

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Argumentos de filosofia, ejercicios de examen.
Tipo: Exámenes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Sorpresa com a actitud filosòfica Per els nens, el món -i tot el que hi ha dins seu- és nou: és sorprenent. La major part dels adults veu el món com una cosa absolutament normal. Els filòsofs són, en aquest sentit, una notable excepció. Un filòsofs mai s'acaba d'acostumar al món. Per a ell, o ella, el món continua sent una mica absurd, fins i tot una mica desconcertant i enigmàtic. D'aquesta manera, els nens i els filòsofs comparteixen una facultat bàsica. El filòsofs té una sensibilitat igual que la d'un nen, que li dura tota la vida." J. Gaarder. El món de sofia Entre la saviesa i la ignorància " [...] cap dels déus no estima la saviesa ni desitja esdevenir savi (car ja ho és), igual que qualsevol altre que sigui savi tampoc no estima la saviesa; tampoc els ignorants no estimen la saviesa ni desitgen esdevenir savis, car la ignorància té precisament com a cosa penosa això: el fet que aquell qui no és bell, ni bo, ni intel·ligent es pensi que ho és prou; així, doncs, el qui es pensa que no li manca res, tampoc no desitja això que no es pensa necessitar. — Qui són, aleshores, oh Diotima -vaig preguntar jo- , els qui estimen la saviesa si no ho són els savis ni els ignorants? — Fins i tot per a un infant -va respondre ella- ja és clar que ho són els qui es troben d'ambdós." Plató: El banquet La perplexitat del filòsof "Els homes comencen a filosofar, i que així ho van fer originalment, perplexos davant del món; s'interroguen, sobre tot, sobre les perplexitats òbvies, per continuar investigant, segons una progressió gradual, altres qüestions més importants com, per exemple, els canvis de la Lluna i del Sol, els estels i l'origen de l'univers. [...] Per què, si van filosofar per defugir la ignorància, és clar que
buscaven el saber a causa del coneixement, i no per cap utilitat. I així es demostra, ja que aquesta disciplina va començar a buscar-se quan ja existien totes les coses necessàries i les relatives al descans i a l'ordre de la vida. És, doncs, evident que no les busquem per cap altra utilitat, sinó que, així com anomenem home lliure a qui és per a ell mateix i no per a un altre, així considerem aquesta com l'única ciència lliure, ja que és sola per a ella mateixa.” Aristòtil, Metafísica , 982b 10 La paraula filòsof "La paraula grega filòsofs (philosophós) es va formar en oposició a sophós. Es tracta de l'amant del coneixement (del saber) a diferència de qui està en possessió del saber i s'anomena sapient o savi. Aquest sentit de la paraula ha persistit fins avui: la recerca de la veritat, no la possessió de la veritat, és l'essència de la filosofia [...]. Filosofia vol dir fer camí. Les seves preguntes són més essencials que les seves respostes, i tota resposta esdevé una nova pregunta." K. Jaspers. La filosofia Veure-hi fosc? "És quan dormo que hi veig clar, diu el vers de Foix. I bé, fer filosofia és en certa manera ser prou valent o prou ingenu per acceptar que no hi veiem clar. Per acceptar el desconcert i fins i tot el desfici que ens produeix el que no entenem. Sovint se cita com a frase inaugural de la filosofia l'expressió de Sòcrates: "Només sé que no sé res". I és que, efectivament, la filosofia ni sap gaire ni dóna quasi res. No dóna, per exemple, ni la seguretat que ens ofereix la ciència, ni el gust que produeix l'art, ni el consol que ens pot donar la religió. La filosofia no clou, ni culmina, ni satisfà res; la filosofia és més aviat el corc, el verí, la inquietud, l'eterna recerca del pensament insatisfet, el cul d'en Jaumet de l'esperit. Atrevir-se doncs a no veure-hi clar i, en lloc de buscar desesperadament una resposta o un significat per a totes les coses (una explicació, un text, un mot, un concepte per apaivagar la nostra angoixa), acceptar que tot sovint no les entenem, això és una actitud filosòfica. Una actitud que més que buscar respostes, el que fa