¡Descarga Formació de les paraules y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
UNITAT 14. FORMACIÓ DE PARAULES
Procediment per a la formació de paraules
- Modificant els elements
- Composició
- Derivació
- Parasíntesi
- Adaptant elements d’altres llengües
- Manlleus
- Cultismes i pseudoderivats
- Altres procediments
- Abreviacions
- Abreviatures
- Sigles
- Símbols
- Acrònims 1.1 COMPOSICIÓ Procediment de creació d’una nova paraula (amb significat nou i unitari) a partir de la unió de dos o més mots simples que ja existeixen. La composició es fa a partir de les categories gramaticals substantiu, adjectiu i verb. Combinacions per formar substantius compostos primera paraula segona paraula paraula resultant exemple verb substantiu substantiu guarda-roba substantiu adjectiu substantiu aiguardent adjectiu substantiu substantiu bonaventura substantiu substantiu substantiu sud-est/aiguaneu verb +i + verb substantiu vaivé substantiu + i + substantiu substantiu allioli Combinacions per formar adjectius compostos primera paraula segona paraula paraula resultant exemple substantiu adjectiu (participi) adjectiu esmaperdut adjectiu adjectiu adjectiu sordmut Combinacions per formar verbs compostos primera paraula segona paraula paraula resultant exemple substantiu verb verb capgirar adjectiu verb verb primfilar
RECORDA! → També hi ha alguns adverbis, preposicions i conjuncions formats per composició: malgrat, perquè, daltabaix L’ESCRIPTURA DELS COMPOSTOS S’escriuen de tres maneres possibles:
1. Units directament: capgròs, migjorn 2. Units amb guionet: si el primer mot acaba en vocal i el segon comença amb r, s o x : barba-ros, penya-segat o escura-xemeneies. 3. Separats : escola bressol, disc compacte L’habilitació és un procediment de creació de mots nous a partir de la modificació de la categoria gramatical d’un mot ja existent sense afegir-hi cap afix derivatiu i sense que es produeixi cap modificació formal en el lexema. → Era un home savi. Era el savi més despistat del món. 1.2 DERIVACIÓ Procediment de creació d’una paraula nova (amb significat nou i unitari) a partir de l’adjunció d’un o més afixos al lexema de la paraula. RECORDA →
- Lexema : part de la paraula que aporta el contingut semàntic.
- Afix : partícula que s’afegeix al lexema i que hi aporta matisos de significat diferent: paper (lexema) - assa (afix). Els afixos poden ser morfemes flexius o morfemes derivatius. RECORDA→
- Morfema flexiu: partícula que afegeix al lexema significat gramatical (gènere, nombre, etc.): avi → àvi –a - Morfema derivatiu: partícula amb contingut semàntic que permet crear paraules noves: besavi → bes -avi Segons la posició que ocupin els afixos al voltant del lexema hi ha:
- Prefixos (davant del lexema)
- Infixos (entre el lexema i el sufix)
- Sufixos (rere el lexema)
INFIXOS
Els infixos es col·loquen entre el lexema i el sufix. No tenen contingut semàntic estrictament. te -t- era allarg -ass- at infixos més corrents exemples -al-, -all-, -an-, -ar-, -arr-, -ass-, -at- apegalós, ceballut, juganer, caparrot, allargassar, peixater -eg-, -ell-, -en, -er-, -et- bonyegut, gotellada, llumenera, boterut, pelleter -ic-, -ill-, -in, -isc- -iss- ploricó, branquilló, calcinar, nevisquejar, aferrisar -ol-, -on-, -oss-, -ot- ratolí, ratoner, picossada, parlotejar -uc-, -usc- menjucar, pedruscall SUFIXOS Els sufixos es col·loquen rere del lexema i poden fer variar la categoria gramatical del mot primitiu. Alguns dels sufixos més freqüents: significat sufix exemple noms d’ofici -ista futbolista -er/-era sabater/sabatera -ant estudiant -dor/-dora venedor/venedor a -aire boetaire -à/-ana escolà/escolana -ent/-enta dependent/ dependenta noms derivats de verbs -alla rialla -ció(-ió) imaginació -ment coneixement -ada cremada noms derivats abstractes de verbs/adjectius -ança enyorança -ença temença -ència paciència -ància abundància -esa saviesa -ud quietud
1.3 PARASÍNTESI
És el procediment de creació de paraules noves a partir de l’addició simultània d’un prefix i d’un sufix, de manera que sense un dels dos afixos el mot és inexistent en la llengua. Bona part dels mots parasintètics són verbs: a-cost-ar a-bony-eg-ar es-brau(v)-ar 2.1 MANLLEUS Un manlleu és una unitat lèxica que passa d’una llengua a una altra i s’integra en la llengua que el rep, ja que aquesta no disposa de cap altra paraula per designar el concepte manllevat.
- Arabismes : arracada, duana, matalàs, albergínia… - Occitanismes: ambaixada, capellà, rossinyol… - Germanismes: espai, blanc, guerra, lleig, sabó… - Castellanismes: buscar, entregar, preguntar, taquilla, tarda, borratxo… - Gal·licismes: bitllet, carnet, clixé, menú, xofer…. - Italianismes: aquarel·la, pallasso, piano, soprano… - Anglicismes: futbol, golf, esprai, tennis, vàter, pàrquing… - Altres: burca, falafel, kebab… 2.2 CULTISMES I PSEUDODERIVATS
- Cultisme → paraula manllevada tardanament a una llengua clàssica (llatí/grec) i que no ha sofert l’evolució dels mots patrimonials, sinó que només ha estat parcialment adaptada. a priori, carpe diem, virus, globus, cactus….
- Pseudoderivat → paraula culta que no s’escriu com la resta de paraules de la mateixa família. corb, corbat → curvatura, curvilini dolç,endolcir,dolcesa → dulcificar, edulcorar jove, jovent, joventut → juvenil moc, mocar, mocós → mucosa (subs.), mucositat món, rodamon → mundial, tercermundista pols (f), espolsar → pulverulent sorgir, ressorgir → insurgent títol, subtítol → titular, titulació, subtitular
