



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Franz joseph gall, nacido el 9 de marzo de 1758 en tiefenbronn, baden, fue un médico y fundador de la frenología. Después de estudiar medicina en estrasburgo y viena, gall desarrolló un nuevo método craneoscópico para localizar las facultades mentales. Su primera disertación pública sobre craneoscopia fue aproximadamente en 1796. Gall se casó por primera vez en 1790 y tuvo a john c. Spürzheim como ayudante, con quien realizó grandes descubrimientos neuroanatómicos en 1800 y 1810. Juntos publicaron el primer volumen de anatomie et physiologie du système nerveux en général. Gall viajó por europa durante la guerra napoleónica y estableció sus teorías en parís, donde napoleón y el instituto francés acreditaron su doctrina, aunque inválida. Gall intentó formar parte de la academia francesa de las ciencias sin éxito. Después de la muerte de su primera esposa, se casó por segunda vez con marie anne barbe.
Tipo: Apuntes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




INTRODUCCIÓ (màxim 3.000 caràcters):
Franz Joseph Gall (9 de març de 1758, Tiefenbronn, Baden - 22 d'agost de 1828, París), metge i fundador de la frenologia. Va començar l'estudi de la medicina a la ciutat d'Estrasburg sota la supervisió de Johann Hermann amb l'estudi d'anatomia comparada. I quatre anys més tarde va seguir estudiant medicina a l'escola de Viena on allà es va graduar i aconseguir el títol en la doctrina ( 1785) i on va començar a treballar pel seu propi comte amb l'obertura d'una consulta. Gall es va determinar a desenvolupar un nou metode craneoscopic de localització de les facultats mentals. La seva primera disertació pública sobre craenoscopia va ser aproximadament al 1796.
El 1790 es va casar per primer cop alhora que es va anar convertint en un metge de prestigi. Durant aquest recorregut va tenir com ajudant a John C. Spürzheim i va fer amb ells grans descobriments neuroanatòmics durant el 1800 i en 1810 ambos van publicar el seu primer volumen de Anatomie et physiologie du système nerveux en général, que va ser una des les més grans constribucions de Galla a la neuroanatomia i la primera manifestació important de la seva carenoscopia. Amb les seves teories va causar unes llargues discusions amb l'església.
F.J. Gall durant la guerra de Napoleó Bonaparte va viatjar a nombrosos països europeus i aixi doncs va donar a conèixer les seves teories. On més va establir aquestes teories va ser a París. Llavors Napoleó i l'institut de França van acreditar la seva doctrina invàlida però igualmente va acosneguir fer-se un lloc en els intel•lectuals salons parisins(Eldemira,1977). També va intentar formar part de l'Academia Francesas de les Ciències sense cap èxit.
Després de la mort de la seva primera esposa, es va casar per segona vegada amb Marie Anne Barbe. (Eldemira,1977). Tot i així no va tenir cap descendència.
Comentari de text-1; Frank Joseph Gall
Història i Epistemologia de la Psicologia
RESUM (màxim 2.500 caràcters):
En aquest text es començar parlant de la determinació que va fer Franz Joseph Gall sobre les funcions del sistema nervios, del tórax, abdomen, columna vertbral i dels cincs sentits i va voler anar més enllà i també determinar la gran dificultat que son les funcions del cervell i les seves diferentes parts que hi son.
Per poder portar a terme això va establir això amb un nombre de proves amb la que va arribar a tres principals conclusions. La primera la complexitat del cervell dels animals que guarda una proporció amb les seves propensions i facultats, la segona que les diferents regions del cervell estan dedicades a diferents funcions i que finalment el cervell de cada espècie està format per la unió de tants òrgans particulars com qualitats morals i facultats intel•lectuals distintes existeixen essencialment.
És a dir, gràcies a aquestes investigacions va establir els fonaments de la fisiologia del cervell. Conclou que el cervell i la proporció d'aquest està determinat per les funcions que realitza l'individu. Va afirmar que el cervell consta de la unió d’òrgans específics i això hi es relacionat amb una facultat o qualitat intel•lectual essencial. I aquestes disposicions morals i intel•lectuals son innates depenen de l'organització que tenen dins del cervell.
Havent dut a terme aquests principis es va haver de determinar fins a que punt la forma del cap o crani determinava la disposició i grau de desenvolupament de les facultats cerebrals de l'individu. Igualment també va ser necessari haver de distingir entre qualitats i facultats primitives fonamentals i els atributs d'aquestes últimes.
Amb les exploracions en formes de cranis, anàlisis i demostracions, F.J.Gall va explicar els defectes de les facultats morals i intel•lectuals existents amb la seva doctrina que ha fet possible de l'home basat en la seva pròpia organització i conseqüència.
Finalment, per acabar, aquests principis de la fisiologia del cervell fundada per nombroses observacions, experiments i investigacions va donar com a resultat la possibilitat de l'estudi d'aquestes facultats mentals relacionat amb la conducte en humans i animals inferiors. I on Gall explicava que la conducta, la moral i la intel•ligència ja no hi era vinculat com a terme espiritual si no que la seva doctrina fa relació a que ha fet que la ment sigui un òrgan fructífer a fonts com la medicina, filosofia, educació, etc, i poder ser analitzat.
CONCLUSIONS (màxim 2.500 caràcters):
Encara que la frenologia va ser contraposada en nombroses vegades per diferentes descobriments com va ser l'Àrea de Broca, va ser una doctrina que es va afrontar a un repte que avui dia encara es vigent; l'estudi de la relació ment-cos. I el fet que Gall abord la ment com que podia ser estudiada empíricament, va ser un gran pas per a la psicologia. En aquests estudis, un dels errors que va cometre va ser la generalització (Edelmira,1977).
Tot i que aquesta doctrina va anar desapareixent pels descobriments posteriors que van haver, van fer que quedes totalment anul•lat la capacitat d'aquest científic per explicar la ment humana empíricament.
D'es d'un punt de vista moral i jurídic Gall va determinar la relació entre les tendències agressives i determinades característiques del cervell. Que això té a veure la capacitat de detectar les facultats mentals. Es podria dir que la frenologia de Gall va ser una doctrina predecessora tant en doctrines jurídiques com en altres camps com l'orientació personal. (Edelmira,1977)
Segons nombrosos escrits frenològics la finalitat de gall vers la frenologia era la felicitat de l'ésser humà (Edelmira,1977). És a dir, la frenologia també es una bona aplicació que podria encaminar a l'home a qualitat de vida millorable, millor i feliç.
Franz Joseph Gall va intentar sempre respondre a problemes donant solucions empíriques i organicistes, fent de la ment humana un òrgan més que analitzar i mesurar.
BIBLIOGRAFIA (màxim 5 referències):
Hergenhahn, B. R. (2001). Introducción a la historia de la psicología. Madrid: Paraninfo-Thomson learning
Historia y sistemas de la psicología; James F. Brennan
La frenologia, guia psicologia; http://psicologia.laguia2000.com/psicologia-y-medicina/la-frenologia
Universitat de Barcelona (1977). La frenología, Análisis Histórico de una Doctrina Psicológica Organcista. Barcelona: Edelmira Domenech.
Mente, cerebro y adaptación: la localización de las funciones cerebrales; http://platea.pntic.mec.es/~macruz/ mente/descartes/funciones.html