Vista previa parcial del texto
¡Descarga este documento trata sobre la postverdad y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!
4. La postveritat 1. Definició La postveritat és un fenomen en el qual les emocions ¡ les creences personals tenen més influencia que els fets objectius. Es caracteritza per la distorsió de la realitat amb la finalitat de manipular l'opinió pública. És a dir, distorcionen la veritat, intenten manipular la veritat pública. Relacionada amb la proliferació de la ignoráncia, la desinformació, les fake news, la propaganda ¡ el negacionisme. 2. Orígens ¡ antecedentes desde la perspectiva de Hannah Arendt Hannah Arendt (1905-1975), filosofa i política alemanya, no parla de la postveritat com a tal pero, en Els orígens del totalitarisme, analitza com els régims totalitaris manipulen la realitat per consolidar el seu poder. Segons Arendt, aquests régims no es limiten a dir mentides puntuals, sinó que reconfiguren tota la realitat mitjancant un sistema de falsedats sostingudes que acaben sent acceptades com a veritats. Aquesta manipulació de la veritat factual no és un error accidental, sinó un mecanisme essencial per al funcionament del totalitarisme. Arendt diferencia entre: - — Veritat racional o filosófica: universal iimmutable, com els principis matemátics ¡ logics. - — Veritat factual: basada en esdeveniments reals ¡ verificables, pero frágil perque pot ser esborrada, reinterpretada o negada. Els totalitarismes es focalitzen en la destrucció de la veritat factual perqué, en abséncia de fets objectius, poden imposar la seva propia narrativa. Els régims totalitaris no es limiten a censurar informació, sinó que creen un nou marc de realitat on les mentides esdevenen més versemblants que la veritat. Ho fan a través de: - Repetició constant de falsedats, convertint-les en fets acceptats. - — Distorsió de la historia, fan una lectura a partir dels seus interessos polítics ¡ distorcionen l'história a partir del interés del régim. Esborrant registres ¡ modificant relats per adaptar-los a la ideologia dominant. - — Substitució de l'experiéncia personal per la versió oficial, fent que la població dubti fins i tot del que ha viscut. Un exemple historic és com el régim nazi va utilitzar la propaganda per justificar la persecució de minories, reinterpretant fets científics i filosófics per adaptar-los a la seva ideologia. Arendt destaca que la propaganda totalitária no només desinforma sinó que estableix una nova realitat. Aquest mecanisme s'aconsegueix a través de: - — Mitjans de comunicació controlats: només es permet la difusió de la versió oficial. En un régim totalitari es publica només el que aprovar el govern. A més, informen simplement fets sobre el régim per tal de poder manipular la població perque hagi poguessin abarcar totes les branques del sistema. - Creació d'enemics interns ¡ externs: s'assenyalen grups socials o ideológics com a responsables dels problemes. - — Generació de por i inseguretat: la por paralitza la població ¡ evita el questionament de l'autoritat. És a dir, la por col-lectiva, la població no pot donar veu o está en contra del régim totalitari per por a ser executat, repressonat etc... Arendt adverteix que la manipulació de la veritat no és exclusiva del totalitarisme. En societats democrátiques, la proliferació de desinformació ¡ la banalització dels fets poden afeblir la confianga en les institucions, obrint la porta a la manipulació política (i a la postveritat). Quan la veritat factual es relativitza ( s'atura ¡ accepta les decisions del régim dictatorial), la societat esdevé més vulnerable perqué: - La ciutadania deixa de confiar en les institucions ¡ en els fets objectius. - La diferencia entre veritat i mentida esdevé irrellevant, afavorint la manipulació. - Es redueix la capacitat de resistencia davant régims autoritaris, ja que sense veritats compartides no hi ha base per a l'acció política conjunta. Segons Arendt, la pérdua de la veritat factual és una de les amenaces més greus per a la llibertat i la democrácia. La seva obra serveix com una advertencia sobre els perills d'una societat que permet que la realitat sigui substituida per ficcions polítiques. Explica si estás d'acord o en desacord amb la segúent afirmació: “Per definició, tota mentida té una audiencia. No ens sentirem responsables de proferir una falsedat si ningú l'estigués escoltant”. Posverdad, McIntyre Exemple: L'afirmació de McIntyre suggereix que la mentida només existeix en funció de la seva recepció. Aquest plantejament convida a reflexionar sobre la naturalesa de la mentida, el paper de la intencionalitat ¡ la responsabilitat moral de qui la diu. Jo crec que la falsedat pot tenir una dimensió ética independentment de si hi ha una audiéncia perque l'acte de mentir implica una relació amb la veritat més enllá del simple fet de comunicar-se amb altres, per aquest motiu, estic en desacord amb el que planteja McIntyre. En primer lloc, considerar que tota mentida requereix una audiéncia redueix la mentida a un fenomen exclusivament comunicatiu, quan en realitat també és un acte intencional. Una persona pot construir una falsedat dins del seu propi pensament, convéncer-se d'ella ¡ actuar en conseqiéncia, encara que no hi hagi ningú més per escoltar-la. Per exemple, algú que es repeteix una mentida a si mateix, com ara que no és responsable d'un error que ha comés, pot estar-se enganyant, independentment de si comparteix aquesta falsedat amb algú altre. En aquest sentit, la mentida no requereix necessáriament una audiéncia externa per existir, sinó només la voluntat de tergiversar la realitat. En segon lloc, la responsabilitat sobre la falsedat no depén únicament de la seva recepció. És cert que la mentida té un impacte més directe quan hi ha algú que la rep ¡la creu, peró aixó no eximeix el mentider de la seva responsabilitat pel simple fet de no ser escoltat. El principi étic de la veracitat implica una relació amb la veritat que transcendeix el diáleg: mentir no només afecta els altres, sinó que també modela el carácter de qui menteix. Si algú es permet a si mateix construir falsedats sense necessitat d'una audiéncia, está erosionant la seva propia integritat moral. Tanmateix, es pot entendre l'afirmació de McIntyre des de la perspectiva pragmática de la comunicació: si ningú escolta la mentida, aquesta no té cap efecte sobre la realitat dels altres. Peró aquesta perspectiva oblida que les conseqúéencies d'una falsedat no són només externes. En una societat en qué la veritat es valora com a principi de convivencia, el simple fet de distorsionar-la ja té una repercussió, encara que sigui en l'ambit personal. En conclusió, tot i que la mentida generalment busca influir en una audiéncia, aquesta no és una condició necessária per definir-la. La intenció de falsejar la realitat pot existir sense que hi hagi un destinatari immediat, ¡ la responsabilitat de qui menteix no desapareix només perque ningú lestigui escoltant. Així, la relació entre la mentida ¡ la seva audiencia és rellevant, peró no determinant per definir el fenomen ni per avaluar-ne les implicacions étiques. 
