¡Descarga Índice de Preus y Tasa de Inflación: Niveles Generales y Diferencias - Prof. Gallego Bono y más Apuntes en PDF de Economía Aplicada solo en Docsity!
1.2. Índexs de preus i taxa d’inflació
El nivell general de preus ( general price level )
F 0 B 7El nivell general de preus d’una economia és una macromagnitud que agrega els preus dels béns de l’economia a fi d’obtenir un “preu mitjà” de l’economia. F 0 B 7Si adoptem la ficció que la producció agregada expressa la quantitat d’un “bé” ano- menat “producte de l’economia”, el nivell general de preus seria el preu d’aquest “bé”.
El deflactor del PIB (GDP deflator )
F 0 B 7Si el PIB real s’obté del PIB nominal eliminant la influència dels preus, la separació entre PIB nominal i real (que s’anomena deflactor implícit del PIB o, simplement, deflactor del PIB) pot ser emprada per a mesurar el nivell general de preus.
F 0 B 7El deflactor del PIB és per tant una manera de mesurar el nivell general de preus i es defineix com
Deflactor del PIB F 0 3 A= PIB nominal / PIB real
F 0 B 7Aquest fórmula fa que el deflactor sigui un nombre índex; és a dir, expressa el nivell de preus en termes d’un valor de referència que, en aquests cas, és 1 (valor arbitrari sense significat econòmic). Habitualment es prefereix el valor de referència 100, cosa que implica multiplicar per 100 la part dreta de la fórmula anterior.
Trets del deflactor del PIB
F 0 B 7Pot ser interpretat com a una mitjana de tots els preus del béns finals produïts a l’economia, on cada preu és ponderat pel percentatge de participació del bé té al P IB: com més gran sigui la contribució d’un bé al PIB més pes tindrà el seu preu en el deflactor del PIB.
F 0 B 7A l’any base respecte del qual es calcular el PIB real, el deflactor és 1 (o 100, si el valor de referència del deflactor és 100).
F 0 B 7El deflactor del PIB no és basa en un conjunt fix de béns, cosa que fa que el deflactor mesuri a la vegada canvis en els preus i canvis en la composició del conjunt de béns que produeix l’economia.
L’índex de preus de consum o IPC ( consumer price index o CPI)
F 0 B 7L’IPC és una mitjana ponderada dels preus d’un conjunt fixat de béns (el cistell de mercat) consumits per un consumidor mitjà o representatiu del conjunt de consumidors.
F 0 B 7Com el deflactor del PIB, l’IPC és un nombre índex que mesura el nivell general de preus respecte d’un any base arbitrari (d’aquí que l’IPC no tingui un nivell natural). Diferències entre el deflactor del PIB i l’IPC
F 0 B 7El deflactor del PIB determina un preu mitjà de tots els béns inclosos al PIB (dels béns finals produïts a l’economia), en tant que l’IPC determina un preu mitjà només del conjunt de béns que interessa al consumidor mitjà. F 0 B 7Deflactor del PIB i IPC determinen nivells de preus diferents perquè els dos conjunts de béns no són iguals: F 0 3 4alguns béns produïts a l’economia no es venen als consumidors, sinó a les empreses, l’Estat o als consumidors estrangers; F 0 3 4alguns béns consumits pels consumidors no es produeixen a l’economia (no entren per tant al PIB) sinó que són importats de l’exterior.
Ús de l’IPC
F 0 B 7Fa d’indicador del “cost de la vida” (això és, del poder adquisitiu del diner). F 0 B 7S’empra per a ajustar determinats contractes (de treball, de lloguer) o prestacions (jubilacions) per a compensar els canvis d’aquest cost de la vida. F 0 B 7Permet comparar unitats monetàries d’un any a les d’un altre any: si durant un any t l’IPC augmenta un 10%, una unitat monetària a l’any t + 1 “val” un 10% menys que la mateixa unitat monetària a l’any t. És a dir, 1 unitat en t equival a 0’9 unitats en t + 1.
Càlcul de l’IPC
F 0 B 7A Espanya, l’INE s’encarrega de calcular mensualment l’IPC. Vegeu l’apartat METODOLOGIA a http://www.ine.es/inebase/cgi/um?M=/t25/p138&O=inebase. F 0 B 7Sigui C el cistell de béns respecte del qual es defineix l’IPC. Aleshores:
IPC (^) t F 0 3 A= cost monetari d’adquirir C al període t / cost monetari d’adquirir C al període base
i si es vol que el valor de referència sigui 100, es multiplica el valor anterior per 100.
Fig. 1. Taxes d’inflació i nivell de general de preus segons IPC a Catalunya, 2001= http://www.idescat.net/economia/inec?tc=3&id= La taxa d’inflació
F 0 B 7Sigui Pt el nivell general de preus al període t calculat segons l’IPC [segons el deflactor del PIB]. La taxa d’inflació π t al període t respecte del període t – 1 segons
l’IPC [segons el deflactor del PIB] és la variació π (^) t := ( Pt – Pt (^) F 0 2 D 1 ) / Pt (^) F 0 2 D 1. Aquest resultat
s’expressa en tant per u; per a expressar-lo en tant per cent, cal multiplicar per cent. F 0 B 7Tot i que, en general, deflactor del PIB i IPC donen diferents mesures del nivell general de preus i diferents taxes d’inflació, l’evolució d’ambdues magnituds és similar.
Fig. 2. Taxa d’inflació interanual (desembre a desembre) segons l’IPC als EUA, 1914- ftp://ftp.bls.gov/pub/special.requests/cpi/cpiai.txt
Exemple de càlcul d’un IPC
Suposem que definim un IPC respecte d’un cistell que només conté només dos béns en
les següents quantitats: x (^) 1 = 10 unitats del primer bé; i x 2 = 30 unitats del segon bé.
cistell Base t = 1 t (^) x (^) 1 x 2 p 1 p 2 cost cistell IPC (^) π
1 10 30 5 2 110 100 - 2 10 30 6 1 90 81’81 -18’ 3 10 30 2 3 110 100 22’ 4 10 30 1 4 130 118’18 18’
Les dades de la taula indiquen que, del període t = 1 al t = 2, el cost d’adquirir el cistell es va reduir d’un 18% (reducció del nivell general de preus segons l’IPC). Del període t = 2 al t = 1, el cost va augmentar d’un 22% (respecte del període anterior, perquè respecte del període base el cost no ha augmentat). Finalment, del període t = 3 a t = 4, el cost del cistell es va apujar d’un 18% (casualment, tant respecte del període anterior com respecte del període base).
Fig. 3. Taxes d’inflació segons IPC a Espanya i Catalunya 1994- http://www.idescat.net/economia/inec?tc=3&id=5801, http://www.idescat.net/economia/inec?tc=3&id=
Les ponderacions dels preus a un IPC
Sigui un IPC definit per a un cistell representatiu de dos béns, 1 i 2, que conté x (^) 1 unitats del bé 1 i x (^) 2 unitats del bé 2. Amb i F 0 C E{1, 2}, sigui p F 0 1 9 i el preu del bé i al període base i p (^) i el preu del bé i en un altre període t. Aleshores, el valor P de l’IPC en el període t serà
P = ( p (^) 1 x 1 + p (^) 2 x 2 ) / ( p F 0 1 9 1 x 1 + p F 0 1 9 2 x (^) 2 ) = [ x (^) 1 / ( p F 0 1 9 1 x (^) 1 + p F 0 1 9 2 x 2 )] p 1 + [ x 2 / ( p F 0 1 9 1 x (^) 1 + p F 0 1 9 2 x (^) 2 )] p 2.
D’aquí resulta que P és una mitjana ponderada de p (^) 1 i p (^) 2 de la forma P = λ 1 p 1 + λ 2 p 2 , on
Taxa d’inflació al Japó, http://www.worldwide-tax.com/japan/jap_infl.asp.
Fig. 6. Taxa d’inflació interanual segons l’IPC a Espanya, 1962-I / 1984-XII (dades mensuals) http://www.ine.es/inebase/cgi/um?M=%2Ft25%2Fp138&O=inebase&N=&L=
Costs associats amb la inflació: canvis dels preus relatius
F 0 B 7Atès que no tots els preus varien en la mateixa proporció ni al mateix temps, la inflació pot generar canvis sobtats i importants en els preus relatius. Considerem dos béns, x i y , substitutiu l’un de l’altre, que tenen inicialment el mateix preu, 100. El preu del bé x s’apuja un 10% cada mes; el preu d’ y , un 25% cada dos mesos.
Mes 1 2 3 4 5 6 Preu d’ x 100 110 121 133’1 146’41 161’ Preu d’ y 100 100 125 125 156,25 156,
La taula mostra com x s’encareix en relació amb y del 1r al 2n mes, que del 2n al 3r
s’abarateix, que el 3r al 4t es torna a encarir, que del 4t al 5è es torna a abaratir, que del 5è al 6è es torna a abaratir. Aquesta variabialitat del preu relatiu distorsiona el patró de consum, ja que induirà els consumidors a canviar d’un bé a l’altre contínuament.
Fig. 7. Taxa d’inflació interanual segons l’IPC a Espanya, 1985-I / 2005-XII (dades mensuals) http://www.ine.es/inebase/cgi/um?M=%2Ft25%2Fp138&O=inebase&N=&L=
Fig. 8. IPC i taxa d’inflació anual segons l’IPC als EUA, 1913- http://en.wikipedia.org/wiki/Consumer_price_index
Fig. 9. Taxa d’inflació interanual segons l’IPC a Espanya, 1985-I / 2005-XII (dades mensuals) http://www.ine.es/inebase/cgi/um?M=%2Ft25%2Fp138&O=inebase&N=&L=
F 0 B 7La variabilitat dels preus relatius crea incertesa. A l’exemple: continuarà el preu d’ y creixent a una taxa superior a la d’ x ?; es mantindrà el patró oscil·lant dels preus relatius?
F 0 B 7Un comportament erràtic dels preus relatius crea distorsions en les decisions, ja que cal plantejar- si és més avantajós comprar ara un bé o esperar-se a què, possiblement, es faci comparativament més barat després.
Costs associats amb la inflació: redistribució de la renda
F 0 B 7Si els préstecs no s’ajusten automàticament a la inflació, aquesta perjudica els prestamistes perquè cada unitat monetària retornada del préstec valdrà menys (tindrà un poder adquisitiu inferior) que cada unitat monetària prestada inicialment. Això afavoreix als prestataris i perjudica els prestamistes. F 0 B 7Si els sistemes tributaris no tenen en compte la taxa d’inflació: F 0 3 4els contribuents tributen a trams cada cop més alts i paguen una part cada cop proporcionalment més gran de la seva renda. F 0 3 4la tributació sense descomptar la taxa d’inflació pot fer que els rendiments d’una inversió siguin negatius. Amb taxa inflació anual del 5%, un contribuent diposita 1000 € en un compte bancari al 6% anual. Descomptada la taxa d’inflació, el rendiment del dipòsit és de l’1%. Però si el contribuent ha de tributar pel rendiment de 60 €, posem al 20%, el rendiment net després d’imposts i sense descomptar la taxa d’inflació és del 4’8% i, descomptant-la (=en termes reals), serà del –0’2%.
Costs associats amb la inflació: la inflació com a impost
F 0 B 7Els qui perceben pagaments en termes nominals (p.e., pensions de jubilació) que no s’ajusten automàticament a l’evolució de la inflació (=no estan subjectes a indexació), veuen reduït el poder adquisitiu del pagament. La inflació tendeix a redistribuir el poder de compra dels qui reben pagaments fixos (pensions, dipòsits a termini, rendiments de títols de deute) als qui reben pagaments que s’ajusten a l’evolució de la taxa d’inflació (salaris, dividends). F 0 B 7El fet que la inflació causi una pèrdua del valor real del diner fiduciari (=bitllets i monedes) fa que la inflació es pugui considerar un impost: l’“impost inflacionari”.
Costs associats amb la inflació: pertorbació de l’activitat econòmica
F 0 B 7Un altre cost de la inflació deriva de la incertesa que provoca: (i) sobre quan valdrà, en termes reals, en el futur: (i) el diner que es posseeix ara; (ii) el crèdit que s’haurà de retornar; (iii) el salari que es cobra ara. Aquesta incertesa dificulta l’activitat econòmica (es poden ajornar decisions de consum i inversió) i es pot traduir en una reducció de la taxa de creixement de la producció. F 0 B 7Taxes d’inflació elevades (p.e., d’un parell de dígits quan es mesura mensualment), forcen a particulars i empreses a dedicar temps i recursos a protegir-se contra els costs de la inflació i a aprofitar les diferències de preus. F 0 B 7Costs de sabates: atès que com més alta és la inflació més pèrdues se’n deriven de mantenir diner en efectiu i no gastar-lo, menys diner s’acostuma a mantenir en efectiu i més viatgers es fan als caixers automàtics a retirar el diner just quan es farà servir. F 0 B 7Costs de menú: com més sovint canviïn els preus, més costarà actualitzar catàlegs, canviar les etiquetes dels preus, tornar a imprimir menús…
Hiperinflació ( hyperinflation )
F 0 B 7Tot i que no hi ha una definició formal, la hiperinflació es refereix a una inflació on les taxes d’inflació són extraordinàriament elevades (almenys, d’un 50% mensual: a aquesta taxa, el que val 1 a gener d’un any val 129’74 el gener de l’any següent). Les hiperinflacions van associades amb situacions on la inflació està fora de tot contro l.
Alemanya 1920-
Rússia 1921-
Àustria 1921-
Polònia 1922-
Hongria 1922-
Grècia 1943-
Hongria 1945- 3’25×10 6 % 213%^ 134%^ 275%^ 98%^ 8’55×10 9 % 4’19×10 18 %
Episodis d’hiperinflació amb la màxima taxa d’inflació mensual registrada http://www2.sjsu.edu/faculty/watkins/hyper.htm
