Análisis de gráficas y comportamientos en ejercicios de condicionamiento clásico - Prof. S, Ejercicios de Psicología

¡Descarga Análisis de gráficas y comportamientos en ejercicios de condicionamiento clásico - Prof. S y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!

EXERCICI 1

A partir de la gràfica podem determinar el següent:

• Grup A F 0 E 0Barra 1.
  • Grup B F 0 E 0Barra 2.
• Grup C F 0 E 0Barra 3.

Aquest resultats són deguts a que l’associació que adquireix el grup A és molt més forta que en el grup B i C. En el grup A només apareixia l’aigua quan hi havia pressió de palanca amb un 12% de probabilitat d’aparició, per tant la contingència resultava totalment positiva ja que l’aigua no apareixia mai en absència de resposta, això es tradueix en una major taxa de respostes, per aquest motiu associem el grup A la barra 1 del gràfic. En el cas de B ens trobem amb una probabilitat d’aparició de l’aigua en absència de resposta d’un 8%, això provoca una menor associació sent la pressió de la palanca un predictor menys fiable de l’aigua, per tant va haver-hi una disminució de la taxa de respostes, la qual correspon a la barra 2 del gràfic. En el cas del grup C veiem que la probabilitat de que l’aigua aparegui es idèntica tant en absència com en presència de la resposta, per tant veiem que l’animal cau en un estat d’incertesa on no hi ha associació, trobem una taxa de respostes molt baixa corresponent a la barra 3 del gràfic.

EXERCICI 2

1.

Podem dir que en aquest experiment s’ha donat una conducta d’elecció a través d’un programa concurrent de reforçament, és a dir, el subjecte escollia entre les diferents alternatives, sempre presents, estan cada una d’elles relacionades amb un percentatge diferent de presentació del reforçador. El subjecte obtenia un reforçador que era l’aprovació o la mostra d’interès per part del còmplice, això provocava en el subjecte un benestar ja que el fet de que una altra persona comparteixi la teva opinió crea un estat d’afinitat amb aquesta persona. Això va fer que el subjecte parlés més amb la persona amb la qual adquiria més reforçador en cada moment, donant-se aquesta conducta d’elecció al principi orientada al subjecte de l’esquerra i després al de la dreta al haver canviat la freqüència de presentació del reforçador de cada còmplice.

En aquest cas trobem que hi ha un desplaçament del vèrtex cap a l’esquerra. Podem afirmar-ho ja que els estímuls + i – són del mateix tipus i molt semblants i la longitud d’ona de l’E+ en aquest cas és menor, el que provoca aquest desplaçament del vèrtex cap a l’esquerra.

EXERCICI 4

1.

Grup Fase 1 Fase 2 Prova E To F 0 E 0menjar Menjar F 0 E 0CILi To C (^) To F 0 E 0menjar CILi To

En la primera fase tant el grup E com el C arriben a associar el to amb el menjar, fet que fa que la presentació del to creï l’expectativa en l’animal de que hi haurà menjar motivant-lo a apropar-se a la menjadora, per tant realitzaran aquesta conducta d’apropament orientada a una meta, que serà l’adquisició del menjar, la taxa de respostes hauria de ser elevada en ambdós grups, fet que es confirma a la gràfica de la fase 1. A la fase de prova el grup C seguirà mantenint una taxa de respostes elevada ja que a la segona fase només van rebre injeccions de ClLi i per tant

l’associació de To F 0 E 0menjar va ser idèntica a la fase 1, fent que l’expectativa de l’animal davant de la presència del to seguís sent el menjar, això hauria d’anar acompanyat amb una taxa de respostes elevada, fet que es confirma en la gràfica de la prova. En quant al grup E, a la fase 2 es va crear una nova associació entre el menjar i el malestar gastrointestinal injectant ClLi després del menjar, aquest fet va crear unes expectatives negatives i de malestar relacionades amb el menjar, disminuint la motivació de l’animal d’apropar-se a la menjadora després del to, la taxa de respostes hauria de disminuir, fet que es confirma si observem la gràfica de la prova. Aquests resultats ens demostren que els animals han adquirit el coneixement de les propietats que tenen les metes o conseqüències de la resposta i les relacions de contingència entre la conducta i conseqüència per a cada grup.