Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


FRANQUISME PART 1 apunts, Apuntes de Historia

FRANQUISME PART 1 apunts - 2n batx

Tipo: Apuntes

2023/2024

Subido el 18/11/2024

berta-sune-1
berta-sune-1 🇪🇸

8 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
FRANQUISME PART 1
Context internacional de la Guerra Civil Espanyola:
- Hi havia una polarització entre els règims dictatorials de molts països:
· El feixisme italià i el nazisme alemany.
· El règim comunista soviètic regit per la dictadura de Stalin.
· Només França, el Regne Unit i els Països Baixos i els nòrdics tenien règims democràtics.
Comitè de No-intervenció:
- Agost 1936 → es va constituir formalment el Comitè Europeu de No-intervenció
en la guerra d’Espanya. Es tractava d’un organisme que havia de vetllar perquè
es complissin els acords i evitar que s’exportés material de guerra a la península
Ibèrica.
· Aquest acord va perjudicar la República, ja que tant Alemanya com Itàlia van incomplir el
tractat i van ajudar als insurrectes amb ajut material i humà. Fins i tot, la Rússia soviètica, al
principi, va congelar els ajuts a la República.
La intervenció d’Alemanya i Itàlia en la guerra d’Espanya:
· Van enviar al Marroc nou bombarders italians i vint avions de transport alemanys. Sense
aquest ajut, les tropes del Marroc no haurien pogut passar l’estret de Gibraltar.
· Alemanya va enviar la Legió Còndor, un grup d’avions de combat que va donar la
supremacia aèria als insurrectes. La Legió Còndor va arribar a tenir 279 avions de combat,
80 tancs i 180 canons i els seus efectius humans van arribar als 16.000 homes.
· Itàlia va enviar un grup de soldats a començaments de l’any 1937 que van arribar a sumar
49.000 homes, un autèntic exèrcit que va ser organitzat en quatre divisions i va ser conegut
amb el nom de Corpo Truppe Volontarie.
· La intervenció massiva d’Alemanya i Itàlia va començar quan els dos països van atorgar el
reconeixement diplomàtic al govern de Franco (18 de novembre de 1936).
· En el camp polític, la decisió de Hitler i Mussolini d’ajudar els insurrectes va motivar la
inhibició britànica i francesa respecte de la República.
L’ajut soviètic a la República:
· Per la seva banda, tot i que amb notable retard respecte dels alemanys i italians, Stalin va
decidir ajudar la República amb material de guerra.
· Les primeres trameses no van arribar fins al final d’octubre de 1936: cent tancs, un
centenar d’avions, armes antiaèries, carros blindats i material divers. Això va contrarestar al
començament l’ajut italià i alemany i fins i tot va donar una certa hegemonia aèria a la
República gràcies a la velocitat que assolien els avions de caça soviètics popularment
coneguts com el Mosca i el Xato.
· L’ajut soviètic, però, va tenir dues contrapartides importants. En primer lloc, la República
va haver de dipositar, com a garantia de les futures compres, l’or del Banc d’Espanya a
Moscou. D’altra banda, l’ajut es canalitzava a través del Partit Comunista i dels nombrosos
assessors soviètics que van arribar a la zona republicana.
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga FRANQUISME PART 1 apunts y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

FRANQUISME PART 1

Context internacional de la Guerra Civil Espanyola:

  • Hi havia una polarització entre els règims dictatorials de molts països: · El feixisme italià i el nazisme alemany. · El règim comunista soviètic regit per la dictadura de Stalin. · Només França, el Regne Unit i els Països Baixos i els nòrdics tenien règims democràtics. Comitè de No-intervenció:
  • Agost 1936 → es va constituir formalment el Comitè Europeu de No-intervenció en la guerra d’Espanya. Es tractava d’un organisme que havia de vetllar perquè es complissin els acords i evitar que s’exportés material de guerra a la península Ibèrica. · Aquest acord va perjudicar la República, ja que tant Alemanya com Itàlia van incomplir el tractat i van ajudar als insurrectes amb ajut material i humà. Fins i tot, la Rússia soviètica, al principi, va congelar els ajuts a la República. La intervenció d’Alemanya i Itàlia en la guerra d’Espanya: · Van enviar al Marroc nou bombarders italians i vint avions de transport alemanys. Sense aquest ajut, les tropes del Marroc no haurien pogut passar l’estret de Gibraltar. · Alemanya va enviar la Legió Còndor, un grup d’avions de combat que va donar la supremacia aèria als insurrectes. La Legió Còndor va arribar a tenir 279 avions de combat, 80 tancs i 180 canons i els seus efectius humans van arribar als 16.000 homes. · Itàlia va enviar un grup de soldats a començaments de l’any 1937 que van arribar a sumar 49.000 homes, un autèntic exèrcit que va ser organitzat en quatre divisions i va ser conegut amb el nom de Corpo Truppe Volontarie. · La intervenció massiva d’Alemanya i Itàlia va començar quan els dos països van atorgar el reconeixement diplomàtic al govern de Franco (18 de novembre de 1936). · En el camp polític, la decisió de Hitler i Mussolini d’ajudar els insurrectes va motivar la inhibició britànica i francesa respecte de la República. L’ajut soviètic a la República: · Per la seva banda, tot i que amb notable retard respecte dels alemanys i italians, Stalin va decidir ajudar la República amb material de guerra. · Les primeres trameses no van arribar fins al final d’octubre de 1936: cent tancs, un centenar d’avions, armes antiaèries, carros blindats i material divers. Això va contrarestar al començament l’ajut italià i alemany i fins i tot va donar una certa hegemonia aèria a la República gràcies a la velocitat que assolien els avions de caça soviètics popularment coneguts com el Mosca i el Xato. · L’ajut soviètic, però, va tenir dues contrapartides importants. En primer lloc, la República va haver de dipositar, com a garantia de les futures compres, l’or del Banc d’Espanya a Moscou. D’altra banda, l’ajut es canalitzava a través del Partit Comunista i dels nombrosos assessors soviètics que van arribar a la zona republicana.

Les Brigades Internacionals: · Les Brigades Internacionals van ser constituïdes per la Internacional Comunista i per la Internacional Sindical Roja a Praga el juliol de 1936. A partir de l’octubre van arribar els primers contingents organitzats. · Al llarg de la guerra, els brigadistes no van superar els 60.000 homes. En l’àmbit emotiu va representar la solidaritat de diversos pobles del món, ja que la immensa majoria de governs i estats havien abandonat la República a la seva sort.

El franquisme (1939-1975):

· Es va caracteritzar per la dictadura personal d’un militar que encarnava els valors dels vencedors de la Guerra Civil. Durant gairebé quaranta anys, Espanya va viure un autèntic buit de normalitat política. El pensament polític del general Franco: · Franco va ser un militar africanista que professava un nacionalisme espanyol de signe agressiu i excloent. → jerarquia, disciplina i ordre → essència dels valors nacionals. · Els seus sentiments religiosos es van intensificar gràcies al suport de l’Església. Franco va arribar a identificar-se amb un personatge providencial elegit per Déu per salvar la pàtria. · Segons el dictador, els enemics d’Espanya eren: liberals, anarquistes, jueus, socialistes i comunistes. El nou Estat franquista presentava aquestes característiques:

  1. La concentració de poders en la persona de Franco que va adoptar el títol de caudillo. Franco era cap d'Estat i durant molts anys també va ser president del govern, generalíssim dels tres exèrcits i cap nacional del partit únic.
  2. Un totalitarisme inspirat en el règim feixista italià i en l'alemany. Es va suprimir la Constitució del 1931 i, per tant, les llibertats i els drets democràtics. Es van prohibir els partits polítics i els sindicats i només van ser permesos el partit i el sindicat oficial
  3. El caràcter unitari i centralista de l'Estat. Es van abolir els estatuts d'autonomia republicans.
  4. La repressió constant dels vençuts i de l'oposició i el control dels mitjans de comunicació, sotmesos a una censura rígida. El suport de l'exèrcit, del partit i de l'Església:
  • L'exèrcit va ser el suport més destacat de règim. Es va configurar com a instrument de la repressió política i va participar activament en el poder.
  • La Falange Española y de las JONS va esdevenir el partit únic i va integrar els participants més actius del franquisme. També va ser el gran instrument de difusió del discurs oficial del règim i va exercir el control dels mitjans de comunicació i de propaganda.

· En aquesta fase s’experimenta una modernització accelerada de l’economia i la societat espanyola. → Entren al govern els tecnòcrates: persones de formació econòmica rigorosa incorporades al govern franquista a partir de l’any 1957. Molts d’ells veien de l’Opus Dei. Van ocupar llocs decisius en la direcció econòmica del país amb la intenció de procedir a una liberalització econòmica i a l'obertura comercial a l'exterior per tal de salvar l'Estat. Ley de Prensa (1966): supressió de la censura prèvia. Ley Orgánica del Estado (1966): aprovada per referèndum. Es tractava d’una mena de constitució franquista, amb la qual es volia assegurar la pervivència del règim després de la mort del dictador.

  • S’hi separava la funció de cap de l’Estat de la de president del govern, i s’hi establia l’elecció d’un terç de les Corts.
  • D’acord amb aquesta llei, tres anys després, Franco va designar successor davant les Corts el 23 de juliol de 1969. Ley de Libertad Religiosa (1967): tolerava el culte privat i públic d’altres religions, tot i que, oficialment, l’Estat continuava manifestant-se catòlic.

La fase de descomposició del règim (1969-1975):

  • Primers símptomes de descomposició de la dictadura franquista es van començar a donar a partir del 1969.
    • 1r símptoma va ser l’evident deteriorament físic de Franco, que cada vegada delegava més poder de decisió en el seu home de confiança, l’almirall Luis Carrero Blanco.
    • Distanciament progressiu de l’Església i la capacitat mobilitzadora de l’oposició (vagues estudiantils, veïnals i obreres).
    • Procés de Burgos contra ETA, el desembre de 1970.
    • La crisi de la dictadura també es va agreujar els darrers anys a causa de les accions terroristes del FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriótico) · La crisi política es va agreujar el 20 de desembre de 1973 amb l’assassinat en un atemptat d’ETA, a Madrid, de l’almirall Luis Carrero Blanco, cap del govern i home de confiança de Franco des dels primers temps. · Els dos darrers anys (1974-1975), la dictadura va ser conduïda per un home de l’entorn de Franco: Carlos Arias Navarro. La seva acció política es caracteritzà per la impotència i l’enduriment de la repressió → exemple: l’execució de Salvador Puig Antich, el 1974 (acusat d’haver matat un policia quan l’anaven a detenir). · El setembre de 1975, el govern d’Arias va fer executar cinc sentències de mort contra militants del FRAP i d’ETA condemnats en un consell de guerra. La repressió política, social i cultural:

· La repressió contra els moviments democràtics i d’esquerres es va articular mitjançant dues lleis: la Ley de Responsabilidades Políticas (1939) i la Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940). → D’acord amb aquestes lleis, els presumptes delictes quedaven sotmesos a la jurisdicció militar. · Tot i que els principals dirigents polítics, sindicals i culturals marxaren a l’exili, milers de persones de diverses condicions van ser empresonades per les seves idees polítiques. · Entre el 1939 i el 1945, van ser jutjades unes 40.000 persones a Catalunya i unes 30. al País Valencià. De totes aquestes, 10.000 van ser afusellades. · La dictadura franquista va crear el Tribunal d’Ordre Públic (TOP) per jutjar els delictes polítics, tot i que els delictes de terrorisme continuaven reservats a l’exèrcit. → Un dels judicis més famosos del TOP va ser l’anomenat procés 1.001 contra els dirigents de les llavors il·legals Comissions Obreres (1973). Depuracions → les depuracions suposaren l’acomiadament d’uns 25. funcionaris i empleats públics. Centenars de mestres van ser expulsats del cos o traslladats fora de Catalunya, mentre que, entre l’abril i l’agost de 1939, 700 mestres de Castella i d’Extremadura van ser desplaçats a terres catalanes per ocupar aquestes places. → Pel que fa a la condició femenina, es van derogar els avenços en la legislació matrimonial de l’època republicana. · Les Tretze Roses: tretze noies joves, nou de les quals eren menors d’edat acusades de pertànyer a les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). Afusellades el 5 d'octubre de 1939. L’intent de genocidi cultural a Catalunya: La dictadura franquista va voler imposar per la força un nacionalisme espanyol unitari, eliminant totes les nacionalitats existents. → Una repressió sistemàtica de tots els senyals específics de la identitat catalana en diversos àmbits: polític, amb la derogació de l’Estatut (5 abril 1938); cultural, amb la prohibició i la persecució de l’ús públic de la llengua catalana. Fins i tot, la majoria dels militants de la Lliga, que havien donat suport econòmic a Franco durant la guerra i li havien manifestat la seva adhesió, es van veure perseguits per la seva catalanitat. · Gràcies a la resistència de molts catalans i catalanes que no van renunciar a l’ús de la seva llengua, van continuar impulsant activitats clandestines en català. · El president Companys poc abans de ser afusellat a Montjuïc l’any 1940. Detingut per la Gestapo i lliurat a les autoritats franquistes, en un judici sumaríssim va ser condemnat a mort per rebel·lió militar per aquells que s’havien aixecat en armes contra la legalitat vigent. En el moment de l’execució, es va treure les sabates per morir trepitjant terra catalana, no va voler que li embenessin els ulls i va cridar «Per Catalunya!».

L’oposició durant la fase totalitària (1939- 1959):

  1. Activitat clandestina del moviment obrer: l’activitat clandestina de petits grups del PCE, del PSOE i de la CNT mai no es va interrompre. Aquests grups van incrementar la seva

franquista, tant de l’exili com de l’interior, i de diverses ideologies: liberal, socialista i democratacristiana. Va esdevenir el símbol de la reconciliació entre els espanyols. La dictadura franquista va anomenar aquesta reunió el contubernio de Múnich. · Pel que fa al moviment obrer, la seva actuació, amb vagues, reunions i assemblees, manifestacions, etc., va esdevenir molt més rotunda i va coincidir amb l’agitació en l’àmbit universitari. En aquesta segona fase, marcada també per les accions terroristes del FRAP i d’ETA. Les protestes dels treballadors i dels estudiants unien les reivindicacions econòmiques i laborals amb les netament polítiques. · El PCE i el PSOE, es van configurar com els partits més importants de la clandestinitat a tot Espanya, excepte a Catalunya. Santiago Carrillo liderava el PCE, i un jove sevillà desconegut, Felipe González, accedia l’any 1974 a la secretaria general del PSOE. → La Junta Democrática (1974), institució unitària de l’oposició creada a iniciativa del PCE, i la Plataforma de Convergencia Democrática (1975), instància similar al voltant del PSOE, van evidenciar que l’antifranquisme aplegava diverses classes socials. L’oposició a Catalunya entre el 1959 i el 1975:

  1. Els fets del Palau: 19 de maig de 1960, al Palau de la Música Catalana de Barcelona va fer un concert commemoratiu del centenari del naixement del poeta Joan Maragall. La interpretació de «El cant de la senyera» va ser prohibida a última hora pel governador civil de la ciutat. En el moment en què s’havia d’interpretar, una part del públic el va reclamar a crits, i a continuació el va començar a cantar. La policia va detenir diverses persones, entre les quals hi havia Jordi Pujol que va ser processat per un consell de guerra i condemnat a set anys de presó. → Fets importants perquè per primera vegada es torturava, jutjava i empresonava per un delicte d’opinió una persona catòlica i que no pertanyia a cap grup d’esquerra.
  2. L’oposició política i obrera: l’única força política que va adquirir capacitat d’incidència i mobilització a Catalunya a la dècada de 1960 va ser el PSUC, malgrat les freqüents detencions de militants seus. El PSUC va atraure molts joves universitaris i va tenir una influència creixent entre la classe obrera. Això va ser degut a les propostes d’aliança entre la burgesia i la classe obrera, i de reconciliació nacional per fer caure el dictador. →CCOO (comissions obreres): Aquest nou moviment obrer es va anar estenent mitjançant la celebració d’assemblees a les empreses, d’una manera espontània, sense tràmits burocràtics i forçant la legalitat vigent.
  3. L’oposició popular: la societat civil catalana va promoure moltes iniciatives culturals que van tenir una incidència fonamental en la recuperació de la consciència nacional. Creació Edicions 62, que publica únicament en català i la revista infantil Cavall Fort.
  4. L’Assemblea de Catalunya: es basava en l’acceptació de quatre punts programàtics: llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia i solidaritat amb tots els pobles d’Espanya. Va permetre que l’acció reivindicativa antifranquista sortís dels cercles estrictament clandestins i s’escampés arreu del territori català

LA MORT DE FRANCO (20 de novembre de 1975):

· Uns mesos més tard, tornaven la democràcia i l’Estatut d’Autonomia. → L’oposició al franquisme va fracassar certament en l’enderrocament de la dictadura mentre Franco era viu, però va contribuir a mantenir l’esperit democràtic i a la recuperació de la identitat nacional de Catalunya.