¡Descarga Relación entre sistemas políticos y medios de comunicación: Análisis y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!
ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ
Apunts sobre la economia politcia de la comunicació (copisteria): saber la definició bàsica. Corrent d’estudi sobre els mitjans de comunicaicó, estudia els emissors en els procesos de comunicació, veure quines menes de relació s’estableixen entre els MCM i les estructures de poder (economic o politic) i com aquest contribueixen a que es mantinguin aquest mitjans.
2/4/14 Els estudis sobre sistemes de mitjans II
Aportació més actual sobre els mitjans:
Daniel Hallin (u.california) i Paolo Mancini (U. Perugia) (2004)
Premissa de partida similar a Siebert, Peterson i Schramm: els Mitjans informatius no es poden entenre sense comprendre com és l’Estat, el sistema de partits polítics, les relacions entre interessos econòmics i polítics o el desenvolupament de la societat civil.
Amb tot (diferència pel que fa a la teoria de Sibert, Peterson i Scharamm)Els mitjans no només reflecteixen l’estructura social i política, també hi exerceixen una influència. Contribueixen a construir la societat d’una manera determinada. La relació entre els MC i la societat és de doble sentit
Parteixen una idea de que els mitjans no es poden deslligar dels sistemes en els quals estan inmersos, per entrendre els mitjans de comunicació hem de entrenre el context sociopolitic del moment.
Hem de veure quin és el muscol de la societat civil, si es una desestructurda, si esta organizada. Totes aquestes coses tindran una influencia directa sobre com son, com funcionen, com actuen els mitjans de comunicació.
Comparing media sistems: 2004
Fan un estudi d’abast més modest i es concentren en analitzar unicament el que pasa en uns determinats paisos però es limiten geofraficament a paisos d’Eurpoa occidental i america del nord, paisos capitalistes amb la llei del lliure mercat. Son amb similututs, la majoria són països desenvolupats, capitalistes i democàtics.
Anàlisi comparativa sobre (Halling i machini):
- la relació entre els sistemes de comunicaicó i els sistemes polítics (de més o menys dependencia)
- el periodisme i els mitjans informatius
- les politiques (totes aquellos accions que es poden fer des dels governs que poden ser acciosn d’estimul, subvencions) i les legislacions (normes que es van aplican) sobre mitjans de comunicació
models de desenvolupament de sistemes mediatics:
- pluralista polaritzat : (eurpoa mediterrània: França, Grècia, itàlia, portugal i espanya)
- democràtic corporatius (nord d’Europa: àustria, bèlgica, dinamarca, finlàndia, alemanya
- Liberal (Atlàntic nord: Canadà, Estats units
Consideren que la manera en com s’organitzen els sistemes de comunicació en cada un dels paisos que a estudiad observa que hi ha unes similituds que ens permeten agrupar en categories per entendre millor els mitjans de comuncació.
Estudia les caracteristiques del sistema de mitjans analitzen 4 qüestions: industria de la premsa, grau de paral·lelisme politic entre els mitjans de comunicació i els partits polítics, grau de professionalització
- pluralisme extern : queda reflectida aquesta diversitat d’opinions en la diversitat de comunicació.
- pluralisme intern ; concepte que no es demana als mitjans privats, no se’ls demana que reflectiexix tot el conjunt d’opinions que hi ha però als mitjans públics si, ja que com els paguem entre tots es lògic que se’ls demanis. Dintre dels continguts els Mc aquest espais reflecteixin aquesta diversitat, també pot quedar reflectiti en els organs de govern i gestió de les radios i les TV públiques.
- pluralista : grecia es un dels paisos que te el cúmul de les característiques en comú, frança tendeix cap al model democràtic perquè tenen una industria de la premsa té un pes molt més fort per això la ubican cap aquest model. Hi ha una varietat d’opcions polítiques i sociològiques.
Industria de la premsa: feble, molt baixa en relació als altres paisos, tendeix a orientar- se als únics que les llegeixen (elits), tendeix a predominar el genere de l’ànalisi i
Caracteristiques del sistema politic: partits majoritaris acostumen a prendre les seves decisions per sobre dels seus adversaris, no hi ha una culutra de pacte o de concens polític. Els periodistes o mitjans aconstumen a identificar-se amb una determinada ideologia. Es produeix una alt grau de paral·lelisme polític. Predominen els gèneres que tenen a veure amb comentaris politics en la premsa. Des del punt de vista de la TV i la radio és dona un model que es diu , tenen un nivell d’ingerencia publica. Pluralisme extern. Ingerencia politica alta sobre els mitjans de radio i TV publics
professionalització: paper de l’estat: fort intervenció estatal en qüestions de que la premsa rep fortes subvencions, perquè és una inústria molt feble el que justifica que hi hagi subvencions, ajudes. Són paisos amb un alt grau de intervenció política en els mitjans i una de les maneres de tenir control és a través de les subvencions. Parlen de regulació salvatge referint-se als mitjans audiovisuals públics, introducció de la TV privada de manera molt ràpia.
- model democratic:
industries de la premsa: grans, tenen una difusió bastant més elevada, paisos on la premsa de mases va apareixer molt més d’hora que en els altres paisos. Fan un analissi de caracter cultural per analitzar perque passar això i ho van relacionar amb els hàbits de lectura. Consideran que la cultura catolica amb la visió de que el capella llegeix els
- Espanya primeres proves 1932. la situacó de la GC i la posteguerra van fer que les emissions regulars no es fesin fins 1956.
L’organització de la radiodifusió:
Arguments que justifiquen la intervenció governamental:
a) incidència social b) (^) raons tècniques:
- limitació de freqüències de l’espectre radioelèctric, ja que és un bé escass i és necessari que hi hagin unes autoritats que limitin l’excès radiofonic perquè sinó a més les diferents emissores poden tenir interferències entre elles. (consideració com a bé públic)
- interferències
organismes internacionals. (UER)
- 1925 unió radiofonica internacional: ambició funamental controlar les emissions radiofoniques perque no hi haguessin emissores que intervenisin les emissons de les emissores d’altres estats
- Dècada dels 30 la unió comença a dir quina banda e frequuencia correspon a cada estat de manera que cada estat es repartis les frequencies com millor li anes. ncorpora la distribució de freqüències.
- 1950 esdevé la unió europea de Radiodifusió (EUR-EBU)
[...]
Caràcter EUR: practicament professional, lloc de trobada de les empreses de radiodifusió. Durant molts anys les corporacions públiques eren les úniques emissores de TV a les quals podiem accedir. Incialment a EUR els que eren membres eren les grand radioTV públiques de cada pais. a la decada dels anys 50/60/70 a mesura que el panorama de la TV s’obra a les Televisions privades, a partir dels anys 90 s’endureixen les condicions per a poder ser membre de la EUR:
- aquestes emissores han de pertanyer a la unió internaicional de la televisió
- que tinguin cobertura estatal, que les seves emissions cobreixin un 98% del territori
- continguts: no valen canals especialitzats, han de tenir una programació generalista i han de tenir capacitat de producció pròpia. ( exemple mitjans espnayols a la UER: RTVE, SER, COPE). Hi ha un altre tipus de mitjans que són participants autoritzats els quals poden tenir algun tipus de paper: Catalunya música, Abertis)
orientació UER:
- cooperació:
- programació (intercanvi programes
- tècnica: interlocutor d’aspectes tècnincs que afecti a la radio o a la TV a nivell internacional com a mediador. (estàndadrds)
- jurídica:
ORGANISMES INTERNACIONALS (UIT)
- artícle de moragues
- càracter tècnic: no trobem activitats com per exemple fer cooperació conjunta, intecanvi de programes.
- inicialment substitucieix de la unió Telegràfica internacional (1865) i la unió radiotelegàfica internacional amb els incis de la radio aplia les seves competencies
Posteriorment amb la aparició de a TV amplia les seves competencies i es crea al 1947 les nacions unides amb seu a Ginebra
Organisme de comunicació que a mesura que les telecomunicacions ha anat ampliant els seus serveis ella s’ha anat adapatan i incorporant aquest nous serveis. En aquest moments es presenta com a nacions unides de les telecomunicacions. La orientació és més pròpia de les prespectives dels cooperadors de les telecomunicacions, dins d’aquest serveis també entren els continguts audiovisuals.
Qui pot participar? Els seus membres són els estats (més de 190) i moltes entitats (més de 700) que tenen caràcter diverses, des de centre de recerca i investigació, empreses de harwwards, grans operadors de telecomunicacions, empreses de telecomunicacions. Presionen de vegades als estats perque actuin d’una manera o una altra. Forum on poden paralr sobre les qüèstions que els preocupa.
Des de la decada dels anys 80 ha estat un sector que ha tendit a liberalitzar-se ja que necesiten grans inversions de diners. Aquestes empreses començen a privatitzarse, a operar amb unes lògiques d’empreses privades.
Empreses de telecomunicacions molt importants en aquest món.
Funcions:
- té una funció de regulació per tal de solventar els problemes tecnics que poden surgir.
- Té en compte quines normes o quins criteris, quins protocols de comunicació s’han d’utilitzar. Si cada empresa utilitza un protocol de telecomunicacions determinat s’hi ha d’establir una relació amb xarxes d’altres paisos s’han de poder interconnectar sense cap problema. Questió molt important de d’un punt de vista industrial i ecnomic
- Funció que ha siguit la ultima en incorporar-se com a supot a les zones geogràfiques menys desenvolupaes perquè hi arribin les tecnologies: Facilitar l’accés a les TIC a zones ...
ASPECTES ON INTERVÉ L’ACCIÓ REGULADORA: En quin aspectes tendeixen a intervenir més els estats en general:
Models de govern.
Indicadors de la independència del servei públic audiovisual
- procediment de designació i criteris de selecció dels membres dels òrgans rectors de les radiotelevisions: la primera cosa en fixar-se es com s’anomenen les persones (per majoria qualificades...per majoria simple, un concurs públic). Són molt importans per veure fins a quin punt són dependents o indepentens la radio i la Tv pública
- transparència en les actuacions: els criteris si són públics o no a l’hora de contractar altres empreses.
- Existencia dels documents mandats-marc i contractes programa: forma de funcionament que poden afectar també altres institucions com per exemple les unis. Documents que marquen uns objectius i se’ls i atorga un finançament, com han de funcionar les empreses del sector públic poden garantir un funcionament més indepenent. Comença a posar-se en marxa en les radiotelevisions europeas a partir dels anys 70
Relacions que podem trobar entre els organs rectors i els grups polítics:
- governs en que les radiotelevisions formalment són autonomes, priven els criteris de càracter professionals. Model autonom com la BBC, tenen el control sobre el criteri del mitjà i no es dona una indicidencia politica directa
- model de la politica dins de la radiotelevisio: Alemnaya, belgica, dinamarca on dintre dels rectors de la radiotelecisio publica estan present els partits politics peò també col·lectius d’altres menes. Aquesta pluralitat sociopolitica queda reflectida en els òrgans de govern de les radioTv públiques
- La politica per sobre de la radioTV pública: preval per sobre els partits polítics i dintre d’aquest les majories polítiques i principals de l’oposició. Son models on no són freqüènts [...]
Hallin i mancini: a parir del model anterior fan un esquema
- Professional: els organs estan integrats bàsicament per professionals. Es tenen en compta a l’hora de contractar mèrits de càracter professionar, els sistemes de concurs públic i a més s’estableixen formes de control del funcionament per part d’autoritats reguladores
- model governamenta: politica per sobre de la TV. Anomentat pel poder executiu els cirteris que primen son de lleiatal politica o d’afinitat politica. Cas que es donava a la radioTV espanyola durant 20 anys. El poder executiu es el que decideix no es el parlament, la tendencia serà que tri a persones properes al partit.
- model civic o corporatiu: correspondria al model de la politica dins de la TV. Seria com la màxima expressió
- parlamentari o de representació proporcional: en funció de quines caracteristiques tingui seria el model dins de la TV o el model per sobre. La manera en com s’anomenen les persones tenen a veure amb les majories parlamentaries que tenen a veure en cada moment. Variant dels sistema de la politica dins de la TV i en aquest cas en funció de com sigui el sistema politic podem trobar mñés o menys proximiat al model governamental, si trobem que en un pais determinat governa un partit per majoria absoluta la persona que
nomeni la tria aquest pais hi haura molt poca diferencia entre el model governamental.
RTVE anys 80-primera meitat 2000
Llei 4/1980 de l’Estat de la ràdio i la TV: es produeix una certa relativa desgovernamentalització, deixa de dependre del ministeri de de informació i turisme
Conversió de RTVE em un “ens públic autònom que haura de gestionar de manera directa els serveis de Radio i TV de tutaliralitat estatals, mitjançant les filils RCE, RNE y TVE
Potestats en mans del governs: òrgans de gestió:
- Anomena directament qui ha de generar la radioTV pública, director General: amplis poders, nomenat pel govern
- Altre organ de gestió: Consell d’administració, integrat per12 membres designats pel parlament dues cambres del parlament (la meitat pel congrés i la meitat pel Senat, per majoria de dos terços (majoria qualificada))
En tots dos casos el mandat coindicia amb la legislatura, quan hi ha un canvi de govern hi ha d’haver una renovació tant del director general com del consell d’administració (mostra una forta dependencia)
REFORMES mitjans anys 2000
El canvi es va produir amb l’entrada de zapatero al abril de 2004 – el primer que va fer va ser designar un consell per a la reforma de mitjans de comunicació de titularitat estatal (consell de savís per a la reforma de radioTv publica) havien d’estudiar els canvis que es produien en la radioTv publiques
President: Emilo lledó. Victoria camps, enrique bustamante....
Informe al febre de 2005; el consell va elabrora aquest document amb un seguit de recomanacions que van ser acollides pel govern i van quedar reflectides en la legislació que es va fer posteriorment.
Legislació: llei 17/2006 de la ràdio i la TV de titualaritat estatal
- (^) Dissolució de l’ens públic RTVE i creació d’una corporació pública estatal: CRTVE (gener 2007).
- El Parlament escull tant els 12 membres del Consell d’Administració com el president de la corporació.
- Dos representants sindicals al Consell d’administració.
- Mandat de 6 anys.
- Elecció per majoria qualificada (dos terços del Congrés).
- Preveu la creació de consells d’informatius.
- Desembre 2006 president CRTVE periodista Luis Fernández. Primera elecció per consens dels dos principals partits. PP i Psoe es posen d’acord per triar a la persona, per primer cop van triar una persona per conscens i amb experencia que creava una certa dependencia
