Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Evolució de parámetres de vida, Apuntes de Biología

Asignatura: Evolució, Profesor: Mauro Santos, Carrera: Biologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 22/06/2014

avidalitriago
avidalitriago 🇪🇸

4.3

(79)

28 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA X
Evolució de paràmetres de vida
Optimització evolutiva.
Veiem la selecció natural, més que una forma dissenyadora, com la responsable de produir estructures
adaptatives. No obstant, molts trets d’organismes encara es poden entendre com a molt propers a l’òptim,
malgrat de com es produeixen. Per tant, els veiem com maximitzen tant del seu èxit reproductiu o com algun
component de la funció que és necessària per l’èxit reproductiu. És importants de recordar que en molts
casos ens podem preguntar adequadament per a que serveixen algunes proteïnes, òrgans o comportaments.
Podem llavors trobar com tals trets omplen la seva funció en el treball que es suposa que el tret ha de fer
arribant a una funció òptima. El nostre enteniment sobre la biologia ve donada per la suposició que els
òrgans tenen una funció i que són optimitzats per a tal. Quan fem això no estem estudiant el procés evolutiu
coma tal. Més aviat, assumim que la evolució es dominada directament per la selecció natural, que
maximitza la fitness i per tant optimitza la funció que estem estudiant.
Constrenyiments evolutius.
Un organisme ideal hauria de poder reproduir-se tal i com neix i sostenir una velocitat de reproducció al llarg
de tota una llarga vida. Això no és possible jq hi ha tot un plegat de constrenyiments en la reproducció i en la
supervivència, i aquests constrenyiments depenen de circumstàncies peculiars de cada organisme.
S’han distingit moltes maneres de constrenyiment en
l’evolució. Alguns són universals, aquests afecten a tots els
organismes; p.e. la presència constant de gravetat durant
la morfogènesi. Altres, referits a constrenyiments
filogenètics, són més locals, afectant a grups d’organismes.
Alguns exemples:
1.- constrenyiments físics -> algunes estructures no
evolucionen pq les propietats dels seus materials biològics
(ossos, epidermis, DNA, RNA, etc) no ho permeten.
2.- constrenyiments selectius (o funcionals) -> alguns trets
no apareixen en alguns llinatges pq sempre són
desavantatjosos, o pq poden interferir en la funció d’un
tret existent.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Evolució de parámetres de vida y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

TEMA X

Evolució de paràmetres de vida

Optimització evolutiva. Veiem la selecció natural, més que una forma dissenyadora, com la responsable de produir estructures adaptatives. No obstant, molts trets d’organismes encara es poden entendre com a molt propers a l’òptim, malgrat de com es produeixen. Per tant, els veiem com maximitzen tant del seu èxit reproductiu o com algun component de la funció que és necessària per l’èxit reproductiu. És importants de recordar que en molts casos ens podem preguntar adequadament per a que serveixen algunes proteïnes, òrgans o comportaments. Podem llavors trobar com tals trets omplen la seva funció en el treball que es suposa que el tret ha de fer arribant a una funció òptima. El nostre enteniment sobre la biologia ve donada per la suposició que els òrgans tenen una funció i que són optimitzats per a tal. Quan fem això no estem estudiant el procés evolutiu coma tal. Més aviat, assumim que la evolució es dominada directament per la selecció natural, que maximitza la fitness i per tant optimitza la funció que estem estudiant.

Constrenyiments evolutius. Un organisme ideal hauria de poder reproduir-se tal i com neix i sostenir una velocitat de reproducció al llarg de tota una llarga vida. Això no és possible jq hi ha tot un plegat de constrenyiments en la reproducció i en la supervivència, i aquests constrenyiments depenen de circumstàncies peculiars de cada organisme. S’han distingit moltes maneres de constrenyiment en l’evolució. Alguns són universals, aquests afecten a tots els organismes; p.e. la presència constant de gravetat durant la morfogènesi. Altres, referits a constrenyiments filogenètics, són més locals, afectant a grups d’organismes. Alguns exemples: 1.- constrenyiments físics -> algunes estructures no evolucionen pq les propietats dels seus materials biològics (ossos, epidermis, DNA, RNA, etc) no ho permeten. 2.- constrenyiments selectius (o funcionals) -> alguns trets no apareixen en alguns llinatges pq sempre són desavantatjosos, o pq poden interferir en la funció d’un tret existent.

Demografia i envelliment. La senescència es defineix com la disminució en la velocitat de reproducció i de supervivència amb l’edat. NO és inevitable. Alguns peixos que segueixen creixent al llarg del temps igual que augmenta la seva reproducció i supervivència, ara bé això es donarà fins que escapin de la mort per predació... L’envellir no és tant sols una conseqüència de constriccions físiques. Presumiblement hi ha un cert límit en que un organisme es pot mantenir jq s’acumulen varis danys. P.e. càncers s’originen normalment quan es donen dos o més mutacions en gens que controlen el creixement cel·lular. Les mutacions somàtiques s’acumulen al llarg del temps, i aquesta és una raó pq la velocitat de patir càncer s’accelera quan envellim.

L’envelliment es desenvolupa pq els grans contribueixen poc en la fitness: La raó bàsica del pq la supervivència i la reproducció minva amb l’edat, és pq la selecció actua amb feblesa en els últims anys. Al cap i a la fi per molts anys que es visques qualsevol accident acabaria amb la vida de l’organisme, per tant la selecció actua amb més força als principis de la vida de cada organisme. Podem predir que un organisme amb poca taxa de mortalitat per accident, la senescència serà menys severa. Això es veu en la llarga vida relativa de tortugues, ocells i ratpenats jq sofreixen menys depredació, ja sigui per la closca o per que volen. En termes genètics, al·lels que són beneficiosos al principi de la vida seran afavorits tot i que en edat adulta puguin tenir efectes pleiotròfics danyi’ns en edat adulat. El temps en que un gen s’expressa (en el sentit usual de biologia molecular) dóna igual; el que importa és si aquest afecta la fitness. P.e. -> un gen s’ha d’expressar quan es desenvolupa el cor en l’embrió i pot incrementar el ritme cardíac en el jove. Ara bé, tb incrementarà el risc de patir una cardiopatia en edat adulta. Generalment la reproducció redueix la velocitat de supervivència i de reproducció en edat adulta. P.e. una drosophila que ha estat esterilitzada viu més anys. Això mostra que els canvis genètics que incrementen la supervivència en edats primerenques té l’efecte pleiotròpic de reduir-la en edat adulta. Així doncs esperarem que diferents factors deuen estar implicats en l’envelliment, pq la selecció del funcionament de tot l’organisme es relaxa en edats adultes. El punt clau de tot això és que l’envelliment s’espera que ha de ser un efecte de mutació i de selecció d’altres trets, més que no pas un programa anàleg al del desenvolupament embrionari. En aquest punt, la identificació de mutacions específiques que estenen enormement el període de vida és sorprenent.