¡Descarga examen gener 2014 y más Exámenes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
TEORÍA DE LA FINANCIACIÓN – Grado ADE – Curso 2013/14 – Examen final 1ª convocatoria – 20 enero 2014 Dpto. Finanzas Empresariales – Universitat de València TIPO A
COGNOMS: NOM:
A la següent taula està senyalada amb una creu ( X ) la casella correponent a V o F de l'afirmació que s’ha fet a cada pregunta. En el text de cada pregunta és de color roig la part de l’afirmació que fa falsa la frase.
TAULA DE RESPOSTES PREGUNTES DE TEORIA a b c d a b c d 1
V X X X
V X X
F X F X X
a b C d a b c d 2
V X X
V X X X
F X X F X
a b c d a b c d 3
V X
V X
F X X X F X X X
a b c d a b c d 4
V X X X
V X
F X F X X X
a b c d a b c d 5
V X X
V X X
F X X F X X
a b c d a b c d 6
V X
V X X X
F X X X F X
a b c d a b c d 7
V X
V X X X
F X X X F X
PREGUNTES DE PRÀCTICA
a b c d a b c d 15
V X X
V X X
F X X F X X
a b c d a b c d 16
V X X
V X X X
F X X F X
a b c d a b c d 17
V X X X
V X X
F X F X X
PREGUNTES DE TEORIA
1. En relació amb l'autofinançament empresarial (recursos interns): a) Pot ser útil per a reduir la raó de palanquejament financer. b) Per mig de l'amortització de l'actiu productiu pot regular‐se la quantia de pagament d'impost de societats. c) Com més gran siga l'autofinançament de l'empresa major serà el dividend. d) Si l'empresa depèn exclusivament d'ella, als seus projectes d'inversió els pot faltar finançament. 2. Respecte del benefici empresarial retingut anualment en forma de reserves i al corresponent efecte multiplicador: a) La posada en pràctica de tal efecte implicarà un augment de la raó de palanquejament financer (deute/net). b) La posada en pràctica de tal efecte exigeix que l'empresa s'endeute més del que estava abans de dotar reserves. c) En virtut d'aquest efecte, els recursos aliens de l'empresa augmentaran en proporció a l'augment de reserves; tal proporció serà igual a u més la raó de palanquejament financer (1+ deute/net). d) En virtut d'aquest efecte, els recursos financers totals de l'empresa augmentaran en proporció a l'augment de reserves; tal proporció serà igual a u més la raó de palanquejament financer (1+ deute/net). 3. En relació amb les fonts de finançament extern de l'empresa: a) L'emissió d'accions (representatives de capital social, açò és, recursos propis) no és font externa. b) L'emissió de bons (representatius d'un emprèstit, açò és, recursos aliens) és font externa. c) Un crèdit bancari és font de finançament extern excepte si s'instrumenta a través d'un compte corrent. d) El descompte comercial no és font de finançament extern perquè no s'estipula amb taxa d'interès concreta. 4. En relació amb el model de càlcul del preu teòric de l'acció emesa per una empresa no endeutada: a) Aquest càlcul es realitza actualitzant la sèrie anual esperada de dividend per acció. b) Si el benefici anual creix a una taxa constant major que zero, aquest càlcul es realitza dividint el dividend per acció del primer any entre la diferència entre la taxa de rendibilitat exigible de les accions i tal taxa de creixement. c) Si el benefici anual creix a una taxa constant major que zero, convindrà minimitzar el dividend si la taxa de rendibilitat esperada de l'activitat empresarial és menor que la taxa de rendibilitat exigible de les accions. d) Si el benefici anual creix a una taxa constant major que zero, aquest preu tindrà dos components: una deguda al creixement i una altra aliena a aquest. 5. Respecte a l'ampliació de capital que realitza una empresa emetent noves accions: a) Si les accions noves tenen dret al mateix dividend per acció que les velles, el valor teòric de cada acció nova haurà de ser menor que el de cada acció vella en el moment immediatament posterior a l'ampliació. b) El valor teòric de cada dret de subscripció serà nul si el preu d'emissió de cada acció nova coincideix amb el preu ex‐dividend de cada acció en el moment immediatament anterior a l'ampliació. c) L'import del dividend corregut (açò és, la diferència de drets econòmics entre accions velles i noves) en la data de l'ampliació no influeix en el valor teòric del dret de subscripció. d) Mitjançant una operació blanca es finança la compra d'accions noves amb la venda de drets de subscripció. 6. Siga una emissió de bons amb valor nominal unitari N €/bo, termini de vida 2 anys i cupó semestral postpagable remunerat a una taxa nominal de i % anual, sent la taxa nominal de rendibilitat a venciment el r % anual. a) El fet que siga r > i és compatible amb el fet que el preu d'emissió del bo siga major que N. b) Quan siga r = i, el preu ex‐cupó del bo serà el mateix al final de cada semestre. c) La rendibilitat del cupó en l'últim semestre serà nul∙la. d) Mantenint el bo en cartera fins al venciment, la rendibilitat efectiva semestral del bo serà r/2 % independentment que s'haguera emès amb premi o amb descompte.
12. En relació amb la política de dividends d'una empresa mai endeutada, en absència d'imperfeccions i suposant que l'empresa no canvia mai la seua política de dividends: a) Cap accionista podria gaudir d'una sèrie anual de liquiditat (derivada de les seues accions) diferent de la de la resta d'accionistes. b) Si un accionista desitjara major liquiditat (derivada de les seues accions) que la proporcionada pel dividend, hauria de vendre accions en Borsa. c) Si un accionista desitjara menor liquiditat (derivada de les seues accions) que la proporcionada pel dividend, hauria de comprar accions en Borsa. d) Cap accionista podria dissenyar per a si una sèrie de liquiditat anual constant.
13. En relació amb la política de dividends d'empreses mai endeutades, quan existeixen impostos personals sobre els dividends (taxa t (^) d) i sobre els guanys de capital (taxa tgc ) de les accions: a) Donades dues empreses idèntiques excepte en la seua política de dividends, el valor de mercat de la qual pague major dividend serà menor que el de la qual pague menor dividend si td < tgc. b) El valor de l'empresa no dependrà de la política de dividends si el sistema fiscal és equitatiu (açò és, si t (^) d = tgc i tots dos impostos es paguen en el mateix moment). c) Una major pressió fiscal sobre el guany del capital que sobre el dividend pot afectar al valor de l'empresa. d) Si td > tgc , el preu ex‐dividend d'una acció d'una empresa que pague molt dividend haurà de ser menor que el de l'acció d'aqueixa mateixa empresa si pagara menys dividend. 14. Respecte al càlcul del valor actual net (VAN) d'un projecte empresarial i a la interrelació de les decisions d'inversió i de finançament de l'empresa endeutada: a) En el càlcul del VAN no és possible separar la contribució de tots dos tipus de decisions. b) L'aportació de la decisió de finançament al VAN pot venir expressada pel valor actual de l'estalvi fiscal. c) L'aportació de la decisió de finançament al VAN pot venir expressada pel valor actual dels costos de transacció derivats d'una ampliació de capital o d'una emissió de bons/obligacions. d) L'aportació de la decisió d'inversió al VAN vindrà expressada pel valor actual de la sèrie anual del Free Cash Flow derivada del projecte.
PREGUNTES D'EXERCICIS
15. TEMA 1. AUTOFINANÇAMENT ‐ Siga una empresa la inversió de la qual va ser finançada amb recursos propis (25.000€) i amb recursos aliens, segons una raó de palanquejament financer (recursos aliens/recursos propis) del 300%. Durant l'any recentment conclòs ha generat reserves per valor de 2.000€. L'empresa vol mantenir inalterada la seua raó de palanquejament financer. Gràcies a l'efecte multiplicador de l'autofinançament d'enriquiment: a) L'empresa augmentarà els seus recursos aliens més de 6.000€. b) La raó de palanquejament financer de l'empresa passarà a ser el 400%. c) El multiplicador de l'efecte expansiu de les reserves serà igual a 4 (un 400%). d) Els recursos financers totals de l'empresa augmentaran 8.000€. 16. TEMA 3. VALORACIÓ TÍTOLS ‐ Siga una empresa no sotmesa a impostos, mai endeutada i que mai dota reserves. El seu capital social està dividit en 200 accions i el seu benefici anual esperat és 1.000€. L'empresa amplia capital una vegada transcorregudes tres quartes parts de l'any actual a fi de duplicar el nombre d'accions mantenint el valor nominal unitari; el preu d'emissió és 70€/acció. A començament de l'any actual (després del pagament del dividend de l'any anterior) el preu ex‐dividend de cada acció era 125€/acció. Les accions noves no tenen dret al dividend reportat fins al dia de l'ampliació de capital, inclòs aquest. La rendibilitat exigible de cada acció és el 4% anual. Computeu anys de 360 dies. a) El preu ex‐dividend de cada acció immediatament abans de l'ampliació ha de ser major que 122€/acció. b) El valor de cada dret de subscripció ha de ser menor que 30€/dret. c) El preu de cada acció vella immediatament després de l'ampliació ha de ser menor que 99€/acció. d) El preu de cada acció nova immediatament després de l'ampliació ha de ser major que 100€/acció.
17. TEMA 3. VALORACIÓ TÍTOLS ‐ Una empresa acaba d'emetre bons amb valor nominal unitari 1.000€/bo, termini de vida 2 anys (amortització pel nominal), cupó del 3% nominal anual pagader per semestres vençuts, i taxa nominal de rendibilitat a venciment del 5% anual (TIR anual 5,0625%). El moment actual és el d'emissió. Computeu anys de 360 dies. a) Els bons han sigut emesos sota la parell, açò és, amb descompte. b) El preu actual de cada bo ha de ser menor que 940€/bo. c) El preu ex‐cupó de cada bo al començament del tercer semestre haurà de ser major que 968€/bo. d) A meitat del tercer semestre el cupó corregut serà 7,5€/bo. 18. TEMA 4. PALANQUEJAMENT ‐ Siga una empresa no sotmesa a impostos que al final de l'exercici econòmic actual (perspectiva ex‐post) comptabilitza uns recursos financers totals de 10.000€, una raó de palanquejament financer (recursos aliens/recursos propis) del 60%, una taxa de rendibilitat del seu actiu del 8% anual i una taxa de cost dels recursos aliens (bons perpetus) del 4% anual: a) El valor dels recursos aliens de l'empresa (bons) és major que 3.800€. b) La taxa de rendibilitat obtinguda de les accions és major que el 9,85%. c) Si el palanquejament financer haguera sigut la meitat, la taxa de rendibilitat de les accions hauria sigut la meitat. d) Si el palanquejament financer haguera sigut nul, la taxa de rendibilitat de les accions hauria sigut el 8%. 19. TEMA 5. POLÍTICA ENDEUTAMENT ‐ Siga una empresa amb els següents valors de mercat actuals: recursos propis 60.000€, recursos aliens 50.000€ (rendibilitat del 2% anual), valor de l'empresa 110.000€. L'empresa, que mai constitueix reserves, espera un BAIT anual de 10.000€ (benefici abans d'interessos i tributs constant a perpetuïtat). La taxa de rendibilitat econòmica exigible de la seua activitat productiva és el 8% anual. L'empresa està analitzant la possibilitat de reestructurar les seues fonts de finançament: amortitzar accions finançant l'operació amb una emissió de bons al 2% anual per import de 25.000%o20AC. Es compleix el model de Modigliani‐Miller amb impost de societats (no hi ha impostos personals, ni costos d'insolvència, ni costos d'agència...). La taxa anual de l'impost és el 20%. Si es duguera a terme tal reestructuració financera: a) El valor de mercat de l'empresa augmentaria 5.000€. b) La taxa de rendibilitat anual exigible pels accionistes augmentaria un 5%. c) El valor actual de la sèrie d'estalvi fiscal anual de l'empresa augmentaria 5.000€. d) La taxa anual de cost mitjà ponderat de finançament de l'activitat productiva (CMPC) disminuiria més d'un 0,6%. 20. TEMA 6. POLÍTICA DIVIDENDS ‐ Siga una empresa mai endeutada, amb un capital social dividit en 1. accions (rendibilitat exigible de les accions: 10% anual). Ens situem al començament de l'any 2014. L'empresa es dissoldrà en finalitzar l'any 2015. A 1 de gener de 2014 l'empresa espera dos únics fluxos nets de caixa anuals: 8.000€ al final de l'any 2014 i 16.000€ al final de l'any 2015. Na Joana és propietària de 100 accions de l'empresa i desitjaria obtenir la mateixa liquiditat al final de cadascun dels dos anys, per a açò posaria en pràctica una estratègia de dividends fets a casa gràcies a la qual: a) Després del cobrament del dividend de l'any 2014, Na Joana hauria de vendre en Borsa més de 30 accions. b) Després del cobrament del dividend de l'any 2014, el preu de compravenda en Borsa de cada acció de Na Joana seria (16/1,1)€/acció. c) Després del cobrament del dividend de l'any 2015, Na Joana disposaria d'una liquiditat major que 1.175€. d) L'any 2014 Na Joana obtindria una rendibilitat total de les seues accions major que el 10% anual.
