Laura Hung Permuy
Natalia Ortiz Molina
Laura Sáez Aymerich
PAC2: La paràbola dels amants divorciats
A.1) Segons la idea del self com a relacional i emergent, s’entén que aquest no existeix abans
que les interaccions socials, sinó que apareix en el transcurs d’aquestes. De la mateixa manera
que aquest depèn de la interacció amb els altres, trobem que també depèn de la situació en què
té lloc la interacció i de la forma en que les persones que interaccionen negocien el significat
que li donaran al context. Tenint en compte aquesta conceptualització del self, veiem com a
l’article “Parábola de los amantes divorciados” trobem diverses identitats. Primerament, veiem
com la identitat és situada i múltiple alhora, situada perquè depèn del context, depèn de la
situació en la qual es troba qui interacciona (en el cas de l’article, trobem dos contextos: la
relació quotidiana de la parella i la relació virtual). Aquesta relació d’ambdós, varia segons si
interaccionen com a parella quotidiana o si interaccionen com a amants virtualment, per tant,
diem que és una identitat múltiple; Seguidament, direm que la identitat és emergent pel fet que
sorgeix de les interaccions socials concretes i, per tant, que aquesta no existia abans de la
interacció. La parella, crea una nova identitat per mitjà de la nova relació que estableixen de
manera virtual com a amants; Fent referència ara la identitat recíproca, trobem que es podria
donar en la relació que mantenen els amants si les percepcions del self que reproduïen l’un a
l’altre eren simplement un intent d’agradar, ja que la persona faria una modificació de la seva
personalitat en funció de les respostes que rep dels altres; Finalment, pel que fa a la identitat
negociada, trobem que es diferencia de la identitat recíproca pel fet que no es modifica la
personalitat, només s’ajusta la personalitat reproduïda tenint en compte la manera en què la
persona entén el seu propi self.
A.2) Pel que fa als conceptes que s’exposen al primer mòdul, trobem que el self romàntic, i la
gestió d’impressions ens ajudarien a explicar el perquè de la separació de la parella. En primer
lloc, segons les teories d’interacció social atribucional, es diu que atribuïm a les persones amb
les que interactuem certes qualitats i que, en base a aquestes expectatives anticipades que
percebem, actuem d’una manera o d’una altre. A partir d’aquí, per explicar el cas del divorci del
matrimoni que se’ns exposa a l’article, podríem dir que la parella ha creat una relació
interpersonal i un self romàntic actuant en base de les expectatives de l’altre persona, creant
així una realitat diferent de la relació que ja havien establert en persona al llarg dels anys de
matrimoni. Per aquest motiu, en el moment en què s’assabenten que la persona amb la que han
establert la relació virtual és la mateixa amb la que han compartit tants anys i a la qual
atribueixen unes característiques diferents, xoquen amb la realitat que ja coneixen i decideixen
divorciar-se. En segon lloc, pel que fa al concepte de gestió d’impressions, veiem que els
amants van formar-se una estratègia per tal de presentar el seu jo d’una manera determinada i
així generar i incidir sobre les impressions que cadascú es forma de l’altre. Així doncs, tal com
dèiem anteriorment, en adonar-se’n que no eren en realitat les persones que creien (ja que
virtualment havien idealitzat a una persona amb la qual viuen una realitat completament
diferent) entren en un conflicte i decideixen separar-se; a més, cal afegir que neix un conflicte
1
