Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Evolución, teorías evolutivas..., Resúmenes de Biología

Teoria Lamarckista, Darwinista, conceptos o vocabulario sobre evolución

Tipo: Resúmenes

2023/2024

Subido el 30/03/2024

Kimat
Kimat 🇪🇸

1 documento

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EVOLUCIÓ:
*Biològica: procés de transformació d’unes espècies en altres→acumulació de variacions que van apareixent en els
descendents, a cada generació= llargs períodes de temps.
Gen: seqüència d’ADN codificant, continguda als cromosomes=unitat bàsica de transmissió de caràcters hereditaris.
Població: conjunt d’individus=mateixa espècie, conviuen en espai i temps determinat.
Espècie: Reproducció amb descendència fèrtil, individus aïllats reproductivament, patrimoni gènic comú.
Teories fixistes/idees no científiques (creacionisme i disseny intel·ligent):
Fixisme: espècies no varien amb el temps. Creacionisme: creença=món i éssers vius creats per divinitat
*Disseny intel·ligent: origen 'ésser humà i vida a la terra=resultat d’accions racionals d’un/+agents intel·ligents.
Teoria lamarckista:
1. organismes mostren tendència cap a la complexitat=organismes evolucionen, formes senzilles→complexes
2. funció crea l’òrgan=canvis a l’entorn fan que éssers vius s’adaptin a ell, modificant òrgans depenent del seu ús/desús
3. herència dels caràcters adquirits=canvis adquirits pels individus són transmesos a la descendència.
PB: no explica com s'hereta caràcter adquirit, ni aporta dades x provar tendència cap a la complexitat.
Teoria Darwinista:
1. variabilitat de la descendència=
2. lluita per la supervivència a causa de recursos limitats
3. selecció natural=sobreviuen i es reprodueixen els més aptes per fer front a l’ambient
4. els individus +adaptats es reprodueixen itransmeten els seus caràcters a la següent generació
5. Gradualisme= petites variacions al llarg de generacions, procés lent i estable
PB: no explica origen de la variabilitat dels individus (no coneix sobre Mendel, meiosi i recombinació), pensa que selecció
natural=únic mecanisme evolutiu.
Teoria sintètica de l’evolució:
1. procés evolutiu basat en principis darwinistes, variabilitat de la descendència i la selecció natural.
2. variabilitat de la descendència es deu a mutació (fan nous gens) i recombinació genètica.(..noves combinacions de gens)
3. Individus no evolucionen, ho fan les poblacions, perduren i canvien a mesura que varien les seves freqüències gèniques,
mentre individus moren amb el mateix genotip que neixen.
4. factors que varien F. Gèniques d’una població: selecció natural, mutacions, migracions i deriva gènica.
5. perquè una població generi una espècie diferent ha d’estar aïllada d’altres poblacions.
Proves de l’evolució: *Proves paleontològiques: basades en l’estudi de fòssils, es poden trobar espècies extingides o
formes intermèdies entre dues espècies →indicador d’avantpassats comuns.
*Proves biogeogràfiques: espècies molt semblants en regions molt distants, es van separar per la deriva continental i van
evolucionar de forma distinta
–radiació adaptativa: procés =ràpida especialització d’una o +espècies per omplir molts nínxols ecològics (funció que fa
l’espècie dintre del seu hàbitat)=quan hi ha aïllament ecològic(d’hàbitat, especialització i cladogènesi) i és a partir d’una
espècie.
*Proves taxonòmiques: semblances entre espècies permeten agrupar-los en diferents tàxons: gèneres, famílies…
*Proves anatòmiques: comparació d’estructures corporals dels organismes permet establir correlacions i equivalències.
–òrgans homòlegs: mateixa estructura interna, però funcions diferents: aleta neda, braç-agafa coses; evolució divergent
(mateix origen, ara diferent funció)
–òrgans anàlegs: similitud funcional, diferent origen: ales papallona/au=evolució convergent (diferent origen, però ara
mateix ambient)
–òrgans vestigials: han perdut la seva funció amb el temps, ara no funció específica (pelvis-balena)
*Proves embriològiques: basades en desenvolupament dels embrions, quant més retrocedir en el desenvolupament
embrionari d’organismes similars=+semblança hi ha entre ells.
*Proves bioquímiques: basades en el material genètic present a tots els éssers vius (ADN) que suggereix l’existència d’un
ancestre comú amb ADN. La comparació de seqüències de gens o proteïnes entre espècies permet relacionar-los
evolutivament.
Equilibri Hardy-Weinberg: (p=A i q=a)
Genètica de poblacions: -----------------
*Patrimoni genètic d’una població=conjunt d’al·lels per als diferents gens d’una població.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Evolución, teorías evolutivas... y más Resúmenes en PDF de Biología solo en Docsity!

EVOLUCIÓ:

*Biològica: procés de transformació d’unes espècies en altres→acumulació de variacions que van apareixent en els descendents, a cada generació= llargs períodes de temps. Gen: seqüència d’ADN codificant, continguda als cromosomes=unitat bàsica de transmissió de caràcters hereditaris. Població: conjunt d’individus=mateixa espècie, conviuen en espai i temps determinat. Espècie: Reproducció amb descendència fèrtil, individus aïllats reproductivament, patrimoni gènic comú. Teories fixistes/idees no científiques (creacionisme i disseny intel·ligent): Fixisme: espècies no varien amb el temps. Creacionisme: creença=món i éssers vius creats per divinitat *Disseny intel·ligent: origen 'ésser humà i vida a la terra=resultat d’accions racionals d’un/+agents intel·ligents. Teoria lamarckista:

  1. organismes mostren tendència cap a la complexitat=organismes evolucionen, formes senzilles→complexes
  2. funció crea l’òrgan=canvis a l’entorn fan que éssers vius s’adaptin a ell, modificant òrgans depenent del seu ús/desús
  3. herència dels caràcters adquirits=canvis adquirits pels individus són transmesos a la descendència. PB: no explica com s'hereta caràcter adquirit, ni aporta dades x provar tendència cap a la complexitat. Teoria Darwinista:
  4. variabilitat de la descendència=
  5. lluita per la supervivència a causa de recursos limitats
  6. selecció natural=sobreviuen i es reprodueixen els més aptes per fer front a l’ambient
  7. els individus +adaptats es reprodueixen i transmeten els seus caràcters a la següent generació
  8. Gradualisme= petites variacions al llarg de generacions, procés lent i estable PB: –no explica origen de la variabilitat dels individus (no coneix sobre Mendel, meiosi i recombinació), pensa que selecció natural=únic mecanisme evolutiu. Teoria sintètica de l’evolució:
  9. procés evolutiu basat en principis darwinistes, variabilitat de la descendència i la selecció natural.
  10. variabilitat de la descendència es deu a mutació (fan nous gens) i recombinació genètica.(..noves combinacions de gens)
  11. Individus no evolucionen, ho fan les poblacions, perduren i canvien a mesura que varien les seves freqüències gèniques, mentre individus moren amb el mateix genotip que neixen.
  12. factors que varien F. Gèniques d’una població: selecció natural, mutacions, migracions i deriva gènica.
  13. perquè una població generi una espècie diferent ha d’estar aïllada d’altres poblacions. Proves de l’evolució: *Proves paleontològiques: basades en l’estudi de fòssils, es poden trobar espècies extingides o formes intermèdies entre dues espècies →indicador d’avantpassats comuns. *Proves biogeogràfiques: espècies molt semblants en regions molt distants, es van separar per la deriva continental i van evolucionar de forma distinta –radiació adaptativa: procés =ràpida especialització d’una o +espècies per omplir molts nínxols ecològics (funció que fa l’espècie dintre del seu hàbitat)=quan hi ha aïllament ecològic(d’hàbitat, especialització i cladogènesi) i és a partir d’una espècie. *Proves taxonòmiques: semblances entre espècies permeten agrupar-los en diferents tàxons: gèneres, famílies… *Proves anatòmiques: comparació d’estructures corporals dels organismes permet establir correlacions i equivalències. –òrgans homòlegs: mateixa estructura interna, però funcions diferents: aleta neda, braç-agafa coses; evolució divergent (mateix origen, ara diferent funció) –òrgans anàlegs: similitud funcional, diferent origen: ales papallona/au=evolució convergent (diferent origen, però ara mateix ambient) –òrgans vestigials: han perdut la seva funció amb el temps, ara no funció específica (pelvis-balena) *Proves embriològiques: basades en desenvolupament dels embrions, quant més retrocedir en el desenvolupament embrionari d’organismes similars=+semblança hi ha entre ells. *Proves bioquímiques: basades en el material genètic present a tots els éssers vius (ADN) que suggereix l’existència d’un ancestre comú amb ADN. La comparació de seqüències de gens o proteïnes entre espècies permet relacionar-los evolutivament. Equilibri Hardy-Weinberg: (p=A i q=a) Genètica de poblacions: ----------------- *Patrimoni genètic d’una població=conjunt d’al·lels per als diferents gens d’una població.

*organismes d’una mateixa població poden intercanviar material genètic gràcies a la reproducció perquè viuen al mateix lloc i són coetanis (mateixa edat) *població creix=nom d’al·lels també=freqüències gèniques no ho fan, a menys que un canvi produeixi una alteració d’elles→mecanisme evolutius→evolució F. Gèniques: expressen, en tant per 1, les freqüències dels al·lels que hi ha per a cada locus. (p+q=1) F. Genotípiques: expressen, en tant per 1, la freqüència de cada genotip possible d’un locus. En espècies diploides, cada locus té dos al·lels, un heretat de cada progenitor. (p² +2pq+q²=1) Llei de Hardy-Weinberg: *població on l’aparellament és a l’atzar *no hi actua cap factor de canvi evolutiu *F. gèniques i genotípiques=constants generació rere generació Factors de canvi evolutiu: no hacemos trasposiciones? *poblacions no solen estar en equilibri com diu Hardy-Weinberg, hi ha factors que alteren aquest equilibri→factors evolutius:-mutacions -selecció natural -migracions -deriva gènica -selecció sexual

mutacions: canvis en l’ADN, poden originar nous al·lels, són preadaptatives (beneficioses, neutres o perjudicials en funció de l’ambient) i l’atzar. Són l’origen de noves característiques genètiques a poblacions per canvis espontanis del material genètic. Selecció natural afavoreix supervivència d’individus portadors de mutacions beneficioses. ***** Causades per errades a la replicació de l’ADN o a la meiosi; per virus, quan ens infecten, insereixen ADN que pot quedar dins l’organisme, Transposons, segments d’ADN que poden moure i reinserir-se a altra part del genoma; agents mutàgens, agents que augmenten la freqüència de mutacions (radiació/amiant).

- mutacions gèniques: poden ser per una deleció o inserció de nucleòtids que pot ser un canvi de fase de lectura durant síntesi del polipèptid o poden ser per una substitució de nucleòtids. Aquestes poden ser transicions, substitució nucleòtid amb la mateixa categoria de base nitrogenada o transversions, substitució amb bases nitrogenades de categories diferents. - mutacions cromosòmiques : degudes a una deleció o duplicació d’un fragment del cromosoma. Pot haver-hi una inversió d’un fragment del cromosoma o una translocació o intercanvi d’un fragment de cromàtide amb un altre cromosoma. - mutacions genòmiques : poden ser per l’alteració del nombre normal de cromosomes en un parell d’homòlegs=aneuploïdia o per l’alteració de tota la dotació cromosòmica o euploïdia. En organismes diploides pot haver-hi monoploïdia (només dotació n) o poliploïdia (poden ser 3n,4n…) *Importància evolutiva de les mutacions: variabilitat genètica=mutacions+recombinació genètica ↑variabilitat=+capacitat de supervivència de la població i pot suportar +canvis en el medi. Selecció natural: característiques +afavorides per a la supervivència d’aquella espècie en les condicions ambientals en les quals viu la població→major èxit evolutiu presentaran característiques +afavorides=+probabilitat de reproduir-se i deixar +descendents Deriva gènica: *nombre d’individus reproductors d’una població disminueix→a l’atzar (no direccional ni selectiva) *F. Gèniques es veuen alterades, llavors pot disminuir o augmentar la freqüència, pot desaparèixer l’al·lel→menys variabilitat Fluix genètic o migracions: Si arriben individus d’altres poblacions de la mateixa espècie=immigracions, o alguns individus abandonen la població=emigracions, →canvis en les F. Gèniques Transferència d’al·lels de gens entre diferents poblacions d’una espècie. Selecció sexual o manca de panmixia: *individus escullen per a reproduir-se éssers del sexe oposat amb característiques concretes, afavoreix determinats genotips i al·lels. Selecció artificial: tot gos prové d’avantpassat el llop, però humans han seleccionat característiques que han volgut. Especiació: *procés evolutiu=a partir d’una espècie (entrecreuar entre si i originar descendència fèrtil) preexistent apareix una altra. *anagènesi: a partir d’una espècie ancestre només hi ha una espècie descendent. *cladogènesi: si línies evolutives ramifiquen en dos o +llinatges=+diversitat Mecanisme d’aïllament reproductiu:

  1. prezigòtics (impedeixen formació de zigots entre membres de les dues poblacions) -aïllament ecològic: poblacions ocupen el mateix territori, però viuen en hàbitats diferents i no es troben