisme d’una macroestructura vinculada a les funcions vitals cel·lulars. Cèl·lules  Teixits  Òrgans  Sistemes, Aparells

Virus. Ésser viu més petit? Els virus segresten els mecanismes de reproducció de les cèl·lules hostes per replicar- se i així completar el seu cicle de vida. Sovint són considerats com quelcom a mig camí entre la vida i el món inorgànic. Poden reproduir-se, i inclús, mostrar herència, però necessiten usar els mecanismes dels hostes, per si sols no són capaços de fer res. La majoria dels científics es neguen a considerar-los com a éssers vius purs per les seves capacitats reproductives amb l’argument que llavors caldria també considerar vius altres entitats autoreplicatives més simples com ara els prions. http://bioinformatica.uab.es/biocomputacio/treballs05-06/mtormo06/p% C3%A0gina%20web/index.htm

Segons LOVELOCK (1969):

La Terra està viva

La Biosfera s’autorregula, és un cos viu de

tamany descomunal al que anomena GAIA

Planeta Autopoiètic

La Terra. Superorganisme viu?