Montse Barba
L'estructura dels ecosistemes
Ecologia - ciència que estudia el medi on viuen els éssers vius i les seves relacions.
Ecosistema - sistema natural format per un conjunt d’éssers vius i el medi on es relaciona
BIOCENOSI = conjunt de població d'una mateixa espècie d'un lloc determinat
relacions intraespecífiques = espècies (temporals o perennes, beneficis>costos)
Beneficis (cooperació) → efectes de grup: + defensa als depredadors, facilitat per reproduir-se, per trobar aliment, + divisió del treball
• Relacions familiars = emparentats, facilita la reproducció i cura la descendència //
• Relacions colonials: per rep. assexual (1 progenitor comu), units fisicament → homomorfs = ind ≠ divi tre // heteromorfs ≠ ind = divi tre
• Relacions gregàries: ajuda mútua, defensa, alimentació, migració…
• Relacions estatals: individus jerarquitzats entre si ( diferències anatòmiques i fisiològiques, divisió del treball)
Costos (competència) → efectes de massa: competència pels recursos limitats, risc d'infecció en malalties infeccioses, en ser detectat per depredadors,
que membres matin a descendència.
Relacions de competència: Per establir la seva zona de rep/aliment → marques (competència rivalitat de l'aliment, - individu + espècie)
relacions interespecífiques ≠ espècies
1. Competència (-/-): Entre dues espècies diferents per un mateix recurs limitat
2. Depredació (D+/P-): captura (- hàbils) i mort, depredadors depenen de presses (relatiu)
3. Parasitisme (P+/H-): paràsit s’alimenta de l’hoste sense matar-lo (obligats/facultatius) → endoparasit: int hoste//ectoparàsit: ex hoste
4. Explotació (+/-): Benefici d'unes explotades a costa d'altres explotades
5. Co mensalisme (C+/H0): Comensal es beneficia de les restes de l'hoste. inquilinisme: refugi, tanatocresi: aprofitar restes per protegir -se, foresi:
transport passiu
6.Mutualisme (+/+): dos homes espècies es beneficien o ajuden mútuament (consort)
7.Simbiosi (+/+): es beneficien mútuament fins al grau de dependre l'un de l'altre
8. Antibiosi (+/-): Un organisme fa que no visqui al costat d'un altre → antibiòtic = mata
BIÒTOP = conjunt de característiques ambientals un lloc que condicionen quines sobreviuran millor determinant la biocenosi.
● El medi és el fluid que embolcalla els organismes i pot ser l’aire (medi aeri) o l’aigua (medi aquàtic): nèuston - superficial, plancton - a prop
superfície, nècton - nedadors, bentos - fons mari.
● El substrat és la superfície sobre la qual es desplacen, s’aguanten o es fixen els organismes. Pot ser el sò l, l’aigua, la superfície d’a ltres éssers
vius, etc.
● Els factors ambientals abiòtics influeixen en la vida dels org., cada espècie té uns límits de tolerància, per cada factor més enllà d'aquests límits
no sobreviura. El factor limitant determina el nombre d'individus. marge de tolerància → ( esteroides - estret; eurioiques - ample).
sobreviure, creixer i reproduir-se → adaptat ( morfològicament,fisiològicament…)
1. Temperatura: distribució desigual (lat, alt, llunyania-proximitat masses d'aigua). H20 = termoreguladora → oscil·lacions NO grans
Adaptacions dels animals: homeoterms: mantenen tª corporal ct // poiquiloterms: no mantenen tª ct, depen de l’ambient
Adaptacións de les plantes: ceres a les fulles, canvi a la superfície, pèrdua de fulles…
2. Llum: E. del Sol → 49% (+ 760 nm) - IR, E Exosomàtica; 9% (- 360 nm) - UV; 42% (360-760 nm) - espectre visible, E Endosomàtica
Adaptacions de les plantes: heliòfiles: llum // esciòfiles: ombra // fototropisme: mov. (+/-)
Adaptacions al medi aquàtic: zona fòtica 0 -200m (arriba llum, org. fotosintètics) // zona afòtica +200m (no llum ni prod. 1ª)
3. Humitat: aire sec + H2O → absoluta: quantitat total de vapor d'aigua // relativa: relació h. abs. i h. màx. a una tª det.
Adaptacions en animals: teugment impermeable (ev. deshidratació), plomes, coberta quitina, escates…
Adaptacions en plantes: xeròfils: amb. sec// mesòfils: intermèdies // hidròfils: amb. humit // aquàtics: aigua
4. Pressió hidrostàtica: + pressió sota l’aigua (vs atm). Adaptacions: cossos aplanats, cavitats internes reduïdes, bufeta natatòria…
5. Pressió atmosfèrica:[O] a 6000m ↓ . Provoca anòxia= mort neurones. Adaptacions: + glòbuls vermells, V cor i pulmons, cap. sanguinis…
6. Salinitat: [] sals dissoltes. efectes sobre la p.osmòtica.
Adaptacions: poiquilosmòtics: varia la salinitat, superen la tolerància// homeosmòtics: adaptacions per regular la sal
7. Corrents del medi: rad. exomàtica desigual.
Adaptacions: circulació nutrients del fons (zones aflorament), polinització o dispersions d’espores i llavors
DINAMICA DE POBLACIONS
Corbes de supervivència: mortalitat concentrada en etapes juvenil//Taxa mortaldat// Moren vells
Piràmides poblacionals: creixent - prereproductiu//Estabilitzada - reproductiu/// Decreixent - Post reproductius
Tipus de creixement:
Taxa de creixement màxima: valor màxim que pot assolir la taxa de creixement. no factors limitants. Zones despoblades, creixement exponencial = corbes
J de les espècies pioneres.
Taxa de creixement limitat: taxa de creixement varia i disminueix quan la població augmenta. factors limitant. + morts. inicial ment exponencial, el factor
limitant genera creixement logístic = corba S. FASES: 1. creixement lent (adaptació medi), 2. creix exponencialmen, 3. punt i nflexió (resistència), 4. creix
lent fins k, 5. equilibri dinàmic → k = població màx q pot contenir. Quan N s’apropa a K augmenta la resistència ambiental.
Estrategies de creixement: Competència interespecífica per ocupar un lloc a l'ecosistema → diversitat adaptativa. segons l'ecosistema trobem dos models
de supervivència:
1. estrategs de la R = ecosistema canviants → organismes duren poc temps, reproduccions continues amb moltes crides (mida petita), maduració
ràpida de les cries, No tenen estructures especials per aprofitar l'aliment disponible. creix exponencial i desapareix bruscament
