¡Descarga Franquisme primera part y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
FRANQUISME 1ª part (1939 – 1959)
Franco ha guanyat la guerra i es troba legitimat per construir un estat i govern dictatorial. És el líder absolut i el cap de tot, per tant farà, dirà i imposarà el que ell vulgui. Espanya era seva.
1. Els trets principals del franquisme
- Totalitarisme : Franco agafa el govern de Hitler i Mussolini. Crea una dictadura, això suposa eliminar la constitució del 1931, eliminar els drets individuals i col·lectius, prohibir partits, sindicats,... Només admetrà un únic partit que serà la Falange i un únic sindicat (OGE)
- Cabdillisme : Franco és el cabdill i concentra tot els poder s (cap de l’estat i de govern). Serà considerat el generalíssim de l’exèrcit i cap del partit únic (Falange i les JONSS).
- Estat unitari i Espanya és un únic estat i nació : té una concepció centralista i tot es decidirà per Franco.
- Aboleix les autonomies i els estatuts.
- Espanyolitza les autonomies
- Unifica tot el que és folklore i cultura i predominarà la cultura andalusa i els toros.
- Repressió constant i planificada cap a la oposició; es crea un aparell institucional legislatiu encarregat d’eliminar els opositors.
- Controla els mitjans de comunicació, ho censurarà tot i els que quedin seran dirigits per Franco i serà utilitzat com a eina de propaganda de l’estat.
2. Els pilars del règim
Trobem tres pilars principals:
- L’exèrcit: li va donar suport al règim i van participar del poder. Gran part dels ministres i els governadors civils (els que manaven en la província) en un primer moment eren militars.
- (^) Falange y JONSS : era el que dictava la ideologia del règim, era qui controlava els mitjans de comunicació i dins la Falange hi havia molts càrrecs de la administració pública. A més, controlaven la societat (les masses) i les organitzaven. Trobem “el frente de juventudes” que era un secció dins de la falange que es dedicava a adoctrinar als joves; després trobem “la sección femenina” que era una altra secció on només hi havia dones i les formaven en el sentit cristià (quina era la seva missió en la societat: tenir fills, fer-se càrrec de la casa, obeir al seu marit i anar cada diumenge a l’església). La Falange també té un sindicat universitari (SEU; sindicat d’estudiants universitaris) que controlaven els possibles moviments estudiantils. I el sindicat vertical (CNS; central nacional sindicalista) que aplega a tots els obrers i amb la finalitat de controlar l’obrer i que no hi pugui haver cap reivindicació.
- Església catòlica: defensarà el franquisme ja que aquest també li dóna un suport mutu; el franquisme subvencionarà a l’església. L’Església controlarà tot el sistema educatiu (Maristes, Salesians, Jesuïtes,...) on hi predomina els valors catòlics i morals.
3.Els suports socials
La burgesia, els grans empresaris, grans terratinents,... tots els elits econòmics defensen el règim ja que es senten protegits i recolzats per ells.
La majoria de les classes mitjanes estaven a favor del règim ja que amb Franco es sentien tranquils i en pau. Eren apolítics i políticament eren passius ja que ells estaven tranquils amb Franco.
Les classes populars (controlades policialment i amb por) patien misèria, gana i només pensaven en sobreviure; això feia que políticament fossin passius. Més endavant ja que van començar a reivindicar els seus drets però en un inici eren molt passius ja que acabaven de sortir de la Guerra.
4. Els franquistes catalans
Eren industrials agraris, grans comerciants,... persones amb diners. Tot i això, no hi havia militants de la Falange; però sí que hi havia en els partits de l’extrema dreta (com per exemple els carlins).
Els catalans no estaven en tenien lloc dins dels càrrecs representatius de l’administració. Els catalans només van obtenir llocs polítics secundaris (no hi havia ni generals ni capitans civils).
Les famílies del règim
El Movimiento Nacional (és com es diu el règim franquista), el constituïen diverses ‘famílies’ (falangistes, carlins, ultra-catòlics, monàrquics...). La ‘família’ més destacada serà la falange. A partir del 45 Franco prohibeix la salutació a la Romana, ja que Europa ja era democràtica (menys Espanya). De mica en mica Franco treu la falange del poder i crea la democràcia orgànica
5. Repressió Institucionalitzada
Franco crea un amena d’estructura per reprimir i executar a tots aquelles que tinguin que prestigis republicans. Trobem un seguit d’instruments de repressió que Franco utilitzava per reprimir a tots aquells que estaven al seu contra:
- Va augmentar la violència als carrers
- Crea lleis i organismes per destruir als que estaven en contra de Franco:
- Llei de Responsabilitats polítiques (1939): depurar a totes les persones que havien col·laborat amb la república.
- Llei de Repressió del Comunisme i la Massoneria (1940): estava destinada a tot aquell que defensava idees contràries a la religió, a la pàtria, a les institucions del règim,... Qui jutjava a totes aquestes persones era l’exèrcit.
Totes aquestes lleis eren consells de guerra (judicis on tot són militars) i l’acusat no tenia cap tipus de defensa.
Al 1945 es crea la ONU on hi participen tots els països però a Espanya no la deixen entrar i retiren les ambaixades a Madrid. És a partir d’aquí que Espanya patirà rebuig i aïllament per part de tots.
Tot això li provoca un cost econòmic molt important a Espanya i a més no rebrà ajudes econòmiques.
El reconeixement internacional (1947 – 1953)
Franco veu que les relacions internacional d’Espanya estan patint. Un situació que el beneficiarà serà la Guerra freda (l’URSS i EEUU estan en tensió).
EEUU per poder lluitar contra el comunisme comença a acceptar a Espanya (ja que Espanya s’havia identificat com a anticomunista); EEUU pressiona a la ONU per poder tornar a restaurar les ambaixades d’Espanya als països; i també dins de la OTAN.
A partir del 1951 comença a remodelar el govern per poder apropar a les potencies internacionals, aleshores treu a gent de la Falange del govern i posa als nacionals catolicisme (nacionals radicals); un personatge principal dins d’aquest grup era l’almirall Carrero Blanco.
Al 1953, EEUU reconeix a Espanya i la santa seu també; i arriben a un pacte entre Espanya i EEUU: ajudar-se quan hi hagi un conflicte bèl·lic i EEUU posarà bases militars al territori, Espanya rebrà material bèl·lic i ajudes econòmiques; i es va començar a acceptar la nova instauració d’Espanya.
La gent comença tenir menys por
Del 1953 al 1959 la situació a Espanya era molt complicada, la producció era molt lenta i les condicions de vida eren molt més baixa que les d’Europa. La gent no pot comprar i passava gana, cosa que feia que les protestes obreres augmentessin (tot i que eren limitades); comencen les estudiants de les universitats a criticar al règim (ja que tenen menys por). Ells diuen que s’havia d’augmentar les relacions comercials internacionals.
Al 1957 fa una renovació executiva (aparta als falangistes) i Carrero Blanco diu a Franco que han d’entrar els tecnòcrates (persona especialitzada en l’àmbit econòmic, eren ultra-catòlics). Aquests tecnòcrates no van participar en la guerra civil i comencen a protagonitzar la segona etapa franquista a partir del 1957 i el 1959).
7. L’estructura del nou estat
Franco vol fonamentar l’estat franquista. Quan s’acaba la segona guerra mundial es veu obligar promulgar diverses lleis fonamentals:
- “El fuero de los españoles” conjunt de deures i drets dels espanyols (però aquests drets no els garantia ningú. EX: “llibertat d’expressió” però mai en contra del règim). Eren unes lleis per “aparentar”.
- “La llei del referèndum nacional” el cap de l’estat (Franco) podia consultar als espanyols les qüestions que ell considerava oportunes. Perquè des de fora es veiés que els espanyols podien
votar, però sempre i quan no anés en contra del règim. Una de les lleis que es va votar en referèndum va ser:
- “La llei de successió” que deia que la successió de la corona d’Espanya no pertany a Juan de Borbón sinó que serà per al príncep Juan Carlos (al fill de Juan de Borbón). El successor de Franco seria el rei d’Espanya.
- “Ley de principios del movimiento nacional” l’estat és el que mana i tothom ha de jurar obediència al seu cap (a Franco).
Es crea la “democràcia orgànica” Franco monta una estructura com si fos democràtica però no ho és: monta un consell de ministres, els diputats (procuradores en Cortes); tots aquests càrrecs són escollits per Franco, no hi ha hagut una votació.
- “Llei constitutiva de les corts” les Corts és qui elabora les lleis, tot i que en general les elaborava Franco. Ell controla el poder legislatiu.
Franco posa la figura del governador civil (aquell que governava en la província) i manava sobre la població civil. Ells triava els alcaldes dels municipis.
També va posar la figura del governador militar (aquell militar que governava a la província). Divideix el territori en capitanies generals (grans regions militars governats per caps militars).
Trobem els sindicats verticals (com per exemple els OSP). L’estat és qui posa les condicions laborals i es prohibien les vagues i reivindicacions laborals. Les condicions de treball eren dolentes i els empresaris s’enriquien.
L’any 53, gràcies a aquestes lleis, Estats Units dona el Pla Marshall a Espanya.
8. Autarquia i racionament
L’objectiu econòmic que té Franco és aconseguir la autosuficiència d’Espanya (el que produeix ho consumeix); també anomenar autarquia.
Franco controla tota la comercialització i tanca tot el comerç exterior (si algú havia de fer algun comerç exterior, l’estat li havia de donar permís). No entrava cap tipus de producte estranger; tot i que Espanya ho necessitava. Franco volia que només fos el mínim possible (ex: el petroli, el cotó,...). Els productes que entraven eren molt cars i entraven molt poc per tota la demanda que hi havia.
Hi havia molta escassetat de béns de consum, poques matèries primeres, electricitat insuficient,... Hi havia molts problemes i Franco vol fomentar la indústria , però provoca una despesa pública a l’estat, aquesta despesa desencadena una inflació: pugen els preus.
Crea el Dret Nacinal de Ferrocariles españoles al 1941 i al 1945 es nacionalitza la Companyia Nacional de Espanya i al 1941 crea d’Institut Nacional d’Indústria (INI) i al 1940 es crea les principis empres d’Espanya (Endesa, Banco de España, SEAT (1950),...)
A més, el govern de la generalitat va continuar també (Companys executat i substituït per Josep Irla) com a president de la generalitat: Josep Irla. Ell va formar un govern amb Pompeu Fabra, però al final Josep Irla va dimitir i va ser substituït per Josep Tarradellas.
Oposició al règim
- Primera etapa de la oposició (1939 al 1944): Franco estableix la dictadura i hi ha gent que s’oposa a ella. Aquesta etapa es caracteritza per reconstruir les organitzacions polítiques que s’han perdut. Els que ho intenten són la CNT, UGT, POUM,... sempre de forma clandestina i amb l’ajuda del Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Trobem els maquis (Antics combatents republicans) que encara no es resignen a la derrota i segueixen armats com a resistència al règim (s’amagaven a les zones rurals, eren anarquistes i socialistes). Van ocupar la Vall d’Aran durant deu dies però després van haver de marxar.
- Segona etapa (1945 – 1947): la segona guerra mundial l’han guanyat els aliats republicans i demòcrates, aleshores es tenia l’esperança que Franco marxés ja que la democràcia i la república havia guanyat a Europa. Hi havia uns que esperaven que els aliats intervinguessin i fessin fora a Franco i altres deien que l’única manera de fer-lo fora era mitjançant una acció guerrillera. Però no va passar ni una cosa ni l’altre.
- Última etapa (1948 – 1951): la gent es desmoralitza ja que fracassa tota la oposició al règim i a Franco; Franco agafa tot el poder, estableix una dictadura, la CNT, UGT, POUM van desaparèixer,...
Conflictivitat social
Arribant als anys 50, arriba una protesta popular tímida. Les classes treballadores protesten per la precarietat del treball, de les condicions de vida, pels salaris de supervivència,... Al 1945 comença a haver conflictes laborals, vagues,... però l’acció més reivindicativa va ser la Vaga dels Tramvies de Barcelona ja que es van augmentar el preu del tramvia; això va provocar un boicot general de tota la població i ningú va pujar als tramvies.
Aquest boicot va ser tant gran que el governador civil i l’alcalde de Barcelona van ser destituïts ja que no eren capaços de controlar la situació. Les noves institucions van baixar el preu del tramvia. Al 1957 van tornar a pujar el preu i van tornar a fer un boicot.
Un dels moviments de conflicte més grans van ser els estudiants. Ells van començar les primeres revoltes a Madrid i a Barcelona (1956), van fer una assemblea d’estudiants al paranimf de Barcelona (sala d’actes) però tots ells van ser sancionats.
