Historia de la Psicologia: La Relación Cos-Ánima según Fechner - Prof. Aguilera, Apuntes de Psicología

¡Descarga Historia de la Psicologia: La Relación Cos-Ánima según Fechner - Prof. Aguilera y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA (UOC)

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA - PAC 2

PROF. 16-

La visió de Fechner sobre la relació cos i ànima

Tal i com apareix explicat a la lectura obligatòria de la Unitat 2. Aproximació a les arrels de la Psicologia , anomenada “ Antecedentes de la Psicología ”, trobem que sovint sembla que la història es repeteix malgrat que, en realitat, els esdeveniments històrics mai són idèntics, sinó que s’assemblen en tant que tracten els mateixos temes (com és el cas del tema que tracta el fragment de text a comentar) però donant respostes diferents segons l’època en què es troba cada autor en el moment de desenvolupar les seves idees ja que, com és habitual en la història, apareixen els condicionants socials, polítics, econòmics i ideològics, que influiran sobre les respostes que donarà cada autor als diversos temes que abordi.

Tenint en compte el tema central d’aquest fragment: la relació entre l’ànima i el cos, veiem com ha estat un tema del tot present en la història de la psicologia. Un dels primers autors que va endinsar-se en aquesta qüestió, va ser Plató (428-348 a.C.) que va dedicar part del seu estudi a resoldre aquest tema, defensant que l’ésser humà té un cos i una ànima (visió dualista) i que la persona es defineix per la seva ànima mentre que el cos consisteix només en alguna cosa mecànica. Una altra perspectiva va ser la que va donar Aristòteles (384-322 a.C.) que, en contraposició a la visió dualista de Plató, va exposar a la seva obra “ Acerca del alma ” que l’ànima era inseparable del cos i que, per tant, es podia analitzar a l’ésser humà des d’un punt de vista fisiològic (cos) o des d’un punt de vista mental (ànima). Aquestes van ser les dues visions que van dominar el panorama fins l’entrada de l’Edat Mitjana, en la qual Tomàs d’Aquino (1225-1274) pren importància defensant que l’home necessita del medi per conèixer el món, ja que els seus sentits recullen dades que posteriorment el sentit comú organitza, per tant, defensa la idea que la ment humana només pot conèixer directament allò que hagi estat en els sentits, és a dir, en el cos. Posteriorment a l’Edat Mitjana, va arribar l’època moderna i, amb ella Descartes (1596-1650). Descartes va ser el primer exponent del racionalisme i va defensar que l’ànima i el cos existeixen de forma separada, justificant que el cos és la substància material que ens lliga a la Terra mentre que l’ànima és allò immaterial que ens lliga al món diví, però que es mantenen relacionades mitjançant la glàndula pineal.

Una vegada comprovat com diversos autors procedents de diverses èpoques van abordar aquest tema de formes diferents i arribant a conclusions distintes o, en altres casos, a conclusions semblants, ens centrem ara en el segle XIX (època contemporània), on va sorgir la psicologia experimental i on es considerava ciència a allò que es duia a terme als laboratoris. Dintre d’aquest segle, ens centrarem en l’autor Fechner (1801-1877) ja que es tracta de l’autor del fragment de text a comentar.

Gustav Theodor Fechner , va néixer el 19 d’abril de l’any 1801 a Halle (Alemanya) i es va graduar en medicina a la universitat de Leipzig, també a Alemanya l’any 1822 on, posteriorment, va exercir com a professor de física. La importància d’aquest autor

l’experiència, la qual s’obté a partir de la percepció o de les dades que podem extreure del món exterior mitjançant els sentits i que després la ment configurarà en forma d’idees. Considero que això es completament comparable a la idea que té Fechner sobre que l’aspecte mental no es pot mesurar de forma directa, sinó que s’ha de mesurar de forma indirecta mitjançant la manifestació física. En altres paraules, que no podem estudiar la ment (l’ànima) directament, sinó que l’hem d’estudiar a través de l’experiència que rebem per mitjà del cos.

Amb tot el que ja sabem sobre Fechner, no només podem deduir que va apropar-se més a una ideologia empirista, sinó que també podem comprovar com les seves idees van influenciar a autors posteriors com Wundt. Wilhelm Maximilian Wundt (1832- 1920) , va ser un fisiòleg, psicòleg i filòsof molt important pel fet d’haver creat el primer laboratori de psicologia experimental, on va estudiar l’experiència immediata i observable. Els historiadors de psicologia, consideren a Wundt com el primer a qui poden nombrar psicòleg. Wundt, com Fechner, és considerat el fundador de la psicologia experimental, és a dir, que es creu que “va ser ell qui va promoure més la idea de la psicologia com una ciència independent ” segons trobem redactat en el mòdul 2 de l’assignatura “ Fundació i establiment de la psicologia científica ”. Pot ser, el fet que ambdós siguin reconeguts sota el mateix títol, és una senyal clara que Fechner va tenir una influència molt important en la carrera de Wundt, malgrat que aquest últim també va estar influenciat per un llistat de personatges entre els que trobem a Kant, Leibniz, Herbart,... Alguns dels trets similars que trobem en tots dos autors i que podrien ser conseqüència de la influència que va exercir Fechner sobre Wundt, són: l’interès que posa Wundt en la relació percepció-sensació, el fet que Wundt, de la mateixa manera que Fechner, creia preferible començar per estudiar els processos més simples o elementals i més propers al món físic. Tenint aquest últim concepte en compte, podem deduir que Wundt també tendia més a una concepció empirista del coneixement, en lloc que a la concepció considerada com a racionalista.

Per donar per finalitzat aquest comentari i com a mode de conclusió, remarcaria diversos aspectes dels que he tractat i que per a mi han de tenir-se en compte a l’hora d’estudiar a qualsevol autor. Aquests són: el fet que la historia per molt que passi el temps, es dedica moltes vegades a abordar els mateixos temes però de formes diferents tenint en compte l’època en que es troben els autors a l’hora de desenvolupar les seves idees, la qual cosa fa pensar que potser d’aquí a uns anys encara estarem tractant el tema de la relació existent entre el cos i l’ànima i sorgiran noves perspectives al respecte; a més, relacionat amb l’aspecte anterior, s’ha de tenir molt en compte les influències que rep cada autor en tant que condicionen les seves idees (com seria el cas de tots els autors que he explicat al principi del comentari i que, d’alguna manera, van portar a Fechner a tractar el tema de la relació cos i ànima d’una manera determinada) i també, les influències que ells mateixos exerceixen en autors posteriors ( com seria el cas de Wundt, que es va veure influenciat per Fechner, entre

d’altres).

Referències bibliogràfiques i fonts d’informació

Fechner, G. T. (1882). Revisión de los puntos principales de la psicofísica. En A. Ferrándiz, E. Lafuente, J. C. Loredo (eds., 2001), Lecturas de historia de la psicología (pp. 178-179). Madrid: UNED.

Cagigas, A. (2002). Guía de viaje por una historia de la psicología (pp.14-36). Jaén: Ed. del lunar.

Leahey, Th. H. (2005). Historia de la Psicología (pp. 186-191). Madrid: Pearson Educación.

Balltondre, M. (2007) Unitat 3 “La psicologia europea de la consciència”. Lectura 1, Introducció. Barcelona: UOC.

Tortosa Gil, F. (1998). Una historia de la Psicología moderna (pp. 98-108). Madrid: McGraw-Hill.

Gondra, J. Ma. (1997). Nacimiento de la psicología científica (vol. I, pp. 156- 163). Madrid: Editorial Síntesis.

Sáiz Roca, M. i Valldeneu Urpina, A. Mòdul 1: Els llindars de la psicología científica. Barcelona: UOC.