ejercicios locke filosofia | Ejercicios de Historia de la Filosofía

Capítol II

1.Descriu l’estat de natura

Un individu es troba en estat de naturalesa quan disposa enterament de la seva

llibertat, quan la seva voluntat no depèn de cap altre home, només de la llei natural,

i pot ordenar els seus actes i disposar de les seves propietats sense demanar res a

ningú. És a dir, ningú no pot imposar la seva voluntat sobre ningú. Ningú té poder

sobre l’altra, tots som iguals, criatures d’imatges fetes per Déu, i només Déu pot

canviar que algú tingui més poder que l’altre. L’estat d’igualtat, diu que ningú té

dret a sotmetre a un altre humà, ha d’haver un poder reciproc.

Una desavantatge del estat de naturalesa és que si tothom és lliure, no podem fer-

ho servir com a mitjà per aconseguir una cosa.

Tothom en el estat de natura pot ser jutge i tenen dret a aplicar el dret natural i si no

hi ha ningú que ho vetlli, quina funció té la llei natural? Doncs aquesta llei o es

complirà.

Al no haver jutge, no hi ha poder i tothom té dret a executar la llei i castigar les

transgracions de la llei.

Al moment en el qual una persona té poder sobre l’altre és quan la primera persona

a de executar la llei i s’ha de posar a sobre de l’altre per castigar-la.

No es pot fer el que vulguem quan castiguem a algú, perquè dintre de la llei hi han

límits, hi han dues maneres de fer-ho:

- repressió: és un castic que serveix per obligar al infractor a enpenedir-se i fer

veure als altres que no han de fer, que no surt a compte.

- reparació: compensar el dany causat, és a dir, m’han de tornar, per exemple, els

diners que m’han robat.

2.Quines objeccions i respostes es plantegen a l’estat de natura?

Es plantegen 3 objeccions, la primera, la doctrina és molt estranya. Aquest diu

que l’únic dret que té un estat per aplicar a un estranger, és a dir quan es va a

un altre país no podem aplicar les lleis d’aquest país ja que com estranger

aquest ha acceptat les lleis del seu propi país, no la del país el qual està

visitant i per tant com l’estranger no ha acceptat les lleis del país el que està

anant, només es pot aplicar la llei natural.

La segona objecció, és absurd pretendre que tothom té poder executiu. Per

naturalesa, tothom té poder executiu, això vol dir que tothom és jutge i part

en els casos en què es veu involucrat, i això sembla anar contra el principi de

justícia. Per tant els homes jutges hauran de ser capaços de ser imparcial i

molt subjectius. La llei ha de ser subjectiva i necessita d’un govern civil per

poder fer-ho, l’home que governa és e jutge de les seves causes.

Si algú s’excedeix pot ser castigat pels altres perquè tothom la pot aplicar.

I la tercera objecció, l’estat de natura no existeix ni ha existit mai. Per posar fi

a l’estat de natura, es fa un pacte que diu de confiar o tenir fe, en que l’altre

el respectarà.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga ejercicios locke filosofia y más Ejercicios en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

Capítol II 1.Descriu l’estat de natura Un individu es troba en estat de naturalesa quan disposa enterament de la seva llibertat, quan la seva voluntat no depèn de cap altre home, només de la llei natural, i pot ordenar els seus actes i disposar de les seves propietats sense demanar res a ningú. És a dir, ningú no pot imposar la seva voluntat sobre ningú. Ningú té poder sobre l’altra, tots som iguals, criatures d’imatges fetes per Déu, i només Déu pot canviar que algú tingui més poder que l’altre. L’estat d’igualtat, diu que ningú té dret a sotmetre a un altre humà, ha d’haver un poder reciproc. Una desavantatge del estat de naturalesa és que si tothom és lliure, no podem fer- ho servir com a mitjà per aconseguir una cosa. Tothom en el estat de natura pot ser jutge i tenen dret a aplicar el dret natural i si no hi ha ningú que ho vetlli, quina funció té la llei natural? Doncs aquesta llei o es complirà. Al no haver jutge, no hi ha poder i tothom té dret a executar la llei i castigar les transgracions de la llei. Al moment en el qual una persona té poder sobre l’altre és quan la primera persona a de executar la llei i s’ha de posar a sobre de l’altre per castigar-la. No es pot fer el que vulguem quan castiguem a algú, perquè dintre de la llei hi han límits, hi han dues maneres de fer-ho:

repressió: és un castic que serveix per obligar al infractor a enpenedir-se i fer veure als altres que no han de fer, que no surt a compte.
reparació: compensar el dany causat, és a dir, m’han de tornar, per exemple, els diners que m’han robat. 2.Quines objeccions i respostes es plantegen a l’estat de natura? Es plantegen 3 objeccions, la primera, la doctrina és molt estranya. Aquest diu que l’únic dret que té un estat per aplicar a un estranger, és a dir quan es va a un altre país no podem aplicar les lleis d’aquest país ja que com estranger aquest ha acceptat les lleis del seu propi país, no la del país el qual està visitant i per tant com l’estranger no ha acceptat les lleis del país el que està anant, només es pot aplicar la llei natural. La segona objecció, és absurd pretendre que tothom té poder executiu. Per naturalesa, tothom té poder executiu, això vol dir que tothom és jutge i part en els casos en què es veu involucrat, i això sembla anar contra el principi de justícia. Per tant els homes jutges hauran de ser capaços de ser imparcial i molt subjectius. La llei ha de ser subjectiva i necessita d’un govern civil per poder fer-ho, l’home que governa és e jutge de les seves causes. Si algú s’excedeix pot ser castigat pels altres perquè tothom la pot aplicar. I la tercera objecció, l’estat de natura no existeix ni ha existit mai. Per posar fi a l’estat de natura, es fa un pacte que diu de confiar o tenir fe, en que l’altre el respectarà.

Capítol III 1.Descriu l’estat de guerra. Per definició, s’entén que l’estat de guerra és un estat d’enemistat i de destrucció. Contra Hobbes, no és pas l’estat de natura: ja que la llei natural mana la concòrdia, qui es posa en estat de guerra atempta contra la llei natural. Es posa en estat de guerra el qui declara qualsevol intenció, de paraula o d’obra, contra la vida d’un altre home. En aquest cas, aquell que és amenaçat té dret a llevar la vida a l’agressor. La llei natural l’autoritza a fer-ho, perquè el qui declara la guerra renuncia a comportar-se de manera racional i adopta com a regla d’actuació la força i la violència, de manera que cal tractar-lo no com un ésser humà, sinó com una bèstia salvatge. Per a Locke, hi ha una clara identificació entre estat de guerra i poder absolut. L’estat que Hobbes descriu com a natural és en realitat un estat de guerra que condueix al sotmetiment de la gent a un poder absolut que els protegeixi. De fet, qui gaudeixi d’aquest poder absolut i vulgui sotmetre els altres a la seva voluntat, en realitat es troba en estat de guerra amb ells, i podria ser respost de la mateixa manera des de la part que no vulgui sotmetre’s. El poder absolut és una amenaça contra la llibertat natural i a seguretat individual, de manera que a raó considera que aquest poder és un enemic dels éssers humans. Si la llei natural em permet matar un lladre perquè amenaça la meva propietat i llibertat, aleshores també tinc el dret a la rebel·lió contra els qui pretenguin fer-se amb un poder absolut sobre la meva persona. 2.Quina és la conclusió sobre l’estat de guerra? Per què els individus surten de l’estat de natura? A la conclusió que arriba Locke és que per protegir la meva propietat és millor deixar l’estat de guerra i entrar al estat civil ja que en aquest estat es poden gaudir més dels nostres drets. Que els l’estat civil té dos objectius, el primer és protegir els drets fonamentals, el que Locke anomena “propietat”, que són la vida, la integritat física, la llibertat i les possessions i el segon és evitar l’estat de guerra, on difícilment els individus poden gaudir de l’exercici dels seus drets. Capítol V 1.Quin és el fonament del dret a la propietat privada? Déu ha donat tota la Terra i tot per el nostre benefici, per tant tenim el dret de gaudir de la Terra i els seus fruits, i en principi ningú pot apoderar-se o extraure alguna cosa de la societat i que només sigui d’una sola persona. En estat de natura, l’individu és propietari de si mateix i del seu treball i en el moment en que algú arrenca una cosa del seu estat natural , hi ha esmerçat un cert treball i, per tant, aquella cosa és seva, és a dir, en el moment que jo faig algun

ejercicios locke filosofia, Ejercicios de Historia de la Filosofía

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga ejercicios locke filosofia y más Ejercicios en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!