¡Descarga Fitxa temàtica y más Apuntes en PDF de Filología Catalana solo en Docsity!
Pluja d’idees sobre la fitxa temàtica: Fonètica / Fenòmens
vocàlics en el mot / L’harmonia vocàlica
Definició
Fonts: Gramàtica del Català Contemporani(2002), Barcelona: Empúries (pàgs.178-183).
Harmonia Vocàlica: paràmetres i variació(document en línia)http://www.uv.es/ foncat/cat/Treballs/28.Jimenez-Lloret.pdf [consulta el 28 d’abril] Què és l’harmonia vocàlica?
Segons la Gramàtica del Català Contemporani, L’harmonia vocàlica és un fenomen que entra dins del camp de la fonètica, consistent en l’assimilació per part d’una vocal de les característiques d’una altra vocal propera, normalment en el mateix mot.
Jesús Jiménez i Maria-Rosa Lloret defineixen l’harmonia vocàlica com a “un fenomen assimilatori que comporta, en general, beneficis articulatoris per a l’emissor i beneficis perceptius per al receptor, tot i que aquests guanys vénen acompanyats per l’afebliment o fins i tot per l’eliminació de propietats subjacents de les vocals harmonitzades”.
En què consisteix?
Segons, Jesús Jiménez i Maria-Rosa Lloret, “els trets s’estenen des d’un element situat en una posició perceptivament privilegiada —la síl·laba tònica, la síl·laba inicial, el radical…— fins a elements situats en una posició relativament dèbil —les síl·labes àtones, les síl·labes no inicials, els afixos flexius… […]Els trets de les posicions més prominents, que solen ser més rellevants informativament, s’amplifiquen fins a difuminar els trets associats a les posicions més febles, normalment menys rellevants.”
La Gràmatica del contemporani aclareix que “l’harmonia vocàlica del valencià afecta les aa posttòniques, que esdevenen [ɛ] o [ɔ] quan van seguides de les vocals mitjanes obertes /ɛ/ i /ɔ/ [...], les vocals /ɛ/ i /ɔ/ propaguen les seves característiques cap a les aa posttòniques finals de mot.”
Així, certes paraules com terra, tela, cosa o vora, es pronunciarien de la següent manera:
Paraula Amb harmonia Sense harmonia
[email protected] Tècniques d’expressió escrita en ll. Catalana Tasca: fitxa temàtica
terra [tɛrɛ] [tɛra] tela [tɛlɛ] [tɛla] cosa [kɔzɔ] [kɔsa] vora [vɔrɔ] [vɔra]
Varietats i distribució de l’harmonia vocàlica
Si bé l’harmonia vocàlica és un fenomen general, que es dóna al País Valencià majoritàriament, existeixen vacil·lacions en les diferents pronúncies de les diverses zones en què està estesa.
Per exemple, veiem en la Gràmatica del Català Contemporani que existeixen parlars harmonitzats més restrictius, i els exemples més prototípics són els de Cullera, on “la vocal a s’assimila només a la vocal mitjana anterior”, o a Borriana, on “la vocal a s’assimila només a la vocal mitjana posterior”. La pronúncia de les paraules abans esmentades quedaria de la següent manera:
Paraula Cullera Borriana
terra [tɛrɛ] [tɛra] tela [tɛlɛ] [tɛla] cosa [kɔsa] [kɔzɔ] vora [vɔra] [vɔrɔ]
“La distribució de l’harmonia vocàlica és força variable”, explica la Gramàtica, “es dóna amb certa regularitat en les comarques del Sud del riu Xúquer. Tanmateix, apareix en algunes localitats del valencià central i del valencià septentrional, tot i que en alguns casos es tracta d’un fenomen limitat a certs grups socials.” Jesús Jiménez i Maria Rosa Lloret conclouen que “és impossible traçar-ne isoglosses” Fonts
- Gramàtica del Català Contemporani(2002), Barcelona: Empúries (pàgs.178-183). -Jiménez, Jesús; Lloret, Maria-Rosa. Harmonia Vocàlica: paràmetres i variació [document PDF en línia], 2009. http://www.uv.es/foncat/cat/Treballs/28.Jimenez- Lloret.pdf [consulta el 28 d’abril]
[email protected] Tècniques d’expressió escrita en ll. Catalana Tasca: fitxa temàtica
Si bé l’harmonia vocàlica és un fenomen general, que es dóna al País Valencià majoritàriament, existeixen vacil·lacions en les diferents pronúncies de les diverses zones en què està estesa.
Per exemple, veiem en la Gramàtica del Català Contemporani (2008) que existeixen parlars harmonitzats més restrictius, i els exemples més prototípics són els de Cullera, on “la vocal a s’assimila només a la vocal mitjana anterior”, o a Borriana, on “la vocal a s’assimila només a la vocal mitjana posterior”. La pronúncia de les paraules abans esmentades quedaria de la següent manera:
Paraula Cullera Borriana
Terra [tɛrɛ] [tɛra] Tela [tɛlɛ] [tɛla] Cosa [kɔsa] [kɔzɔ] Vora [vɔra] [vɔrɔ]
“La distribució de l’harmonia vocàlica és força variable”, (Gramàtica del Català Contemporani, 2008: 180). Es dóna amb certa regularitat en les comarques del Sud del riu Xúquer. Tanmateix, apareix en algunes localitats del valencià central i del valencià septentrional, tot i que en alguns casos es tracta d’un fenomen limitat a certs grups socials o idiolectals. Per a concloure, cal dir que l’harmonia vocàlica valenciana és un fenomen complex i variat, el qual atén a raons difícils de concretar. “És impossible traçar- ne isoglosses.”(Gramàtica del català contemporani, 2008: 181)
Bibliografia -Gramàtica del Català Contemporani(2002), Barcelona: Empúries (pàgs.178-183). -Jiménez, Jesús; Lloret, Maria-Rosa. Harmonia Vocàlica: paràmetres i variació [document PDF en línia], 2009. http://www.uv.es/foncat/cat/Treballs/28.Jimenez- Lloret.pdf [consulta el 28 d’abril]
Redacció final de la fitxa temàtica: Fonètica/ Fenòmens
vocàlics en el mot/ L’harmonia vocàlica del valencià
Què és l’harmonia vocàlica?
L’harmonia vocàlica és un fenomen que entra dins del camp de la fonètica, consistent en l’assimilació per part d’una vocal de les característiques d’una altra vocal propera, normalment en el mateix mot. Aquest fenomen assimilatori comporta, en general, beneficis articulatoris per a l’emissor i beneficis perceptius per al receptor. Tot i això, aquestos beneficis poden reduir les propietats inherents de les pròpies vocals o del significat de la totalitat del mot.
[email protected] Tècniques d’expressió escrita en ll. Catalana Tasca: fitxa temàtica
En altres paraules, el fenomen consisteix a assimilar una vocal dèbil les propietats d’una altra més forta.
En què consisteix?
Els trets s’estenen des d’una vocal situada en una posició privilegiada — la síl·laba tònica, la síl·laba inicial, el radical…— fins a una altra vocal situada en una posició relativament dèbil —les síl·labes àtones, les síl·labes no inicials, els afixos flexius… “Els trets de les posicions més prominents, que solen ser més rellevants informativament, s’amplifiquen fins a difuminar els trets associats a les posicions més febles, normalment menys rellevants.” (Jiménez,
L’harmonia vocàlica del valencià afecta les aa posttòniques, pel fet que, com hem dit abans, són vocals situades en una posició més dèbil. Les aa posttòniques esdevenen [ɛ] o [ɔ] quan van seguides de les vocals mitjanes obertes /ɛ/ i /ɔ/. Per tant, i arran d’aquest fet, es pot dir que les vocals / ɛ/ i /ɔ/ propaguen les seves característiques cap a les aa posttòniques finals de mot.
Així, paraules amb tendència harmònica com terra, tela, cosa o vora, es pronunciarien de la següent manera:
Paraula Amb harmonia Sense harmonia
terra [tɛrɛ] [tɛra] tela [tɛlɛ] [tɛla] cosa [kɔzɔ] [kɔsa] vora [vɔrɔ] [vɔra]
Varietats i distribució de l’harmonia vocàlica
Si bé l’harmonia vocàlica és un fenomen general, que es dóna al País Valencià majoritàriament, existeixen vacil·lacions en les diferents pronúncies de les diverses zones en què està estesa.
Per exemple, veiem en la Gràmatica del Català Contemporani (2009:
- que existeixen parlars harmonitzats més restrictius, i els exemples més prototípics són els de Cullera, on “la vocal a s’assimila només a la vocal mitjana anterior”, o a Borriana, on “la vocal a s’assimila només a la vocal mitjana posterior”. La pronúncia de les paraules abans esmentades quedaria de la següent manera:
Paraula Cullera Borriana
Terra [tɛrɛ] [tɛra]
[email protected] Tècniques d’expressió escrita en ll. Catalana Tasca: fitxa temàtica
