PAC2
Contextualització
Gustav Theodor Fechner, nascut a Halle (Alemanya) l'any 1801 i graduat en Medicina per la
Universitat de Leipzig, és considerat, juntament amb Wundt i Herman von Helmholtz, com un
dels fundadors de la psicologia moderna experimental.
Partint d’una postura monista inspirada en Spinoza, on cos i ment (tot i no ser reduïbles entre si)
són entesos com dues cares de la mateixa realitat1, Fechner és conegut per establir una relació
matemàtica entre aquestes aquestes dues dimensions; relació formulada en la Llei Weber-
Fechner, degut als primers estudis realitzats per Ernst H. Weber a la Universitat de Leipzig.
La formulació d’aquesta llei s’emmarca dins de l’anomenada Psicofísica, és a dir, la disciplina
encarregada de l’estudi experimental i sistemàtic entre l’estímul físic i la sensació psíquica. Una
disciplina que Fechner exposa primer en el llibre ZendAvesta (La revelació del món) i deu anys
més tard en el clàssic Elemente der Psychophysik (Elements de psicofísica), volum al qual
pertany el fragment de text a comentar (Fechner, 1882).
Centrada en l’estudi de la relació funcional entre estímul i sensació, la Psicofísica de Fechner
pretén mesurar les sensacions psíquiques de forma indirecta a través dels estímuls físics. Tal
com assenyalen Saiz i Valldeneu (2008), Fechner “s'adonà que el control de l'estimulació
exterior al qual està exposat qualsevol individu permet la manipulació de la consciència
conscient (sensacions)”, la qual cosa “li possibilitava l'experiment mental” (p. 29). Aquest
control de l’estimulació exterior el va dur a terme mitjançant la capacitat de resposta de
l'individu als estímuls o, dit d'una altra manera, a través del que es coneix com a llindar
sensorial; un plantejament fortament influït pels filòsofs Leibniz i Herbart.
En aquest sentit, podem dir que la Psicofísica de Fechner representa un punt d’inflexió pel que
fa a l’emergència de la psicologia com a disciplina científica. Seguint un camí ja iniciat pels
estudis sobre la velocitat de l’impuls nerviós de von Helmholtz i del fisiòleg holandès Cornelius
Donders, Fechner (en oposició a la postura de Kant sobre la impossibilitat de fer ciència sobre
els fenòmens psicològics) posa les bases respecte l’estudi experimental (quantificable,
controlable, manipulable i replicable) dels fenòmens mentals; estudi que Wundt portarà més
endavant al seu laboratori de Leipzig.
Tenint en compte el text presentat en aquesta PAC i les idees de Fechner,
explica la metodologia utilitzada per aquest autor i el seu objecte d'estudi.
L'interès de Fechner, tal i com podeu trobar tant en el text a comentar com en els
materials de la unitat 2, se centra en la manera en la qual es relacionen cos i
ànima, és a dir, la relació entre el món psíquic i el món físic. No obstant això, l'autor
s'allunya tant de les aproximacions metafísiques que fins al moment s'havien donat
en filosofia com dels desenvolupaments de la fisiologia sensorial, que se centrava
en l'anatomia i fisiologia dels òrgans sensorials. Per contra, Fechner se centra en
com l'organisme experimenta aquesta relació i les implicacions que aquesta té per
aquest. En definitiva, està interessat en la fenomenologia d'aquests processos i
abordarà aquest problema mitjançant del que ell va denominar psicofísica i que
seguiria les investigacions desenvolupades anys enrere pel fisiòleg Ernst H. Weber.
La psicofísica, com ja s’ha assenyalat, està centrada en la formulació de lleis
matemàtiques que permetin explicar la manera en què els individus experimenten
1 Atès que la postura de Spinoza, i per extensió la de Fechner, no s'adscriu a un monisme ortodox, he
considerat com a vàlides aquelles respostes en què el clasificabais dins el dualisme sempre que hagueu
expilcado convenientment aquesta qüestió.
