LLEGÍTIMA
PRIMER SUPÒSIT
1. Qui són els legitimaris de la Rita? I els d’en Sebastià? I els de la Camila?
Aquesta és una pregunta senzilla que serveix per a començar a situar la temàtica
de l’exercici.
Els tres casos ho són de llegítima de descendents per dret propi (art. 451-3.1): els
legitimaris de la Rita són la Matilda i la Carlota; els d’en Sebastià, la Rita, la
Carlota i l’Octavi; l’únic legitimari de la Camila és l’Octavi.
2. Com cal interpretar la clàusula en virtut de la qual la Camila deixava al seu fill
Octavi “allò que per llegítima li correspongui”? Què li diguéreu a l’Octavi quan
l’any 2010 acudí al vostre despatx a preguntar-vos com i contra qui podia fer-la
valer? I ara una de més difícil: quina diferència d’efectes jurídics hi ha o hi pot
haver (si és que n’hi ha o n’hi pot haver alguna) entre la clàusula “llego al meu fill
Octavi allò que per llegítima li correspongui” i la clàusula “llego a qui pugui
acreditar-la allò que per llegítima li correspongui”?
Mitjançant aquella clàusula (“llego a l’Octavi allò que per llegítima li
correspongui”) la Camila ordenà un llegat simple de llegítima a favor de l’Octavi.
El simple de llegítima és un dels tipus de llegats a través dels quals el causant pot
atribuir la llegítima al legitimari (art. 451-7.4). En el testament de la Camila,
aquest llegat constitueix l’única atribució voluntària a favor del seu fill legitimari.
D’aquesta manera, la Camila reconeix al seu fill el dret legal de llegítima, però ho
fa en els estrictes termes en què la llei el configura, és a dir, com a dret de crèdit i
d’acord amb el quantum fixat d’acord amb les normes de computació.
Conseqüentment, l’Octavi haurà de dirigir la seva pretensió de cobrament contra
l’hereu (en Sebastià), que en cas d’acceptar l’herència serà responsable del
pagament de la llegítima (art. 451-15).
La diferència entre el llegat simple de llegítima del supòsit i la clàusula “llego a
qui pugui acreditar-la allò que per llegítima li correspongui” és el grau de
determinació dels beneficiaris. En el primer, s’inclou una referència nominativa
del legitimari, mentre que el segon és genèric en favor dels subjectes que tinguin
dret a llegítima en la successió de la Camila. Tot i que irrellevant per al supòsit
que s’examina, convé recordar que no exclou que sigui impugnable per
preterició errònia que el testament contingui un mer reconeixement genèric del
dret de llegítima a qui correspongui (art. 451-16.4).
3. De quines garanties registrals gaudiran els legitimaris per a obtenir allò que
els correspon?
Aquí caldria incidir en la naturalesa creditícia de la llegítima en Dret català. En
ser un simple dret de crèdit, només s’atribueix al legitimari una acció personal
contra l’hereu per a obtenir allò que li correspon. El legitimari no gaudeix, doncs,
de les antigues garanties registrals reconegudes per la Llei Hipotecària.
