Sorpresa com a actitud filosòfica
Per els nens, el món -i tot el que hi ha dins seu- és nou: és sorprenent. La major
part dels adults veu el món com una cosa absolutament normal.
Els filòsofs són, en aquest sentit, una notable excepció. Un filòsofs mai s'acaba
d'acostumar al món. Per a ell, o ella, el món continua sent una mica absurd, fins i
tot una mica desconcertant i enigmàtic. D'aquesta manera, els nens i els filòsofs
comparteixen una facultat bàsica. El filòsofs té una sensibilitat igual que la d'un
nen, que li dura tota la vida."
J. Gaarder.)El món de sofia
Entre la saviesa i la ignorància
" [...] cap dels déus no estima la saviesa ni desitja esdevenir savi (car ja ho és), igual
que qualsevol altre que sigui savi tampoc no estima la saviesa; tampoc els
ignorants no estimen la saviesa ni desitgen esdevenir savis, car la ignorància té
precisament com a cosa penosa això: el fet que aquell qui no és bell, ni bo, ni
intel·ligent es pensi que ho és prou; així, doncs, el qui es pensa que no li manca res,
tampoc no desitja això que no es pensa necessitar.
— Qui són, aleshores, oh Diotima -vaig preguntar jo- , els qui estimen la saviesa si
no ho són els savis ni els ignorants?
— Fins i tot per a un infant -va respondre ella- ja és clar que ho són els qui es
troben d'ambdós."
Plató:)El banquet
La perplexitat del filòsof
"Els homes comencen a filosofar, i que així ho van fer originalment, perplexos
davant del món; s'interroguen, sobre tot, sobre les perplexitats òbvies, per
continuar investigant, segons una progressió gradual, altres qüestions més
importants com, per exemple, els canvis de la Lluna i del Sol, els estels i l'origen de
l'univers. [...] Per què, si van filosofar per defugir la ignorància, és clar que
