PARMÈNIDES, Peri Physeos
1. Les eugues que m’arrosseguen m’han dut tan lluny com el meu ànim podria desitjar.
S’han llançat pel camí famós de la deessa que condueix l’home savi a través de totes les
ciutats. Per ell m’han portat les ràpides eugues que estiraven el meu carro, mentre unes
nimfes mostraven el camí. L’eix cremant, en fregar per ambdós costats amb les rodes,
llançava el crit estrident de la flauta, quan les filles d’Helis, abandonant l’esguard de la Nit,
s’afanyaren per portar-me a la llum, apartant amb les seves mans els vels que cobrien els
seus caps. Allí es troben les portes que donen als camins de la Nit i del Dia; a dalt una biga
transversal, a sota un llindar de pedra. La porta elevada està fermament tancada i Diké [la
deessa de la justícia], que castiga severament les faltes, guarda els forrellats de doble volta.
Pregaren-li les nimfes amb dolces paraules i habilment la persuadiren que deslligués el
fiador del forrellat. Les portes es van obrir de bat a bat, girant en sentit oposat els eixos de
bronze sobre els perns. A través de les portes, en línia recta, les joves conduïren per un
ample camí el carro i les eugues. I la deessa em va rebre amb benevolència, prengué la
meva mà dreta amb la seva i em parlà en aquests termes:
“Benvingut sies, jove a qui acompanyen les aurigues immortals, i a qui aquest carro porta
fins la meva estança. Salut! Perquè no és una sort funesta la que et va fer prendre aquest
camí tan allunyat dels camins freqüentats pels humans, sinó l’amor a la justícia i a la veritat.
És necessari que aprenguis a conèixer-ho tot, tant l’incommobible cor de la ben arrodonida
veritat (aletheia), com les opinions (doxai) dels mortals, en les que no hi ha creences (pistis)
verdaderes. Aprendràs, no obstant això, aquestes coses, com les aparences, a fi de saber
per mitjà d’una visió que ho comprengui tot, quin judici has de formar-te sobre la realitat
d’aquestes opinions.
4. Doncs bé, t’explicaré –tu escolta’m i retingues les meves paraules– quines són les dues
úniques vies d’investigació que es poden concebre. L’una, que l’ésser és i que el no-ser
no és (Punt de partida via veritat). És la via de la certesa, ja que acompanya a la veritat.
L’altre, que l’ésser no és i que necessàriament el no-ser és (Via Opinió). Aquesta camí
és un viarany totalment impracticable, en el que res il·luminarà els teus passos. Car no pots
comprendre el que no és, perquè no és possible, ni expressar-ho per mitjà de paraules.
Perquè el mateix és pensar i ser. (Si penso una cosa que no és, aquesta cosa JA ÉS)
- Es tracta del Proemi,
6. És necessari dir i pensar que el que és, és, ja que l’ésser és i el no-ser no és; afirmacions
que t’invito a considerar bé. En primer lloc, aparta el teu pensament d’aquest camí
