Todo sobre parménides | Apuntes de Filosofía

Pol Navarro Rodriguez

FILOSOFIA

COMENTARI DE TEXT

1. Expliqueu breument (entre 40 i 80 paraules) les idees principals del text i com hi apareixen

relacionades i qui és l´autor.

El text és un fragment de l´obra "Sobre la natura", de Parmènides. Aquest fragment tracta el

tema de la veritat i defensa la tesi de que la realitat és estable, immutable, es manté sempre

igual. L´autor explica la via de la veritat, que té com a base principal l´ésser. Segons

Parmènides la realitat no canvia i diu que l´ésser és la realitat, perquè és indivisible, immòbil,

homogeni, contínu i sempre està present. També diu que del no-res no pot sortir res.

2. Expliqueu breument (entre 5 i 15 paraules en cada cas) el significar que tenen en el text els

mots següents.

a) << tot és ple d´ens>> Déu i l´univers són present en tot i no estan separats els uns dels

altres.

b) << no ésser>> És el contrari de l´esser. El no-ésser no pot pensar-se ni expressar-se.

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de l´autor: però immòbil en els

límits de gans lligams existeix sense principi ni fi.. En la resposta, us heu de referir als

aspectes del pensament de l´autor que siguin pertinents, encara que no apareguin

explícitiament en el text.

Parmènides d´Elea va ser un filòsof presocràtic , el qual és conegut com un dels primers

filòsofs. Ell va plantejar-se com a problema principal la recerca de l´arkhé, el principi del qual

sorgeixen les coses i l´origen de l´univers. Ell dedueix que l´ésser és i el no-esser no és. Ell

suposa que l´ésser és i el no-ésser no és i a partir d´això va començar a reflexionar sobre el que

és i en va treure diversos resultats. Un d´ells, és que com l´ésser és, es pot dir, pensar i

explicar, en canvi com que el no-ésser no és, no es pot dir, ni pensar, ni explicar-se, ni

expressar-se, ja que aquest no existeix i no pot ser comprès.

Parmènides també diu que el no-ésser, no existeix, a més a més afirma que és immòbil ja que

perquè és pogués moure hi hauria d´haver-hi buit, i com el buit no és, per tant no existeix. El

passat no és i el futur no és, per tant l´ésser és un present continu i etern. Parmènides agafa

una via de la veritat que té com a base l´ésser, diu que la realitat és estable i que l´ésser és la

realitat. Per a ell l´ésser és l´única via de la veritat, ja que la veritat és absoluta, no canvi, és

immutable, no és passatjera, no es destrueix, ni neix a partir d´una altra cosa, la veritat és i

només és, no pot no ser, igual qu el concepte d´ens, de ser.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Todo sobre parménides y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!

Pol Navarro Rodriguez FILOSOFIA COMENTARI DE TEXT

1. Expliqueu breument (entre 40 i 80 paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades i qui és l´autor. El text és un fragment de l´obra "Sobre la natura", de Parmènides. Aquest fragment tracta el tema de la veritat i defensa la tesi de que la realitat és estable, immutable, es manté sempre igual. L´autor explica la via de la veritat, que té com a base principal l´ésser. Segons Parmènides la realitat no canvia i diu que l´ésser és la realitat, perquè és indivisible, immòbil, homogeni, contínu i sempre està present. També diu que del no-res no pot sortir res. 2. Expliqueu breument (entre 5 i 15 paraules en cada cas) el significar que tenen en el text els mots següents. a) << tot és ple d´ens>> Déu i l´univers són present en tot i no estan separats els uns dels altres. b) << no ésser>> És el contrari de l´esser. El no-ésser no pot pensar-se ni expressar-se. 3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de l´autor: però immòbil en els límits de gans lligams existeix sense principi ni fi.. En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de l´autor que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitiament en el text. Parmènides d´Elea va ser un filòsof presocràtic , el qual és conegut com un dels primers filòsofs. Ell va plantejar-se com a problema principal la recerca de l´arkhé, el principi del qual sorgeixen les coses i l´origen de l´univers. Ell dedueix que l´ésser és i el no-esser no és. Ell suposa que l´ésser és i el no-ésser no és i a partir d´això va començar a reflexionar sobre el que és i en va treure diversos resultats. Un d´ells, és que com l´ésser és, es pot dir, pensar i explicar, en canvi com que el no-ésser no és, no es pot dir, ni pensar, ni explicar-se, ni expressar-se, ja que aquest no existeix i no pot ser comprès. Parmènides també diu que el no-ésser, no existeix, a més a més afirma que és immòbil ja que perquè és pogués moure hi hauria d´haver-hi buit, i com el buit no és, per tant no existeix. El passat no és i el futur no és, per tant l´ésser és un present continu i etern. Parmènides agafa una via de la veritat que té com a base l´ésser, diu que la realitat és estable i que l´ésser és la realitat. Per a ell l´ésser és l´única via de la veritat, ja que la veritat és absoluta, no canvi, és immutable, no és passatjera, no es destrueix, ni neix a partir d´una altra cosa, la veritat és i només és, no pot no ser, igual qu el concepte d´ens, de ser.

El que ve a dir aquesta oració de l´exercici és que l´ésser és un present continu i etern, immòbil, ja que perquè es pogués moure´s hi hauria d´haver buit i que el buit no hi és i per tant no existeix. És un ésser que no canvia, perquè si ho fes, seria un no-ésser. Parmènides fa una negació de l´esdevenir, que néixe, s´extingueix i muda les coses. Aquesta negació redueix l ´esdevenir a una simple aparença i diu que només la substància és veritable. La substància és converteix en un principi metafísic. Nega l´esdevenir, que es manifesta a l´hora de néixer, morir i fa canviar les coses. En definitiva per a ell, la veritat no es pot canviar, no pot avançar, és sempre la mateixa, és immutable.

4. Compareu la concepció del coneixement en Parmènides amb la de Plató. Tant un com l´altre eren filòsofs, Parmènides era presocràtic i Plato no, ambdós no pertanyien a cap escola filosòfica i defensaven les seves pròpies idees i pensaments. Parmènides i Plató, són bastant diferents. Parmènides va distingir dues vies d'accés: “Ta Pros Doxan”: la via de l'opinió, que equival al coneixement sensible, de les coses materials i canviants. L'altra via d'accés, “Ta Pros Aletheian”, és la via de la veritat. Aquesta via, segons Parménides, dóna accés a l'autèntic coneixement, al coneixement racional, el que s'obté per exercici pur de l'intel·lecte sense suport sensorial. Trobem que Plató va compartir punts de vista amb el seu antecessor Parmènides. Pel que fa al primer, recordem que Plató sosté que l'única cosa real són les Idees o Formes, i que aquestes són, com l'Ésser de Parmènides, immutables, eternes i perfectes: models purs de les coses sensibles. I que habiten en un món, el de les Idees, només accessible per l'intel·lecte, per la raó sense suport dels sentits. Parmènides parteix de la idea que només el que és (ésser), pot ser pensat, mentre el que no es pot ni tan sols pensar és el no-ésser. Ell considera la realitat no a través dels sentits, sinó que la considera mitjançant una pura inspecció o reflexió racional. Ell crea una realitat estable, que no canvia, és immutable i és sempre igual. Creu en una realitat sense canvis. Afirma que els sentits són dolents testimonis, ens enganyen. Ell també creu que la raó és la via de la veritat i per tant és la que té valor i importància, creu que la via de l´opinió, que estigués formada pels sentits, no tenen cap valor. Plató prioritza la intel.ligència sobre la sensació, els sentits, segons la seva opinió, com en el cas de Parmènides, només ens proporcionen opinions, però no un veritable coneixement. Parmènides elabora un concepte d´allò que és, ser diferent i real i d´aquí obté una sèrie de qualitats de la raó que troba en l´ésser: el que és, un ésser immòbil, indivisible, continu, compacte. Plató en canvi, desenvolupa una teoria molt més elaborada sobre la realitat, hi incorpora moltes idees eleàtiques. Ell afirma l´existència d´un àmbit de realitat únicament accessible a l´enteniment, on situa la realitat de les seves idees. Aquestes idees comparteixen les característiques de l´ésser de Parmènides: Cadascuna és única en el seu gènere, immutable i eterna. A diferència de Parmènides que nega la realitat del canvi o moviment, Plató accepta l

Todo sobre parménides, Apuntes de Filosofía

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Todo sobre parménides y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!