¡Descarga Estructures dels ecosistemes y más Resúmenes en PDF de Biología solo en Docsity!
T.3.- ESTRUCTURES DELS ECOSISTEMES
1.- ECOLOGIA
Ecologia Ecologisme
Ciència de síntesi (engloba moltes disciplines de la biologia) q estudia les relacions entre els éssers vius i el medi ambient.
ideologia/moviment social q té com a objectiu la protecció del medi natural a partir de canvis en la conducta humana q el malmeten o perjudiquen.
● Ecosistema: prové de oikos , lloc. ● Ecosistema = biòtop + biocenosi ○ Biocenosi = conjunt de poblacions + factors ambientals biòtics. Aquests factors consisteixen en les relacions intraespecífiques (entre l’espècie) i interespecífiques (entre espècies diferents). ○ Biòtop = medi + substrat + relacions abiòtiques (factors fisicoquímics: T, lluminositat, humitat, salinitat, pressió (aigua i aire) i corrents del medi (aigua i aire)).
2.- BIÒTOP:
2.1.- El medi:
● Fluid q envolta els éssers vius. Parlem de medi aeri o aquàtic. ● Medi aquàtic: ○ Nèuston: espècies q es desplacen per sobre la superfície de l’aigua. Ex: sabater, larva de mosquit, caravel·la portuguesa. ○ Plàncton: organismes molt petits q es mouen a la deriva (són arrossegats pels corrents d’aigua). Parlem de: ■ Fitoplàncton (vegetal) ■ Zooplàncton (animal). Ex: medusa, krill (menjar de les balenes, tipus de gamba molt petita) ○ Nècton: animals nedadors. Disposen d’aletes per dirigir el desplaçament (peixos). ○ Bentos: organismes q viuen en el fons marí o lacustre (fons del llac o riu). Ex: algues, capgrossos, porífers (esponges), llenguado, corall. ● Medi aeri: zona inferior de la troposfera.
2.2.- El substrat:
● Superfície on els organismes es fixen, s’aguanten o es desplacen. ● Hi ha organismes en els qual coincideixen el medi i el substrat. Peixos: medi aquàtic i substrat aigua/sorra (depèn de si es bentònic o nectònic). ● El sòl: ○ Estructura (horitzons o perfils): ■ Horitzó A: El més superficial (tot i q a vegades no hi és). Hi ha: ● Ao: fullaraca. ● A: humus (matèria orgànica en descomposició). ■ Horitzó B (sorres): acomulació de sals minerals procedents de l’horitzó A. S’origina a causa de lixiviació o rentatge. A l’equador hi ha una gran lixiviació al sòl, pq plou molt, i això fa que les sals i la matèria a la superfície del sòl s’infiltri. No són gaire productius aquests sòls, per conrea no en treus gaire profit. ■ Horitzó C (roca mare): ● C1: roca +/- disgregada. ● C2: roca sense alterar.
3.- FACTORS ABIÒTICS, ADAPTACIONS
● Variables fiq: T, lluminositat, humitat, salinitat, pressió (aigua i aire) i corrents del medi (aigua i aire). ● Límit de tolerància: interval entre el valor mínim i el màxim q tolera una espècie per un determinat factor abiòtic. ● Prefix: ○ Euri- : gran amplitud de tolerància. Parlem d’espècies euriòiques. ○ Esteno- : petita amplitud de tolerància. Parlem d’espècies estenòiques.
3.2.- La lluminositat:
● Espectre electromagnètic: ○ λ<360nm Radiació d’ona curta (ionitzant), molt energètica, altera l’estructura molecular, ≃9%. ○ λ>760nm Radiació infraroja (IR), aporta calor, ≃49%, ○ 360nm<λ<760nm Radiació del visible, ≃42%. ● Metàfits: ○ Heliòfils o fotòfils: zones assolellades. Ex: girasols, cactus. ○ Esciòfils: zones amb menor lluminositat. Ex: falguera, molsa. ● Fototropisme: moviment d’orientació sota la influència de la llum. ○ (+): fitoplàncton, metàfits heliòfils. ○ (-): esciòfils. ● Estratificació: ○ Estrat arbori. - Zona fòtica: 100-200m profunditat. Organismes ○ Estrat arbustiu. fotosintètics: fitoplàncton, zooplàncton, small fish, ○ Estrar herbari. peixos grans, superdepredadors. ○ Estrat muscínics. - Zona afòtica: biodiversitat molt baixa. ○ Estrat edàfic.
● Coloració dels animals: ○ Críptica: insecte pal, es camuflen amb l’ambient. ○ Aposemàtica: adverteix del perill, granota blava (molt verinosa). ○ Mimètica: copien la coloració d’un animal que és molt perillós, però ells són inofensius. ● Adaptacions a les zones fosques: ○ Bioluminescència: ■ Desorientar a depredadors. ■ Atraure presses i individus de l’altre sexe. ■ Reacció metabòlica: Luciferina + O2 + ATP oxiluficerina + E.Llum ○ Éssers vius cavernícoles: ■ Mancats de pigmentació (blancs). ■ Visió poc o gens desenvolupada.
● Fotoperíode: duració dia/nit ○ Activitat animal: diürns, nuctürns o crepusculars. ○ Determina la caiguda de fulles (la T tmb està involucrada), la floració (pot ser de dies llargs com l’ametller, o de dies curts com el cirerer d’arboç), la migració i la muda (pèl, plomes).
3.3.- Humitat:
● Quantitat de vapor d’aigua que conté una massa d’aire. ● Humitat absoluta: g vapor d’aigua/m^3 ● Humitat relativa (Hr): % de vapor d’aigua que conté una massa d’aire respecte el valor màxim que pot contenir.
● Si: ○ ↑T, llavors ↓ Hr. ○ ↑Hr, llavors ↓ T.
3.4.- Pressió:
● P=F/S
● Pressió atmosfèrica, força q fa l’aire a la superfície. ○ 1 atm = 760 mm Hg = 1013 mb = 1013 hPa ○ Els animals s’adapten a certes condicions de pressió. Els q habiten a zones de pressió baixes tenen hemoglobines amb més afinitat cap a l’oxigen. ● Pressió hidrostàtica: força q fa l’aigua cap a la superfície. ○ 1 atm per cada 10 metres de profunditat ● Experiència de Torricelli (1643): realitzat amb Hg.
3.5.- Salinitat:
● Dó= solut + dissolvent (aigua). ○ Solut: ■ Anions: Cl-, NO3-... ■ Cations: Ca+, Mg2+. Na+ … ● Membrana semipermeable: permet el pas del dissolvent en un dels sentits, però no el del solut. Ex: membrana plasmàtica cel·lular.
■ Matriarcal: mare + filles. Ex: lleopard, aranya. ■ FIlial: només fills.- Ex: peixos, insectes… ○ Segons l’aparellament: ■ Família monògama: 1 mascle i una femella tenen relacions entre si sempre. Ex: Llúdriga. ■ Família poligàmica: 1 mascle i moltes femelles. Ex: lleó, goril·la, gall. ■ Família poliàndrica: 1 femella i molts mascles: abella, jacana (animal q camina per sobre dels nenúfars). ● Associació colonial: grup d’individus originat pels mateixos progenitors i habiten al mateix lloc. Ex: corall (cada pòlip q forma el corall és un organisme diferent). ● Associació gregària: diferents individus q viuen junts. ○ Ocells: estol. ○ Peixos: banc. ○ Mamífers: remat. ● Associació estatal: jerarquització. Ex: en un galliner, hi ha els intocables i els q sempre reben.
4.2.- Relacions interespecífiques:
● Competència: (-,-) les dues espècies surten perjudicades. Hi ha una demanda d’un mateix recurs: ○ Aliment: competència per explotació. ○ Espai/territori: competència per interferència. ● Depredació (+,-) → activitat de captura i mort que exerceix el depredador sobre la presa. ● Parasitisme (+,-) → un individu (paràsit) viu aprofitant-se d’un altre (hoste). Hi ha 2 tipus: ○ Endoparasitisme → cucs intestinals. ○ Ectoparasitisme → polls, puces… ● Explotació (+,-) → interacció de l’activitat biològica d’una espècie, explotadora, sobre una altra, explotada. Ex: cucuts. ● Comensalisme (+,0) → el comensal es nodreix gràcies a l’hoste sense causar-li cap benefici o prejudici. E x: bacteris de la pell. ● Inquilinisme (+,0) → una espècie, inqulí, rep recer d’una altra espècie, hoste. Ex: esquirol (+), arbre (0) nemo (peix pallasso) i nèmona (semblant a les meduses) ● Tanatocresi (+,0) → Aprofitament de restes d’una sp q està morta (0) per una altre (+). Ex: cranc + closca de cargol mort. ● Foresi (+,0) → una sp transporta a una altras de manera passiva. Ex: peix rèmora (+) i tauró (0). ● Mutualisme (+,+) → 2 sp es beneficien simultàniament. Ex: peixos netejadors ● Simbiosi (+,+) → mutualisme obligat. Ex: remugants i bacteris intestinals, Rhizobium sp - llegums. ● Antibiosi (+,-) → una sp secreta una substància q impedeix el creixement o desenvolupament d’una altra sp (sovint provoca la seva mort). Ex: penicilina.
Tipus de relació Espècie A Espècie B
Competència (-) (-)
Depredació Despredador (+) Presa (-)
Parasitisme Paràsit (+) Hoste (-)
Explotació Explotadora (+) Explotada (-)
Comensalisme Comensal (+) Hoste (0)
Inquilinisme Inquilí (+) Hoste (0)
Tanatocresi (+) (0)
Foresi (+) (0)
Mutualisme (+) (+)
Simbiosi (+) (+)
Antibiosi (+) (-)
