¡Descarga Fanerogames (generalitats) y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!
FANERÒGAMES: Generalitats Criptògames : sense flors ni llavors Gimnospermes : llavors nues Fanerògames : amb flors i llavors Angiospermes : llavors amb recipient (=fruit) Característiques generals Adaptació al medi terrestre Homeohidria: Impermeabilització de superfícies externes per lignificació, suberificació i cutícules, i els estomes que servirà per la transpiració de la planta Organització cormòfita (arrel, tija i fulles) Màxima diversificació de teixits vegetals ( meristems (=teixit embrionari), teixits assimiladors (parènquimes), de sosteniment, absorbents (rizodermes), epidèrmics i vasculars (xilema (sabia bruta), i floema (sabia elaborada) ) Flor i llavors Heterospòria: esporòfit que dona diferents tipus de meiòspores: micròspores (masc.) macròspores (fem.) Cicle vital heteromorf : alternança de generacions amb dominància de l’esporòfit
L’Arrel: La funció de l’arrel és l’absorció d’aigua i sals minerals, però també contribueix a la subjecció de la planta al substrat. Tipus de sistemes radicals : Axonomorf, o Fasciculat Les arrels, poden patir modificacions depenent de les condicions on visqui la planta:
- Adventícies o caulogèniques (plantes trepadores) la funció de l’arrel és simplement de subjecció
- Fúlcries , la seva arrel teva també funció de subjecció (terrenys fangosos)
- Xucladores o haustoris (plantes hemiparàsites i parasites) l’arrel té funció de subjecció i d’obtenció de nutrients conectant-se només al xilema (les hemiparàsites) o al xilema i al floema (les paràsites)
- Napiforme o reservant (raves) Les arrels també poden fer simbiosis amb fongs o bacteris fer beneficiar-se per exemple de la seva capacitat de fixar N 2 (acàcies de la sabana=terra molt pobre), però en simbiosis, l’arrel no desenvolupa rizodermes per absorbir H 2 O, si el fong mor, la planta també.
Monopòdic Simpòdic Modificacions de la tija: Tiges subterrànies
- Rizoma : tija subterrània horitzontal que té la funció d’emmagatzemar substàncies
- Tubercle : tija que emmagatzema midó (patata)
- Bulb: tipus de rizoma que a perdut la clorofil·la (ceba, all) Tiges aèries
- Estolons : tija horitzontal superficial (maduixes)
- Espines : prolongacions de la tija que actuen com a mecanisme de defensa
- Circells caulinars (plantes trepadores)
- Suculència : propietat de moltes plantes del desert, transformen les fulles en espines i la fotosíntesi es fa ara a la tija i també emmagatzema H 2 O donada la pobresa del sòl.
- Cladodis : aplanament de les branques dels cactus per guanyar superfície fotosintètica
- Fil·locladis : tija modificada amb una flor en mig d’una fulla La fulla: la seva funció és fotosintètica i de transpiració En el revers de la fulla hi transcorre el floema es troben els estomes que realitzen la transpiració, mentre que per l’anvers hi passa el xilema i es realitza la fotosíntesis. Modificacions: Catafil·les : envolten la gemma terminal Antofil·les : fulles que formaran una flor
Cotiledons : primeres fulles que surten de l’arrel Bràctea: òrgan foliaci en la proximitat de les flors Fil·lotaxi: disposició de les fulles
1. Verticil·lada : de 1 nus surten: 1.1 2 fulles separades 180º ( oposades ) 1.2 Més de 2 fulles ( verticil·lades o fasciculades ) 2. Dística : de 1 nus surt 1 sola fulla ( alternes ) 3. Helicoïdals : ídem però vist des de dalt les fulles segueixen una trajectòria de hèlix Classificació de fulles segons:
Peces accessòries Plantes carnívores Les plantes carnívores no són més que plantes amb fulles modificades de manera que en el marge de la fulla han desenvolupat uns sensors que en quant un animal els toca, aquests fan que les fulles es tanquin, atrapant a l’animal, descomponent-lo gracies a substancies àcides per així poder extreure’n el N 2 , ja que aquest tipus de plantes viuen en sòls bastant pobres i necessiten obtenir nitrogen per algun medi. Aquestes plantes les classifiquem segons la modificació de la fulla que han patit:
- Fulles trampa prempsores ( Dionaea o Drosera , que atrau als insectes amb una olor dolça i que els atrapa amb una espècie de pegament que té als seus tentacles)
- Fulles trampa relliscoses ( Nephentes , Sarracenia )
- Fulles trampa suctores ( Pinguicula )
- Fulles trampa succionadores ( Utricularia ) plantes carnívores aquàtiques
Estructura reproductora de les Fanerògames El primordi seminal esta compost per megàspores (2n), micel·la, i tegument, que originarà el gametòfit femení (= sac embrionari) que originaran les ovocèl·lules (=gàmetes femenins). Els sacs pol·línics estan compostos per micròspores (2n) que originaran el gametòfit masculí (=gra de pol·len) amb gàmeta masculí (=espermatozoide) que anirà a buscar el gàmeta femení (= pol·linització ) Flors de les Gimnospermes Les flors són unisexuals, amb sexes separats, sense calze, corol·la, pètals i sèpals. Tenen flors amb estams i poden ser solitàries (femenines) o formar estròbils (masculines o femenines). A les flors masculines l’estam està format per una escama seminífera amb dos sacs pol·línics. Els estams s’agrupen i formen una flor amb n estams (normalment com a mínim 20). El conjunt de flors al llarg d’un eix formen els cons o estròbils, que són mecanismes d’inflorescència. La flor femenina està formada igual que la masculina: té una escama seminífera (estructura plana de suport) amb 2 primordis seminals, que tenen òvuls al seu interior.
Flor de les Angiospermes Es troba sobre un receptacle, i no sobre un eix floral com en el cas de les Gimnospermes. La part estèril de la flor està formada per la corol·la i el calze
- Corol·la : conjunt de pètals per atreure els insectes.
- Calze : conjunt de sèpals per protegir la part fèrtil. L’androceu és la part masculina de la flor, amb estams formats per fil·laments i anteres. Les anteres estan dividides en 2 teques amb 2 sacs pol·línics cadascuna, i unides entre elles pel connectiu, d’on surt el filament. Tenen cèl·lules de protecció i cèl·lules amb reserves per la formació dels grans de pol·len. El gineceu és la part femenina de la flor. Està formada per un o varis pistils, que són unes fulles carpel·lars que s’han tancat, i a l’interior seu es troben els primordis seminals. Els pistils tenen origen foliar. Les plantes poden unicarpel·lars, pluricarpel·lars apocàrpiques , amb els pistils sense soldar, o pluricarpel·lars sincàrpiques , amb els pistils soldats. Les soldades externament són iguals que les unicarpel·lars, però amb més d’un ovari, sempre que hi hagi un soldament total. A l’interior es veu un ovari tabicat, l’anomenarem ovari plurilocular (amb varies cavitats), en front als ovaris uniloculars (amb 1 cavitat). Hi ha famílies on el soldament no es i aleshores es veuran diferents estigmes. L’estigma és l’encarregat de capturar el gra de pol·len i el reconeixen per un procés bioquímic per mirar si es compatible o no. Però aquests sistemes no són molt específics i per això a vegades hi ha plantes híbrides. L’estil és per on baixa el gra de pol·len. Els primordis seminals tenen el nombre i la disposició variable segons l’espècie. Aquests protegeixen l’ovocèl·lula. Tenen parets protectores, el tegument, una placenta, un peduncle que connecta amb l’ovari i és per on entraran els nutrients, i el micròpil que és per on entra el tub pol·línic del gra de pol·len. El periant és el conjunt de calze i corol·la, i per tant és la part estèril. Trobem plantes amb 2 verticils diferents; calze + corol·la, o indiferenciables morfològicament; tèpals. També trobem plants amb 1 verticil, i d’altres que no tenen periant, aleshores són flors nues. Aquest tipus de flors tenen pol·linització aèria i les flors són semblants a gimnospermes. La corol·la i el calze poden ser amb pètals i sèpals lliures o soldats. Els pètals lliures s’anomenen dialipètals , i els soldats gamopètals.
Inflorescències compostes Estams de les Angiospermes
Pol·linització Viatge d’un gra de pol·len fins l’estigma. Els grans de pol·len germinen donant lloc al gametòfit masculí (cèl·lula unicel·lular passa a gra de pol·len bicel·lular), que està format per una cèl·lula vegetativa i una cèl·lula espermatògena. La megàspora (òvul) també germina i donarà lloc al gametòfit femení (amb un sac embrionari, que pateix una sèrie de divisions i passarà a ser pluricel·lular), que és més complexe que el masculí. El gametòfit femení té a més de l’ovocel·lula, 2 cèl·lules sinèrgides que protegeixen el gàmeta, 2 nuclis polars, que no estan envoltats per membrana i que desenvolupen un teixit nutritiu que alimentarà l’embrió, i cèl·lules antípodes que no se sap ben bé la seva funció. Els grans de pol·len són captats per l’estigma, i llavors es desenvolupen uns mecanismes bioquímics per veure si el gra de pol·len és adequat. A continuació la cèl·lula vegetativa es va allargant formant el tub pol·línic i a partir de la cèl·lula espermatògena es formen 2 gàmetes que baixaran per l’interior d’aquesta cèl·lula fins arribar al micròpil dels primordis seminals. Doble fecundació:
- Gàmeta masculí + femení zigot.
- L’altre gàmeta masculí es fusiona amb els 2 nuclis polars formant cèl·lules 3n que formen un teixit anomenat endosperma secundari, que és un teixit nutritiu que alimentarà l’embrió. Al cap d’uns dies tenim un teixit que ocupa tot el sac embrionari (endosperma secundari) i un prozigot. - Com es forma la llavor : Participen els teguments i la nucel·la que es transformen fent l’episperma i perisperma (coberta seminal) respectivament, i a dins dels quals es troben l’endosperma i l’embrió. La llavor està envoltada per les capes que formen el fruit, que venen de les parets de l’ovari i carpels (epicarp, mesocarp, endocarp). - Fase de dispersió : hidrocòria (per l’aigua), anemocòria (per l’aire), zoocòria (a través d’animals). - Tipus de pol·linitizació: Al·logàmia: utilitza mecanismes per afavorir la fecundació creuada, com són utilitzar l’estil i estigma com a filtre (eviten que el propi pol·len fecundi mitjançant el reconeixement d’al·lels del pol·len), la dicogàmia (separació en el temps de maduració dels estams i el gineceu), la hercogàmia (impediments físics, per exemple estams i estigmes innaccesibles) Autogàmia: (=autofecundació) es utilitzada en ambients més extrems, ja que asegura la fecundació. Un dels mecanismes que es fa servir es la clistogàmia, que consisteix en que les flors no arriben a obrir mai del tot els seus pètals per afavorir la
Tipus de placentació
El gametòfit femení de les Angiospermes
Fruits múltiples Fruits complexos
Infructescències Mecanismes de disseminació: Els principals agents dispersors són el vent, els animals, l'home,l'aigua i, fins i tot, la planta mateixa pot actuar de forma activa en la disseminació.
- Anemocòria : transport i disseminació de les diàspores mitjançant el vent. Les plantes anemocores són molt sensibles a la humitat de l'ambient, de manera que no alliberen les diàspores més que en temps sec. Planejadores : aquelles diàspores que presenten dispositius que els permeten mantenir-se molt de temps per l'aire i assegurar d'aquesta manera un transport llunyà. Geoanemocores o plantes rodadores o estepicursores : la planta sencera es trenca a nivell del coll de la rel i és arrossegada al llarg d'espais oberts, mentre va disseminant les llavors. Generalment es tracta de plantes herbàcies de caràcter anual o biennal.
- Hidrocòria: transport de les diàspores per l'aigua. És de gran importància per a aquelles plantes que creixen en ambients aigualosos.
- Zoocòria: transport dut a terme pels animals. Segons tots els indicis sembla el més especialitzat, ja que duu implícita l'existència d'unes estructures molt elaborades en consonància amb el grup d'organismes que participaran en la disseminació. Epizoocòria : quan el transport de les diàspores és extern Endozoocòria : Quan les diàspores poden ser ingerides, encara que les llavors poden no són destruïdes (ex., Rubus, Crataegus ) Mirmemocòria : Quan les diàspores contenen substàncies oleíferes externes (oleosomes), el fet que siguin consumides no afectarà la viabilitat de la llavor (ex., Rosmarinus ). Són preferides per alguns petits animals, com ara les formigues.
- Antropocòria : L'home és des d'antic un agent, voluntari o accidental d'introducció de llavors, especialment a causa dels cultius, o bé perquè arriben barrejades amb les llavors destinades al cultiu. La major part de les males herbes dels conreus han estat introduïdes d'aquesta manera (ex: Datura stramonium ).
