Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Estructuras Administrativas, Apuntes de Derecho

Apuntes completos de estructuras administrativas

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 11/11/2020

saul-mv-1
saul-mv-1 🇪🇸

3 documentos

1 / 16

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Estructures Administratives
Bloc 1: Bases Conceptuals i Històriques de L’organització Pública
Tema 1.1. : Concepte, orígens i evolució de l’Administració Pública.
1. Relació entre Estat, Administració Pública i Dret
a) Introducció
La societat s’organitza a través d’un poder públic per tal de complir els interessos de tota
la societat. La forma d’organització del poder pública han anat variant. Estudiar l’estat
suposa estudiar determinats moments històrics i en l’estat compten també una sèrie de
mitjans, entre aquest mitjans es troba fonamentalment l’Administració. L’Administració
es part de l’Estat però no s’identifica amb l’Estat. S’estableix una relació entre l’Estat i el
dret. El que fa el dret es legitimar la voluntat del dret, i per tant, limitat el poder de
l’estat.
Organització
b) Estat: aproximació general
Estat: l’Estat esta format pel Parlament (poder legislatiu), l’Administració Pública
(govern—poder executiu ) i el poder judicial.
Organització que concentra el poder sobirà d’una comunitat política assentada en un
territori. (elements de l’estat: sobirania, territori, poble i dret).
Sentit ampli: conjunt de poders públics
Sentit estricte: poders del nivell central
Estat, comunitats autònomes, administracions governs i entitats locals
(municipis ,províncies, comarques, àrea metropolitana
L’Estat de dret: tots estem sotmesos al dret, l’estat, la societat i els poders públics
PODER PÚBLIC
SOCIETAT
Producció i Garantia
Estat (Administració
Pública) DRET
Legitimació
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Estructuras Administrativas y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!

Estructures Administratives

Bloc 1: Bases Conceptuals i Històriques de L’organització Pública Tema 1.1. : Concepte, orígens i evolució de l’Administració Pública.

  1. Relació entre Estat, Administració Pública i Dret a) Introducció La societat s’organitza a través d’un poder públic per tal de complir els interessos de tota la societat. La forma d’organització del poder pública han anat variant. Estudiar l’estat suposa estudiar determinats moments històrics i en l’estat compten també una sèrie de mitjans, entre aquest mitjans es troba fonamentalment l’Administració. L’Administració es part de l’Estat però no s’identifica amb l’Estat. S’estableix una relació entre l’Estat i el dret. El que fa el dret es legitimar la voluntat del dret, i per tant, limitat el poder de l’estat. Organització b) Estat: aproximació general Estat: l’Estat esta format pel Parlament (poder legislatiu), l’Administració Pública (govern—poder executiu ) i el poder judicial. Organització que concentra el poder sobirà d’una comunitat política assentada en un territori. (elements de l’estat: sobirania, territori, poble i dret). Sentit ampli: conjunt de poders públics Sentit estricte: poders del nivell central Estat, comunitats autònomes, administracions governs i entitats locals (municipis ,províncies, comarques, àrea metropolitana L’Estat de dret: tots estem sotmesos al dret, l’estat, la societat i els poders públics SOCIETAT^ PODER PÚBLIC Producció i Garantia Estat (Administració Pública) DRET Legitimació

“Un Estado con Derecho (todos o casi todos) no es, sin más, un Estado de Derecho (solo algunos lo son)” Es un estat de dret, tots els poder públics i les seves actuacions son regulats i controlats per mitjà de lleis creades per procediments democràtics es respecten en els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, qui, en cas necessari, poden recórrer a un jutge independent per fer valer aquests drets i fer front als abusos o excessos del poder.

  • Elements de l’Estat de Dret:  imperi de la llei (principi de legalitat + sobirania popular) “El Estado de derecho refleja la vieja doctrina de la superioridad del gobierno de leyes sobre el gobierno de los Hombres, según la fórmula lex facit regem”  Separació de Poder (Montesquierre) Imprescindible per a l’Estat de Dret P. legislatiu Parlament P. executiu Govern + Adm. Pública P. judicial Jutges i tribunals No es imprescindible per a l’Estat de Dret Estat unitari/centralitzat Un únic nivell territorial Estat federal/ descentralitzat Diversos nivells territorials  Control judicial de l’actuació administrativa  Reconeixement i garantia de drets i llibertats Administració Pública: organització que gestiona i ofereix serveis per satisfer necessitats públiques, comunes i generals.
  • ¿funció o subjecte?
  • Elements definidors: a) Organització complexa: conjunt d’òrgans ordenats b) Dotada de personalitat jurídica
  • Personalitat jurídica pública i única de cada Administració
  • Pluralitat de l’Administració Pública. c) Integrada en el poder executiu, dirigida pel govern
  • Poder actiu
  • Subordinació del govern (matisos) d) Amb la finalitat de satisfer l’interès general
  • Prerrogatives de l’Adm. vs. Garanties dels ciutadans **c) Administració Pública (II): que fa?
  1. Formes d’activitat/intervenció** (activitat material-finalitats):
  • Activitat de policia/ordenació/limitació
  • Activitat de servei públic
  • Activitat de foment Divisió Horitzontal (Funcional) Divisió vertical (territorial)

a) Posicions funcionalistes: dret de la funció administrativa (servei públic, poder públic) b) Posicions subjectives: dret de l’Administració Pública ( com a persona jurídica/ com a part de l’executiu)

  1. Diferents accepcions i posicionaments teòrics sobre la definició de Dret Administratiu i Administració Pública.

3. Formació i evolució històrica del Dret Administratiu i l’Administració

Pública: breu aproximació.

  • Caràcter Històric transformació de l’Estat , Administració i Dt. Adm.
  • Etapes:  Antecedents: Estat absolut (fins s. XVIII)  Estat liberal  Estat democràtic de dret  Estat social de Dret  Noves tendències reptes actuals de l’Estat Global a) Estat Absolut
  • Poder sobirà del monarca—no sotmès al dret (no hi ha estat de dret) Però:
  • Existència d’aparells administratius
  • Algunes normes organitzatives (autolimitació del rei) b) Estat liberal
  • Burgesia límits al poder sobirà del monarca
  • Estat mínim (laissez faire, laisser passer)  Garantia seguretat i llibertat  Separació Estat/societat
  • Desenvolupament de l’Administració Publica.
  • Institucionalització de l’Estat de dret (formal no real)  No sobirania popular (sufragi restringit)  Separació de poders (teoria vs. Practica)  Garantia de llibertats individuals  AP sotmesa al dret
  • Models de sotmetiment de l’Administració al dret Models Francès Model Anglès Divisió de poders Separació estricta (no intromissió) Control/equilibri de poders Control de l’AP Control intern (consell d’Estat) Jutges (ordinaris) Posició de l’Administració Supremacia respecte als particulars Igualtat respecte als particulars (amb matisos)

Dret aplicable a l’AP Dret administratius (amb algunes excepcions) Dret privat ( amb algunes especificitats) c) Estat democràtic sufragi universal i drets participació d) Estat social

  • Igualtat real estat intervencionista
  • Funcions de l’Estat: prestacional, programador i empresari
  • Canvis:  Potenciació del poder executiu  Major interacció Estat/societat  AP burocràcia gran expansió (i crisi)  Noves formes d’organització Descentralització (territorial i funcional)
  • Desenvolupament del DA: (a Esp lleis administratives anys 50) e) Perspectives actuals
  • Internacionalització de l’economia/globalització
  • Qüestionament del funcionament de l’Estat democràtic
  • Crisi de l’estat social retorn a l’estat mínim?
  • Redefinció del paper de l’Administració Pública (postburocracia):  Més interacció entre ciutadà i AP  Reducció del volum de l’Administració?  “fugida del dret administratiu (externalització, creació publica d’entitats privades, aplicació del dret privat)  Funcions diferents ( inspecció/control AP “garant”)

 arts. 39 a 52 CE  vinculació i garanties (art. 53.3 CE)

  • principi d’eficàcia (art. 103.1 CE)  “orientació al resultat” (dif. Eficiència/Economia)  s’aplica a cada AP individual i al conjunt del sistema AAPP  mitjans i facultats necessaris per als seus objectius o potestats administratives  influència de la crisi econòmica: principis estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (art. 135 CE) d) Estat democràtic
  • caràcter “vicarial” de l’Administració (al servei de l’interès general)  direcció política del Govern (art. 97 CE)  legitimació democràtica de l’AP?
  • principi de jerarquia (art. 103.1 CE)

 criteri d’organització interna d’una Administració (NO entre AAPP)

 excepcions (òrgans consultius i tècnics)

  • principi d’objectivitat (art. 103.1 CE)
  • principi d’imparcialitat (art. 103.3 CE)
  • principi de participació ciutadana (art. 9.2 i 105.a i c CE)
  • principi de transparència administrativa (art. 105.b CE) e) Estat autonòmic
  • art. 2 CE + títol VIII CE (art. 137): forma territorial de l’Estat  model obert/inacabat  distribució territorial del poder públic en tres nivells de govern i administración  principis: a) autonomia (territorial) b) unitat (límits) c) solidaritat
  • AAPP: pluralitat i descentralització → necessitat de relacions interadministratives coordinació i cooperació (lleialtat institucional)
  1. La posició jurídica de l’administració Pública
  • Punt de partida: bases constitucionals de l’ AP (ja vist)
  • Posició jurídica de la AP és distinta de la del ciutadà→  Relació amb el poder executiu: (ja explicat) o Integració (l’AP és part del poder executiu) o Subordinació al Govern (amb matisos)  Relació amb el poder legislatiu o Distinta projecció del principi de legalitat → legalitat administrativa = subjecció més estricta a la llei que els ciutadans (ja vist: concepció positiva i negativa del principi de legalitat) o Atribució de potestats administratives  Relació amb el poder judicial o Autotutela administrativa

A. En particular, les potestats administratives (I)

 Concepte

- No definició legal

- “Mecanisme tècnic amb el qual s’expressa el principi de legalitat”

(García de Enterría)

 Elements per una definició consensuada:

- Poder jurídic unilateral de l’Administració Pública

- Atribuït d’acord amb el principi de legalitat

- Que ha d’exercir obligatòriament i d’acord amb la llei per a la

satisfacció de l’interés genera

 Classes de potestats (II)

c) Segons el grau de vinculació de la AP (!!!)

- potestats reglades:

 tots els elements d’exercici de la potestat estan fixats per la

llei

 l’AP només té una opció possible i lícita per actuar

 la decisió de l’AP és simple execució de la llei

 el jutge pot controlar (i substituir) tot l’exercici de la potestat

- potestats discrecionals:

 la llei no fixa tots els elements de l’exercici de la potestat

 l’AP té diverses opcions possibles i lícites per actuar

 la decisió de l’AP conté un marge d’actuació lliure dintre de

la llei, basant-se en criteris polítics (discrecionalitat política) o tècnics (d.tècnica)

 el jutge pot controlar l’exercici de la potestat (però no

substituir-la): control dels elements reglats i de la motivació B. En particular, l’autotutela administrativa  Concepte Possibilitat de modificar la situació jurídica de tercers (imposar prohibicions, et.) de forma unilateral (sense el seu consentiment)

  • entre particulars → heterotutela
  • entre AP i particulars → autotutela Manifestacions:
  • Autotutela declarativa (arts. 38 i 39 Llei estatal 39/2015)
  • Autotutela executiva (arts. 98 i 99 Llei estatal 39/2015)
  • Autotutela reduplicativa (arts. 112 i ss. Llei estatal 39/2015) TEMA 2: EL SISTEMA DE FUENTES DEL DERECHO ADMINISTRATIVO 2.1. El sistema de fuentes. Atención especial a la potestad reglamentaria y a los principios de buena regulación A) Caracteres generales Art. 1.1 CC: ley, costumbre y principios generales del derecho→ Modulaciones:  Pluralidad de fuentes y ordenamientos superación de la visión “estatocéntrica” del Derecho  Pluralidad de centros de producción normativa

justificación en el preámbulo o exposición de motivos; y posibilitarán que los potenciales destinatarios tengan una participación activa en la elaboración de las normas.

 principio de eficiencia: la iniciativa normativa debe evitar cargas administrativas

innecesarias o accesorias y racionalizar, en su aplicación, la gestión de los recursos públicos El sistema de fuentes del Derecho Administrativo A) La Constitución (remisión)  Bases constitucionales de las administraciones públicas  Titulo IV (Gobierno y Administración) art. 103-106 CE B) El papel de la ley  Amplitud material (no reserva reglamentaria)  Limite a la actuación administrativa en general (principio legalidad)  Habilitación a la actuación normativa de la administración (colaboración reglamento)

  • Distribución de competencias legislativas Estado/CCAA  Cuestiones centrales del Derecho Administrativo: (149.1,18ªCE) Estado: o “Las bases del régimen jurídico de las Administraciones públicas y del régimen estatutario de sus funcionarios que, en todo caso, garantizarán a los administrados un tratamiento común ante ellas; o el procedimiento administrativo común, sin perjuicio de las especialidades derivadas de la organización propia de las Comunidades Autónomas; o legislación sobre expropiación forzosa; o legislación básica sobre contratos y concesiones administrativas o y el sistema de responsabilidad de todas las Administraciones públicas.” CCAA: desarrollo legislativo  Resto de sectores de actividad: según el reparto competencial en cada materia.
  • Principales leyes vigentes:  Ley 39/2015, de 1 de octubre, del procedimiento administrativo común de las administraciones públicas (ad extra)  Ley 40/2015, de 1 de octubre, del régimen jurídico del sector público (ad intra)

 Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso

Administrativa.

 Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el

texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público

 Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público

 Ley de 16 de diciembre de 1954, de Expropiación Forzosa

 Llei 26/2010, de 3 d’agost, del règim jurídic i del procediment de les

administracions públiques de Catalunya. C) El reglamento: primera aproximación

  • Fuente esencial y características del Derecho administrativo
  • Forma de actuación administrativa (formal y material)
  • Potestad administrativa
  • Importancia cuantitativa vs. Escasa regulación (hasta Ley 39/2015) D) Otras fuentes del Derecho administrativo apartado 2.4.
  • Importancia de los principios generales del derecho
  • Carácter residual de la costumbre valor del precedente administrativo. 2.2. Las disposiciones de carácter general y los reglamentos: noción; fundamento; tipo; procedimiento de elaboración, límites y controles
  1. El reglamento: noción a) Concepto y elementos definidores (importancia cuantitativa y fuente especifica del Derecho administrativo)
  • Norma jurídica “disposición de carácter general”
  • Dictada por el poder ejecutivo (gobierno y administración) Potestad reglamentaria: pluralidad de titulares
  • De rango inferior a la ley Relación con la ley: jerarquía, reserva de ley, no reserva de reglamento
  • Controlable por los tribunales (orden C-A) Art. 106.1 CE
  1. El reglamento: fundamento a) Fundamento histórico:
  • Reconocimiento de poder normativo del ejecutivo
  • Sistema inglés: habilitación parlamentaria
  • Sistema francés: habilitación constitucional b) Fundamento material:
  • Necesidad del legislador de colaboración normativa (aspectos secundarios, técnicos, flexibilidad) eficacia c) Fundamento formal
  • Art. 97 CE: potestad reglamentaria del Gobierno (distinta de la función ejecutiva)
  1. El reglamento: noción Distinción respecto a otras figuras afines: NO SON REGLAMENTOS : Otros “reglamentos” (no del poder ejecutivo)
  • Reglamentos europeos (art. 288 TFUE)
  • Reglamentos parlamentarios
  • Reglamentos de los órganos constitucionales en materia de personal, administración y patrimonio (aunque art. 1.3 LJCA) Otras normas del ejecutivo (rango de ley)
  • Decretos legislativos (arts. 82-85 CE)
  • Decretos leyes (art. 86 CE) Actos administrativos:
  • Singularidad /generalidad (criterio no definitivo)

b)Según su contenido (sus efectos sobre los destinatarios)

  • Reglamentos organizativos o internos (ad intra)
  • Reglamentos sustantivos/jurídicos o generales (ad extra) C) Según la Administración (territorial) que lo aprueba
  • Reglamentos estatales art. 97 CE
  • Reglamentos autonómicos art. 137 y 153.c) CE
  • Reglamentos locales art. 137, 140 y 141 CE
  • Reglamentos de entidades no territoriales (universidades, art. 27.10 CE; colegios profesionales, art. 36 CE; algunas autoridades independientes…)