¡Descarga Fitxa temàtica Assaig y más Monografías, Ensayos en PDF de Filología Catalana solo en Docsity!
[email protected] 1r Grau Filologia Catalana Orientació, recursos i tècniques per a la Filologia Catalana
FITXA TEMÀTICA
REDACCIÓ FINAL
LITERATURA CATALANA CONTEMPORÀNIA
Narrativa i assaig valencià contemporani Repercussió de l’assaig de Fuster en el context de l’època Definició d’assaig
L’assaig literari és un gènere en prosa no narratiu, que adhereix tots els problemes de caire filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc, d’una manera lliure i amb voluntat de creació. Per la seua extensió, es pot relacionar amb un article o un llibre, i es pot utilitzar de diferents formes: com a divagació, diari íntim, una mena de diccionari, d’epístola, diàleg, etc. L’assaig no va tenir gaire protagonisme i identitat fins el Renaixement, però sobretot en la Il·lustració fou el moment màxim de la història de l’assaig, amb escriptors il·lustrats com Voltaire, Diderot i Rousseau, entre d’altres. Aquest gènere es va diversificar en diferents ciències: la història, amb Essai sur les moeurs de Voltaire (1756), les ciències socials, amb De l’esprit des lois de Montesquieu (1748) i polítiques, amb Du contrat social de Rousseau (1762), l’economia, amb Wealth of Nations d’Adam Smith (1766), la psicologia, amb An Essay towards a new Theory of Vision de Berkeley (1709), la pedagogia, amb Some Thoughts Concerning Education de Locke, les ciències físiques i naturals, amb Pensées philosophiques de Diderot (1746), etc. Amb el triomf de la revolució industrial i l’expansió del positivisme, l’assaig es convertí en un gènere més literari que anys enrere, que era més científic. Després de la Segona Guerra Mundial, es produí un retorn a la concepció humanista de l’assaig, influenciat en gran part pel marxisme i per la difusió dels coneixements tècnics i científics pels mitjans de comunicació.
[email protected] 1r Grau Filologia Catalana Orientació, recursos i tècniques per a la Filologia Catalana
Als Països Catalans l’assaig no és gens brillant. Va tindre un període d’auge en l’època del Modernisme (finals del segle XIX i principi del segle XX), amb autors com Jaume Brossa o Eugeni d’Ors, però sempre ha estat gènere d’escassos autors importants, és a dir, marginal. D’aquest gènere, als P.P. C.C., salvem alguns papers de Carles Riba o Jaume Vicens i Vives, entre d’altres, però sobretot, si parlem d’assaig contemporani valencià, emergeix la figura de Joan Fuster, un assagista de gran talla amb la tradició humanista com a principal recurs estilístic.
“Assaig”, Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0161038.xml [Consulta: 16-06-2019]
L’assaig és una forma literària constituïda per les mediacions originals d’un autor sobre un assumpte més o menys profund, sense constituir un tractat. S’escriu amb la forma de prosa literària, habitualment en tercera persona, sense ser narratiu del tot, i d’una manera lliure, exposa la interpretació d’un individu sobre qualsevol tema o problema d’ordre filosòfic, històric, polític, social, literari, científic, amb la voluntat de crear literatura i aprofundir en el coneixement humà. A vegades l’autor recull en forma de llibre els articles assagístics que han anat publicant en diaris o revistes.Les formes que ha adoptat l’assaig a través del temps són molt diverses: la pura divagació, el diàleg, la dissertació sistematitzada, el diccionari, l’article, el manifest, el discurs, l’epístola o carta…Els autors d’assaigs exposen les seves idees utilitzant recursos propis del text argumentatiu, o siga, presentar una idea, desenvolupar-la i extreure’n unes conclusions.
XTEC Blocs: “L’assaig”, Tadoussac [Consulta: 16 juny 2019]
[email protected] 1r Grau Filologia Catalana Orientació, recursos i tècniques per a la Filologia Catalana
de Berkeley (1709), la pedagogia, amb Some Thoughts Concerning Education de Locke, les ciències físiques i naturals, amb Pensées philosophiques de Diderot (1746), etc. Amb el triomf de la revolució industrial i l’expansió del positivisme, l’assaig es convertí en un gènere més literari que anys enrere, que era més científic. Després de la Segona Guerra Mundial, es produí un retorn a la concepció humanista de l’assaig, influenciat en gran part pel marxisme i per la difusió dels coneixements tècnics i científics pels mitjans de comunicació. Als Països Catalans l’assaig no és gens brillant. Va tindre un període d’auge en l’època del Modernisme (finals del segle XIX i principi del segle XX), amb autors com Jaume Brossa o Eugeni d’Ors, però sempre ha estat gènere d’escassos autors importants, és a dir, marginal. D’aquest gènere, als P.P. C.C., salvem alguns papers de Carles Riba o Jaume Vicens i Vives, entre d’altres, però sobretot, si parlem d’assaig contemporani valencià, emergeix la figura de Joan Fuster, un assagista de gran talla amb la tradició humanista com a principal recurs estilístic.
“Assaig”, Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0161038.xml [Consulta: 16-06-2019]
L’assaig és una forma literària constituïda per les mediacions originals d’un autor sobre un assumpte més o menys profund, sense constituir un tractat. S’escriu amb la forma de prosa literària, habitualment en tercera persona, sense ser narratiu del tot, i d’una manera lliure, exposa la interpretació d’un individu sobre qualsevol tema o problema d’ordre filosòfic, històric, polític, social, literari, científic, amb la voluntat de crear literatura i aprofundir en el coneixement humà. A vegades l’autor recull en forma de llibre els articles assagístics que han anat publicant en diaris o revistes.Les formes que ha adoptat l’assaig a través del temps són molt diverses: la pura divagació, el diàleg, la dissertació sistematitzada, el diccionari, l’article, el manifest, el discurs, l’epístola o carta…Els autors d’assaigs exposen les seves idees utilitzant recursos
[email protected] 1r Grau Filologia Catalana Orientació, recursos i tècniques per a la Filologia Catalana
propis del text argumentatiu, o siga, presentar una idea, desenvolupar-la i extreure’n unes conclusions.
XTEC Blocs: “L’assaig”, Tadoussac [Consulta: 16 juny 2019]
L’assaig és un gènere que es va configurar amb la figura de Michel de Montaigne, i posteriorment autors importants de la literatura occidental han continuat cultivant-lo. Contínuament s’ha situat a l’assaig en la frontera del discurs literari, ja que hi han assaigs que posseeixen un estil molt elaborat i va més enllà del text espositiu propi d’un dirscurs acadèmic; i en el camp de la literatura, l’assaig coincideix amb la poesia en la mesura que els dos comparteixen una forta subjectivitat, però l’assaig és de caire més racionalista i no inclou certes formes d’expressió de la intimitat, presents en la poesia.
Salvador, Vicent (2018): “L’assaig com a gènere: un territori de frontera” [en lìnia]. Repositori Universitat Jaume I. València: Universitat de València. [Consulta: 16 de juny de 2019].
PLUJA D’IDEES
- L’assaig → Gènere no narratiu escrit en prosa que aborda temes filosòfics, històrics, socials, etc, amb voluntat de creació.
- Sense protagonisme fins la Il·lustració, amb escriptors com Rousseau o Montesquieu.
- Retorn a una concepció més humanista de l’assaig, després de la IIGM, amb la influència clara del marxisme.
