¡Descarga examen biocel y más Exámenes en PDF de Biología Molecular solo en Docsity!
BIOLOGIA CEL·LULAR
TEMA 1: Característiques generals de la cèl·lula.
Els éssers vius són: sistemes oberts (^) (intercanvien material i energia), tenen un alt nivell
d’organització (^) (són molt complexos) i tenen capacitat de reproducció autònoma.
Moneres Procariotes Unicel·lulars o colonials Autòtrofs, Heteròtrofs, Aeròbic, Anaeròbic Protistes Eucariotes Unicel·lulars o colonials Autòtrofs, Heteròtrofs, Aeròbic, Anaeròbic Fongs Eucariotes Unicel·lulars o pluricel·lulars Heteròtrofs Vegetals Eucariotes Pluricel·lulars Autòtrofs Animals Eucariotes Pluricel·lulars Heteròtrofs
Procariotes Eucariotes
- Poc complexes
- Unicel·lulars
- Formen colònies
- Són petites
- No compartimentades
- Sense citoesquelet
- (^) Genoma amb poca informació
- DNA circular
- Sense invaginacions
- Molt complexes
- Unicel·lulars i pluricel·lulars
- Formen teixits i òrgans
- Són grans
- Compartimentades
- Amb citoesquelet
- (^) Genoma amb molta informació
- DNA linial
- Amb invaginacions : exocitosi i endocitosi
Les cèl·lules són la unitat funcional dels éssers vius. Usen DNA per guardar informaciò i per a la replicació. Totes les cèl·lules estan envoltades per membrana plasmàtica però, en canvi, no totes tenen paret cel·lular.
DNA- RNA :
Transcripció
RNA- Proteïna: Traducció
Mecanismes de transport: Cada proteïna té una seqüència senyal que determina on ha d’anar a parar. Pot ser terminal o trobar-se en 3 llocs diferents i així es plega.
A través de porus Transmembrana Vesicular Es dóna entre Citosol i Nucli. Els porus fan de comportes per on passen les macromolècules. És bidireccional
Es dóna entre Citosol i Orgànuls. Proteïnes translocadores de membrana permeten que una molècula atravessi la membrana de l’orgànul
Es dona d’un orgànul a l’altre. El traspàs es per mitjà de vesícules.
TEMA 2: Membranes cel·lulars.
La membrana plasmàtica envolta i limita els compartiments de la cèl·lula. És asimètrica. Actua com a barrera selectiva al pas de molècules: transporta ions, interaccoina amb cèl·lules, etc
La seva estructura té dos components bàsics:
Lípids: ocupen més volum. Els característics són els fosfolípids
Proteïnes.
És una estructura molt dinàmica i fluida i els fosfolípids es poden moure en ella. Els moviments poden ser:
- Difusió lateral: és la més comuna i la més important
- Difusió rotativa: sobre sí mateixa
- Difusió translocacional (FLIP-FLOP): d’una capa a l’altre. És molt lenta. Un enzim translocacional catalitza el moviment.
- Difusió transmembranal: d’una membrana a l’altre.
Fosfolípids insaturats
Fosfolípids saturats
FOSFOLÍPIDS : tenen dues parts: un cap hidrofílic o polar i dues cues hidrofòbiques formades per àcids grassos saturats o insaturats. Depenent del tipus d’àcids grassos trobem dos dominis.
- Dominis ordenats: sense insaturacions als àcids grassos
manté la fluïdesa. El colesterol es col·loca entre les cues de fosfolípid i dóna rigidesa a la zona que ocupa.
El colesterol redueix la temperatura de fase.
Hi trobem Glicolípids. Són cadenes de polisacàrid unides al seu extrem polar. Sempre estaran disposades cara a l’espai extracel·lular.
Els glúcid s’obtenen de l’Aparell de Golgi mitjançant el transport vesicular. A la membrana s’hi fusiona i queda col·locat a la cara exterior.
La membrana plasmàtica NO és homogènia. Hi ha reguins que serveixen per transmetre senyals. Són els dominis rafts. Són microdominis amb composició i funció diferent a la resta de la membrana. Contenen colesterol i esfingolípids. Es caracteritzen per ser dominis gruixuts i rígids gràcies al colesterol. Les proteïnes incloses en aquests dominis intervenen en processos de senyalització.
Els dominis raft poden ser : caveolars (formen part d’una invaginació recoberta de caveolina) o no caveolars (superfícies planes).
Hi ha dos tipus de proteïnes de membrana:
Integrals Perifèriques Estan unides a fosfolípids de manera molt forta i només poden separar-se eliminant els lípids.
Tenen un origen citosòlic. Permeten al seva inmersió a la membrana.
- Trasnmembrana : atravessen la bicapa. Tenen dues regions: La exterior, hidrofílica, exposada al medi aqüós en ambdós costats de la membrana
La interior, hidrfóbica, situada a la part interna de la bicapa.
Quan una proteïna transmembrana travessa la membrana un cop adopta, en la part hidrofòbica, una estructura hèlix- α. Si travessen la membrana un o més cops també poden adoptar la forma hèlix-β
Estàn unides a la membrana de forma dèbil. Es poden separar bé amb canvis en la concentració salina o en el pH.
No ocupen el seu interior hidrofòbic. S’uneixen a la membrana per mitjà d’altres proteïnes. Poden unir-se a proteïnes transmembrana
Solubilització de proteïnes integrals:
- Detergents: proteïnes amfipàtiques molt petites s’uneixen als segments hidrofòbics de la bicapa. Competeixen amb ella i aïllen la proteïna. Tot i això el propi detergent pot desnaturalitzar la proteïna.
També existeixen proteoglicans integrals de membrana. Són llargues cadenes de polisacàrids unides covalentment a un nucli proteic que s’estèn a traves de la bicapa.
Tots els glúcids units a la membrana formen el glicocàlix. La seva importància recau en la protecció i interacció cel·lular.
Funcions de la membrana lipídica:
- Protegir la cèl·lula dels medis àcids.
- Permetre l’acció d’aquesta amb altres molècules.
TEMA 3: El Reticle Endoplasmàtic.
El reticle endoplasmàtic és un conjunt de sàculs membranosos i aplanats que es troba present en totes les cèl·lules eucariotes. Està estructuralment connectat a la membrana nucel·lar, ja que el seu lúmen està en contacte amb l’espai periniuclear. I va fins la membrana plasmàtica. Te una estructura tridimensional. El seu volum va relacionat amb el seu poder traduccional.
La seva membrana és una bicapa lipídica amb proteïnes inserides, a més d’esfingomielina, colesterol, glicolípids i glicoproteïnes.
Funcions:
- Formació de lípids de la majoria d’orgànuls
- Formació de proteïnes transmembrana i proteïnes que hauran de ser secretades.
- (^) Transport de proteïnes cap a l’Aparell de Golgi on seran distribuïdes.
Tipus de RE:
Reticle Endoplasmàtic Llis Reticle Endoplasmàtic Rugós No té ribosomes.
És escàs en la majoria de cèl·lules però està més desenvolupat en cèl·lules
Es troba en cèl·lules nucleolades
Té ribosomes a la cara externa. Es mantenen a la membrana a través de cadenes
1r. Síntesi al RE
2n. Transport al AG
3r Distribució
- Cara CIS: que és la part receptora o d’entrada de vesícules, on es fusionen.
- Zona intermèdia: és on té lloc la maduració de les proteïnes
- Cara TRANS: es la zona on es formes les vesícules, per tant la seva zona de sortida. Des d’allà son enviades a diferents destinacions.
Les proteïnes que surten del ER i han d’anar cap a l’AG són recobertes per la COP2 que les transportarà en el seu camí. Les vesícules es mouran sobre els microtúbuls gràcies a les proteïnes motores. Les vesícules porten proteïnes VSNARE que seran identificades per les TSARE ( a la membrana receptora) i garantiran una correcta fusió. Llavors parranàn a la zona intermèdia i maduraran.
Destinacions de les proteïnes que entren al Golgi:
- Membrana plasmàtica: hi pot arribar per exocitosi constitutiva o per exocitosi regulada.
- Endosomes i lisosomes: hi arriba per viatges a sistemes endosómics
Transport de l’AG cap a fora: és un procés d’exocitosi i hi ha tres tipus.
- Les que van a lisosomes estan marcades amb la manosa-6-fosfat. Es formen vesícules cobertes de clatrina que les transporten
- Les que van a la membrana plasmàtica no presenten característiques importants. Surten per exocitosi mitjançant la via de secreció constitutiva
- Les que van a la membrana plasmàtica però han de ser regulades van per la ruta de secreció regulada. Es concentren en grans vesícules recobertes de clatrina. Quan surten per la cara TRANS la clatrina és eliminada i el seu contingut es condensa per ser alliberat a l’exterior.
Funcions de l’Aparell de Golgi.
- Classificació de proteïnes segons la seva destinació.
- Síntesi de carbohidrats
- (^) Sulfatació
- Formació de lipoproteïnes
TEMA 5: Exocitosi.
L’exocitosi
