¡Descarga fonaments comentari pac 4 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
PAC 4: A la cerca (o no) del “wellness”
És dissabte al matí. Tot i que treballo de dilluns a divendres, avui el despertador sona a la mateixa hora. Com cada matí, preparo la infusió que recomanen en aquell blog que tant m’agrada: aigua tèbia, vinagre de poma llimona, cúrcuma, pebre negre molt, pol- len d’abella i gingebre. No té gaire bon gust però és bo per a la meva salut. Ben mirat, les dues peces de fruita orgànica les guardo per a després del gimnàs. Equipat amb el calçat de córrer, condueixo fins al nou gimnàs. Aquest any l’empresa, com que no podia afrontar un increment salarial, ha inclòs una sèrie de beneficis soci- als. Entre ells, un programa de benestar corporatiu. Els de Recursos Humans assegu- ren que augmentarà el nostre rendiment i la nostra productivitat. Després d’una sessió de fitness, em toca relaxar-me al Spa. La música acompanya i facilita que em relaxi: per fi he aconseguit deixar la ment en blanc i desconnectar. M’acomiado d’en Pere, de comptabilitat, i de la Maria, de comunicació. M’agrada la seva manera d’afrontar les coses. Sempre tan positius. Un cop a casa, em poso a cui- nar aquell nou plat que em van recomanar, que segueix les premisses de la dieta pale- olítica. Mentrestant, reviso una estona el correu i llegeixo les pàgines de la revista que m’havia deixat marcades. Em sento bé, encara no son les dotze i ja he fet un munt de coses. I el millor és que encara tinc tot el cap de setmana per davant...
Com us dèiem a l'enunciat de l'activitat, aquesta narració en primera persona ens servia per introduir la darrera activitat de l'avaluació continuada ... Enhorabona per haver arribat fins aquí!
Així, dèiem que fer esport, estar prim, menjar aliments orgànics, relaxar la ment o tenir una actitud positiva podrien ser principis per aconseguir el ja clàssic equilibri cos-ment. És a dir: la integració del benestar físic, psíquic i emocional. El "wellness", com ja sabem després d'haver realitzat aquesta activitat, busca una integració holística del benestar general de la persona, en el qual s'inclouen des de condicions físiques, mentals i espirituals, fins a laborals i socials.
El "wellness", per tant, ens ha servit com a excusa per poder reflexionar sobre la connexió entre les normes socials i un estil de vida saludable; pensar el "wellness" i el benestar en clau d'identitat i influència social; i explorar les relacions de poder vinculades a portar un estil de vida saludable.
Abans de presentar-vos el comentari de "feedback", recordar-vos com us hem comentat en altres ocasions que el principal criteri de correcció sempre està relacionat amb l'ús pertinent dels conceptes treballats al llarg dels mòduls i no tant amb l’estricta coincidència (o no) respecte dels diferents elements presents en aquest comentari. El comentari pretén, per tant, més que oferir una "solució" tancada i única a la vostra activitat, proposar un ventall de reflexions i possibilitats de resposta a partir de les quals poder contrastar les vostres pròpies respostes.
Normes socials i estil de vida saludable
A la primera part d'aquesta pregunta, us demanàvem que transitéssiu entre els límits de l'implícit i l'explícit pel que fa a les normes socials i identifiquéssiu dues normes (una implícita i una explícita) que podien facilitar l’adopció d'un estil de vida saludable i dues normes més (de nou, una implícita i una explícita) que podien dificultar-lo o allunyar-nos del “wellness”.
Així, a l'hora d'intentar portar un estil de vida saludable que ens apropi al "wellness", ens podem trobar davant d'una quantitat important de codis i reglaments, més o menys formals i provinents de les més variades instàncies, que regulen els nostres estils de vida possibles. Una manera més concreta a l'hora de pensar les normes socials (menys abstracta que parlar de codis socials) és entendre-les en clau d’expectatives, o com una mena de guió que una persona s'espera que segueixi en una determinada situació: què és allò que se suposa que ha de fer una persona determinada, en un moment concret, marcat per les expectatives de la situació?
Si pensem per exemple, en les normes socials que regulen el nostre comportament en benefici d’un estil de vida saludable, qüestions òbvies com ara la prohibició de no fumar en determinats ambients o la prescripció d'una dieta baixa en greixos prescrita pel nostre facultatiu de torn, serien exemples de normes explícites que ens acostarien a "wellness". Si seguim pensant en el nostre context quotidià (el nostre dia a dia), tornar a casa de la feina caminant amb la nostra companya de treball per caminar, o quedar per sopar amb amics que ja no beuen una gota d'alcohol, serien exemples de normes implícites que ens acostarien a un estil de vida saludable.
Per contra, si pensem ara en possibles normes que ens allunyin del "wellness", quedar tots els diumenges al matí amb el nostre grup ciclista per rodar uns quilòmetres, ens estaria acostant a un estil de vida saludable. No obstant això, una norma implícita que emergeix en aquest tipus de situacions seria l’àpat copiós que sempre es fa de tornada, i que no sol caracteritzar-se per ser massa saludable des d’un punt de vista nutricional. A més, podem pensar també en qualsevol celebració per motiu d'un casament, o qualsevol sopar d'empresa, on la norma implícita seria beure alcohol. Un exemple de norma explícita que ens dificultés portar un estil de vida saludable, podria ser el fet que no se'ns permetés dur a terme activitats físiques per problemes cardiovasculars. Aquesta norma, ens estaria allunyant del "wellness".
Finalment, alguns/es de vosaltres, heu reflexionat sobre el context en el qual emergeixen les normes, el qual ens permet il·lustrar que les normes socials es mouen en un continu de més a menys implícites, o de més a menys explícites. Podem pensar per exemple en dues companyes
la qual tenen lloc. Les normes socials, per tant, també suposen mecanismes de "control social" que garanteixen el funcionament de la societat.
Al llarg de les diferents lectures que hem anat fent per respondre a aquesta activitat, segur que ens hem adonat que el discurs del "wellness" s'articula a través d'altres discursos com el del benestar individual, el de l'alimentació saludable, el discurs de l'equilibri cos-ment o el discurs del pensament positiu. En relació a aquest últim, per exemple, sembla clar que actualment hi ha una mena de "mantra" que orienta les nostres relacions i interaccions cap a la cerca i interiorització constant del pensament positiu. La felicitat com a finalitat última, a través del pensament positiu, esdevé una imposició que respon a una mena de “Somriu o mor” segons el qual hem de fer una lectura positiva de tot el que ens passa: si pensem d'una manera positiva, atraurem situacions bones al nostre voltant. Fins i tot en el llenguatge empresarial, on es busquen perfils proactius i amb alta tolerància a l'estrès i la frustració, la paraula "crisi" no es veu com una cosa negativa, sinó que emergeix com una oportunitat. La queixa i el negatiu i altres explicacions ja no hi caben o s’hi passa de puntetes. En totes aquestes situacions es produeix un desplaçament de la responsabilitat. Més que pensar a buscar aliances i definicions compartides dels problemes que ens envolten, tot depèn d'un mateix:
“Esta búsqueda constante del bienestar individual aleja a las perso-
nas de aliarse entre ellas para buscar el bienestar general de la socie-
dad, para empujar los cambios estructurales que pueden producir me-
joras colectivas. Practicar el mindfulness, explica a modo de ejemplo,
puede ser positivo. Pero se debe tener en cuenta que, además de va-
ciar la mente y desconectar, también hace falta mirar lo que sucede
alrededor (…)
Esta ideología se ha convertido en un mainstream en todo el mundo
occidentalizado, comenta Spicer. Si empezó con el neoliberalismo,
que pone la responsabilidad de todo lo que le sucede en el individuo y
arraigó en algunas empresas de Silicon Valley en aras de buscar la
máxima productividad de sus empleados haciéndoles pensar que es-
tán en un crucero, hoy ya va desde la derecha hasta la izquierda, to-
dos los gobiernos la abrazan (…) A las personas en paro se les impone
la idea de que con un pensamiento positivo y una buena presencia se
puede encontrar trabajo. Con salarios cada vez más bajos, y jornadas
cada vez más largas, las empresas introducen programas de bienes-
tar para los trabajadores ofreciendo “felicidad y salud” en aras de una
mayor productividad.
La búsqueda del bienestar personal no se plantea así como una alter-
nativa a los modelos sociales imperantes, como una rebelión. Es una
forma de estar en el mercado, para no desentonar de este mains-
tream. ¿Por qué ha cuajado esta “ideología”?”
(Sen, 2016)
La noció, per tant, de norma social, ens permet entendre per què el vincle entre individu i societat és inextricable: allò que la persona és no es pot separar de les normes socials que regulen les situacions en les quals es troba. No ser positiu (i allunyar-nos del "wellness"), no només ens comportarà una sèrie de sancions a nivell "micro" (com pot ser el rebuig en determinades situacions o que se'ns acusi de pessimistes) sinó que també pot comportar el fet de no poder jugar amb les mateixes condicions dins del mercat laboral. Pensar en la sort que tenim de tenir una feina, ens pot allunyar d'intentar aconseguir millors condicions laborals dins de l'empresa per la qual treballem i ser tractats d'"agitadors" per la resta de companys/es que no volen "embolics". Veiem, per tant, com les normes socials estableixen i mantenen un determinat ordre social mitjançant l'organització i regulació de les relacions interpersonals.
El "wellness" com a identitat social
Poder parlar o no de "persona sana" ens porta, com s'indica a l'enunciat de la pregunta, a explorar de nou la teoria de la identitat social de Tajfel que vam veure al mòdul 2. Si ho recordem, aquesta teoria engloba tres processos psicosocials que actuen conjuntament: comparació, categorització i identificació. A hores d'ara ja sabem que les persones no actuem ni ens relacionem d'acord amb allò que les persones són , sinó per com les representem, les percebem i interpretem. I en aquestes percepcions i representacions hi juga un paper fonamental el sentiment de pertinença a determinats grups (la categoria grupal): el grup ciclista, el grup del gimnàs, el grup de ioga, etc. Aquesta categoria grupal, a més de proporcionar-nos una identitat social, funciona com un prisma de lectura en les nostres interaccions. Així, la percepció de l'altre va lligada a un procés de comparació social, que s'estableix a partir d'un patró o criteri que actua de guia en la comparació (fa esport, menja sa, fa meditació, sempre té una actitud positiva, etc. ). A més, la comparació social depèn d'una manera clara del procés de categorització social. Aquest procés de categorització, per exemple, de "persones sanes" comportarà l'accentuació il·lusòria de les semblances entre les persones que formen part d'una mateixa categoria i la creació exagerada de diferències entre persones que pertanyen a categories diferents. Com hem vist també, a través del procés de comparació social establim diferenciacions del tipus "nosaltres i ells" (endogrup vs exogrup), la qual cosa pot poder generar un cert etnocentrisme (favoritisme envers el mateix grup) i el menyspreu o discriminació envers altres grups que, al seu torn, generen estereotips i prejudicis. Exemples d'això seria quan es parla de les persones grasses (persones “no-sanes" )
resposta, la qual podíeu orientar en diverses direccions, per exemple: una possibilitat era prendre com a punt de partida el concepte d' uniformitat , posant-lo en relació a l'article de la Vanguardia “El 'fofisano', la tendencia estética masculina de moda”, per argumentar com mitjançant processos de normalització i comparació social és possible alterar les creences, percepcions i conductes que sostenen la idea de "cos normal" en certs grups. Això il·lustraria que efectivament el "cos normal" es pot entendre com un procés d'influència social o, més concretament, com un estat d'uniformitat en els nostres grups de referència.
Una altra opció per fer la reflexió que us demanàvem, podia haver consistit en prendre com a punt de partida l'article del diari Diagonal titulat “El cuerpo como espacio de disidencia” i els conceptes de conformitat i conformisme. En aquest sentit, podíeu argumentar com les mateixes pràctiques de resistència proposades per l’ activisme gras posen de manifest que el "cos normal" es pot entendre com un procés d'influència social. I que, per tant, és possible no conformar-se. O, en altres paraules, és possible resistir el procés de conformitat mitjançant pràctiques (actituds) inconformistes com, per exemple, el qüestionament dels valors i creences dominants (és a dir, resistint la interiorització del definit com a “bell” o “sa”) o l'auto-enunciació del cos com a “gras” o “inadequat” (és a dir, el rebuig a identificar-se amb el grup percebut com a majoritari).
A la segona part de la pregunta, us demanàvem que reflexionéssiu sobre si podem considerar que els “cossos no-normals” es troben en minoria. De nou, aquí disposàveu de diverses opcions per abordar aquesta pregunta, depenent d'on decidíssiu posar l'èmfasi de la vostra reflexió. Per exemple, una possibilitat era argumentar que en la mesura que els “cossos grassos” són percebuts com a “cossos no-normals”, aquests funcionarien com una minoria en relació als “cossos prims”, els quals són percebuts com a “cossos normals”. En aquest sentit, si preníeu com referència l'article del diari Diagonal sobre l’ activisme gras , podíeu continuar argumentat que es tractaria d'una minoria nòmica , és a dir, una minoria que proposa una alternativa a les normes socials dominants en el seu grup de referència.
Tot i que, lògicament, tal com s'explica al mòdul 5, la noció de majoria/minoria no és una qüestió merament numèrica, és a dir, pot coincidir o no que la majoria sigui més nombrosa que la minoria, la rellevància del concepte no està associada als números sinó a la percepció d'un grup (i els seus valors i creences) com a dominant, com majoritari. En aquest sentit, la vostra reflexió també podia girar al voltant d'aquesta tensió, argumentant com el “cos prim” pot ser percebut com a minoritari en certs grups de referència, on el “cos gros” és assumit com el "cos normal" i el “cos prim” com un ideal minoritari que és percebut com a artificial i no-normal per a la majoria grassa. En el context d'aquesta argumentació, també podíeu haver optat per qualificar la minoria prima com una
minoria nòmica que tracta d'imposar els seus valors i creences a la majoria a través de la seva presència constant en els mitjans de comunicació associant prim amb “bellesa” o “salut” com il·lustra, per exemple, l'article del Confidencial “Hacer dieta es peor para la salud que estar gordo: la insania de un prejuicio”.
Relacions de poder i estil de vida saludable
Finalment, a l'última pregunta de la PAC us proposàvem que féssiu una reflexió que connectés la temàtica del "wellness" amb la qüestió de les relacions de poder treballada al mòdul 5, responent a la següent pregunta: tenim l'obligació de portar un estil de vida saludable? En particular, us demanàvem que féssiu servir la proposta de Foucault com a marc de referència per a la vostra reflexió, la qual caracteritza dos grans paradigmes o formes d'entendre les relacions de poder: el paradigma jurídic i el paradigma estratègic. En aquest sentit, la resposta a la pregunta que us proposàvem podia ser un bon exercici per experimentar amb els diferents camins que ens proposen aquestes dues formes d'entendre les relacions de poder.
Per exemple, recolzant-nos en el paradigma jurídic , podríem concloure que no tenim l'obligació de portar un estil de vida saludable. Encara que una reflexió en clau de paradigma jurídic ens portaria a reconèixer que, de fet, hi ha un poder associat a allò “sa” o “saludable” que tots els governs en les nostres societats occidentals exerceixen en major o menor mesura. Podem pensar, per exemple, en mecanismes legislatius com la prohibició de fumar en espais públics tancats. En aquest sentit, recolzant-nos en el paradigma jurídic, hauríem de reconèixer que hi ha un poder (i un saber) vinculat a l'estil de vida saludable. No obstant això, també podem identificar que els mecanismes de control i repressió no es fonamenten en l'obligació d’actuar “saludablement” respecte a un/a mateix/a, sinó que es fonamenten en l'obligació de no perjudicar la salut de l'altre, del grup social més ampli. En altres paraules, el poder només ens prohibeix portar un estil de vida “no-saludable” si, d'acord amb el saber de què disposa el poder, es pot anticipar que de la nostra conducta se’n deriven conseqüències que poden afectar negativament el conjunt de la nostra societat. Per exemple, tornant a l'exemple del tabac, el poder persegueix i castiga qualsevol consum de tabac en espais públics tancats, però no perseguirà o castigarà una persona que individualment consumeixi tabac, encara que el consumeixi en la major i més “insaludable” de les quantitats. En aquest sentit, recolzant-nos en el paradigma jurídic, podríem afirmar que, tot i que tenim l'obligació de no perjudicar la salut del grup social en el qual vivim, no tenim l'obligació de portar un estil de vida saludable.
