Industria en Cataluña: Siglo XIX, Revolución Industrial a Crisis 1917 - Prof. Gallego, Apuntes de Psicología

¡Descarga Industria en Cataluña: Siglo XIX, Revolución Industrial a Crisis 1917 - Prof. Gallego y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

HISTORIA

BLOC 1.

campersola, manjoritaria al país i amb un poder adquisitiu escàs, constituöia un estímul feble per al creixement de la indústria. El proteccionisme excessiu que els industrials bascos i catalans van aconseguir imposar als governs liberals.

2.2. El cas català: la indústria textil.

Condicions i precedents.

L'existencia de materies primeres o fonts energetiques i una bonda demanda. A Catalunya, no es donava cap d'aquestes condicions: el coto i el carbo s'havien d'importar i el mercat espanyol tenia poca capacitat de compra., Gracies a l'avançament de l'economia catalana respecte de la de la resta d'Espanya i el protecionisme aplicat per gairebé tots els governs liberals.

1832-1833: l'arrencada.

Germans Bonaplata, van fundar la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia, que entre el 1832 i 1833 construí la primera fàbrica que funcionava amb vapor. L'esperit d'iniciativa (havien estat a Anglaterra), el capital comercial i la m'a d'obra abundant, i també la recerca d'un mercat per ma l'exportació, van fer que la Revolucio Industrial arribés a Catalunya. A Sants, el vapor vell (1840), establert per Joan Güell i l'Espanya Industrial (1849).

Les colonies industrials.

Va seguir inicialment el model àngles, basat en l'us del carbo per assolit la pressio dde vapor necessària per fer moure les politges, les filoses i els telers.

L'any 1860, davant de l'elevat cost ddel carbó, es buscà l'aprofitament dels salts d'aigua es van crear moltes colonies industrials, tambe facilitaven l'aïllament i el control dels treballadors.

El proteccionisme.

Es va evitar la importacoió dels teixits anglesos a Espanya i a les seves últimes colònies, aquests proteccionisme va fer que fora de l'ambit esmentat, els preus elevats li impedien de competor amb els teixits britanics en altres països. De la decada de 1830 la industria catalana passà de proveir la demanda de teixits a Espanya del 20% al 75%.

Les fases economiques.

Expansio constant fins al final de al decada de 1850. Noves possibilitats d'invcersió i tambe l'encariment del coto a causa de la guerra de la Secessio nord-americana durant aquest periode els Estats Units a penes van exportar

coto, cosa que va fer pujar els preus als mercats internacinals. L'ultim quart de segle, es caracteritzà per una recuperació lenta i constant fins al 1898, data de la independencia de les colonies americanes,. Mercats que aleshores absorbien gairebe el 20% de la produccio textil catalana.

La industria siderurgica al Pais Basc.

Aprofitant la politica proteccionista i la supressio parcial dels furs, cosa que va oermetre el lliure comerç amb la resta d'Espanya, Bilbao i Sant Sebvastià es van convertir en ports per on passaven productes provinents de Castella i de la Vall de l'Ébre. En els darrers 20 anys del seglre XIX, la industria ssuderurgica de Biscaia va fer un salt endavanty i a Guipuscoa es van crear moltes empreses mateal.lurgiques de transformacio de l'acer. L'arrencada economica va ser gracies a la politicia proteccionista ddel darrer terç ddel sehle XIX i l'expansio de l'acer que va subtituir el ferro dolç. Tenir una materia primera excel.lenmt i d'utilitzar una font d'energia barata. Importava d'Anglaterra un carbó que sortia molt bé de preu, ja que aprofitava com a transport els mateixos vaixells que hi exportaven el mineral de ferro. Va estyiular la creació d'altres industries subsidiaries, com ara la quimica, la de maquinaria industrial i dde transports i la de les drassanes.

Altres activitats industrials i mineres.

Industria agroalimentaria, les fabriques de farina (Arago i Catalunya), les empreses dd'elaboracio de vins i alchohols (Andalusia, Catalunya i Pais Valencia) i la produccio dd'oli d'oliva. El quimic lligat a la industria textil i a la fabrticacio de dinamita per a l'explotacio minera (Bilbao, Minas de Riotinto-a Huelva- i Asturies). De la industria mecanica la Fabrica de Vapor dels bOnaplta, la nuevo Vulcano de la Barcceloneta i la Maquinista Terrestre i Maritima. L'extraccio minera a mes del cabro asturia i del ferro basc i andalus, de les mines de mercuri coure i plom, s'exportaven de l'estranger.

4.La creacio del mercat comu espanyol.

4.1. Les comunicacions.

Carles III va fer nconstruir els sis camins rals que unien a Madrid amn Irun, la Jonquera, Valencia, Andalkusia, Extremadura i Galicia. L'any 1850 es va establir el servei de correus tal com el coneixem avui, i el 1852 es va inagurar el servei de telegrafs, que es va anar estenent per les principals ciutats. Durant el Bienni Progressiusta la construccio ddel ferrocaril. S'aconseguí el trasllat i la comercialització dels productes entre les principals zones agricoles i industrials mespanyoles.

El litoral molt poblat i l'interior i la zona prininenca amb una densitat baixa. El 1900, el despoblament de les poblacions de muntanya ja començava a deixar-se notar de manera preocupant. Al final del segle XIX, la ciutat més poblada era Barcelona. Els municipis industrials o comercials van creixer mes rapidament que no elñs mercats agraris tradicionals. L'evolucio demografica catalana al segle XIX tingue un creixement mes acusat que la mitjana espanyuola. En el cas de Madrid, aquest creixemen va ser degut a la seva condicio de capital politica i administrativa de l'Estat liberal.ç

5.2. Les transformacions agràries.

Els efectes de les desamortitzacions van comportar una liberalitzacio del comerç de la terra. Hi havia una circumstancia no facilitava la transformacio del tipus dde propietat de la terra: els contacrtes d'arrendament, com els de masoveria i rabassa morta, ffeien que els camps es mantinguessin enm mans dels arrendataris durant generacions. Es va establir que els contractes de rabassa morta tinguessin una durada maxima de cinquanta anys. La construccio dels canals de regadiu de la Infanta d'Urgell, dde la Dreta del Llobregat i de la Dreta de l'Ebre, va poder realitzar gracies, en bona part, a la inicitiva privada, demostyra el dinamisme del camp. Introduccio de l'arada brtabant, quje llaurava a la profunditat desitjada, es vfan millorar els carros..Va sorgir una industria dedicada a proveir la pagesia d'adobs quimics, amb empreses com ara la Cros i l'Agricultura Catalna, inagurada al 1863.

5.3. La industria no textil.

El sector miner va experimentar un cert auge durant el segle XIX. La industria metal.lñurgica s'inicià amb els Bonaplata, va continuar amb la maquinista terrestre i maritima, i amb les drassanes distribuides per diverses localitats de la costa, com ara Blanes i Lloret de mar i sobretot amb la fabrica de nuevo vulcano de la barceloneta. Produccio no va ser suficient per mantenir la demanda, maquines i instruments aggrícoles s'havien de portar dde fora de Catalunya. Sector quimic, va especialitzar en colorants, estampacio i rentat de teixits. La industria tapera, un sector que va dedicar la major part de la seva produccio a l'exportacio. Es van crear noves empreses de taps a la zona de les

actuals comarques de la Selva i del Baix Emporda i Palamos, sant feliu de guixols i palafurgell van ser els llocs on es van instal.lar les principals factories.

Les industries i les manufactures tradicionals, que van continuar presents durant el segle XIXI, com la fabricacio de paper a Olot, Girona i l'Anoia, els adobats de pells a l'Anoia, les arts grafiques a Barcelona, i la gens menyspreable quantitat de petites empreses, la majoria atresanals, dedicades a la construcció de bótes, semals, carros i estris diversos de fusta que s'utilizaven per a l'elaboracio del vi i en l'agricultura.

6. El moviment obrer.

6.1. Les condicions de vida.

Salaris baixos per mantenir un nivell de vida minimament digne. Les jornades laborals podien arribar a les 15 hores diaries, tant per a les persones adultes com per als nens i les nenes des dels 7 anys. Les condicions de treball eren molt precaries: soroll, temperatures extremes i sense ventilacio, mala alimentacio, falta de descans i accidents laborals freqüents provocats per les màquines. A tot plegaty s'hi afegia l'acomiadament lliure, la rebaixa dels salaris en epoques de crrisi, les miserables condicions de vida familiars, l'analfabetisme i la inexistencia de cap mena de proteccio social. La salut dels treballadors i de les treballadores era tan precaria que amitja del segle XIX la seva esperança de vida era gairbee la meitat que la d'una persona de la burgesia.

6.2. Els inicis del moviment obrer (1840-1868)

Se'ls negava el dret d'associacio. A Catalunya, l'any 1840, els treballadors van constituir l'Associacio mutua d'obrers de la industria cotonera. El 1842 van ser prohibides, tot i que van continuar existint clandestinament. Entre el 1842 i el 1855 els obrers van aconseguir crear una organització d'associacions d'ajuda mútua, dirigida a partir del 1855 per la Junta Central de Directors de la Classe obrera. La primera vaga general de la historia d'Espanya 2 i 10 de Juliol de 1855.

1876, la vida politica del pais es va basar en l'alternança pacifica dels dos grans partits en la gestió del poder de l'Estat.

1.2.La politica exterior.

Un altre ambiy en el qual el nou regim va reeixir al començament fou la pacificacio dde Cuba, on s'havia iniciat, de la Revolucio de 1868 a Espanmnya, una guerra d'alliberament que havia durat deu anys i que havia començat amb l'anomenat grito de Yara. Les revoltes van ser permanents, constituí un maldecap politic practicament constant.

2.El sistema politic: la teoria i la pràctica.

2.1. L'ideari de canovas del castillo.

Canovas confiava mes en l'exit concret de les idees que no pas en la seva puresa. Va ser esceptic pel que fa als principis. Canovas adopta unes posicions favorables al proteccionisme, es mostyrà contrari als plantejaments del catalanisme politic.

2.2. La constitucio dfe 1876.

Es va començar a discutir el febrer d'aquell any en un Parlament on els

conservadors gaudien d'una gran majoria. Les divergencies mes importants van ser, fonamentalment, el concepcte de sobirania, el sistema electoral i la confessionalitat o no de l'Estat. Pel que fa a la religio, l'Estat es declarava confessional i s'obligava a mantenir el culte catolic, i els seus ministres. Els liberals aconseguien la llibertad de consciencia.

2.3.La practica: la legislacio i el caciquisme.

Els governs conservadors van aprovar la llei electoral de carácter censatari(1878), la d'impremyta, la de premsa i la que regulava les reunions politiques. Els governs liberals van legislar des d'una optica més progressista. Cap dels dos tipus de sufragi no preveia, la participacio de dones. Durant el periode de la Restauracio, fos quin fos el tipus de sufragi, les eleccions mai no van ser transparents. Quan un president del govern es veia obligat a dimitr a causa d'una crisi o d'un escandol, el rei encarregava la formacio d'un nou govern al lider de l'oposicio.

3. El catalanisme politic.

3.1. Els origens del nou catalanisme.

Dues idees basiques: la de progrés, procendent del federalisme, i la de tradició, en part provinent del carlisme. Els literats romantics aplegats al voltant de la revista la Renaixensa, sovint radicals i intransigents: el ggrup catolic del setmanari de vic la veu de Montserrat, de tendencia conservadora: els federals, encapçalats per Valentí Almirall(1841-1904)

3.2. La formacio del primer catalanisme politic.

Valenti almirall al 1880, va fundar el primer diari escrit integrament en llengua catalana, el diari catala (1879); va organitzxar els dos primers congressos catalanistes (1880 i 1883) i va fundar la primera organitzacio cultural i alhora politica del catalanisme, el centre catala (1882). L'any 1887, els elements mes conservadors del centre catala com Angel Guimera i l'arquitecte Lluis Domenech i Montaner, se'n van deslligar i van fundar una nova agrupacio, coneguda amb el nom de Lliga de Catalunya. El 1891, es va crear la Unio mCatalanista. El govern va iniciar a partir d'aquell moment una repressio contra el catalanisme amb l'excusa que era una perill per a la unitat d'Espanya: es van prohibir moltes publicacions, es van suspendre actes de propaganda, etc. La paraula separatista per desqualifficar el catalanisme politic.

4. Una epoca de prosperitat economica.

4.1. La demografia.

Poblacio espanyola va augmentar, tot i que a un ritme mes lent que l'europea. Del desfasaent amb Europa cal buscar-la en el descens de la taxa de natalitat i en el manteniment d'una taxa de mortalitat molt elevada, ja que continuava per damunt del 30%. Un gran nombre de morts durant l'Antic Regim, la guerra, la pesta i la fam. La gran quantitat de poblacio que emigrava, especialment a l'Argentina i al Brasil. A partir de 1885 la taxa de mortalitat espanyola començà a normalitzar-se. A la darreria del segle XIX es van intensificar dues constants demografiques que van continuar al llarg del segle XX; l'emigracio del camp a les ciutats i l'emigracio del centre a la periferia. UN pais agrari en el qual la immensa majoria de la poblacio treballava al camp i vivia en nuclis rurals. Catalunya presentava un panorama

per poder tenir, d'aquesta manera, el monopoli dde venda en el mercat espanyol i ccolonial.

5. L'evolucio del moviment obrer.

Corrents marxista i anarquista. L'inici de la Restauracio (18785) va coincidir amb els darrers actes de la primera internacional, abans de dissoldre's. Durant els primers set anys de la Restauracio, amb Canovas com a cap del govern, les organitzacions obreres van haver d'actuar en la clandestinitat. El periode de la Restauracio, es va caracteritzar per la despreocupacio general i per un cert grau d'intransigencia pel que fa a les qúestions socials. L'any 1877, 71,5 % dels espanyols eren analfabets. Els intel.lectuals van ser extremament critics amb la situacio social, economica i cultural d'Espanya. La creacio de la Institucion libre de enseñanza.

5.1. El moviment obrer d'inspiracio marxista.

El 2 de Maig de 1879 es fa fundar el PSOE, preidit per un tipograf: Pablo Iglesisas. El 1888, coincidint amb l'Exposicio Universal de Barcelona, el PSOE hi celebrà el seu primer congrés hi havia el sindicat UGT vinculat a aquest partit. A la decada de 1890, la creacio de les cases del poble, centres de reunio amb finalitats doctrinals, culturals i formatives, i la reivindicacio de la jornada laboral de vuit hores, d'acord amb la consigna dde la segona internacional (juliol de 1899). Conccentracions convocades l'1 de Maig de cada any amb motiu de la celebracio dde la festa internacional del treball, que a Espanya es va tenir lloc per primera vegada l'any 1890. Sagasta havia possibilitat eel dret de vot als obrers amb l'establimeent del sufragi universal masculí, l'any 1910 perque el Congrés dels Diputats tingués un diputat socialista, Pablo Iglesias.

5.2. Moviment anarquista.

La llibertad absoluta sense jerarquies de cap mena i la bondat de la societat lliure com a obra de la naturalesa. L'apostol de l'anarquismie a espanya va ser un altre tipograf: Anselmo Lorenzo. La desaparicio de l'organitzacio i la influencia de les noves idees de propaganda pel ffet i d'accio directa dels anarquistes europeus van dur alguns sectors al terrorisme. A la decada de 1890, a Barcelona, per la tendencia anarcocomunista, el resultat van ser nombrosos d'atemptats terroristes. El 24 de Setembre de 1893, un anarquista va atemptar

contra el capità general de Catalunya, Martinez Camps, que resultà ferit. L'autor de l'atemptat, Paulí Pallàs, va ser detingut i afusellat. El 7 de Novembre un home del qual no es coneixia la militancia anarquista, Santiago Salvador, va llançar dues bombes al Licceu amb el resultat de 20 morts i nombrosos ferits, es van detenir 415 obreris, sis dels quals van ser afusellats. Van ser processats 87 dels detinguts, tancats al castell de Montjuic, van ser jutjats amb el resultat de cinc penes de morts i seixanta-vuit condemnes a presó. El procés de Montjuic fou objecte de repulsa popular i internacional. El 1887 un anarquista italia per venjar els anarquistes afusellats va assasinar a Canovas (1897) a partir d'aqui va començar a disminur els atemptats.

Epileg el desastre 1898.

Per la pau de París, signada el 10 de desembre de 1898, Espanya perdia definitivament totes les posessions ultramarines: cuba i puerto rico, a les antilles i les filipjnes i les mariannes, al pacific.

operatiu. Els nacionalismos perifèric representaven una disgregación del seu concepte de pàtria, de la qual la pèrdua de les colònies era un precedent.

2.2. La crisi del civilisme ( 1902-1907)

Govern Conservador (1902-1905) i un de liberal (1905-1907). Amb els liberals primera gran crisi del sistema. L’any 1905, el setmanari satíric català cut-cut! Va publicar un acudit antimilitarista de Junceda. Uns tres-cent oficials de la guarnició de Barcelona feren justícia pel seu compte i assaltaren la seu del cut-cut! I també de la veu e catalunya, diari proper a la lliga Regionalista. Van rebre el suport de les guarnicions de la resta d’Espanya: l’estament militar va exigir al govern una llei de jurisdiccions, els delictes contra l’exèrcit i la pàtria passessn sota control dels tribunals militars. El govern liberal, hi va accedir el 1906. La esposta de la societat catalana va ser spectacular, solidaritat catalana. Va acnseguir 41 dekls 44 escaibs catalans al Congrés dels Diputats en les eleccions legislatives del 21 d’abril de 1907, poc temps a causa de la disparitat de punts de vista i de l’ambiguitat del programa electoral. El rebuif de la llei de jurisdiccions, que no es va derogar fins que va ser proclamada la segona república.

2.3. La crisi del pacte del Pardo (1907-1912)

Maura va governar 33 mesos, promulgar una llei d’administració local de carácter descentralitzador, va veure interrompuda la tasca de govern, també l’aprovació de la llei d’administració local, a ausa de la crisi de la Setmana Tràgica, el juliol de 1909. Les derrotes de l’exèrcit espanyol prop de la frontera de Melilla, homes que ja havien fet el servei militar i que en la majoria dels casos ja havien format una família. La impopularitat de la guerra a Catalunya provocà una vaga de protesta, que es va declarar el 26 de juliol. Barcelona s’omplí de barricadas i una multitud incontroada va incendiar esglésies, convents i edificis religiosos. La revolta es va estendre per altres poblacions catalanes. La repressió va ser molt dura: més de 2000 persones van fugir a França i es van fer més de 2500 detencions; 1700 dels detinguts van ser processats per la justícia militar en virtud de la recent llei de jurisdiccions. 59 sent`encies a cadena perpètua i 17 penes de mort, de les quals cinc es van executar. Va tenir dues conseqüències: el trencament de la solidaritat catalana i les protestes generalitzades (campanya maura no!). Aprofitant aquesta campanya,

els liberals, es van solidaritzar, al Congrés dels Diputats, amb els partits d’esquerres i van exigir la dimissió de Maura. Van iniciar una campanya de boicot contra el govern, el rei va fer cessar Maura i va nominar Moret nou cap de govern. El rei va encarregar la formación d’un nou gabinete al també literal José Canalejas, el qual va intentar recuperar el consenso polític. Canalejas va fer aprovar un projecte de llei sobre les mancomunitats provincials, establí l’arbitratge de l’Estat en els conflictos socials i modificà el servei militar amb la supressió de l’alliberament en metàl.lic, sistema mitjançant el qual els joves que pagaven no havien de fer el servei militar i, per tant, quedaven alliberats d’anar a la guerra.

2.4. La crisi múltiple de 1917 (1912-1918)

La triple commoció reolucionària de 1917. Una part de l’exèrcit, algunes forces politiquees parlamentàries no dinàstiques i el moviment obrer s’enfrontaren al sistema politic de la Restauració. A això cal aferir l’ambient de confrontación entre aliadòfils (partits dels paisos aliats) o els germanòfils (partidaris d’alemanya), provocat per la primera guerra mundial (1914-1918), en la qual Espanya es mantingué neutral. La crisi de 1917 s’obrí amb l’aflorament d’un moviment ilitar reivindicatiu. S’hi afegia la precarietat del material de l’exercit i el descrédito que mereixien als militars els polítics dels partits dinastics. Juntes de defensa, presidides pel coronel Benito Márquez, que va reivindicar un criterio d’ascens únic basat en l’antiguitat i augments de sou, entre altres qüestions. El govern va suspendre les garanties constitucionals i va tancar les corts. Poder civil va acaabr reconeixent oficialmente les juntes de defensa militars. Un cop més, l’exèrcit s’imposava al poder civil. El tancament de les corts va provocar un altre moviment polític, aquesta vegada protagonitzat per nuclis de diputats i conduït per la Lliga regionalista: l’assemblea de parlamentaris, una reunió de 69 diputats i senadors que tingué lloc a Barcelona el 19 de Juliol de 1917 amb la finalitat de demandar l’obertura d’unes corts constituents, poder reorganitzar l’Estat i atendre les reivindacions autonomistes. Les forces de l’ordre públic van suspendre l’assemblea i en van detenir els participants. D’una vaga general, l’agost de 1917. Vaga de ferroviaris convocada el 9 d’agost pel sindicat socialista UGT, amb el suport de la Confederació Nacional del Treball (CNT), sindicat de tendencia anarcosindicalista fundat el 1911, i el PSOE, la vaga es va estendre per

catalanistas d’esquerra i els anticatalanistes. El catalanisme conservador, per la lliga regionalista, fundada el 1901 a partir del centre nacional català (1899), i la unió regionalista, impulsada per alguns fabricants catalans. La que donà origen al centre nacionalista republicà, fundat el 1906 d’una escissió de 1904, i la que dugué a la creació d’acció catalana, l’any

1922. Dirigida per enric oprat de la riba, i posteriormente per francesc cambó. Va impulsar una campanya per assolit l’autonomia política va ser la formación política reponsable de la gestió de la mancomunitat. El catalanisme d’esquerres al segle XX, Domènec Martí i julià va defensar al mateix temps l’aliberament nacional i l’alliberament social de Catalunya. Del món republicà federal, van surgir d’altres, des de l’independentisme radial, frances macià va fundar l’estat català el 1922. Aquestes duies formacions van ser el germen d’esquerra republicana de catalunya, fundada el 1931.

3.3. La Mancomunitat de Catalunya.

Formar una federación de les Quatre diputacions provincials, es va iniciar l’ay 1911 per iniciativa d’enric prat de la riba, va ser presentat al president del govern espanyol, José canalejas, que el va acollir favorablemente, es va aprovar amb competències molt retallades respecte de l’avantprojecte de prat de la ruba. El 6 d’abril de 1914 es va constituir la mancomunitat de Catalunya. Les competències de la mancomunitat van ser molt migrades, ja que l’Estat mai no va fer cap cessió de serveis ni de recursos. El seu finançament era molt escàs, l’obra educativa i cultural.

4. La dictadura de primo de rivera

4.1. Suports i oposicions.

L'oposició a la dictadura va aprèixer sobretot entre les classes mitjanes de les ciutats, els estudiants i els intel.lectuals, l'oposició dels nacionalismes perifèrics, cada vegada més repressiu contra les seves manifestacions. Això va contribuir a radicalitzar els nacionalismes. Provocar la caiguda de la

Dictadura mitjançant una invasió de militrants d'Estat Català, dirigits per l'exmilitar Francesc Macià, des de territori francès, fet conegut com la conspoiració de prats de molló, el novembre de

1926. El moviment obrer representat pel PSOE (UGT), es va acostar a la Dictadura, amb la qual fins i tot va arribar a colaborar fins al 1929, moment en què els socialistes van negar- se a participar en l'Assemblea Nacional, propugnada pel dictador com a subtituciói del Congrés dels Diputats.

4.2. L'obra dels directoris.

Durant el directori ilitar, es va intenatr organitzar políticament l'stat sobre la base de dos partits: la Unió Patriótica, fundaa pel general primo de riera, que havia de representar la dreta, i el PSOE, que es va negar. Va conseguir la resolució del problema del marroc, esment de la disminució de la conflicitivitat social, fet que s'explica per tres motius: la prosperitat econòm mica de la dècada de 1920, la manca de llibertad i la repressió del sector més radical del moviment obrer. Directori civil, l'acció política de la Dictadura es decantà sobretot cap a la seva institucionalització. Els compoments d'aquesta Assemblea eren majoritàriament representants de l'oligarquia aghrària. Infraestructures enllestir diversos projectes per a la construcció de carreteres, es va modernitzar la xarxa ferroviària i es va iniciar una política hidràulica amb la construcció d'embassaments i de canals de regatge.

4.3. La caiguda de primo de rivera.

La nit de san joan de 1926 va tenir lloc l'anomenada sanjuana, conspiració contra la dictadura en què, a més de politics monarquics i republicans, participaren el generals vaelia weyler, francsico aguilera i domenec patet. La crisi economia va ser un motiu de la seva dimisio i exili a paris 28 de gener.

Tema 5. Economia i societat