

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este documento analiza tres teorías de la motivación y emoción (james-lange, cannon-bard y schachter-singer) aplicadas al caso de llura, quien experimenta reacciones fisiológicas y emocionales ante la nota de matemáticas. Además, se discuten las hipótesis del marcador somático y el papel de la amigdala en la emoción. Se ofrecen soluciones para ayudar a llura a enfrentar el estrés crónico y la indefensión aprendida.
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


En relació als models teòrics de la motivació i l'emoció de la primera part de la PAC, en el cas de Llura , segons la Teoria perifèrica de les emocions de James-Lange, quan s'acosta el moment de conèixer la nota de matemàtiques es produeixen una sèrie de canvis corporals (nàusees, vòmits, i se li accelera el cor); i la percepció d'aquests canvis fisiològics donarà lloc a l'experiència emocional (por). En segon lloc, segons la Teoria Talámica de Cannon-Bard, la percepció de l'estímul (per exemple: moment de conèixer la nota de matemàtiques) és percebut per Llura i es produeix immediatament una activació del tàlem amb la conseqüent activació de les respostes fisiològiques (nàusees, vòmits i acceleració del cor), i, a més, envia una alerta del còrtex que genera l'experiència emocional (la por). Per tant, l'emoció i els canvis corporals ocorren pràcticament de manera simultània. En tercer lloc, segons la Teoria bifactorial de Schachter-Singer, l'emoció requereix l'aparició d'una sacsejada fisiològica del cos, activant el sistema nerviós simpàtic i al cervell. Davant la situació de saber les notes de matemàtiques (Inductor situacional) es produiria la sacsejada fisiològica, i en aquest moment es posen en funcionament un conjunt de mecanismes que intenten realitzar una valoració cognitiva de la situació a partir de les reaccions fisiològiques, i així apareixerà l'emoció.
La hipòtesi del marcador somàtic de Damasio determina que davant determinats problemes racionals, la ment sol imaginar situacions futures resultants i, també imaginativament, se susciten les reaccions emocionals, somàtiques, que es derivarien d'elles. D'aquesta manera, una possibilitat de futur imaginada estaria marcada per una emoció somàtica (marcador somàtic). Aquestes anticipacions emocionals serien un fil conductor que conduiria el raonament cap a unes o altres decisions. Així, el cervell humà, amb tota aquesta xarxa d'estats sensitius i emocionals, constituiria una xarxa de marcadors somàtics que permetrien moure's intuïtivament cap a les opcions que li instal·lin en major estabilitat emocional i adaptativa. En el cas de Llura , l'opció de seguir estudiant batxillerat, té associats uns marcadors somàtics amb respostes fisiològiques negatives (nauseas, vòmits i accelera el cor) i l'experiència prèvia negativa (ha suspès quatre assignatures); per contra, estudiar el Grau de Tècnic de Laboratori, no té un marcador somàtic negatiu, i sembla més probable que prengui la decisió de deixar batxillerat i estudiar el grau de Tècnic de Laboratori.
Des del punt de vista de la Teoria de Flux, Llura percep les demandes i la dificultat de l'assignatura com a excessiva i molt superiors al que ella considera que és la seva capacitat. No s'està produint experiència de flux. Per tant, donada aquesta proporció entre el desafiament i les seves habilitats, és probable que Llura mostri ansietat, i es troba amb una baixa motivació.
El paper de l'amígdala en l'emoció és proporcionar de significat emocional als estímuls emocionals i té un paper bàsic en l'activació de les emocions en els subjectes. Prenent com a referència el model de la doble via de LeDoux, i d'una manera molt global, l'escorça cerebral envia una còpia de la informació sensorial que rep a l'amígdala, i aquesta decideix si l'estímul és o no amenaçador, i com ha de respondre. Així, algunes emocions com la por o la ràbia s'originen en l'amígdala. La informació arriba a l'amígdala per dues rutes: via tàlem-escorça cerebral-amígdala (l'amígdala valora la perillositat/ bondat de l'estímul rebut) i la via tàlem-amigdalar (ofereix una resposta immediata i adaptativa en situacions de perill).
En relació a la segona part de la PAC, l'estrès que està sofrint Llura està convertint-se en crònic, ja es produeix de manera perllongada en el temps, i per tant pot tenir greus efectes negatius per a la seva salut i a nivell emocional, Llura experimenta ansietat. Alguns moduladors que podrien ajudar a Llura a afrontar la situació serien: el suport social de la seva família, amics o companys, també disminuir l'ansietat mitjançant tècniques per disminuir l'activitat fisiològica o fàrmacs per reduir químicament l'estrès, etc.
El fenomen de la indefensió apresa pot ser explicat bàsicament per dos mecanismes. D'una banda, un efecte de desmotivació, és a dir, els joves senten que no poden resoldre la tasca amb èxit (els anagrames), i es produeix una disminució en la motivació (estratègia adaptativa) que genera incapacitat d'iniciar una nova conducta per aconseguir l'èxit en la tasca. D'altra banda, es produeix una interferència sobre els mecanismes d'aprenentatge, és a dir, després dels primers fracassos en intentar resoldre la tasca, els nois no són capaços de resoldre l'últim anagrama, malgrat la seva facilitat (dèficit cognitiu), per tant, es genera una incapacitat davant nous. Finalment, el fenomen de la indefensió apresa descrit per Richard Solomon i David Seligman mostra com davant una situació desagradable, quan no es disposa de cap control de la mateixa, es produeix un efecte sobre el comportament, que inclou un efecte de desmotivació (estratègia adaptativa) o una interferència sobre els mecanismes d'aprenentatge. Seligman (1978) especifica que és una atribució interna, incontrolable i global de la situació aversiva la que produeix el fenomen de la indefensió. Per exemple, en l'àmbit de l'esport un corredor que hagués intentat córrer en diverses ocasions una marató i que hagués fracassat, ja que no ha pogut finalitzar-les, podria enfrontar-se a una situació d'indefensió apresa davant un nou intent d'aquest repte.
L'autoconfiança tret es refereix a la confiança que té una persona respecte a les seves habilitats per aconseguir l'èxit en un esport, i l'autoconfiança estat es refereix a aquesta capacitat aplicada a una situació concreta. Per exemple, un tennista, respecte a la seva capacitat per tenir èxit com a