Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Comparative Cognition: Capacidades Cognitivas en Animales - Prof. Collel, Apuntes de Etología

Universitat de Barcelona (UB)Etología
Prof. Monteserrat Collel

Este tema trata sobre la cognición comparada, donde se estudian las capacidades cognitivas en diferentes especies de animales. Se discuten conceptos como la utilidad de objetos, conductas instrumentales, diferencias entre especies y factores ecológicos y sociales que influyen en ellas. Además, se aborda la autoconsciencia y su relación con la teoría de la mente.

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 20/01/2018

mmartinezg22
mmartinezg22 🇪🇸

4.3

(31)

28 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 10: Cognició comparada
Capacitats cognitives:
-Són conductes que es caracteritzen per la seva flexibilitat.!
-Es basen en la capacitat d’abstracció i en alguna forma de representació mental, l’animal extreu
informació de l’exterior i la integra amb experiencies passades.!
-Impliquen amb una presa de decisions!
-Poden ser més o menys complexes!
-Entren els aprenentatges relacionals, però no els associatius.!
!
Representacions mentals: L’insight
Implica la representació d’una situació-problema i la manipulació mental dels elements que en
formen part. En comptes de assaig-error, son capaços de trobar la solució. S’organitzen de manera
perceptiva.!
!
Representacions mentals: Mapes cognitius
Estudis de Menzel. Li interessava veure si un individu era capaç de transmetre informació a un grup
d’individus que no la tenien. Va deixar a 7 indv tancats i va agafar 1, mostrant-li els llocs de tot el
reciente on es trobaven amagats aliments que els hi agradaven i d’altres que no, on hi havia serps…
despres porta a l’individu amb els altres i observa que és exitós. En comptes de fer tot el recorregut
que va fer l’investigador, van anar 1r a per el menjar que els agradava i despres van fer la resta de
recorregut. Tenia representacio mental de l’espai q li permetia trobar les dreceres per arribar als
recursos.!
Diferencia respecte a nosaltres: llenguatge!
"
Es té en compte l’ambient físic i el social. Hi ha certes capacitats cognitives que et permeten
desenvolupar-te millor en unes o en altres.!
#-> Ambit fisic:!
-Conducta instrumental: Hominització i tecnologia.
En el mon animal es poc frequent. Hi ha poques especies que tenen algun tipus de conducta
instrumental. "
Ex: Formigues, pops, peixos, aus… però en tots ells podem parlar de capacitats cognitives? !
Concepte: utilitzacio d’un objecte com una extensió funcional del cos. Per exemple, et permet
abastar un recurs.!
Per ser considerat com un instrument, ha de complir una serie de característiques. !
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comparative Cognition: Capacidades Cognitivas en Animales - Prof. Collel y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!

Tema 10: Cognició comparada

Capacitats cognitives:

  • (^) Són conductes que es caracteritzen per la seva flexibilitat.
  • (^) Es basen en la capacitat d’abstracció i en alguna forma de representació mental, l’animal extreu informació de l’exterior i la integra amb experiencies passades.
  • (^) Impliquen amb una presa de decisions
  • (^) Poden ser més o menys complexes
  • (^) Entren els aprenentatges relacionals, però no els associatius. Representacions mentals: L’insight Implica la representació d’una situació-problema i la manipulació mental dels elements que en formen part. En comptes de assaig-error, son capaços de trobar la solució. S’organitzen de manera perceptiva. Representacions mentals: Mapes cognitius Estudis de Menzel. Li interessava veure si un individu era capaç de transmetre informació a un grup d’individus que no la tenien. Va deixar a 7 indv tancats i va agafar 1, mostrant-li els llocs de tot el reciente on es trobaven amagats aliments que els hi agradaven i d’altres que no, on hi havia serps… despres porta a l’individu amb els altres i observa que és exitós. En comptes de fer tot el recorregut que va fer l’investigador, van anar 1r a per el menjar que els agradava i despres van fer la resta de recorregut. Tenia representacio mental de l’espai q li permetia trobar les dreceres per arribar als recursos. Diferencia respecte a nosaltres: llenguatge Es té en compte l’ambient físic i el social. Hi ha certes capacitats cognitives que et permeten desenvolupar-te millor en unes o en altres. -> Ambit fisic: - (^) Conducta instrumental: Hominització i tecnologia. En el mon animal es poc frequent. Hi ha poques especies que tenen algun tipus de conducta instrumental. Ex: Formigues, pops, peixos, aus… però en tots ells podem parlar de capacitats cognitives? Concepte: utilitzacio d’un objecte com una extensió funcional del cos. Per exemple, et permet abastar un recurs. Per ser considerat com un instrument, ha de complir una serie de característiques.

Requisits:

  • (^) Lliure: ha de estar independet del substrat. Ex: os bru q s’apropa amb un arbre i es grata l’esquena amb ell. L’arbre no es instrument.
  • (^) Fora del cos
  • (^) No pot ser una part del cos. Quan els cervols es graten l’esquena amb les banyes, no les podem considerar un instrument.
  • (^) Pot ser un producte del cos. Quan estan nerviosos o estressats, es creen respostes fisiologiques, i s’utilitza el producte resultant per utilitzar-.lo en contra de l’altre.
  • (^) Pot ser inanimat o animat: Les formigues que apretem les larves i surt un líquid que aprofiten. L’instrument es la larva.
  • (^) Ha de ser sobstingut pel subjecte: En el moment abans de realitzar l’accio, o en el moment de realitzar-la.
  • (^) Orientació eficaç entre l’objecte i l’objectiu de l’acció: Es construeix un lleopard mecanic i quan els ximpanzes dormen, el col·loca. En els ximpanzes de sabana: s’espanten i trenquen branques, i les hi tiren a ells.
  • (^) Objectiu: Modificar la forma, posició o condició d’un altre objecte, d’un altre organisme o del propi subjecte agent. Ex: La cacatua negra de les illes Aru Formiga lleo Peix arquer Us especific instruments:
  • (^) Morfologia de l’acció amb poques o cap variacio, tots ho fan de la mateixa manera
  • (^) Tots els individus de l’especie presenten el comportament instrumental
  • (^) Les variacions són explicades per factors ecologics: Ex: Les lludrigues marines els hi agrada el menjar del fons marí, es submergeixen, l’agafen i també pedres per trencar-lo. No totes ho fan, on no ho fan es perque no hi ha menjar ni instruments.
  • (^) S’utilitza un sol tipus d’instrument
  • (^) Fan servir una tecnica
  • (^) No hi ha variabilitat contextual L’ús específic d’instruments no és après, no s’ha produit cap tipus d’aprenentatge. Encara que les variacions si que poden ser-ho. Però: -> Ossos es freguen amb pedres. No tots els ossos ho fan -> Corbs: Hi ha variabilitat entre poblacions, utilitzen molts instruments per obtenir menjar. -> Elefants: Afaga un palet amb la trompa i l’utilitza per gratar-se. -> Orques: Fa bombolles i provoca que el banc de peixos es separi No tenen a veure amb us especific d’instrument, sino generalitzat.

Exemples de la conducta instrumental dels ximpanzés: Pesca de termites: Gombe, Mahale. 2 parcs naturals de tanzania. Busquen materials per poder agafar-les, son nocturnes i ells diurns. Fiba vegetal fina, busquen termiter i els forats de les ximeneies. S’introdueix poc a poc la tija, la deixen una estona pq pugin i la treuen amb molt de compte. Excavació de termites: Guinea equatorial, Camerún. La descobreix jordi sabater pi, gaire be en paral·lel amb altre. En comtes d’agafar tija d’herba, agafen bastons i escarben termiter fins fer un forat. Escombrat de formigues: a Gombe. Problema: els agraden molt, pero son agressives i tenen mandibules molt fortes, la picada es molt dolorosa. Trenquen branca, però es més llarga. Permet mantenir-te allunyat de les formigues per no rebre picades. Trencament de nous: nut cracking a Tai. Aprenen a utilitzar les pedres per obrir les anous. Son capaços de agafar materials i transportar-los fins a on saben q hi ha les pedres grans per arropenjar les anous. Caracterisitiques de la conducta instrumental dels ximpanzes:

  • (^) Us sistematic i frequent d’objectes com instruments.
  • (^) Selecció, transport i modificació dels instruments utilitzats.
  • (^) Variabilitat contextual i funcional
  • (^) Metainstruments Conducta instrumental: Implicacions evolutives
  • (^) Diferencies sexuals en conducta instrumental
  • (^) Les femelles fan un ús mes frequent i eficaç dels instruments que els mascles: els mascles adults tenen un rol molt important: estan atents dels perills, baralles… la femella esta molt concentrada i atenta amb el que esta fent, i els mascles van alternant la focalització de l’atenció, també tenen mes muscularització i els hi costa realitzar moviments fins.
  • (^) Lateritat manual i especialització hemisfèrica: mostren us mes frequent i variat d’instrument. Hi ha una tendencia a la lateralització.
  • (^) L’us d’instrument requereix coordinacio bimanual: La majoria requereixen de l’us simulatani pero fent funcions diferents. Ex: Anous: 1 aguanta la anou, altre pica amb la pedra. Els moviments son mes precisos, implica la lateritat.
  • (^) Conductes culturals instrumentals

Conductes culturals instrumentals en ximpanzes: Distribució dels comportaments culturals dels ximpanzes en sis arees d’estudi. En totes hi ha conductes instrumentals, quan analitzes les q presenta cada 1 de les comunitats, hi ha grans diferencies, q no s’expliqen x factors ecologics. -> Àmbit social:

- Conducta social: Capacitats cognitives i sociabilitat Autoconsciència, Teoria de la ment i autorreconeixement: Es realitzen estudis sobre l’autoconsciència i l’autorreconeixement. Si un animal no es conscient d’1 mateix, no pot ser conscient dels altres. Com podem saber si les criatures sense llenguatge són conscient de si mateixes? Conèixer la capacitat d’autoconsciencia amb animals que no tenen llenguatge es pot fer mirant la capacitat d’autoreconeixement: Auto: individu es conscient de si mateix, ha de tenir 1 representacio mental d’ell, s’ha de poder reconeixer. Es considera q una d les manifestacions de la consciencia d’un mateix es la capacitat de reconeixer la propia imatge. Es pot estudiar mitjançant un mirall i observant la conducta de l’individu. Però no és la prova més adequada per a moltes espècies. Ex: Gos, rata blanca. El seu model esta fet d’olors, si tenen capacitat x reconeixer sera de cara a la seva olor, i no a la imatge. No apareix cap estimul q pugui ser identificatiu. Quan treballem amb els animals que no pot funcionar, trobem: q fan el mateix q farien amb un coespecific del mateix sexe i desconegut: Hi ha conductes de tipus social: - (^) Agressió. Ex: Beta splendens, pinsà. - (^) Buscar companyia. Ex: Periquitos, carolines, gat. Aquestes proves ens indiquen q els animals no es coneixen a si mateixos. En front d’amenaces i/o atacs el receptor no respon amb conductes de submissió. Davant de conductes. Davant de conductes afiliatives el receptor es limita a repetir el senyal sense continuar la seqüència de comportaments característics de la situació. L’animal deixa de respondre per esgotament o per habituació. Per molt temps que deixis el mirall, l’animal no s’acabara reconeixent. Hi ha indiferencia en front de la propia imatge especular. La comprensió del mirall: hi ha especies q poden veure q el mirall refelxa la realitat, pero no entenen que allo que veuen reflectit son ells. Ex: Primat q no es reconeix al mirall. En un plafo hi ha espais, en un d’ells hi ha cacahuet. No hi pot accedir, pero hi ha un mirall: utilitza la imatge del mirall per aconseguir el cacahuet. Per tant, utilitza el mirall per localitzar un objecte, guiar els propis moviments i aconseguir l’objectiu.

Nivells d’auto-reconeixement:

  • (^) Nivell 0: cas de les especies en les quals l’espai s’interpreta com continuitat realitat, les q no entenen q es un mirall. Conductes socials en front del mirall.
  • (^) Nivell 1: s’enten com funciona el mirall i es pot utilitzar en proves per guiar la pròpia conducta sobre els objectes o subjectes reflectits. Continues interpretant la teva imatge especular com a coespecific desconegut
  • (^) Nivell 2: es fa un ús instrumental del mirall i no hi ha resposta social a la imatge especular. Es pot donar indiferència, desconcert o interès pel propi reflex. Es poden realitzar conductes contingents.
  • (^) Nivell 3: Es dona l’auto-reconeixement. El subjecte realitza conductes autodirigides i autoreferides. El test de la marca dona postitu. Aquests 4 nivells ens ajuden a l’hora de categoritzar, ordenar a les especies i individus. Les espècies que es reconeixen en el mirall pertanyen al nivell 3. Espècies no humanes que mostren autorreconeixement:
    • (^) Primats: Gran simis -> tots. Sorgeix del ancestre compartit.
    • (^) Cetacis (orques i dofins)
    • (^) Elefants
    • (^) Aus (Garses) Alt grau encefalitzacio, mostren conductes d’imitacio, alta sociabilitat… Consciencia de les expressions facials? Ximpanzes a Arhem: Grup multimascle, com si estiguessin en la natura. Tenen sistema jerarquic, hi ha mascle dominant durant anys, molt respectat i te molt suport de les femelles. Hi ha mascles juvenil mes fort i mes gran q intenta pujar de jerarquia. Quan el va veure sol, va anar contra ell. Posa cara terror i puja sobre un arbre. Es gira, i es tanca els llavis. Animal es conscient de la por i de com la manifesta (expressio facial), la intenta controlar i ho aconsegueix. De l’auto-reconeixement a la consciència d’un mateix i dels altres Els organismes que són objecte de la seva propia atencio (autoconsciencia) poden emprar la seva experiencia per inferir experiencies comparables en altres individus. Els éssers humans mostren una clara tendencia a representar el que la gent fa en termes del que saben i el que volen (estats mentals) Els éssers humans fem inferències d’estats mentals a partir de conductes, per aixo es parla de teoria de la ment. Autoreconeixement: representaico mental de tu mateix, si veus reconeixes

Quan som conscients de nosaltres mateixos, ens permet ser conscients dels altres -> TEORIA DE LA MENT. Capaç d’entendre q ets un subjecte am idees, creences, sentiments i els demes tambe, pero son diferents de nosaltres i tenen les seves idees, sentiments, creences. Teoria de la ment: Ens permeten una serie de conductes:

  • (^) Atribució intencions: el q vol, desitja…
  • (^) Retribució i injusticia: favors
  • (^) Empatia cognitiva: apareix quan ets capaç dentendre q a laltre li passa una cosa diferent q a tu
  • (^) Engany intencional: quan no ha passat mai, en gats es condicionament associatiu.
  • (^) Imitacio:
  • (^) Ensenyament actiu: S’han de tenir en compte les caracteristiques de l’especie i l’edat dels subjectes estudiats. Llenguatge artificial: De l’abstracció al llenguatge: Estudis pioners: Els 2 coincideixen, treballen amb ximp desde petits. Si agafes cria petita i la tractes com huma, acaba desenvolupant llenguatge:
  • (^) Kellog’s -> Cria ximpanze i fill i els crien iguals, com germans. L’han d’aturar. Conclou q el llenguatge esta fora de les capacitats dels ximpanzes.
  • (^) Hayes -> Crien a la Vicky com una cria. Va dir 4 paraules angles: mum, dad, up, cat. Conclouen q es molt dificil q parlin pero q entenen molt mes. Fan classificar respecte aliments i objectes. Mes tard es complica amb fotografies : objectes, animals (ximp), humans i ella. S’acaben quan al 1960, es descobreix q ximpanze es incapaç de produir els nostres sons vocals.

Quantificar la cognició Creen un test: Primate cognition test battery. És una bateria de preguntes, apte per qualsevol especie de primat, tambe s’inclou la nostre. S’inicia l’any 2007. Contempla els 2 dominis:

  • (^) Físic: (espai, quantitat, causalitat)
  • (^) Social: (aprenentatge social, comunicació, teoria de la ment) Els nens (2’5 anys), ximp i orang, mostren habilitats cognitives similars per enfrontar-se al mon fisic, pero els nens son molt millors en el domini social Els bonobos son millors que ximp en el domini del mon social, estructura social funciona millor la dels bonobos. Macaques i papions no difereixen significativament dels ximp en el domini social Origen evolutiu de les adaptacions cognitives: S’analitzen les pressions evolutives q afavoreixen encefalitzacio:
  • (^) Factors ecologics: Estrategies per aconseguir menjar -> Hipotesis ecologiques
  • (^) Factors socials: Estrategies per interactuar socialment amb coespecífics -> Hipotesis socials. En especies influeixen mes unes q altres. -> Hipotesis ecologiques
  • (^) Milton: Primats depenen de recursos trofics distribuits en espai i temps. La fruita te diferents periodes de maduració. S’ha de recordar en quin moment i lloc de l’any es pot trobar.
  • (^) Parker i Gibson: Es combinen recursos q donen molta E i no pots accedir-hi directament, i s’han de desenvolupar conductes complexes, les d’extracció (extractive foraging). -> Hipotesis socials
  • (^) Byrne i Whiten: -> La intel·ligència maquiavèlica: Quan vius en grup social, has de ser competitiu, la millor competencia es trobar estrategies q permetin obtenir un recurs i aconseguir millor estatus. -> cursa competitiva per ser + eficaç
  • (^) De Waal: -> La política dels primats: Posa accent en la societat, pero desde l’altre banda. Postula q el fet de viure en grups complexes pot tenir avantatges a l’hora de cooperar activament amb els altres coespecifics i obtenir informacio nova mitjançant aprenentatges socials. El cervell flexible
  • (^) Hipòtesi de Reader i Laland: Hi ha una tendencia a la flexibilitat, la seleccio natural ha afavorit canivs en cervell primats q la faciliten. *Habilitat per inventar solucions apropiades a problemes nous (innovació) *Habilitat per aprendre comportaments nous a partir d’un coespecífic (aprenentatge social)