Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Formulari mates 1rCA, Apuntes de Matemáticas

primer periode mates de primer

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 10/06/2020

Kat17
Kat17 🇪🇸

8 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Formulari de Matem`atiques: models matricials
J. Ripoll, Universitat de Girona, Facultat de Ciencies.
1. El rang d’una matriu, rang(A), ´es el m`axim umero de files (o columnes) linealment independents.
2. Determinant i inversa 2 ×2: a c
b d 1
=1
det dc
b a ,det = a d b c.
3. Determinant i inversa 3 ×3:
a1a2a3
b1b2b3
c1c2c3
1
=1
det
A1A2A3
B1B2B3
C1C2C3
T
,
adjunts:A1=
b2b3
c2c3
,A2=
b1b3
c1c3
,A3=
b1b2
c1c2
,. . . . det = (a1b2c3+b1c2a3+c1a2b3)
(a3b2c1+b3c2a1+c3a2b1).
4. El determinant d’una matriu triangular (L, U oD) ´es el producte dels elements de la diagonal principal.
5. La inversa d’una matriu triangular (L, U oD= (di)) tamb´e ´es triangular (L1, U 1oD1= (1/di)).
6. Vector amb origen Pi extrem Q:
P Q =QP.
7. `
Area determinada per dos vectors al pla: |det(~u,~v)|. Triangle: (1/2) paral·lelogram.
Exemple: l’`area del triangle de v`ertexs P= (4,2), Q= (8,4) i R= (3,8) ´es |det(
P Q,
P R)|/2 = 39.
8. Volum determinat per tres vectors a l’espai: |det(~u, ~v , ~w)|. Tetraedre: (1/6) paral·lelep´ıpede.
Exemple: el tetraedre de v`ertexs P= (1,0,3), Q= (1,2,1), R= (8,1,4) i S= (3,8,1) e un
volum de |det(
P Q,
P R,
P S)|/6 = 8.
9. Propietats: det(A·B) = det(A)·det(B), det(A·B1) = det(A)
det(B),det(c A) = cn·det(A),det(A) = det(AT).
10. umero de solucions d’un sistema lineal: o no e soluci´o, o e soluci´o ´unica, o e infinites solucions.
11. Sistemes lineals quadrats: si det 6= 0, soluci´o ´unica; si det = 0, infinites solucions o no t´e soluci´o.
12. Sistemes lineals quadrats homogenis: si det 6= 0, soluci´o ´unica ~x =~
0; si det = 0, infinites solucions.
13. La tra¸ca d’una matriu, tr(A), ´es la suma dels elements de la diagonal principal.
14. Definici´o de vector propi ~v i valor propi λd’una matriu A:A~v λ~v =~
0, ´es a dir, un vector no-nul
que al multiplicar per la matriu ona un ultiple del vector A ~v =λ~v.
15. C`alcul dels vaps λk: resoldre l’equaci´o caracter´ıstica det(AλI d) = 0. 2×2: equaci´o de segon grau
λ2tr(A)λ+ det(A) = 0. 3 ×3: equaci´o ubica (un factor com´u i una equaci´o de 2n grau).
Exemple: la matriu 11
2 4 e tr(A) = 5 i det(A) = 6, llavors λ25λ+6 = 0 i vaps λ1= 22= 3.
16. C`alcul dels veps ~vk: per cada vap λkresoldre el sistema lineal homogeni (AλkId)~x =~
0 i triar
una de les infinites solucions no-nul·les ~vk=~x. En dimensi´o 2 i 3:
aλkc
b d λk x
y=0
0.
a1λka2a3
b1b2λkb3
c1c2c3λk
x
y
z
=
0
0
0
17. Suma dels vaps: λ1+. . . +λn= tr(A) i producte dels vaps: λ1·. . . ·λn= det(A).
18. Els vaps d’una matriu triangular (L, U oD) son els elements de la diagonal principal.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Formulari mates 1rCA y más Apuntes en PDF de Matemáticas solo en Docsity!

Formulari de Matem`atiques: models matricials

J. Ripoll, Universitat de Girona, Facultat de Ciencies.

1. El rang d’una matriu, rang(A), ´es el m`axim n´umero de files (o columnes) linealment independents.

2. Determinant i inversa 2 × 2:

a c

b d

= det^1

d −c

−b a

, det = a d − b c.

3. Determinant i inversa 3 × 3:

a 1 a 2 a 3

b 1 b 2 b 3

c 1 c 2 c 3

− 1

= det^1

A 1 −A 2 A 3

−B 1 B 2 −B 3

C 1 −C 2 C 3

T

adjunts: A 1 =

b 2 b 3

c 2 c 3

∣,^ A^2 =

b 1 b 3

c 1 c 3

∣,^ A^3 =

b 1 b 2

c 1 c 2

∣,^...^.^ det =^

(a 1 b 2 c 3 + b 1 c 2 a 3 + c 1 a 2 b 3 )

−(a 3 b 2 c 1 + b 3 c 2 a 1 + c 3 a 2 b 1 )

4. El determinant d’una matriu triangular (L, U o D) ´es el producte dels elements de la diagonal principal.

5. La inversa d’una matriu triangular (L, U o D = (di)) tamb´e ´es triangular (L−^1 , U −^1 o D−^1 = (1/di)).

6. Vector amb origen P i extrem Q:

P Q = Q − P.

7. Area determinada per dos vectors al pla:` | det(~u, ~v)|. Triangle: (1/2) paral·lelogram.

Exemple: l’area del triangle de vertexs P = (− 4 , −2), Q = (8, 4) i R = (3, 8) ´es | det(

P Q,

P R)|/2 = 39.

8. Volum determinat per tres vectors a l’espai: | det(~u, ~v, ~w)|. Tetraedre: (1/6) paral·lelep´ıpede.

Exemple: el tetraedre de v`ertexs P = (− 1 , 0 , −3), Q = (1, − 2 , −1), R = (8, 1 , 4) i S = (3, 8 , 1) t´e un

volum de | det(

P Q,

P R,

P S)|/6 = 8.

9. Propietats: det(A·B) = det(A)·det(B), det(A·B−^1 ) = det(det(BA)) , det(c A) = cn·det(A), det(A) = det(AT).

10. N´umero de solucions d’un sistema lineal: o no t´e soluci´o, o t´e soluci´o ´unica, o t´e infinites solucions.

11. Sistemes lineals quadrats: si det 6 = 0, soluci´o ´unica; si det = 0, infinites solucions o no t´e soluci´o.

12. Sistemes lineals quadrats homogenis: si det 6 = 0, soluci´o ´unica ~x = ~0; si det = 0, infinites solucions.

13. La tra¸ca d’una matriu, tr(A), ´es la suma dels elements de la diagonal principal.

14. Definici´o de vector propi ~v i valor propi λ d’una matriu A: A ~v − λ~v = ~0, ´es a dir, un vector no-nul

que al multiplicar per la matriu d´ona un m´ultiple del vector A ~v = λ~v.

15. C`alcul dels vaps λk: resoldre l’equaci´o caracter´ıstica det(A − λId) = 0. 2 × 2: equaci´o de segon grau

λ^2 − tr(A)λ + det(A) = 0. 3 × 3: equaci´o c´ubica (un factor com´u i una equaci´o de 2n grau).

Exemple: la matriu

t´e tr(A) = 5 i det(A) = 6, llavors λ^2 − 5 λ+6 = 0 i vaps λ 1 = 2, λ 2 = 3.

16. C`alcul dels veps ~vk: per cada vap λk resoldre el sistema lineal homogeni (A − λkId) ~x = ~0 i triar

una de les infinites solucions no-nul·les ~vk = ~x. En dimensi´o 2 i 3:

a − λk c

b d − λk

x

y

a 1 − λk a 2 a 3

b 1 b 2 − λk b 3

c 1 c 2 c 3 − λk

x

y

z

17. Suma dels vaps: λ 1 +... + λn = tr(A) i producte dels vaps: λ 1 ·... · λn = det(A).

18. Els vaps d’una matriu triangular (L, U o D) son els elements de la diagonal principal.

19. F´ormula per les pot`encies d’una matriu A: At^ = V · Dt^ · V −^1 , t ≥ 0, on V ´es la matriu dels veps per

columnes i D ´es la matriu diagonal dels vaps. Dt^ = (λtk). En dimensi´o 2:

a c

b d

)t

u 1 v 1

u 2 v 2

λt 1 0

0 λt 2

u 1 v 1

u 2 v 2

Exemple:

20. Matrius i vectors no negatius: A ≥ 0, ~xt ≥ 0, que vol dir que totes les components s´on positives o

zero. El vap dominant d’una matriu A ≥ 0 ´es el valor propi positiu m´es gran.

21. El model matricial de poblacions ~xt+1 = A ~xt, t´e soluci´o ~xt = At~x 0 , t ≥ 0, ´es a dir, la matriu de

projecci´o elevada al n´umero de generacions t pel vector de la poblaci´o inicial ~x 0. La poblaci´o total Nt

´es la suma de les components del vector ~xt.

22. Cadenes de Markov. Les columnes de la matriu de projecci´o sumen 1 i el vap dominant ´es λ 1 = 1.

La poblaci´o total sempre es mant´e constant Nt+1 = Nt, t ≥ 0. Matrius de Markov en 2d i 3d:

p 1 − q

1 − p q

p 1 q 1 r 1

p 1 q 2 r 2

p 3 q 3 r 3

on les probabilitats sumen 1: p 1 + p 2 + p 3 = 1, q 1 + q 2 + q 3 = 1 i r 1 + r 2 + r 3 = 1.

23. Matrius de Leslie: la primera fila s´on les fertilitats (f 1 , f 2 ,... ), la subdiagonal s´on les superviv`encies

(s 1 , s 2 ,... ), i excepcionalment, l’´ultim element de la matriu ´es la superviv`encia de l’´ultima classe

p. Nombre reproductiu basic: (fertilitat × supervivencia) R 0 = f 1 + f 2 s 1 /(1 − p) en 2d, R 0 =

f 1 + f 2 s 1 + f 3 s 1 s 2 /(1 − p) en 3d. Matrius de Leslie en 2d i 3d:

f 1 f 2

s 1 p

f 1 f 2 f 3

s 1 0 0

0 s 2 p

24. El comportament asimptotic de la poblaci´o, i.e. quan el temps tendeix a infinit, depen del vap dominant

λ 1 > 0 i del seu vep ~v > 0.

  • Creixement (o decreixement) de la poblaci´o: N Nt+1t −→ λ 1 que ´es la taxa de creixement asimpt`otic.

Si λ 1 > 1 la poblaci´o creix indefinidament.

Si λ 1 = 1 la poblaci´o es mant´e constant.

Si λ 1 < 1 la poblaci´o s’extingeix.

  • Augment net (o disminuci´o) de la poblaci´o: Nt+1 N−t Nt −→ (λ 1 − 1) · 100% que ´es el percentatge

d’augment asimpt`otic.

  • Per temps grans, la poblaci´o compleix ~xt ∼ c 1 · λt 1 ~v, c 1 > 0. Equivalentment, la distribuci´o de

poblaci´o normalitzada tendeix al vep normalitzat de vap dominant: N^1 t ~xt −→ v 1 +···^1 +vn ~v que ´es

la distribuci´o estable de poblaci´o, independentment del valor de λ 1 i de la condici´o inicial ~x 0 6 = ~0.

Exemple: Markov

xt+

yt+

xt

yt

, t ≥ 0 , λ 1 = 1 ,

Nt

xt

yt

A llarg termini, que li passara a la poblaci´o segons aquest model?

© Creixera indefinidament ja que R 0 > 1. © S’extingira ja que R 0 < 1. ⊗ Es mantindr`a constant ja que R 0 = 1. © No es pot determinar sense la condici´o inicial.

  1. La poblaci´o d’una especie d’aus migratories es trasllada entre el Delta de l’Ebre i l’Albufera de Valencia. Segons les dades recopilades mensualment, s’ha estimat que, en promig, el 27% de les aus del Delta cada mes es desplacen cap a l’Albufera, i que per altra banda, el 21% de les aus de l’Albufera no viatgen fora de la llacuna cada mes. Calculeu la matriu de Markov d’aquest model i digueu quina sera la distribuci´o estable de poblaci´o entre els dos habitats:

, (Delta, Albufera)= (48%, 52%)

, (Delta, Albufera)= (75%, 25%)

, (Delta, Albufera)= (50%, 50%) ©

, (Delta, Albufera)= (56%, 44%)

  1. Una poblaci´o de balenes del mar del Jap´o s’ha classificat en dos grups d’edat: exemplars menors de 10 anys i exemplars majors de 10 anys. S’ha observat que, cada decada, les balenes adultes sobreviuen un 35% i les joves un 31%, i que es reprodueixen en mitjana 2.5 i 0.2 vegades per decada respectivament. Utilitzant la matriu de Leslie, cap a quin valor tendeix (aproximadament) la proporci´o entre balenes joves i balenes adultes?

© joves/adultes= 12. 5 © joves/adultes= 1. 2

joves/adultes= 2. 6 © Cap de les anteriors.

  1. Considereu una matriu de Leslie en dimensi´o 3 amb fertilitats iguals f > 0, superviv`encies iguals s > 0 i p = 0. Per calcular la inversa d’aquesta matriu, resoleu el seg¨uent sistema lineal:  

f f f s 0 0 0 s 0

0 a 0 0 0 a b c c

Quant valen a, b i c en funci´o de la fertilitat i la superviv`encia?

© a + c = 0 i b = f © a − c = 0 i b = f ⊗ a + c = 0 i b = 1/f © a − c = 0 i b = 1/f

  1. Usant la f´ormula per les pot`encies d’una matriu At^ = V · Dt^ · V −^1 , t ≥ 0, doneu l’expressi´o de ( p 1 − q 1 − p q

en funci´o de les probabilitats de transici´o p i q tals que p + q 6 = 2.

2 −p−q

1 − q 1 1 − p − 1

0 (p + q − 1)^40

1 − p q − 1

p^40 0 q^40

© (^) p+^1 q− 2

1 − p 1 1 − q − 1

0 (p + q − 1)^40

1 − p 1 − q

(1 − p)^40 0 (1 − q)^40

MATEM ATIQUES. Facultat de ciencies 22 de desembre de 2016. PA Biologia, Ciencies Ambientals, DT Biologia/Biotecnologia, DT Biologia/CCAA. Departament d’Informatica, Matem`atica Aplicada i Estad´ıstica UdG

Cognoms i nom: DNI:

Observaci´o: Cada pregunta val 1 punt. Cada error resta 0.25 punts.

PROVA FINAL. VERSI ´O A

  1. La din`amica d’una poblaci´o dividida en 3 classes d’edat ve donada per la matriu de Leslie:

A.

Calculant el nombre reproductiu basic R 0 o el vap dominant 1 d’aquest model, quin ´es el comportament de la poblaci´o a llarg termini? N La poblaci´o creix indefinidament. La poblaci´o s’extingeix. La poblaci´o es mant´e constant perque R 0 = 1 = 1. No es pot determinar.

  1. La din`amica d’una cadena de Markov per a una poblaci´o dividida en dos grups d’individus, ve donada per la matriu
  1. 25 r
  2. 75 1 r

, on r ´es la probabilitat de canviar del segon grup al primer en cada per´ıode de temps. Per quin valor de r la proporci´o entre els individus del primer grup i els individus del segon grup ser`a a la llarga de 2 : 4?

r = 0. 625

N

r = 0. 375 r = 0. 125 Cap de les anteriors.

  1. El model de Leslie per una poblaci´o d’una esp`ecie dividida en dos grups d’edat, joves immadurs i adults madurs, ´es: (^) ✓ xt+ yt+

0 f 2 s 1 p

xt yt

on t 0 ´es el temps, f 2 > 0 ´es la taxa de fertilitat dels adults i 0 < s 1 , p < 1 s´on les probabilitats de supervivencia de joves i adults respectivament. Denotem per Nt = xt + yt a la poblaci´o total. Quina ´es la taxa asimptotica de creixement d’aquesta poblaci´o?

N Nt+1t! = p 2

q p 2

  • f 2 s 1 < 0.

N (^) Nt+ Nt!^ ^ =^

p 2 +

q p 2

  • f 2 s 1 > 0.

N Nt+1t! = 1. No es pot determinar.

  1. Es recopilen dades sobre la opini´o que tenen els estudiants d’una universitat americana sobre dos dels seus professors, Dr. Smith i Dr. Brown. En les enquestes mensuals, cada estudiant marca a quin professor prefereix. S’ha estimat que cada mes, 1 de cada 60 estudiants no canvia d’opini´o i segueix preferint el mateix professor en cada cas. A la llarga, quin professor ser`a m´es popular?

Smith : Brown = 60% : 40% Smith : Brown = 40% : 60% Smith : Brown = 99% : 1%

N

Smith : Brown = 50% : 50%

MATEM ATIQUES. Facultat de ciencies 8 de gener de 2018. PA Biologia, Ciencies Ambientals, DT Biologia/Biotecnologia, DT Biologia/CCAA. Departament d’Informatica, Matem`atica Aplicada i Estad´ıstica Universitat de Girona

Cognoms i nom: DNI:

Observaci´o: Cada pregunta correcta suma 1 punt. Cada error resta 0.25 punts.

PROVA FINAL. VERSI ´O B

  1. Per a quins valors del par`ametre a, el sistema lineal ax + 3y = 4, x − ay = −2 t´e una ´unica soluci´o?

© Per a 6 = ± 3 © Per a = ± 3 © Per a 6 = ±

Sempre t´e soluci´o ´unica.

  1. Considereu una matriu A de dimensi´o 3 × 3 amb tr(A) = −2 i det(A) = −12. Usant les propietats de tra¸ca i determinant, si λ 1 = 1 llavors quins s´on els altres dos valors propis de la matriu A?

© λ 2 = −3 i λ 3 = 4 © λ 2 = 4 i λ 3 = − 6 © λ 2 = −1 i λ 3 = 12

Cap de les anteriors.

  1. Considereu a l’espai el tetraedre de vertexs P = (6, 0 , 0), Q = (0, 3 , 0), R = (0, 0 , 0) i S = (2, 2 , b), on b ´es un parametre. Per quin valor de b, el volum del tetraedre P QRS ´es igual a 27 unitats c´ubiques?

© b = 1.5 o b = − 1. 5

b = 9 o b = − 9 © b = 2 © Cap de les anteriors.

  1. Sabent que la inversa d’una matriu triangular ´es tamb´e triangular, calculeu la inversa de L =

© L−^1 =

 ⊗^ L−^1 =

 © L−^1 =

© Cap de les anteriors.

  1. Si una matriu A t´e vep ~v 1 = (2, 1) de vap λ 1 = 25 i vep ~v 2 = (− 1 , 2) de vap λ 2 = 0, quina ´es la matriu?

© No podem saber quina matriu ´es.

  1. Considereu un model de Leslie per a una poblaci´o (no trivial) dividida en tres grups d’edat,  

xt+ yt+ zt+

xt yt zt

 (^) , t ≥ 0.

A llarg termini, que li passara a la poblaci´o segons aquest model?

© Creixer`a indefinidament ja que R 0 > 1.

S’extingira ja que R 0 < 1. © Es mantindra constant ja que R 0 = 1. © No es pot determinar sense la condici´o inicial.

  1. Considereu una matriu de Leslie en dimensi´o 3 amb fertilitats iguals f > 0, superviv`encies iguals s > 0 i p = 0. Per calcular la inversa d’aquesta matriu, podeu resoldre el seg¨uent sistema lineal:  

f f f s 0 0 0 s 0

0 a 0 0 0 a b c c

Quant valen a, b i c en funci´o de la fertilitat i la superviv`encia? ⊗ a + c = 0 i b = 1/f © a − c = 0 i b = 1/f © a + c = 0 i b = f © a − c = 0 i b = f

  1. La poblaci´o d’una especie d’aus migratories es trasllada entre el Delta de l’Ebre i l’Albufera de Valencia. Segons les dades recopilades mensualment, s’ha estimat que, en promig, el 21% de les aus del Delta cada mes es desplacen cap a l’Albufera, i que per altra banda, el 27% de les aus de l’Albufera no viatgen fora de la llacuna cada mes. Calculeu la matriu de Markov d’aquest model i digueu quina sera la distribuci´o estable de poblaci´o entre els dos habitats:

, (Delta, Albufera)= (78%, 22%) ©

, (Delta, Albufera)= (80%, 20%)

, (Delta, Albufera)= (50%, 50%) ©

, (Delta, Albufera)= (56%, 44%)

  1. Una poblaci´o de balenes del mar del Jap´o s’ha classificat en dos grups d’edat: exemplars menors de 10 anys i exemplars majors de 10 anys. S’ha observat que, cada decada, les balenes adultes sobreviuen un 35% i les joves un 31%, i que es reprodueixen en mitjana 2.75 i 0.25 vegades per decada respectivament. Utilitzant la matriu de Leslie, cap a quin valor tendeix (aproximadament) la proporci´o entre balenes joves i balenes adultes?

© joves/adultes= 12. 25

joves/adultes= 2. 82 © joves/adultes= 1. 22 © Cap de les anteriors.

  1. Usant la f´ormula per les pot`encies d’una matriu At^ = V · Dt^ · V −^1 , t ≥ 0, doneu l’expressi´o de ( p 1 − q 1 − p q

en funci´o de les probabilitats de transici´o p i q tals que p + q 6 = 2.

© (^) p+^1 q− 2

1 − p 1 1 − q − 1

0 (p + q − 1)^50

1 − p 1 − q

(1 − p)^50 0 (1 − q)^50

2 −p−q

1 − q 1 1 − p − 1

0 (p + q − 1)^50

1 − p q − 1

p^50 0 q^50

  1. Si una matriz A tiene vep ~v 1 = (2, 1) de vap λ 1 = 5 y vep ~v 2 = (− 1 , 2) de vap λ 2 = 0 ¿cu´al es la matriz?

© No podemos saber cual es la matriz.

  1. La poblaci´on de una especie de aves migratorias se desplaza entre el Delta del Ebro y la Albufera de Valencia. Seg´un los datos recopilados mensualmente, se ha estimado que en promedio, el 27% de las aves del Delta se desplazan hacia la Albufera cada mes, y que por otro lado, el 21% de las aves de la Albufera no viajan fuera de la laguna cada mes. Calcular la matriz de Markov de este modelo y decir cu´al ser´a la distribuci´on estable de poblaci´on entre los dos h´abitats:

, (Delta, Albufera)= (48%, 52%)

, (Delta, Albufera)= (75%, 25%)

, (Delta, Albufera)= (50%, 50%) ©

, (Delta, Albufera)= (56%, 44%)

  1. Una poblaci´on de ballenas del mar del Jap´on se ha clasificado en dos grupos de edad: ejemplares menores de 10 a˜nos y ejemplares mayores de 10 a˜nos. Se ha observado que el 35% de las ballenas adultas sobreviven y el 31% de las j´ovenes lo hacen, cada d´ecada, y que se reproducen 2.5 y 0.2 veces de media por d´ecada respectivamente. Utilizando la matriz de Leslie ¿hacia qu´e valor tiende (aproximadamente) la proporci´on entre ballenas j´ovenes y ballenas adultas?

© j´ovenes/adultas= 12. 5 © j´ovenes/adultas= 1. 2

j´ovenes/adultas= 2. 6 © Ninguna de las anteriores.

  1. Considerar una matriz de Leslie en dimensi´on 3 con fertilidades iguales f > 0, supervivencias iguales s > 0 y p = 0. Para calcular la inversa de esta matriz, se puede resolver el siguiente sistema lineal:  

f f f s 0 0 0 s 0

0 a 0 0 0 a b c c

¿Cu´anto valen a, b y en c funci´on de la fertilidad y la supervivencia?

© a + c = 0 y b = f © a − c = 0 y b = f ⊗ a + c = 0 y b = 1/f © a − c = 0 y b = 1/f

  1. Usando la f´ormula para las potencias de una matriz At^ = V · Dt^ · V −^1 , t ≥ 0, dar la expresi´on de ( p 1 − q 1 − p q

en funci´on de las probabilidades de transici´on p y q tales que p + q 6 = 2.

2 −p−q

1 − q 1 1 − p − 1

0 (p + q − 1)^40

1 − p q − 1

p^40 0 q^40

© (^) p+^1 q− 2

1 − p 1 1 − q − 1

0 (p + q − 1)^40

1 − p 1 − q

(1 − p)^40 0 (1 − q)^40