EVOLUCIÓ

TEMA 19: EXTINCIONS MASSIVES

Equilibri puntuat vs Gradualisme filètic

La teoria de l'equilibri puntuat és una teoria que proposa un nou model de

l'especiació en el camp de la teoria de l'evolució per selecció natural. La seva

teoria es contraposa de manera radical a un dels punts claus del darwinisme:

el gradualisme filètic. Els paleontòlegs Gould i Eldredge remarquen que el

registre fòssil és incomplet i no és coherent amb una teoria evolutiva que

prevegi una velocitat constant de l'evolució. La teoria de l'equilibri puntuat

afirma que les espècies romanen estables durant períodes llargs i evolucionen

en períodes curts.

El gradualisme filètic és un model d'evolució que manté que la majoria de

l'especiació és lenta, uniforme, i gradual. Quan l'evolució ocorre d'aquesta

manera, ho és normalment per la transformació pausada de totes els espècies

en una de nova. No i ha una línia clara de demarcació entre les espècies

ancestrals i les espècies que en descendeixen. En l'Origen de les espècies,

Darwin ja establia que "Les espècies de gèneres i classes diferents no han

canviat a la mateixa taxa, o en el mateix grau”.

EXTINCIONS MASSIVES

Causes

Aquestes extincions s'han atribuït generalment a causes endògenes de la pròpia biosfera, a l'acció de grans

volcans i a l'impacte d'asteroides, entre d'altres fenòmens. Existeix la teoria que n'atribueix totes les grans

extincions, o gairebé totes, a impactes meteorítics. S'ha establert de manera estadística que cada 100 milions

d'anys de mitjana un asteroide quilomètric impacta contra la Terra. També podrien haver estat produïdes per

canvis en l’orbita de la Terra que haurien provocat canvis climàtics molt accentuats. Així doncs, podem

classificar les extencions massives en dos tipus:

Extraterrestre: a causa de les ones de calor, tsunamis, inundacions mundial, els hiverns globals, l'oceà

tòxic i la pluja àcida, causada per esdeveniments com:

- Impactes (meteorits, cometes, tempestes de cometes)

- La radiació de supernoves

- Les grans erupcions solars

Lligada a la terra: biòtics i abiòtics, causada per:

- Vulcanisme massiu

- El refredament global i glaciacions (canvis en l’orbita terrestre)

- Els canvis en els nivells del mar

- Els canvis en la salinitat / nivells de O2 - CO2 dissolts en els oceans

- Espècies molt competidores a nivell mundial (humans)

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Evolució: Extincions massives y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

EVOLUCIÓ

TEMA 19: EXTINCIONS MASSIVES

Equilibri puntuat vs Gradualisme filètic La teoria de l'equilibri puntuat és una teoria que proposa un nou model de l'especiació en el camp de la teoria de l'evolució per selecció natural. La seva teoria es contraposa de manera radical a un dels punts claus del darwinisme: el gradualisme filètic. Els paleontòlegs Gould i Eldredge remarquen que el registre fòssil és incomplet i no és coherent amb una teoria evolutiva que prevegi una velocitat constant de l'evolució. La teoria de l'equilibri puntuat afirma que les espècies romanen estables durant períodes llargs i evolucionen en períodes curts. El gradualisme filètic és un model d'evolució que manté que la majoria de l'especiació és lenta, uniforme, i gradual. Quan l'evolució ocorre d'aquesta manera, ho és normalment per la transformació pausada de totes els espècies en una de nova. No i ha una línia clara de demarcació entre les espècies ancestrals i les espècies que en descendeixen. En l'Origen de les espècies, Darwin ja establia que "Les espècies de gèneres i classes diferents no han canviat a la mateixa taxa, o en el mateix grau”. EXTINCIONS MASSIVES Causes Aquestes extincions s'han atribuït generalment a causes endògenes de la pròpia biosfera, a l'acció de grans volcans i a l'impacte d'asteroides, entre d'altres fenòmens. Existeix la teoria que n'atribueix totes les grans extincions, o gairebé totes, a impactes meteorítics. S'ha establert de manera estadística que cada 100 milions d'anys de mitjana un asteroide quilomètric impacta contra la Terra. També podrien haver estat produïdes per canvis en l’orbita de la Terra que haurien provocat canvis climàtics molt accentuats. Així doncs, podem classificar les extencions massives en dos tipus: Extraterrestre: a causa de les ones de calor, tsunamis, inundacions mundial, els hiverns globals, l'oceà tòxic i la pluja àcida, causada per esdeveniments com:

Impactes (meteorits, cometes, tempestes de cometes)
La radiació de supernoves
Les grans erupcions solars Lligada a la terra: biòtics i abiòtics, causada per:
Vulcanisme massiu
El refredament global i glaciacions (canvis en l’orbita terrestre)
Els canvis en els nivells del mar
Els canvis en la salinitat / nivells de O 2 - CO 2 dissolts en els oceans
Espècies molt competidores a nivell mundial (humans)

“The big five” Des que la vida es va iniciar a la Terra han ocorregut sis extincions massives:

1. Fa 444 milions d'anys — En la transició l'Ordovicià-Silurià. La seva causa probable va ser el període glacial. El primer esdeveniment va ocórrer quan els organismes marins van haver de canviar de manera dràstica al descendir el nivell del mar. 2. Fa 364 milions d'anys — Es va produir durant la transició entre els períodes Devonià i Carbonífer, i en el qual van desaparèixer el 70% de les espècies. Aquest va ser un esdeveniment que probablement va durar uns tres milions d'anys. 3. Fa 248 milions d'anys — Durant l'extinció massiva del Permià-Triàsic, es van extingir al voltant del 95% de les espècies marines. Aquesta va ser la catàstrofe més gran que ha conegut la vida a la Terra. Va desaparèixer el 53% de les famílies biològiques marines, el 84% dels gèneres marins i aproximadament el 70% de les espècies terrestres, incloent-hi plantes, insectes i vertebrats. 4. Fa 206 milions d'anys — L'extinció massiva del Triàsic-Juràssic va eliminar un 20% de les famílies biològiques marines, els arcosaures no dinosaures, la majoria dels teràpsids i els darrers grans amfibis**.

Fa 65 milions d'anys —** Va produir-se l'extinció massiva del cretaci-Terciari en la que van desaparèixer a prop del 50% de totes les espècies, incloent els dinosaures. Hi ha moltes evidències de que es va produir per l’impacte d’un meteorit, el K/T. 6. Actualitat — El 70% dels biòlegs, creuen que actualment estem vivint l'extinció massiva de l'Holocè. Sovint es considera l'inici d'aquesta extinció massiva amb la desaparició de gran part de la megafauna a finals de la darrera edat de gel i que duraria fins avui, en què la causa principal és l'ésser humà. Tot i això, hi ha científics que qüestionen que hi hagi prou dades per considerar aquest període com a extinció massiva. Wilson, estima que amb l'actual ritme de destrucció humana de la biosfera, la meitat de les formes de vida s'extingiran en 100 anys. 6?

Els foraminífers són organismes unicel·lulars de gran diversitat, marins i de aigua dolça. La coberta externa del carbonat de calci produeixen fòssils extremadament útils per a la datació. Hi ha un fort tendència a mirar el registre fòssil d’organismes marins, de closca de CaCO 3 (majoritàriament animals). Els organismes terrestres estan subrepresentats, per la qual cosa evidència que les extincions en massa són més escasses. Si bé la diversitat d'invertebrats marins s’ha ampliat des del Càmbric a l'Ordovícic, el nombre de tàxons de nous ha vingut disminuint des de llavors (perquè els grups taxonòmics tenen més espècies, augmenta la relació especies/famílies, per tant menys propenses a extingir-se coma a famílies) Com a resultat, les taxes d'extinció també han disminuït des del Càmbric. Tetràpodes terrestres havien patit la diversificació explosiva només després de l’extinció K/T, degut principalment a la diversificació de les aus i els mamífers. A cada extinció massiva s’han reduït molt el nombre de famílies d’animals. No obstant no passa el mateix amb les plantes. Les extincions massives de fauna marina i dels tetràpodes terrestres sovint coincideixen, però no coincideixen amb els canvis en la flora dominant. La diversitat de plantes vasculars es va mantenir pràcticament sense canvis des del Carbonífer (300 milions d'anys) fins a mitjans del Cretaci (90- 100 milions d'anys). A partir d’aquí es va produir un augment molt espectacular en la diversitat de les plantes. Això es deu principalment a la radiació de les angiospermes. Les extincions massives permetre a la diversificació dels supervivents, provocant el reemplaçament (en lloc de desplaçament) d'una espècie per altres. Per exemple, a la capa d'argila amb la quantitat anòmala d’iridi del meteorit K/T-iridi, la flora està dominada per falgueres, mentre que els fòssils d'angiospermes són abundants sota i per sobre. Un augment de falgueres també es troba en el límit Triàsic-Juràssic. La longevitat mitjana de taxó (abans d'extingir-se) va ser menor en el Paleozoic que en Mesozoica (menors taxes d'extinció al Mesozoic). Les taxes d'extinció són més baixos per als gèneres amb major riquesa d'espècies o d'amplis rangs geogràfics. Altres factors com la dispersabilitat i l'abundància dels tàxons han fet més resistent a l'extinció a través del temps. Però cap de les anteriors són veritables en extinció massiva

(especialment K / T): les extincions massives dels tàxons són de forma aleatòria, independentment dels factors que puguin beneficiar-los en els processos normals d'extinció i les taxes d'extinció. Hi ha una re- configuració de la biota en les extincions en massa. Perquè les plantes no mostren esdeveniments d'extinció massiva com els animals  Reproducció vegetativa, capacitat de rebrotar despès de perdre la part aèria.  Fases de resistència i diversitat de mecanismes de dispersió: banc de llavors / espores (viables> 100 anys, fins a 2.000 anys), pol·len també molt resistent.  Menors requeriments per complir el seu cicle vital (Llum, CO 2 , H 2 O, N, P, K, Mg), que són universals (no han canviat en el temps o geogràficament)  Més robustesa per superar els problemes d'escasses mides poblacionals (deriva genètica, pèrdua de vigor reproductiu ...): poblacions molt petites poden resultar sostenibles durant molt de temps  Hibridació i Poliploïdia són mecanismes que permeten una gran diversificació i adaptació a nous ambients.  Individus longeus. Arbres molt longeus, que poden arribar a viure centenars d’anys. L'arbre més antic del món que data de l'era glacial, ha estat a Suècia. La part visible de l'arbre, de quatre metres d'alçada, té al voltant d'uns 600 anys, però el seu sistema d'arrels ha estat creixent per uns 9.550 anys.

Evolució: Extincions massives, Apuntes de Biología

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Evolució: Extincions massives y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

EVOLUCIÓ

TEMA 19: EXTINCIONS MASSIVES