¡Descarga EXERCICIS DE L'ARTICLE y más Ejercicios en PDF de Idioma Catalán solo en Docsity!
1. Quina és la característica principal de l'ús de l'article a les Illes Balears?
La característica principal de l’ús de l’article a les Illes Balears és el manteniment del doble paradigma (es/el) segons els registres formals i informals.
2. L'article salat és exclusiu de les Balears? On es detecta l'ús del salat?
L’article salat no és exclusiu de les Balears, també té ús a Cadaqués (Costa Brava) i a Tàrbena.
En el cas de Balears, es detecta l’ús del salat en convivència amb l’article literari, el salat té usos definits a nivell parlat, mentre que en escrit s’utilitza el literari. En canvi, una zona que no fou afectada pel salat és Pollença, en la que si que arrelà l’article literari. Dins aquest context, cal remarcar el fet que la característica principal no és la presència d’aquest article, sinó el manteniment del doble paradigma (es/el).
A Cadaqués (Costa Brava), l’ús que se’n fa és en la forma masculí plural: es / ses (ses animals) i en un àmbit molt reduït i en retrocés.
En el cas de Tàrbena, fan ús en el masculí: as s’ / as i usen l’article literari quan parlen amb forans de Tàrbena.
3. Quin és l'article propi del dialecte occidental?
L’article propi del dialecte occidental és l’article literari.
4. Quines són les postures respecte de l'article en els topònims? Què en prescriu la normativa de l'IEC?
En les zones on es fa l’article salat hi ha dues postures. Per una banda, quan l’article fa part del nom (article salat i en majúscula) i per altra banda, quan l’article és un article més. En aquest darrer, l’article seria salat o literari segons l’àmbit d’ús i la situació comunicativa, en minúscula i fent contraccions preposicionals pertinents.
El que prescriu l’IEC en aquest cas és que es pot usar el salat en àmbits escrits formals, però en minúscula. A més, s’admet indistintament l’article salat i l’article literari.
5. L'article personal es pot emprar sempre i en qualsevol situació? Per què?
L’article personal no es pot emprar sempre i en qualsevol situació, ja que el seu ús és exclusivament col·loquial (familiaritat). S’ha d’escriure en minúscula i no implica tractament de categoria. Per tant, no es pot utilitzar en un nivell culte ni formal, s’ha de prescindir totalment.
Com és l’exemple dels exàmens de selectivitat en els quals es parla de “Na Mercè Rodoreda”, com si la coneguéssim o tenguéssim un tracte familiar amb ella i sense oblidar-nos que un examen es tracta d’un àmbit formal, per tant estaria més que descartat.
6. Per què és incorrecte el "lo neutre"? Com s'ha de corregir?
Les construccions amb “lo neutre” són totalment incorrectes en l’àmbit formal, ja que l’article neutre és un cas d’interferència castellana. A més el lo no s’ha documentat mai en textos catalans antics. S’ha de fer una distinció de l’article arcaic correcte, com ara tot lo dia, i l’article neutre, inexistent en català, com seria lo que dius.
Molt sovint, per corregir aquestes expressions no basta canviar "lo" per "el", sinó que
cal canviar l'estructura oracional.
7. Quins articles s'han d'ensenyar a l'escola?
L’article literari s’usa en registres formals parlats i escrits, mentre el salat només en registres informals orals. Per tant, l’escola no ha de proscriure cap dels dos articles, sinó que els ha d’integrar i ha d’assegurar la continuïtat de la tradició que fins ara hi ha hagut a les Illes d’usar l’article literari en el llenguatge formal i l’article salat en l’àmbit informal i oral. D’aquesta manera, els dos articles han de tenir cabuda a l’escola.
L’ús de qualsevol de les dues formes no pot ser considerat una incorrecció. Si un cas, s’ha de veure com una inadequació, segons l’àmbit formal o informal, però mai com un error.
8. Què denuncia Josep Calvo a l'article sobre els articles?
Josep Calvo parla i fa una crítica de l’evolució dels usos dels articles, esmentant com en el passat era poc imaginable utilitzar algunes formes que avui dia es fan servir, com per exemple sa Rambla, es Toro, la fira des Ram… Menciona que aquestes construccions cada vegada es veuen més imposades en la llengua col·loquial de Mallorca. També menciona el gran debat català/mallorquí, ja que part d’aquests usos es deuen al pensament d’algún sector que considera així el seu llenguatge més mallorquí. Fet que és força incorrecta pel simple fet que esteim repetint constantment, i és que, tan mallorquins, menorquins i eivissencs són els
