



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Documento que contiene cuatro problemas resueltos de estadística relacionados con el coeficiente iq, la colinesterasa en suero, y la relación entre la cantidad de fertilizante y la producción de blat. Contiene datos estadísticos y soluciones calculadas.
Tipo: Exámenes
1 / 7
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Cognoms: Juliol 2011
Una de les escales m´es utilitzades per mesurar el coeficient de intel·ligencia ´es el coeficient IQ de Stanford-Binet. Aquest test va ser adoptat el 1932 i llavors va ser ajustat de forma que les mesures sobre cada grup d’edat seguien una distribuci´o Normal amb mitjana μ = 100 i desviaci´o t´ıpica σ = 15. El test es reajusta periodicament per tal de mantenir la mitjana a 100. Els nens d’avui en dia si passessin el test del 1932 rebrien una puntuaci´o mitjana de 120.
(a) Un coeficient IQ per sobre de 132 ´es considerat ”molt superior”. Quin percentatge de nens tenien una puntuaci´o ”molt superior”el 1932?
(b) Si un nen d’avui pass´es el test de 1932, quina ´es la probabilitat de ser considerat ”molt superior”? (assumim que la desviaci´o t´ıpica no varia σ = 15)
(c) Si un coeficient per sota de 68 ´es considerat ”molt inferior”, quin percentatge de nens del 1932 no serien considerats ni ”molt inferiors” ni ”molt superiors”?
(d) Un nen de 1932 que no ´es ni ”molt superior” ni ”molt inferior”, quina ´es la probabilitat que tingui un coeficient superior a 110?
(e) Si considerem un grup de 100 nens de 1932, quina ´es la probabilitat que almenys 2 d’ells tinguin un coeficient ”molt superior”?
(f) Quin ´es el percentil 25 de la distribuci´o del coeficient dels nens de 1932? I dels actuals?
Cognoms: Juliol 2011
En un estudi es vol provar si la cirrosi del fetge fa variar l’´ındex d’activitat de la colinesterasa en suero. Es van agafar dues mostres aleat`ories i independents, una d’individus sans i l’altra d’individus amb cirrosi al fetge, obtenint-se els seg¨uents resultats:
sans= X 1 n 1 =20 X 1 =1.8 S ̂ 1 =0.
cirr`otics= X 2 n 2 =25 X 2 =0.66 S ̂ 2 =0.
(a) Considerant α = 5 %, podem afirmar que en els individus sans l’´ındex de colinesterasa en suero ´es significativament superior al dels individus amb cirrosi hepatica? Sabem que per contrastar la homogene¨ıtat de variancies hem obtingut un estad´ıstic de test F = 1.87 i un p-valor= 0.148.
(b) La bibliografia afirma que l’´ındex de colinesterasa en individus amb cirrosi hepatica ´es inferior a 0.8. Amb les nostres dades i un nivell de significaci´o α = 1 %, podem dir si hi ha evidencia significativa a favor d’aquesta afirmaci´o? I amb α = 5 %?
(c) Si ara es volen canviar les unitats en que s’ha mesurat l’´ındex de colinesterasa, mantenint el mateix nivell de significaci´o, raoneu, sense fer cap c`alcul addicional, com es modificaran: el valor de l’estad´ıstic de test, la regi´o cr´ıtica, el p-valor i les decisions preses en els apartats anteriors.
Nota. En tots els contrasts d’hipotesis cal indicar les hipotesis tant en llenguatge natural com param`etricament, les premisses del test, la f´ormula de l’estad´ıstic de test i el seu valor, la distribuci´o sota H 0 , els
Cognoms: Juliol 2011
Les dades seg¨uents fan referencia a un estudi efectuat l’any 2000 sobre la producci´o per hectarea de blat en 8 plantacions diferents, totes elles tenien la mateixa qualitat del sol. Les dades tamb´e presenten la quantitat de fertilitzant emprat per hect`area.
Plantaci´o Fertilitzant (kg/ha) Producci´o (tn/ha) 1 100 46. 2 85 45. 3 95 50. 4 140 66. 5 150 66. 6 100 63. 7 120 75. 8 80 58.
Per modelitzar la relaci´o entre la quantitat de fertilitzant ( X ) i la producci´o de blat per hect`area ( Y ) s’han calculat a partir de les dades els seg¨uents estad´ıstics:
i
i
i
i
y^2 i = 28917. 25 Sxy = 154. 6406
(a) Calculeu la recta de regressi´o quan la producci´o, Y , ´es la variable dependent i el fertilitzant, X , la independent.
(b) Calculeu el coeficient de correlaci´o entre ambdues variables. Quina interpretaci´o en feu?
(c) L’any 2005 es va repetir l’avaluaci´o en les mateixes plantacions amb un fertilitzant diferent per`o mantenint les quantitats que es van emprar l’any 2000. Es van obtenir les dades seg¨uents:
Plantaci´o Producci´o (tn/a) 1 0. 2 0. 3 0. 4 0. 5 0. 6 0. 7 0. 8 0.
Amb un nivell de significaci´o α = 5 %, podem acceptar que el nou fertilitzant va comportar un increment en la producci´o de blat? Es pot admetre normalitat en la producci´o de blat en els dos anys comparats.
Nota. En tots els contrasts d’hipotesis cal indicar les hipotesis tant en llenguatge natural com param`etricament, les premisses del test, la f´ormula de l’estad´ıstic de test i el seu valor, la distribuci´o sota H 0 , els
Cognoms: Juliol 2011
Nota. En tots els contrasts d’hipotesis cal indicar les hipotesis tant en llenguatge natural com param`etricament, les premisses del test, la f´ormula de l’estad´ıstic de test i el seu valor, la distribuci´o sota H 0 , els
Solucions
(a) P(X1 > 132) = 0. (b) P(X2 > 132) = 0. (c) P(68 < X1 < 132 ) = 0. (d) P( X1 > 110 / 68 < X1 < 132 ) = 0. (e) Y ∼ B (100,0.0164), aproximem a una distribuci´o Poisson Y ∼P(1.64). P(Y≥ 2 ) = 0.482. (f) P 25 ( X 1 ) = 89. 883 , P 25 ( X 2 ) = 109. 883.
Somnolencia greu Altres efectes Cap efecte Total Triazolam 90 25 35 150 Flurazepam 100 20 20 140 Total 190 45 55 290
(a) Estad´ıstic de test χ^2 = 4.8337, p-valor: 0.089202, regi´o cr´ıtica: W α = (5.9915,+∞), amb 2 graus de llibertat.
Somnolencia greu Altres efectes Cap efecte Triazolam 98.276 23.276 28. Flurazepam 91.724 21.724 26. Taula 1: Freqs.esperades
(b) (c) Estad´ıstic de test Z = -2.5355, p-valor: 0.005615, regi´o cr´ıtica: W α = (−∞,-2.3263).