filosofia - LOCKE .............................................., Apuntes de Historia de la Filosofía

¡Descarga filosofia - LOCKE .............................................. y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

LIBERALISME

ANGLÈS

J. LOCKE

Índex

• Biografia pàg.
• Obres principals pàg.
• Liberalisme polític pàg.
• Tractat sobre el Govern Civil pàg.
  •  Estat de Naturalesa pàg.
  •  Dret natural i Propietat privada pàg.
  •  Origen de la societat pàg.
  •  Constitució i dissolució del govern pàg.
• Annex pàg.

1. El Liberalisme polític

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les estructures de govern redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència, seguint la filosofia del "deixar fer, deixar passar”. Promou les llibertats civils, la igualtat jurídica i apel·la als principis republicans. És el corrent en el qual es fonamenten el lliure mercat i la separació de poders.

Els seus objectius principals són:

 El desenvolupament de les llibertats individuals i, a partir d'aquestes, el progrés de la societat.  L'establiment d'un Estat de Dret, on totes les persones siguin iguals davant la llei, sense privilegis ni distincions, en acatament amb un mateix marc mínim de lleis que resguardi les llibertats de les persones.

El liberalisme va inspirar parcialment l'organització de l'Estat de Dret amb poders limitats i sotmès a una constitució, que va permetre el sorgiment de la democràcia liberal durant el segle XIX, encara vigent a moltes nacions actuals, especialment d'Occident.

El liberalisme en la seva versió de la llibertat econòmica va permetre a les societats oblidar-se de les regulacions econòmiques de l'absolutisme i permetre el desenvolupament de l'economia de mercat i l'ascens progressiu del capitalisme.

El primer gran pensador classificable com a liberal fou John Locke, filòsof d'origen britànic. La seva obra Dos Tractats sobre el Govern suposa el començament del liberalisme polític , en ser aplicat arran de la Revolució del

1688. En aquest assaig es nega l'origen diví de l'autoritat del rei, es defensa que aquest emana del poble i, per tant, es reclama el sistema de monarquia constitucional i representativa.

Continuant aquesta línia, apareixen a França els pensadors il·lustrats de la nova classe burgesa, precursors de la Revolució Francesa (1789 – 1799), entre els quals destaquen Montesquieu (autor de la teoria de la separació de poders), Rousseau (teòric del contracte social) i Voltaire. Però la repressió política a França duu a molts liberals a l'exili anglès, produint en aquest darrer país un autèntic intercanvi d'idees que donarà l'impuls definitiu a la ideologia liberal.

L'època hegemònica del liberalisme coincideix amb la modernitat, és a dir, el període comprès entre el fracàs de la Restauració i la Primera Guerra Mundial, arran de la qual els grans desequilibris econòmics van culminar amb el Crac del 29 i la Gran Depressió.

L'escola americana, representant dels progressistes, va començar a defensar la intervenció de l'Estat en matèria macroeconòmica, en promoció de la mobilitat social, control de la creixent automatització i producció en massa. Per contra, l'escola austríaca culpabilitza de tots els trastorns macroeconòmics a l'Estat, veu amb bons ulls les desigualtats socials. Alguns sectors, fins i tot critiquen el liberalisme polític perquè segons ells duria als més febles a instaurar un govern socialista totalitari.

Després de la Segona Guerra Mundial es produeix una divisió del món en dos grans blocs: el comunista i el capitalista, durant el període anomenat Guerra Freda. Al bloc capitalista s'intenta reconstruir un sistema, prenent aquest un caire molt influït per la por a una nova Gran Depressió i al comunisme. Aquesta por l'allunya dels postulats de l'economia liberal, però el liberalisme polític i social es manté.

Més endavant, la Crisi del Petroli, la neutralització de l'amenaça comunista i, sobretot, l'ascens a començament dels anys 80 d'una nova generació que no va patir la Gran Depressió, suposen un canvi de direcció brusc. Liderats per Margaret Thatcher al Regne Unit i per Ronald Reagan als Estats Units d'Amèrica, els teòrics austríacs arriben al poder, iniciant el que molts politicòlegs ja qualifiquen com a nova era d'hegemonia liberal.

2. Tractats Sobre el Govern Civil

El pensament polític de John Locke es troba desenvolupat en les " Cartes sobre la tolerància ", (de 1689,1690 i 1693), i en els "Tractats sobre el govern civil", de 1690, especialment en el segon. Es tracta d’un al · legat a favor de la democràcia, i un intent de fonamentar filosòfica i políticament l'Estat, buscant en el seu origen la seva legitimitat. Exposa, a més, els postulats bàsics del liberalisme i enceta la línia de reflexió que amb el temps portarà al principi del dret polític anglès que diu: El rei regna però no governa.

En el primer Tractat critica puntualment el poder natural dels reis i nega que l’autoritat reial hagi sigut concedida a Adam per Déu. En el segon Tractat estableix els fonaments del liberalisme polític i el veritable origen, extensió i objectiu del govern civil. Ell comença amb la definició de poder polític , el qual l’entén com el dret de legislar i imposar penes als transgressors de les lleis amb la finalitat de preservar i regular la propietat, ampliar la força de la comunitat en la execució de les lleis i la defensa de l’Estat enfront dels atacs estrangers, tot per el bé comú.

Estat de naturalesa i llei moral natural

Locke afirmava (com Hobbes) que l’Estat i el poder polític que hi ha en ell neix d’un pacte social (contractualisme polític), però que no deriva de la guerra de tots contra tots (tesi de Hobbes), sinó de la necessitat de protegir de la propietat privada i més en general del que Locke anomena els béns civils, que quan ningú no mana sempre estan més desprotegits.

Inicialment, els homes viurien en un “hipotètic” estat de naturalesa que es caracteritza per la llibertat i la igualtat de tots els homes, en absència d'una autoritat comuna. Els homes es mantindrien en aquest estat fins que, per la seva pròpia voluntat, es converteixin en membres d'una societat política.

A diferència de Hobbes, per a Locke l'estat de naturalesa no s'identifica amb l'estat de guerra. Ben al contrari: l'estat de guerra constitueix una violació, una degeneració de l'estat de naturalesa, mitjançant la imposició de la força en absència de tot dret, una desvalorització del que l'estat de naturalesa ha de ser. Com sabem el que l'estat natural ha de ser? Perquè hi ha una llei moral natural que el regula, i tal llei pot ser descoberta per la raó. Aquesta llei és universalment obligatòria, promulgada per la raó humana com a reflex de Déu i els seus drets. Aquesta llei s'imposa als homes en absència de tot Estat i legislació.

La llei moral natural proclama, a la vegada, l'existència d'uns drets naturals i els seus deures corresponents. Entre ells, Locke destaca: el dret a la pròpia conservació, a defensar la seva vida, a la llibertat i a la propietat privada.

El dret natural de propietat privada

Del fet que l'home té el dret i el deure a la pròpia conservació, té dret a posseir les coses necessàries per a aquest fi. Per això, per Locke, el dret a la propietat privada és un dret natural.

La propietat és el fruit del propi treball. Déu no ha dividit la terra ni distribuït les seves riqueses, sinó que aquesta pertany per igual a totes les criatures ; però la raó ens ensenya que l'existència de la propietat privada està d'acord amb la voluntat de Déu, ja que allò que l'home obté mitjançant el seu treball (d'aquest domini comú natural: la terra) li pertany tant com el seu propi treball.

Segons aquesta interpretació, el treball constitueix tant la font d'apropiació de béns com el seu límit, ja que només aquells béns sobre els quals l'home ha invertit el seu propi treball li pertanyen. D'altra banda, admet Locke també el dret a heretar la propietat, basant-se en que la família és una "societat natural", naixent als seus membres amb el dret a l'herència.

ANNEX

1. Legisladors Rebels

“ A ningú no se li acudiria pensar que la voluntat de la societat pugui ser que el poder legislatiu

tingui facultat per a destruir allò que hom havia previst que protegís, i per la qual cosa els homes

entraren en societat i se sotmeteren a uns legisladors designats per ells mateixos. Sempre que els

legisladors intentin d’arrabassar i de destruir la propietat del poble, o de reduir els homes a la condició

d’esclaus sota un poder arbitrari, es posen en estat de guerra amb el poble, i aquest, a partir

d’aleshores, resta eximit de tota obediència i pot acollir-se al refugi comú que Déu ha ofert a tots

els homes contra la força i la violència. Sempre, doncs, que el poder legislatiu transgredeixi aquesta

norma fonamental de la societat, i, ja sigui per ambició, per por, per insensatesa o per corrupció,

intenti d’atribuir-se o de lliurar a mans d’un altre un poder absolut damunt les vides, les llibertats

i els béns del poble, haurà traït la confiança atorgada i haurà posat el poder que el poble li havia

concedit al servei d’objectius ben oposats, de tal manera que el poble recuperarà aquell poder i

tindrà dret a recobrar la llibertat inicial, i, amb la designació d’un nou cos legislatiu (el que cregui

més convenient), procurar per la seva pròpia seguretat i protecció, ja que és amb aquest fi que els

homes són dins la societat.”

John Locke, Segon tractat sobre el govern civil , capítol XIX

2. Dret a Rebel·lió

“I si els que amb la força usurpen el poder legislatiu són rebels, els legisladors, com ja hem vist, no

ho seran pas menys si, havent estat designats per a protegir el poble, les seves llibertats i els seus béns,

intenten d’usurpar-los-hi per la força, perquè d’aquesta manera es posaran en estat de guerra amb aquells

que els havien nomenat protectors i guardians de la seva pau i esdevindran autèntics rebels […].

Els que afirmen que dir al poble que resta eximit d’obediència quan s’atempta il·legalment contra les

seves llibertats i propietats […] és establir els fonaments de la rebel·lió, i que això pot ocasionar guerres

civils o tumults interns, i que per tant és una doctrina que cal rebutjar com a destructiva per a la pau del

món, també haurien d’afirmar, seguint el mateix criteri, que els homes honrats no poden plantar cara als

lladres ni als pirates perquè això podria ocasionar desordres o vessament de sang. Qualsevol dany

ocasionat en aquests casos no és pas imputable a aquell qui defensa els seus propis drets, sinó a aquell qui

envaeix els del seu veí.”

John Locke. Segon tractat sobre el govern civil , capítol XIX