¡Descarga Formació de mots: la derivació y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
DERIVACIÓ
Les paraules d’una mateixa família tenen un element comú, que anomenem arrel o lexema.
en fort ir, fort esa, fort itud, fort ificar, fort alesa, fort
D’aquesta manera, obtenim paraules noves afegint unes determinades partícules a l’arrel. Aquest
procediment s’anomena derivació i els mots que en resulten són els mots derivats.
De vegades, com en l’exemple anterior, l’arrel coincideix amb un mot, que serveix per crear els derivats: és el
mot primitiu. Però no sempre és així:
gàstr ic, gastr itis, gastr onomia, gastr ònom, gastr oenteritis
Anomenem afixos les partícules que s’annexen a l’arrel, les quals podem classificar segons la seva posició:
prefixos Se situen davant de l’arrel i sovint atorguen un significat diferent al mot. sufixos Se situen darrere l’arrel i aporten un nou significat al mot. infixos S’intercalen entre l’arrel i el sufix i sovint no aporten un nou significat al mot.
Quan unim aquests afixos a l’arrel, de vegades es produeixen canvis ortogràfics o fonètics.
c à qu: sec sequedat c à g: foc foguera ç à c: caça cacera ig à g: assaig assagista s à ss: espès espesseir ig à tg: lleig lletgesa gu à gü: aigua aigüeta u à v: neu nevada j à g: granja granger t à ç: curt escurçar
D’altra banda, també hi ha paraules que entre elles tenen molta semblança però una arrel diferent. Són
els pseudoderivats o falsos derivats, que es formen a partir d’una arrel llatina diferent de l’arrel del mot
primitiu català.
Mot primitiu Derivats Pseudoderivat cadira cadiram, cadireta, cadiraire càtedra corb corbesa, corbador, encorbar, encorbit curvatura llac llacuna, llacós, llacor lacustre
Prefixos
Mitjançant la prefixació adjuntem un prefix a l’arrel del mot, generalment sense canviar-ne la categoria
gramatical i atorgant-li un significat diferent.
heroi (substantiu) antiheroi (substantiu) legal (adjectiu) il·legal (adjectiu) carregar (verb) descarregar (verb)
No obstant això, hi ha prefixos que sí que imposen una categoria gramatical al mot. En la majoria de casos,
es tracta de prefixos verbalitzadors: a- , en- (variant em- ), es- , per- , etc. Aquests prefixos tenen la particularitat
de no aportar cap nou significat i de necessitar sovint l’addició simultània de determinats sufixos per poder
formar el nou mot.
bony (substantiu) abonyegar (verb) groc (adjectiu) esgrogueir (verb) dins (adverbi) endinsar (verb)
Pel que fa als que aporten un significat o matís diferent al mot, que són la immensa majoria, podríem establir-
ne una classificació genèrica.
a) Valor negatiu o contrari
Prefix Significat Exemple a-, an- valor negatiu asimètric, amoral, analfabet anti- sentit contrari antihigiènic, antisèptic contra- oposat contraindicació, contraportada in-, im-, il-, ir- valor negatiu innat, immòbil, il·legible, irregular no- negació no-violència, no-bel·licisme des-, dis- oposat o contrari desintoxicació, disgustar
b) Valor local o situacional
Prefix Significat Exemple ante-, avant- davant de antesala, avantpassat circum- a l’entorn de circumferència, circumval·lació entre-, inter- al mig de, reciprocitat entreacte, entrelligar, interliniat euro- europeu eurodiputat, euroregió extra- fora de extraordinari, extrajudicial infra-, sota-, sub-, hipo- en menys quantitat, per sota de infrahumà, sotabarba, subsòl, hipotonia sobre-, hiper- per damunt de, ultra mesura sobresou, hipermercat rere- per darrere rereguarda, rerepaís intra- dintre de intravenós, intramuscular super-, supra- per damunt de superhome, supraterrenal tele- lluny teletext, televisió trans-, tras- d’una banda a l’altra, a través de transsiberià, trasplantar ultra- més enllà de ultrapassar, ultratomba ex- de dins a fora exportar, extreure juxta-, para- al costat de, gairebé juxtaposició, paranormal
Sufix
- ista
- ari/ària
- aire
- à/ana
- or/ora
- er/era
- iu/iva/iua Exemple cirurgià, llunyà, provinciana actor, director, negror, conductora actriu, agressiu, fugitiva, geliua planyívol, jovenívola
- ícia
- itat
- itud
- ud Exemple brutícia, avarícia humilitat, frivolitat solitud, lentitud quietud, mansuetud Sufix
- í/ina
- à/ana
- er/era
- ol/ola
- ès/esa Exemple olotí, barceloní, menorquina catalana, lleidatà, peruà, italiana brasiler espanyol
b) Sufixos valoratius
Sufix Significat Exemple
- et, - ó, - illa, - ell diminutius pinyonet, finestró, sabatilla, cubell
- às, - arro, - al, - ós augmentatius homenàs, peuarro, finestral, verdós
- ot, - astre, - ús, - um, - ol pejoratius casalot, padrastre, gentussa, pixum, bestiola
- íssim, - èrrim superlatius tendríssim, paupèrrim
c) Sufixos classificadors
Per expressar professions, afinitats ideològiques o qualitats:
Per expressar noms abstractes:
Per expressar gentilicis:
Sufix
- eda
- am
- ada
- at
- atge Exemple arbreda, fageda, sureda rocall, jovenalla, cosinalla gentada, nuvolada equipatge, arbratge, moblatge Sufix
- aci/àcia
- ari/ària
- esc/esca
- i/ia
- ià/iana
- íac/íaca
- ífic/ífica Exemple coriaci, berbenàcia sedentari, alimentària aeri, lacti, arbòria policíac, afrodisíaca magnífic, científica artístic, novel·lística Sufix
- egar
- ejar
- ir
- itar
- itzar Exemple blanquejar, somiquejar tipificar, pacificar, dosificar afavorir, atemorir, avergonyir debilitar, facilitar, habilitar Sufix
- ada
- ança
- atge
- dissa
- era
- ment
- ori/òria Exemple xerrada, rentada venjança, enyorança polseguera, xerrera, pedrera robatori, cridòria, dedicatòria
Per expressar un conjunt, col·lectiu o lloc:
Per expressar relació o pertinença:
Per expressar accions:
Per expressar acció i efecte:
