¡Descarga parasitologia generalitats y más Apuntes en PDF de Parasitología solo en Docsity!
Classificació dels protozous (Subregne PROTOZOA)
Fílum SARCOMASTIGOPHORA Subfílum Sarcodina Superclasse Rhizopodea Classe Lobosea Ordre Amoebida Família Endamoebidae Gènere Entamoeba Gènere Endolimax Gènere Iodamoeba Família Acanthamoebidae Gènere Acanthamoeba Ordre Schizopyrenida Família Vahlkamfiidae Gènere Naegleria Subfílum Mastigophora Classe Zoomastigophorea Ordre Diplomonadida Família Hexamitidae Gènere Giardia Ordre Trichomonadida Família Trichomonadidae Gènere Trichomonas Família Monocercomonadidae Gènere Dientamoeba Ordre Kinetoplastida Família Trypanosomatidae Gènere Leishmania Gènere Trypanosoma Subgènere Trypanozoon Subgènere Schizotrypanum
donen lloc amebes, hi ha algunes que travessen el fetge i van al cor i d' allà al pulmó, on també es formen amebes. Quan van trencant la mucosa intestinal i els vasos sanguinis formen el que es diu una ulcera en forma de botó de camisa. Que la forma minuta passi a magna depèn de les soques del paràsit (zimodemes) i de les defenses de l’individu. Zimodemes no patògens (portadors no perillosos) Si una persona te E. Dispar, no es patògena i per tant, seran portadors no perillosos.
Zinodermes virulents (malalts o portadors perillosos). Forma infestant F 0E 0 cists madurs molts resistents al medi i a la cloració Via d’entrada F 0E 0 oral (aliments, aigua i mans) Via de sortida F 0E 0 fecal Cists madurs: forma eliminativa F 0E 0 portadors Patologia
- Ulceració amb hemorràgia i poden haver abcessos amèbics.
- Diarrea mucosanguinolenta on trobarem trofozoïts.
- Dolor, infeccions secundaries. Epidemiologia Cosmopolita:
- (^) -10% disenteria i abcessos amèbics.
- Milers de morts anuals al tercer mon.
- A Europa hi ha soques autòctones apatògenes, però s’estan veient brocs importants. Profilaxi Infraestructura, educació sanitària i vigilar amb els adobs, hipercloració i ozó.
Família Acanthamoebidae i Família Vahlkamfiidae Habitat: aquàtic i aerobis (on hi ha oxigen): aiguamolls, piscines, fonts mal tractades. Son paràsits facultatius: patologia més o menys greu (oportunistes) Morfologia
- Naegleria Nucli amb endosomes, casi central. Divisió promitosis. Trofozoït uni o plurinucleat. Forma ameboide (lobopodis). Un nucli i un vacúol pulsatiu. Forma flagel·lada (2 flagels anteriors lliures) Cists esferics i uninuclears
- Acanthamoeba Nucli amb un endosoma. Endoplasma amb molts mitocondris. Moviment lent amb pseudopodis. Trofozoït amb forma ameboide, un nucli i un vacúol pulsatiu. Paret de 2 capes, amb pseudopodis afilats. Cists polièdrics i uninuclears. Cicle biològic La Naegleria a 37°C passa a forma flagel·lada (forma infestant) i pot nedar. Llavors, pot envair el sistema nerviós central per via nassal. Com que hi ha poc oxigen es torna molt virulenta i arriba al cervell per les branques dels nervis nassals (via neural). Acanthamoeba es reprodueix i forma cists. Forma infestant. Els costa molt arribar al cervell i es queden en llocs com els ulls. Llavors, provoquen lesions a la còrnia.
Condicions ambientals: Aigües hipotòniques i càlides (+30graus) Via d’entrada F 0E 0nas Patologia Otitis, sinusitis, conjuntivitis. Poden enquistar-se Meningoencefalitis amebianes glanulomatoses. Lesions cutanies greus (sida) Forma patògena es la ameboide: MAP (meningoencefalitis amebes primaries) molt greu LCR es multipliquen, no s’enquisten. Profilaxi Vigilar aigües estancades, líquids de lentilles, molt poc freqüent.
Ordre DIPLOMONADIA Morfologia Trofozoït (10-20 / 5/10 micres). Forma plano- còncava (disc adhesiu), te dos nuclis vesiculosos amb cariosoma. 8 flagels recurrents i lliures, cossos mitjans o arquejats. Els seus cists tenen doble paret amb una part transparent i son ovals (12x10 micres), quan els cists son joves tenen 2 nuclis i quan madura (infestants) tenen 4. Es troben restes d’axonemes i cossos mitjans. Cicle biològic S'ingereix el cist amb 4 nuclis, que es la forma infectant. Aquest s'obre i trobem els trofozoïts al duodè i al jejú fixats a I'epiteli intestinal. Alla s'alimenten i es reprodueixen. Després aquests comencen a baixar per l’intestí i com que perd molta humitat aquests s’enquisten. Aquests cists surten a I'exterior amb les femtes i poden tenir 2 o 4 nuclis Forma d’entrada F 0E 0cists madurs (via oral) trofozoïts al diode i jejuni Forma eliminativa F 0E 0 cists madurs (femta) (formes de resistència i poden resistir la cloració) Reservoris F 0E 0 gats i gossos. Soques A i B Zoonosis de transmissió fecal i antroponòtica Epidemiologia Cosmopolita: 800 milions (1-30%). Barcelona 30% nens portadors i 50% de nens amb diarrees inculcant-la. Es freqüent dels 2 als 4 anys i col·lectius Normalment son portadors, sinó malalts crònics o GIARDIOSI (ESTEATORREA) Pot haver retràs creixement, hipovitaminosis... Profilaxis E. Histolytica
Ordre TRICHOMONADIDA. Morfologia
- Cietonucli puntiforme (posterior)
- Té flagel a la membrana (moltes ondulacions) Cicle biològic Hoste vertebrat: home i reservoris (tripomastigota) Vector: mosca Glossina (tse-tse)
- G. Palpalis (gambiense)
- G. Morsitans (rhodesiense) Al estómac trobem la forma tripomastigota i la epimastigota Una mosca poca a un reservori o persona infectada, capta el paràsit amb forma tripomastigota que es multiplica i es transforma en epimastigota, després es transforma en un forma tripomastigota, que va a les glàndules salivals que es la FMI. El procés dura 15-30 dies. Es un vector cíclic multiplicatiu. Hi ha 3 formes de tripomastigota:
- Curts: captades pels vectors
- (^) Intermedis
- Llargs: causants de la malaltia (ataca al sistema central). Muten la glicoproteïna per evitar els anticossos ja que canvia els àcids grassos. Epidemiologia i patologia Es troba a la zona d’Àfrica més tropical (30000 afectats/any) T. Gambiense: Àfrica central i occidental, té una evolució lenta, té pocs reservoris (domèstic), G.Palpalis (antropomòrfic) T. Rhodesiense: Àfrica oriental, evolució ràpida, molts reservoris, G. Morsitans (zoofília). Un cop ens pica provoca:
- Període d’incubació F 0E 0 cutani
- Fase aguda o limfàtico sanguínia F 0E 0 limfadenopatia (dolor ganglis limfàtics)
- Fase crònica o meninge- enafolitica F 0E 0 instal·lat al sistema nerviós central. Laxitud i mort. Profilaxi Diagnòstic i tractament de malalts, lluita antivectorial integrada, quimioprofilaxi (vacuna i medicaments Trypanosoma cruzi (malaltia de chagos) Cicle biològic
- Hoste vertebrat: home i reservori (tripomastigota i amastigota).
- Vector: xinxes (Fam. Reduviidae)
- Triatoma infante
- Rhodnius prolixus
- Panstrongylus megistus
Cíclic- multiplicatiu de 10 dies/anys.
El vector pica a un hoste parasitat i capta la forma amastigota del vertebrat i van a parar a l’aparell digestiu del vector, es multipliquen i transformen en promastigotes i paramastigota i finalment, en la forma infestant. A la segona picada el vector infecta a l’altre hoste invertebrat gracies a la forma infestant del paràsit que es troba a les glàndules salivals. Un cop la forma promastigota esta dins de l’humà viu molt poc (30min) i ha de ser fagocitada per un macròfag i allà dins d’un vacúol es transforma en forma amastigota, es multiplica i trenca al macròfag i torna a ser fagocitada
Caracteristiques generals del Filium Apicomplexa Son protozous intracel·lulars. Les seves formes mòbils: esporozoïts i merozoïts. La seva paret es molt reforçada i es diu pel·lícula, a més a més, tenen anells polars. S’alimenten da través de microporus o micropils (peites boques cel·lulars). Es desplacen per lliscament gracies a un microtúbuls subpel·liculars. Tenen un complex apical que fa que penetrin al nostre interior (penetració cel·lular activa) i formen un vacúol parasitof. Aquest complex té tres formes:
- Conoide: part superior
- Robities: tenen 2 o 4
- Miroremes: a la zona cóncude al voltant dels robities. Aquests dos últims fan una reacció bioquímica amb la que penetren Fan la reproducció metogenètica (apicomplexa). Consta de 3 fases:
- Agamogonia (asexual): esquisogònia
- Gamogonia (sexual)
- Esporogonia
Família Eimeriidae. Cicle biològic Monoxens (vertebrats) estenoxens. Oocists esporocistats (esporulació externa, medi extern ja que la formula eliminativa es el cists immadur). Forma i mida. Tenen cossos residuals que venen de una reproducció asexual múltiple. La forma eliminativa evoluciona de forma externa a la forma infestant
- Gènere Eimeria (4 esporocists amb 2 esporozoïts).Parasitismes espuris, afecta a animals que ingerim. Diagnòstic diferencial.
- Gènere Isospora belli (2 esporocists amb 4 esporozoÏts). Antroponosi. Poc freqüents (tropical), es dona a l’intestí. Es oportunista (SIDA esporogonia interna) portadors .. mortal. Es diagnostica trobant oocists ovalats de 30 x 15 micres a la femta un cop han madurat.
- Gènere Cyclospora (2 esporozoits amb 2 esporozoits). Oocist de 8- micres. Ingestió sobretot vegetals (amanides) i baies (mores..). els oocists tarden entre 7 i 15 dies en madurar al medi ambient. Uns 10000 casos/any als EEUU. esta als països tropicals. A Europa hi ha petits brots. Les diarrees pels viatgers poden ser causades per aquest paràsit. Immunodeficients de 10 a 100 dies. Poden comportar pèrdues econòmiques, ja que al estar en aliments, poden afectar-los i perdre econòmicament. La transmissió es sempre feco – oral FFF Família Cryptosporidiidae. Gènere Cryptosporidium C. Paruum (diferent genotip humà). Afecta a l’home i als animals (zoonosi). C. Homimis (antroponosi, només l’home) Son paràsits oportunistes (greu)
- Bradizoits (teixits del hoste intermediari). Com a preses, predatisme. Als 10-20 dies s’eliminen molts oocists immadurs (període curt) Si nomes intervé el gat es monoxè. Però si intervé altres intermediaris es heteroxè facultatiu. Ja que pot tancar el cicle amb el gat però pot no fer-ho
- Cicle extra intestinals (tissular) únic a tots els hostes intermediaris (home, animals de consum). Sempre agamogonia.
Vies d’infestació humana:
- Oocists madurs (esporozoits). FFF (hidric)
- Bradizoits (carn de consum)
- Taquizoits (placenta): FETUS (neonatal)
- Transfusions i transplantaments Zoits passen l’epiteli intestinal. Fagocitats (macrofags). Proliferació rapida de taquizoits (fase aguda) controlat (sistema immune). Els taquizoits poden passar al fetus (transmissió vertical). Alguns taquizoits al cervell, cor, muscle, ull... proliferen (bradizoits dins cists) que van creixent (fase crònica). Immunitat de per vida. Poden calcificar-se. Via morta. Epidemiologia i profilaxi de les TOXOPLASMOSIS Cosmopolita (25% mundial) en davallada. Depèn de la edat Seroprevalença: 40% Itàlia 70% brasil 20% països escandinaus Oocists molt resistents. Mes freqüent en països en vies de desenvolupament. Bradizoits (>65graus fins a -20graus). Cabres, ovelles, aus de consum Traquizoits en llet no pasteuritzada (ovella) Toxoplasmosi transplacentària (molt poc freqüent). Implica toxoplasmosi aguda. Profilaxi sobretot en gestants seronegatives.
- Gats
- Carn cuita (mamifers i aus) Patologia de les TOXOPLASMOSIS
- Toxoplasmosi adquirida: febre, miàlgies... rarament miocarditis, alteracions SNC. En fase crònica (oportunista): transplantaments /SIDA. Normalment reactivacions. Depèn de l’estat individual i de la virulència del genotip del paràsit.
- Toxoplasmosi congènita: s’incrementa però més benigna amb el temps de gestació. Epilèpsies, hidrocefalia, calcificacions intracelebrals, cornorretinitis.
Família Plasmodiidae Únic protozou que, com que viuen dins dels glòbuls vermells, transformen la hemoglobina en hemozoina. Cicle biològic
- Hoste vertebrat (només home). Hi ha agamogònies hepàtiques i agamogonies hemàtiques. Formació de gametòcits dins dels hematies.
- Hoste invertebrat (Anopheles). Gamogònia (Singàmia, fusió de cèl·lules), comença a l’hoste invertebrat però es dona dins del vector (hoste definitiu) i esporogonia. Els esporozoits arriben als hepatòcits (hipnozoits o trofozoïts joves) fins als merozoïts (una agamogonia hepàtica o preeritrocítica).
