



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Exercicis fet d'abc i corregits crec
Tipo: Ejercicios
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




A) A partir dels resultats del gel, quin significat tenen les bandes discretes dels carrils 1, 4 i 5? I les bandes difoses de la resta de carrils? Carril 1 : La banda discreta és resultat de la presència d’una proteïna de 45kDa que es troba intacta. Això és degut a que la proteïna ha pogut translocar a la membrana del microsoma en el medi in vitro i, per tant, no ha pogut ser degradada per la proteïnasa K. La proteïna secretora que esperaríem trobar és de 40kDa, 5kDa menys pesada que la que hem obtingut. Podem inferir també que l’ATP i el GTP són necessaris per la hidrolisi que es dona durant el procés de translocació de la proteïna secretora que li permetrà entrar al microsoma. Carril 4 : La banda discreta d’aquest carril és igual a la del carril 1 (proteïna intacta de 45kDa). La diferència amb el primer carril és que en la preparació utilitzada en el sistema in vitro , la quarta té GMP-PNP no hidrolitzable en comptes de GTP. Com que la hidròlisi és necessària pel procés de translocació, segurament d’alguna manera el GMP-PNP ha passat a GTP. Carril 5 : En aquest carril trobem dues bandes discretes, una de 40kDa, el mateix pes molecular que la proteïna secretora que busquem i una de 5kDa. La principal diferència amb els altres 2 carrils és que s’ha deixat més temps d’incubació abans d’extreure les proteïnes del medi. Les bandes dels carrils 2, 3, 6 i 7 són difoses. Això significa que les proteïnes que estaven sent incubades en aquests medis han estat digerides per la proteïnasa K perquè no han
pogut translocar-se dins dels microsomes. El més probable és que en aquests medis manqui algun component necessari per aquest procés. Carril 2 : En aquest carril amb la banda difosa el més destacable és la presència de 5mM de EDTA en el medi de cultiu. L’EDTA (àcid etilen-diamin-tetracètic) és un agent quelant que segresta ions Ca2+^ i Mg2+. Carril 3, 6 i 7 : En aquests tres carrils corresponents a 3 medis de cultiu diferent trobarem AMP-PNP en comptes d’AMP i la manca d’ATP i GTP o solament de GTP respectivament. Perquè la proteïna pugui entrar al translocó és necessària la hidròlisi de GTP i ATP i, com que cap d’aquests tres medis compta amb les dues molècules íntegres d’ATP i GTP, podem inferir que la proteïna traduida no ha pogut entrar al microsoma i per tant ha sigut digerida, el que resulta en les bandes difoses. B) Quin és el significat de les dues bandes discretes del carril 5? El significat de les dues bandes discretes del carril 5 és que tenim dues proteïnes (o fragments proteïcs) de diferent pes molecular: la més petita de 5 kDa i l’altra de 40 kDa. La proteïna secretora que nosaltres estudiem té un pes molecular de 40kDa i, per tant, el més probable és que aquesta sigui la proteïna que hem obtingut en el carril 5. Com hem dit abans, la principal diferència amb els medis d’incubació 1 i 4 en els quals també trobem bandes discretes és el temps d’incubació, que és més gran en el medi 5. Aquest segurament és l’origen de la banda de 5kDa, que podria tractar-se del pèptid senyal que es separa de la seqüència peptídica de la proteïna al final del procés de translocació a dins del reticle endoplasmàtic. El més probable és que el temps d’incubació de les proteïnes en els carrils 1 i 4 sigui insuficient per finalitzar el procés i que aquesta proteïna de 45kDa que hi trobem encara contingui el pèptid senyal. C) Què pots concloure dels factors necessaris per a la translocació de proteïnes del reticle endoplasmàtic? Es pot concloure que els factors necessaris per la translocació de proteïnes del reticle endoplasmàtic són el complex SRP-ribosoma (complex proteic anomenat partícula de reconeixement de senyal que reconeix el pèptid senyal de la proteïna i la porta cap al RE), els microsomes (que són vesícules resultat de la fragmentació del RE i en el medi in vitro actuarien com el RE de la cèl·lula) i l’ ATP i el GTP. Pel resultat en el carril 2 també podem concloure que és necessària la presència de cations perquè el complex SRP funcioni amb normalitat. També és necessari que el temps d’incubació no sigui massa curt perquè es pugui finalitzar el procés de translocació de la proteïna. PROBLEMA 7
Amb tot això podem justificar que no es poden separar traducció i translocació, ja que si no es donen alhora la proteïna no pot ingressar al lumen del RE i no pot glicosilar-se i, per tant, no estarà completa. C) Per què les bandes dels carrils 3 i 4 del gel del mRNA no tallats són diferents? Les bandes dels carrils 3 i 4 del gel de mRNA no talllats són diferents perquè, com hem dit abans, tot i que podria ser que fossin igual ja que en el carril 4 directament la proteïna no es glicosila (perquè no hi ha translocació) i teòricament l’endo H només elimina els sucres N-lligats que són afegits dins el lumen en aquest procés de glicosilació, el més probable és que quan ha tallat aquest fragment també s’hagi emportat part de la seqüència proteica. D) ) A quina de les dues conclusions següents (a) o (b) pots arribar a partir dels resultats obtinguts en el cas del mRNA tallat? Raona la resposta A partir dels resultats obtinguts en el cas del mRNA tallat podem arribar a la conclusió (b) : “Les característiques del mRNA tallat no et permet comprovar si la translocació es pot separar de la traducció en el cas d’una proteïna molt més curta”. Com que l’enzim de restricció talla la proteïna per la seqüència senyal (i per tant s’emportarà un fragment d’aquesta seqüència senyal), segurament, a part de no ser glicosilada perquè li falta la seqüència senyal de glicosilació, no podrà ser reconeguda i per tant no entrar al microsoma, estigui present durant el procés de traducció-translocació o no. PROBLEMA 8 A) Per què la incorporació de la timidina és similar en les dues línies cel·lulars, és a dir en la control (C) i la línia transfectada amb receptor mutat (TM) La incorporació de la timidina és similar en les dues línies cel·lulars (C i TM) ja que com que la línia cel·lular utilitzada expressa sempre receptors normals, les cèl·lules transfectades amb els receptors mutats (20.000 receptors mutats/cèl·lula) també expressen una petita part de receptors normals. Comparant les cèl·lules transfectades amb les normals, com que les cèl·lules transfectadas tenen molts més receptors que les cèl·lules control, tot i que una gran part dels receptors de les cèl·lules transfectades estan mutats, hi ha una petita part de receptors normals que és bastant similar en quantitat a la totalitat dels receptors normals de les cèl·lules control (2.000 receptors normals/cèl·lula) i per tant incorporen la mateixa quantitat de timidina. B) Per què la línia cel·lular transfectada amb receptors normals (TW) hi ha més incorporació de timidina que en el cultiu control (C)? La línia cel·lular transfectada amb receptors normals (TW) incorpora més timidina que el cultiu control (C) perquè tenen molts més receptors (20.000 receptors normals/cèl·lula) que les cèl·lules control (2.000 receptors normals/cèl·lula). C) Assumint que el número de receptors en les 4 mostres tenen una afinitat per la insulina similar, perquè hi ha menys incorporació de timidina en el cultiu TW+AB que en el cultiu control, quan la quantitat de incorporació d’insulina en el cultiu TM és similar al cultiu control?
En el cultiu TW+AB hi ha menys incorporació de timidina perquè els anticossos contra el domini de la kinasa del receptor que se li han afegit bloquegen aquests dominis, impedint la seva fosforilació i per tant l’activació de la via.