














Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Examants finals mates 1 udg primer trimestre enginyeria
Tipo: Exámenes
1 / 22
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!















GRAUS EN ENGINYERIA Dep. Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadística
INSTRUCCIONS: RAONEU LES RESPOSTES. ESPECIFIQUEU CLARAMENT EL VOSTRE NOM. NO ES POT UTILITZAR CALCULADORA NI CAP ALTRE DISPOSITIU ELECTRÒNIC. Temps: 2 hores. PUBLICACIÓ DE NOTES: dijous 1 de febrer. REVISIÓ: dimarts 6 de febrer, 12:00, seminari de Matemàtica Aplicada (1r pis edici P4).
(b) (0.5 punts) Calculeu
i − 1 3 − i
− (1 − i)^3 i deixeu el resultat en forma binòmica.
SOLUCIÓ: Desenvolupant obtenim que (1 − i)^3 = − 2 − 2 i. D'altra banda,
i − 1 3 − i
(i − 1)(3 + i) (3 − i)(3 + i)
−4 + 2i 10
i 5
. Per tant, el resultat és −
i 5
− (− 2 − 2 i) =
i. (c) (0.5 punts) Trobeu (en forma binòmica) totes les solucions de l'equació z^4 + 81 = 0. SOLUCIÓ: Hem de trobar les 4 arrels quartes de − 81 , que en forma polar és (81)π. Les solucions són (3)(π+2kπ)/ 4 amb k = 0, 1 , 2 , 3 , o sigui (3)π/ 4 , (3) 3 π/ 4 , (3) 5 π/ 4 , (3) 7 π/ 4. En forma binòmica, obtenim
els quatre complexos ±
i.
− 4 xy (x^2 +y^2 +1)^2 − 4 xy (x^2 +y^2 +1)^2
2 x^2 − 2 y^2 + (x^2 +y^2 +1)^2
Substituint a la matriu els valors x = y = 0 trobats anteriorment, obtenim ( 2 0 0 2
de determinant positiu. Com que l'element de la primera la i primera columna és positiu, (0, 0) és un mínim local. (b) (0.75 punts) Trobeu l'equació del pla tangent a la gràca de la funció f (x, y) = xy tan(xy) en el punt (π, 1). SOLUCIÓ: Tenim que f (π, 1) = 0. D'altra banda, les derivades parcials de f (x, y) respecte de x i y són, respectivament, y tan(xy) +
xy^2 cos^2 (xy)
i x tan(xy) +
yx^2 cos^2 (xy)
, que, avaluades al punt (π, 1), valen π i π^2. Per tant, l'equació del pla tangent demanat és
z = π(x − π) + π^2 (y − 1).
(c) (1 punt) Sigui m ̸= 1 una constant. Trobeu el valor que ha de tenir m per tal que la derivada direccional de la funció f (x, y) =
yx^2 + 1 mxy − y^2
des del punt (1, 1) en la direcció del vectorv⃗ = (− 1 , −1)
sigui igual a
SOLUCIÓ: Com que el vectorv⃗ té mòdul
2 , cal normalitzar-lo per obtenir (− 1 /
Les derivades parcials de f (x, y) respecte de x i y són, respectivament, 2 xy(mxy−y
(^2) )−my(yx (^2) +1) (mxy−y^2 )^2 i x^2 (mxy−y^2 )−(yx^2 +1)(mx− 2 y) (mxy−y^2 )^2 , que, avaluades al punt^ (1,^ 1), valen^
− 2 (m−1)^2 i^
−m+ (m−1)^2. Per tant, la derivada direccional demanada és
− 2 (m−1)^2 ,^
−m+ (m−1)^2
2 i aïllant m, obtenim m = 3/ 2.
f (t) =
0 t < 0 2 t + 1 0 ≤ t < 2 t^2 2 ≤ t
SOLUCIÓ: Tenim que f (t) = (2t + 1)H(t) − (2t + 1)H(t − 2) + t^2 H(t − 2), que descomponem en tres sumands (A) − (B) + (C). Cal escriure els sumands (B) i (C) en termes de (t − 2). D'una banda, (B) es pot escriure fàcilment com a 2(t − 2) + 5. Pel que fa a (C), si posem t^2 = a(t − 2)^2 + b(t − 2) + c i desenvolupem el terme de la dreta, obtenim que a = 1, − 4 a + b = 0 i 4 a − 2 b + c = 0, i per tant a = 1, b = 4, c = 4. Així doncs, f (t) = (2t + 1)H(t) − (2(t − 2) + 5)H(t − 2) + ((t − 2)^2 + 4(t − 2) + 4)H(t − 2). Pel segon teorema de translació, L(f (t)) = e−^0 sL(2t + 1) − e−^2 sL(2t + 5) + e−^2 sL(t^2 + 4t + 4) = 2 s^2
s
− e−^2 s
s^2
s
s^3
s^2
s
(b) (0.75 punts) Calculeu la transformada inversa de Laplace de F (s) =
(s − 1)^2 + 4
s − 3 (s − 3)^2 + 9
SOLUCIÓ: Com que la transformada inversa de
s^2 + 4
és
sin(2t) i la de s s^2 + 9
és cos(3t), aplicant
el primer teorema de translació a cada un dels dos sumands obtenim que la resposta és et^
sin(2t) − e^3 t^ cos(3t).
Formulari: En les fórmules següents, F (s) = L(f (t)):
(∫ (^) t
0
f (u) du
) =^1 s
F (s)
f (t) F (s)
1 1 s
tn^ n! sn+
eat^ 1 s − a
sin(wt) w s^2 + w^2
cos(wt) s s^2 + w^2
sinh(wt) w s^2 − w^2
cosh(wt) s s^2 − w^2
GRAUS EN ENGINYERIA Dep. Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadística
INSTRUCCIONS: RAONEU LES RESPOSTES. ESPECIFIQUEU CLARAMENT EL VOSTRE NOM. NO ES POT UTILITZAR CALCULADORA NI CAP ALTRE DISPOSITIU ELECTRÒNIC. Temps: 2 hores. PUBLICACIÓ DE NOTES: dimarts 31 de gener. REVISIÓ: es penjarà l'horari de revisió al web de l'assignatura un cop publicades les notes.
2 i per argument 7 · 3 π/4 = 21π/ 4. Un cop reduït a un angle entre 0 i 2 π, aquest argument és equivalent a 5 π/ 4 (ja que cada 8 π/ 4 es fa una volta sencera). Així doncs, el resultat en forma polar és (
2(cos(5π/4) + i sin(5π/4)) = 8
2 / 2 − i
2 /2) = − 8 − 8 i. (b) (0.5 punts) Trobeu la descomposició real i complexa del polinomi biquadràtic p(x) = x^4 + 5x^2 + 4. SOLUCIÓ: Fent el canvi de variable x^2 = t obtenim t^2 + 5t + 4, que té per arrels − 4 , − 1. Per tant, les arrels del polinomi original són les arrels quadrades d'aquests dos nombres, o sigui ± 2 i, ±i. La descomposició complexa és, doncs, p(x) = (x − i)(x + i)(x − 2 i)(x + 2i). La real, que s'obté fent els productes (x − i)(x + i) i (x − 2 i)(x + 2i), és p(x) = (x^2 + 1)(x^2 + 4). (c) (0.5 punts) Trobeu (en forma binòmica) tots els nombres complexos que, elevats a 3, donen com a resultat − 27. SOLUCIÓ: Hem de trobar les 3 arrels cúbiques de − 27 , que en forma polar és (27)π. Les solucions són (3)(π+2kπ)/ 3 amb k = 0, 1 , 2 , o sigui (3)π/ 3 , (3)π , (3) 5 π/ 3. En forma binòmica, respectivament, 3 /2 + 3i
3 / 2 , − 3 , 3 / 2 − 3 i
x
y
és horitzontal, i escriviu l'equació del pla tangent en cada un d'aquests punts. SOLUCIÓ: Les derivades parcials respecte de x i y són, respectivament, y^2 − 1 /x^2 i 2 xy − 2 /y^2. Si les igualem a 0, obtenim un sistema de dues equacions que té com a úniques solucions reals (1, 1) i (− 1 , −1). Com que el pla tangent en un punt crític (x 0 , y 0 ) es redueix a z = f (x 0 , y 0 ), les equacions del pla tangent en aquests dos punts són, respectivament, z = 4 i z = − 4. (b) (1.5 punts) Volem construir una caixa rectangular (ortoedre o prisma recte rectangular) i volem assegurar les juntures aplicant silicona al llarg de totes les seves arestes. Trobeu les dimensions de la caixa de volum màxim que podem construir si volem utilitzar exactament 16 metres lineals de silicona. SOLUCIÓ: Si diem x, y, z a l'amplada, fondària i alçada de la caixa, llavors s'ha de complir que 4 x + 4y + 4z = 16, o bé x + y + z = 4. El volum de la caixa serà xyz, o sigui f (x, y) = xy(4 − x − y) = 4 xy −x^2 y −xy^2. Si igualem les derivades parcials a zero, obtenim 4 y − 2 xy −y^2 = 0, 4 x−x^2 − 2 xy = 0, sistema que té com a única solució amb sentit x = y = 4/ 3. Per comprovar que aquest punt és un màxim, calculem les derivades segones per obtenir la matriu hessiana, que és
H(x, y) =
− 2 y 4 − 2 x − 2 y 4 − 2 x − 2 y − 2 x
Per tant, H(4/ 3 , 4 /3) =
que té determinant positiu. Com que − 8 / 3 < 0 , el punt (4/ 3 , 4 /3) és un màxim.
(b) (1.25 punts) Calculeu la transformada inversa de Laplace de F (s) =
e−^3 s s^3 − 2 s^2 − 3 s
SOLUCIÓ: Pel segon teorema de translació, la resposta és f (t−3)H(t−3), on f (t) és la transformada inversa de 1 /(s^3 − 2 s^2 − 3 s). La descomposició del denominador és (s + 1)(s − 3)s, de manera que la fracció es pot trencar en suma de 3 fraccions simples A/(s + 1) + B/(s − 3) + C/s. Si sumem les 3 fraccions, ens queda el numerador As(s−3)+Bs(s+1)+C(s+1)(s−3) = s^2 (A+B+C)+s(− 3 A+B− 2 C) − 3 C, que ha de ser igual al numerador original, 1. Per tant, ens queda el sistema de 3 equacions A + B + C = 0, − 3 A + B − 2 C = 0, − 3 C = 1, que té per solució A = 1/ 4 , B = 1/ 12 , C = − 1 / 3. Així doncs, L−^1 (1/(s^3 − 2 s^2 − 3 s)) = L−^1 (1/(4(s+1))+1/(12(s−3))− 1 /(3s)) = (1/4)e−t^ +(1/12)e^3 t^ − 1 / 3. Per tant, la solució és ((1/4)e−(t−3)^ + (1/12)e3(t−3)^ − 1 /3)H(t − 3).
Formulari: En les fórmules següents, F (s) = L(f (t)):
(∫ (^) t
0
f (u) du
1 s F (s)
f (t) F (s)
1 1 s
tn^ n! sn+
eat^1 s − a
sin(wt) w s^2 + w^2
cos(wt) s s^2 + w^2
sinh(wt) w s^2 − w^2
cosh(wt) s s^2 − w^2
de manera que A = 0 i B = 1. Per tant, la solució particular és yp(x) = x sin(2x) i la general és yh(x) + yp(x) = C 1 cos(2x) + C 2 sin(2x) + x sin(2x). Aplicant les condicions inicials, obtenim que y(π/2) = −C 1 = 1 i y′(π) = 2C 2 + 2π = 2, i per tant C 1 = − 1 i C 2 = 1 − π.
Formulari: Eq. dif. de segon ordre y′′^ + ay′^ + by = p(x). Tria de solució particular yp(x) depenent del terme p(x):
i 2
2 i
(^2) −y 2
(^2) −y 2
(^2) −y 2 − 2 y^2 ex
(^2) −y 2
12 x 6 − 2 y 6 − 2 y − 2 x
∫ (^) t
0
e^3 u(cos(2u) − u^3 + e−^2 u) du
s
(s − 3)/((s − 3)^2 + 4) − 6 /(s − 3)^4 + 1/(s − 1)
s + 2 s^2 − 4 s + 8
x^2 25
y^2 16
1 − x^2 / 25
− 5
64(1−x^2 /25) dx = 2
0
64(1−x^2 /25) dx =
x^4 − x^3 − 6 x^2 + 14x − 12
(x − 2)(x + 3)(x^2 − 2 x + 2) x^2 − 2 x + 2 1 ± i (x − (1 − i))(x − (1 + i))(x − 2)(x + 3) (i − 1)z^3 − 3 i − 3 = 5i + 5
z^3 = (^) −8+81+ii = (^) ((8+8−1+ii)()(−−^11 −−ii)) =... = − 8 i z^3 = − 8 i (8) 3 π/ 2 ( 3
3 − i
3 − i
f (x, y) =
1 − sin(xy) x^2 + y
f (x, y) x y −(x^2 + y)y cos(xy) − 2 x + 2x sin(xy) (x^2 + y)^2 −(x^2 + y)x cos(xy) − 1 + sin(xy) (x^2 + y)^2
∂^2 f ∂x^2
∂^2 f ∂x∂y
f (x, y) = cos(xy) − y ln(xy)
∂^2 f ∂x^2
= −y^2 cos(xy) +
y x^2
∂^2 f ∂x∂y
= − sin(xy) − xy cos(xy) −
x
P (x) = K 1 (x − 1)(x − 2) + K 2 (x + 1)(x − 2) + K 3 (x + 1)(x − 1),
P (x) = (1/2)(x − 1)(x − 2) − 2(x + 1)(x − 2) + 2(x + 1)(x − 1) =
x^2 2
x 2
π
0
g(x)^2 dx − π
0
f (x)^2 dx = π
0
(−x^2 + x + 1)^2 − (x^3 )^2 dx = π
0
−x^6 + x^4 − 2 x^3 − x^2 + 2x + 1 dx =
− x^7 /7 + x^5 / 5 − x^4 / 2 − x^3 /3 + x^2 + x
0 = 257π/^210.
dx 1000 − 2 x
= dt → −
ln(1000 − 2 x) = t + C →... → x(t) = 500 −
e−2(t+C).
x(0) = 500 − 12 e−^2 C^ = 3 C = − 3. 450868603
x(t) = 500 −
e−2(t−^3 .450868603).
x(t) = 497 t
e−2(t−^3 .450868603)^ → −3 = −
e−2(t−^3 .450868603)^ → ln(6) = −2(t − 3 .450868603),
t = 2. 554988868
− 1
πg(x)^2 dx−
− 1
πf (x)^2 dx = π
− 1
(−x^2 +x+2)^2 −(1+x^3 )^2 dx = π
− 1
−x^6 +x^4 − 4 x^3 − 3 x^2 +4x+3 dx =
π
[ (^) −x^7 7
x^5 5 − x^4 − x^3 + 2x^2 + 3x
− 1 = 144π/^35
y x = ln(2x)
x^2 2 ln(2x) −
x^2 4
x 2 ln(2x) −
x 4
x
x 2
ln(2x) − x 4
10 − 6 i 1 − i
3 i
x
y
ex+y^ (x^3 − 6 x^2 +28+3xy^2 − 6 xy− 6 y^2 )+ex+y^ (6xy− 6 x− 12 y) = ex+y^ (x^3 − 6 x^2 +28+3xy^2 − 6 y^2 − 6 x− 12 y)
y′′^ + ay′^ + by = p(x) yp(x) p(x)
p(x) = eαxPn(x) Pn(x) n yp(x) = xsQn(x)eαx Qn(x) n s α p(x) = eαx(C 1 cos(βx) + C 2 sin(βx)) yp(x) = xseαx(A cos(βx) + B sin(βx)) s = 1 α + βi s = 0