¡Descarga Análisis de Flujos de Efectivo en Contabilidad: Cash-flow como Flujos de Tesoreria - Prof. y más Apuntes en PDF de Finanzas Empresariales solo en Docsity!
TEMA 5: ELS ESTATS DELS FLUXOS DE TRESORERIA
És d'acceptació general que els estats comptables tradicionals, que conformen en el nostre àmbit els comptes anuals, no són suficient a l'hora de proporcionar tota la informació necessària i suficient per a jutjar la gestió de l'empresa des d'una prespectiva àmplia. Per això es reconeix que aquests estats estan necessitats d'un complement imprescindible que serveixi per a explicar com es va arribar a la situació estàtica que ens mostra el balanç. Aquest complement ho proporcionen uns estats comptables que recullin, degudament classificats, els fluxos financers produïts en el desenvolupament en l'activitat de circulació econòmica realitzada per l'empresa, doncs en cas contrari no s’informaria per una banda de les variables del model comptable, per altra banda necessàries per a justificar la variació soferta pels fons o estocs recollits en el balanç. A poc a poc va sent necessari incorporar a la informació que reben de les entitats la relativa als fluxos financers, a la liquiditat de l'empresa i la seva evolució, ja que el coneixement de la tradicional rendibilitat no només es va reflectint insuficient, sinó fins i tot enganyosa, davant les seves pròpies regles de formació i possibilitats de manipulació. Aquesta informació complementària permet entendre i explicar correctament aquella que proporcionen a mode de sitnesis altres indicadors d'anàlisis (ràtios de liquiditat, solvència, etc.)utilitzats per a jutjar adequadament la viabilitat financera del negoci. Els estats comptables que genericament identifiquem com estats de origenes i aplicacions de fons, admeten diferents opcions i formulacions en raó del concepte de fons que s'ha utilitzat. Les principals possibilitats se centren en dues granis estats de circulació financera: l'estat d'origen i aplicació de fons (EOAF) i l'estat de fluxos de tesoreria (EFT), tambien denominat estat de variació de tesoreria o estat de cash-flow. En relació amb el primer, el concepte de fons utilitzat és el que correspon al fons de maniobra o capital circulant, mentre que en el segon s'utilitza el concepte de fons coincident amb el de tresoreria, efectiu, disponible o liquido, i es proposa com variant el d'actius financers, tresoreria i altres mitjans liquids, efectiu i equivalents a l'efectiu, o tresoreria i partides equivalents. Inicialment el IASC en el seu NIC 7 va dir que per als propósits del present pronunciament, en terme de fons es refereix als fons liquids i partides equiparables, o al fons de maniobra, a més en cada cas particular s'explicarà quin d'ells és el que s'utilitza. El pronunciament del FASB va servir de model per a distints països d’influència, i aixi la revisió de la NIC 7 passà a recomanar una sola opció per al concepte de fons, utilitzant la noció que l’identifica a la tresoreria i partides equiparables (actiu circulant monetari net), malgrat destacar que permet algunes variacions en la clasificació de certes operacions.
L’estat de fluxos comptables de tresoreria pretén unir l’informació comptable tradicional i complementar-la amb la informació que ens ofereix el quadre de finançament, que molt bé la podem considerar com una informació voluntaria i que serveix de reforç a la de la resta de l’empresa. Deu interpretar-se sempre junt amb la demés informació financera suministrada per l’empresa, i en particular amb el balanç, el compte de pèrdues i guanys i les notes que componen la memòria de l’excercici, inclós el quadre de finançament amb l’obectiu d’obtenir una imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat al període. Mitjançant un estat comptable d’aquest tipus es pretén determinar i presentar degudament classificats la procedència o l’origen dels recursos financers que has sigut possats a disposició de l’empresa durant un període de temps (l’excercici), així com el destí o aplicació per a aquest període. Per tant existeix una continuïtat d’anàlisi entre el quadre de finançament/capital circulant i l’estat dels fluxos de tresoreria o estat de cash-flow /liquidessa.
Es pretén estudiar el capital circulant en funció de la quantia mínima que necessita una empresa per a poder funcionar sense problemes en raó de les seves inversions permanents, se’ns presenta la seva desviació, respecte al que reialment té, com l’excés o defecte de liquidessa, identificada per alguns amb el concepte de tresoreria neta, on es podria donar lloc l’excés d’unes possibilitats d’expansió o de modificació de l’estructura financera, mentre que el defecte suposa carències de recursos, que disminueixen el capital circulant i no permeten arribar al que seria necessari per al desenvolupament normal de l’activitat.
4.1- ACEPCIONS DE CASH-FLOW
- Cash-flow com recursos generats: s’utilitza per a referir-se al volum de recursos generats per la empresa en un període de temps, i que s’obté de forma indirecta, al agregar les amortitzacions i les provisions netes als resultats obtinguts en aquest període, mostrant-nos la renda a disposició de l’empresa per a decidir sobre la política d’autofinançament i el repartiment a l’exterior d’aquestos recursos per la via dels dividends:
Saldo de pèrdues i guanys
dotació d’amortitzacions i provisions netes
Cash-flow/recursos generats/capacitat d’auto finançament
dividends
Impost sobre societats. CFN (Cash-flow net; després dels impostos) RECURSOS GENERATS, capacitat d’autofinançament
L’anàlisi financer és molt rellevant per a les empreses perquè en primer lloc ens informa de quina capacitat té de generar recursos en les seves operacions i per altre lloc ens informa de la capacitat que té de convertir-los en fluxos líquids, mostrant-nos així el seu potencial per a disposar i utilitzar-los, tant sigui per a augmentar el nivell de les seves activitats corrents o ordinàries, com per a cobrir les necessitats de les seves activitats d’inversió o finançament.
4.2- CONCEPTE I METODOLOGIA D’ELABORACIÓ:
L’estat de fluxos de tresoreria (EFT) és un document o informe comptable on s’expressen degudament classificats els orígens dels fons líquids obtinguts durant el període (els cobraments), així com les aplicacions donats a aquestos fons líquids (els pagaments), obtenint per diferència i sent explicada en les seves causes, la variació neta de la tresoreria que s’ha produït.
Un estat de fluxos de tresoreria és útil quan:
A) S’està avaluant la capacitat de l’empresa per a produir fluxos líquids, o fent provisions sobre aquestos. B) Al jutjar la política de distribució de dividends, tant sigui en el cas de dividends a compte o de dividends definitius de l’exercici. C) Quan es vulgui estimar la capacitat de l’empresa per a pagar els interessos o els deutes, o també les seves possibilitats per a augmentar o reduir l’endeutament. D) Per a trobar la relació existent entre les xifres dels ingressos i despeses amb les de cobraments i pagaments de l’exercici, també per a la correlació entre les partides i el saldo del compte de resultats, calculats seguint el principi de meritament, i les variacions de la tresoreria per les operacions del període. E) Sempre que es vulguin conèixer les pautes que ha seguit l’empresa per a la generació i l’ús dels recursos líquids, a l’exercici que s’acaba i en els demés que es presenta com a informació comparativa.
Com ja havíem assenyalat amb anterioritat, el que hem de decidir inicialment per a l’elaboració d’un EFT és el concepte de fons líquids que es va a utilitzar, i podrem distingir entre: ¬ La que identifica els fons líquids exclusivament amb la tresoreria o el disponible. ¬ La que identifica els fons líquids amb la tresoreria i altres mitjans líquids equivalents.
El concepte de cash-flow ha anat evolucionant fins identificar aquest concepte amb la tresoreria i els seus equivalents, de tal forma que al seu contingut de saldos de caixa i bancs afegeix altres elements com valors mobiliaris, inversions financeres temporals (menys crèdits a C/T), actius fàcilment liquidables... Per tant arribem a la conclusió que componen la tresoreria tant els diners que posseeix l’empresa en caixa com els comptes bancaris on no existeixi limitació per a una disponibilitat immediata. Els altres mitjans líquids relacionats amb la tresoreria poden venir definits com a components positius, que són totes les inversions de tipus financer que poden ser convertides en liquiditat en un període de temps curt, donant lloc a quantitats predeterminades de tresoreria, amb un risc de canvi o cotització pràcticament inapreciable. O també venen definits com a components negatius, que venen en comptes bancaris i les pòlissa de crèdit o crèdits bancaris de tipus similar, quelcom sigui la seva denominació, i que s’utilitzin habitualment com instruments de gestió de la tresoreria. Aleshores si fem un únic bloc amb la tresoreria i els altres mitjans líquids equivalents, les variacions internes, degut a operacions entre ells, no afectarien a la quantia dels fons líquids, que seguiria sent la mateixa, i per això es quedarien exclosos de l’anàlisi de l’EFT i no serien considerats com orígens dels fons líquids, com els cobraments o els pagaments. Pel contrari si fem un bloc sols amb la tresoreria, les variacions o fluxos que es produeixen afectarien a la quantia dels fons líquids, la qual no seguiria sent la mateixa, sinó que els consideraríem com orígens de fons líquids, com cobraments i pagaments i enquadrats en les variacions o fluxos per operacions d’inversió.
És important tenir en conte que el punt de partida per a la formulació de l’EFT, suposa la substitució del principi de meritament per el de caixa, podent realitzar-se de forma senzilla acudint als llibres auxiliars de caixa i bancs. Altra manera de fer-ho seria per l’aplicació de l’elaboració d’estats de variació de fons, és a dir, comparant dos balanços consecutius seguit d’un procés d’ajustos (propis i d’eliminació), les variacions que afecten a les disponibilitats de l’empresa. A més a més si tenim en conte que totes les variacions del fons líquids són variacions de fons, malgrat no totes les variacions de fons tenen que ser variacions de fons líquids, resulta bastant fàcil obtenir l’EFT a partir del CF( cash-flow ), realitzant sobre la informació d’aquest últim aquells ajustos que suposen l’eliminació de les variacions de fons que no siguin variacions de fons líquids. Si elaboren la EFT partint de dos balanços , sense fer prèviament el CF, anomenarem a aquesta forma de determinació i presentació del flux net de tresoreria mitjançant la consideració dels cobraments i pagaments del període s’identifica pel mètode directe.
4.3- TIPOLOGIA I TRACTAMENT DELS AJUSTOS
+(a)bestreta-(d)anticipos) a Devolucions i rappels sobre vendes (PiG) (a) a Clients (B) (a) a Clients, efectes comercials en cartera (B) (a) a Empreses del grup (B) (a) a Empreses associades (B) (a) a Bestreta clientes (B) (d) a Vendes mercaderies (PiG) (#)
(d) disminució (a)augment
La partida de vendes de mercaderies es carrega o s’abona per l’import necessari per a quadrar l’assentament (#), sent aquest import el que ajustarà més o menys, el saldo que presenta en el full de treball, procedent del que es reflexa en el compte de pèrdues i guanys.
B)En relació amb les compres, l’import pagat serà:
Provisionaments (PiG) +/- Variació d’existències de mercaderies (matèries primes i altres provisionaments) (B) Compres netes
IVA suportat +/- Variació de deutes per compres i prestacions de serveis (B) Variació de deutes representades per efectes a pagar (B) Variació de deutes amb empreses del grup (B) Variació de deutes amb empreses associades (B) Variació de bestreta a proveïdors (B) Pagaments per compres
Deguem tenir en conte que la partida de provisionaments que globalitza la variació d’existències i les compres, serà la que ens permeta obtenir l’import d’aquestes últimes per a identificar-les amb els pagaments a proveïdors, a més a més aquest import serà necessari per a quadrar l’assentament.
(#) Compra de mercaderies (PiG) (d) Variació d’existències (B) (a) Proveïdors (B) (a) Proveïdors, efectes
comercials a pagar (B) (a) Empreses del grup, creditors (B) (a) Empreses associades, creditors (B) (d) Bestreta a proveïdors (B) a Provisionaments (PiG) (a) a Variació d’existències (B) (a) a IVA suportat a Proveïdors (B) (d) a Proveïdors, efectes comercials a pagar (B) (d) a Empreses del grup, creditors (B) (d) a Empreses associades, creditors (B) (d) a Bestreta a proveïdors (a) a Compres de mercaderies (PiG) (#)
C) Existències: La variació d’existències en el balanç no suposa fluxos de tresoreria. Haurem de diferenciar dos conjunts d’existències: (1) mercaderies, matèries primeres i altres provisionaments i (2) productes en curs, acabats, semiacabats, subproductes, residus i materials recuperats. Respecte al grup (1) no hi ha que realitzar cap ajust, perquè ja s’haurà fet quan es va efectuar la correcta determinació dels pagaments per compres. En el cas (2) hem de tenir en conte la següent equivalència:
Variació d’existències de productes acabats (en curs, semiacabats...) (B) Augments d’existències de productes acabats (en curs, semiacabats...) (PiG) Ó Reducció d’existències de productes acabats (en curs, semiacabats...) (PiG)
Pel que fa referència a les provisions d’existències tampoc suposaran fluxos de tresoreria, per això s’aplica l’ajust per eliminació:
Variació de provisions d’existències (B) Variació de provisions d’existències (PiG)
Serveis exteriors (PiG) + IVA suportat +/- Variació creditors (B) Pagaments per serveis exteriors
C) Despeses de personal:
Globalitza els conceptes que normalment anirien en la nòmina del personal. Despeses de personal (PiG) +/- Variació organismes de la Seguretat Social, creditors (B) Variació de bestreta de remuneracions (B) Variació d’Hisenda Pública, creditor per retencions practicades (B) Variació de crèdits a LL/T al personal (B) Variació de crèdits a C/T al personal (B) Variació de deutes (B) Pagaments per despeses de personal.
D) Ajustament per periodificació: La seva variació representarà un major o menor flux de tresoreria
Partides de despeses (PiG) +/- Variació d’ajustaments per periodificació d’actiu (B)
IVA suportat Pagaments per despeses d’ajustaments per periodificació
Si en algun moment aquesta partida estigues afectada per un ajustament per periodificació , i al mateix temps estigues relacionada amb algun deute amb els creditors, deuríem considerar les dues situacions, afegint al que hem exposat abans el que em explicat en l’apartat B).
Partides d’ingressos (PiG) +/- Variació d’ajustos per periodificació de passiu (B)
IVA repercutit Cobraments per ingressos d’ajustaments per periodificació.
- Pagaments i cobraments per operacions amb immobilitzat: Són considerats com fluxos de tresoreria per operacions d’inversió A) Per les adquisicions, compres o subscripcions d’immobilitzat:
Comptes d’immobilitzat (B)
IVA suportat +/- Variació de comptes de proveïdors d’immobilitzat i d’efectes a pagar a LL/T i a C/T (B) Desemborsaments pendents sobre accions (B) Pagaments per adquisicions d’immobilitzat
C) Per les alienacions o vendes d’immobilitzat:
Comptes d’immobilitzat (B)
IVA repercutit +/- Variació de comptes de crèdits a C/T per alienació d’immobilitzat (B) Cobraments per alienació d’immobilitzat
- Cobraments per aportacions d’accionistes: Els considerem com a fluxos de tresoreria per activitats de finançament. En relació amb les subscripcions o compromisos assumits pels accionistes, fins que no es produeixen aportacions efectives i a més a més siguin de diners, no hi haurà moviment de tresoreria i per tant haurem de fer l’ajust corresponent en l’EFT que elimini les aportacions, els desemborsaments exigits però no entregats i les ampliacions per conversió de deutes a LL/T.
Aportacions d’accionistes (capital subscrit) (B)
Actius i Passius aportats (no dinerals) Obligacions i bons Deutes a LL/T +/- Accionistes per desemborsament no exigits Accionistes per desemborsament exigits Cobraments per aportacions dels accionistes. - Altres operacions:
A) Traspassos de partides de LL/T a C/T i viceversa:
Tresoreria (al 1-1-2000n) +/- Variació (augment o disminució) de tresoreria (en el 2000n) +/- Diferències de canvi (positives o negatives) per els saldos de tresoreria (en el 31-12-2000n) Tresoreria (en el 31-12-2000n)
F) (^) Retencions d’impostos en pagament de renda de capital:
Quan satisfem els interessos, dividends... i es produeix la retenció dels preceptors a compte dels impostos sobre la renda, afectarà a la part de la variació que sigui imputable a Hisenda Pública, creditora per retencions practicades.
G) (^) l’IVA:
Per a presentar l’EFT hem de realitzar un ajust que ens permeti identificar l’import de l’IVA després de realitzar les liquidacions que s’hagin ingressat en l’Administració Tributaria o tornat per ella:
IVA repercutit
IVA suportat +/- Variació (disminució/augment) d’Hisenda Pública, creditora per IVA Pagaments/cobraments per IVA H) (^) L’impost sobre beneficis:
En lloc d’aplicar el principi de meritament deu aplicar-se de manera rigorosa el principi de caixa, i presentar-se així en l’EFT la quantia pagada per l’impost a l’Administració tributaria durant l’exercici, independentment si correspon a ell com si no, per això es tindrà en conte l’ingrés de l’impost meritat en l’exercici anterior i liquidat en l’actual, els impostos i els ingressos a compte, d’entre altres.
4.5-MODEL DE L’ESTAT DE FLUXOS DE TRESORERIA:
Una vegada realitzat tots els ajustos, les variacions finals o fluxos de tresoreria serien els cobraments i pagaments del període, que podrien presentar-se en un model comptable diferent segons el criteri i les matisacions que tinguem en conte, així doncs podrem elegir entre:
¬ Presentar-ho en un model simplificador, distingint sols dos tipus de fluxos genèrics i sense fer cap matisació en ells: cobraments i pagaments, amb independència del tipus d’operació que els genera. ¬ Presentar-ho aplicant el criteri d’identificar-los amb el tipus d’operació que els genera, classificant-ho en dos grans blocs: fluxos originats per operacions corrents i els originats per operacions de capital. ¬ Discriminant a la seva vegada els corresponents a les operacions de capital, en els originats per operacions derivades de les activitats de finançament i els derivats de les d’inversió. ¬ Presentar la segona i la tercera opció de les següents formes: (1) fer la presentació informant dels cobraments i pagaments de forma separada i en cada bloc identificar les diferents operacions (activitats de finançaments, d’inversió, les ordinàries...), i la (2) opció informar directament del flux net de tresoreria en cada una de les operacions entre cobraments i pagaments.
Amb relació a l’agrupació dels fluxos de tresoreria en les distintes activitats, cal assenyalar: ¬ Les activitats ordinàries o habituals són aquelles de les que s’esperen fluxos líquids de forma regular, i per a tenir un major coneixement d’ells es separen en tres grups:
- Fluxos líquids procedents d’operacions d’explotació.
- Fluxos líquids procedents d’ingressos i pagaments financers corrents.
- Fluxos líquids procedents de l’impost sobre beneficis.
¬ Les activitats d’inversió són aquelles que estan relacionades amb l’immobilitzat material i immaterial, i les inversions financeres de qualsevol tipus. Es pot analitzar el grau d’esforç inversor de l’entitat a través dels fluxos líquids que es produeixen en aquest tipus d’activitats.
¬ Les activitats de finançament són aquelles que estan relacionades amb el passiu no comercial, tant a C/T com a LL/T. A través dels fluxos líquids que es produeixen en aquest tipus d’activitats s’analitza l’aportació financera neta a la resta d’activitats o el consum net de recursos per estes activitats.
EXEMPLE: Estat de fluxos de tresoreria per al 2000n (valors expressats en milers d’unitats monetàries)
Estat de fluxos de tresoreria (mètode directe)
2000n
Fluxos d’efectiu de les activitats d’operació Cobraments a clients Pagaments a proveïdors i al personal Efectiu generat per les operacions Interessos pagats
(27.600)
