¡Descarga Gènere i història y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
TEMA 1: CIUTADANIA UNIVERSAL I CIUTADANIA
DIFERENCIADA. DRETS CIVILS, POLÍTICS I SOCIALS.
1. Conceptes bàsics
→ La ciutadania és un concepte modern. Neix amb la Revolució Francesa.
► Sorgeix de les grans revolucions burgeses i acompanya el desenvolupament del capitalisme industrial.
► S’oposa a la noció de súbdit per la que l’individu no és titular de cap dret enfront a l’autoritat política que el protegeix, sinó que només es titular de deures i ordres.
- Concepte bàsic de l’Antic Règim
- No té drets
→ Ciutadania com a conjunt de beneficis que es segueixen de l’admissió a un determinat sistema polític.
→ La noció de ciutadania es basa en la concepció individualista de la teoria liberal clàssica.
→ L’estatus de ciutadana deriva de la reivindicació burgesa de la llibertat individual contra l’Estat i del fet que l’Estat està subjecte a límits, és a dir, un Estat de Dret.
→ Neix a la Revolució Francesa amb la voluntat de defendres davant de l’Estat i totes les seves estructures.
► És un portador de drets que l’Estat no pot infringir.
► Aquests drets són d’origen natural, són inviolables. L’Estat no els pot transgredir.
- Són drets pre-polítics, la política no hi pot intervenir.
Liberalisme
→ Ciutadania com a conjunts de drets.
→ Els drets tenen un origen natural
→ Concepte de llibertat negativa: “el espai on qualsevol home pot actuar sense ser obstruït per altres”. És a dir, l’absència d’obstacles a les opcions i les activitats possibles.
→ La ciutadania liberal consisteix en l’eliminació de barreres i interferències a la llibertat que acaba on comença la llibertat d’altres.
→ Alliberació també de la ingerència de l’Estat.
→ Els drets més importants són els tradicionals drets civils i polítics que protegeixen la vida, la propietat, la llibertat de pensament i paraula, d’emprendre activitats econòmiques sense interferències de l’Estat.
Republicanisme
→ La ciutadania com a conjunt de deures i drets
→ Els drets són producte del procés polític
→ Els drets que emanen de deliberacions polítiques són drets institucionals, no drets de l’home.
→ Reflecteixen pactes que poden ser renegociats
→ Més aptes a la heterogeneïtat i diversitat de les societats multiculturals.
→ Una decisió o una política és justa si es producte del consens públic en condicions de lliure expressió de tots els punts de vista rellevants.
Tipus de drets
→ Drets civils i polítics: drets-llibertats de l’individu enfront a l’Estat que veu limitada la seva autoritat
→ Drets socials: presentacions en moneda o en espècie que l’individu consumeix i que venen garantitzats per la posada en pràctica de polítiques públiques.
Concepció evolucionista de la ciutadania
→ Segle XVIII: Drets civils. Protecció contra l’arbitrarietat, dret a un judici formal, llibertat d’associació i opinió, establir contractes, escollir residència...
→ Segle XIX: Drets polítics. Sufragi, vot secret, indemnitat parlamentaria...
→ Segle XX: Drets socials: protecció de la gent gran, accidents de treball, malalties, atur...
2. Exclusió de les dones
→ L’exclusió de les dones forma part consubstancial dels primers règims liberals.
→ Exclusió de les dones dels drets civils
► Dicotomia públic-privat: es reconeix l’àmbit privat, on l’Estat no hi pot entrar.
► Concepció patriarcal de la família (jerarquia masculina) on es té la imatge de les dones com a menors i dependents.
- Matrimoni com a contracte de tutela.
- La representació de la família recau en l’home cap de família.
► Necessitat d’autorització del màrit per:
- Acceptar un treball
- Percebre un salari
- Obrir una compte corrent
- Firmar un contracte
- Canviar de residència
→ L’exclusió dels drets polítics i socials deriva de la consideració de ser subjectes menors i dependents.
→ L’àmbit públic és l’àmbit de la relació entre iguals
→ La diferència biològica és el fonament de la desigualtat cívica.
Orígen de l’Estat del Benestar (Drets socials)
TEMA 2: FAMILIA I RELACIONS DE GÈNERE.
L’EVOLUCIÓ DE LA FAMILIA EN LA TRANSICIÓ A LA
SOCIETAT MODERNA: TIPOS, FUNCIONS I
CARACTERÍSTIQUES.
1. La rellevància actual dels estudis de família
Els estudis de la família van guanyar rellevància a partir dels anys seixanta setanta. És un camp d’estudi molt rellevant per els historiadors socials i econòmics.
Ho ha estat sempre però a partir dels anys seixanta això ha canviat degut a les transformacions que hi ha hagut en la família en els últims anys.
Interès en les noves parelles homosexuals, les noves formes d’adopció en aquest tipus de parella.
Formes de reproducció assistida: formes de maternitat tecnològiques
Atrassament de la maternitat, pares de 40 50 anys.
Transformacions per culpa de l’economia: els fills tornant a casa.
Tots aquests canvis han portat als historiadors a donar-li una nova rellevància a l’estudi de la família.
2. Conceptes
Família : unitat demogràfica que no implica necessàriament vincles de caràcter biològic. És independent de la co-residència. Tipus:
Unipersonal: Família formada por una sola persona. Nuclear: Família formada per els cònjuges amb els seus fills, una persona amb els seus fills o una persona amb els seus pares. Extensa: Família unipersonal o nuclear, més altres parents (gendres, pares o sogres o altres parents) Composta: correspon a una família nuclear o bé a la família extensa més una o altres persona, la relació amb el cap de la família no es de parentesc, no són de la família (servei domèstic, etc.)
Agregat domèstic : es refereix als individus que conviuen en una casa.
Grup domèstic: fa referència a 3 tipus d’unitat: unitat de residencia, unitat de reproducció i unitat econòmica
Aproximació demogràfica (Laslett)
S’interessa per les tasses de natalitat (perquè augmenta, perquè es redueixen), models matrimonials (establir edat de quan es casava la gent), estructura i quantitat de la família, natalitat legítima e il·legítima, sistemes d’herència i la seva relació amb el desenvolupament econòmic.
Fonts: registres parroquials de baptismes, enterros, matrimonis.
Metodologia: quantitativa, destinada a establir comparacions sobre períodes llargs de temps.
3. Família pre-moderna
Família com a unitat de producció/reproducció
A l’època pre-industrial era a la vegada una unitat de producció i reproducció. Les famílies tenien la funció de tenir fills i desenvolupen estratègies per mantenir i millorar el nivell de subsidència de la seva família i del seu futur.
Famílies com a unitat de producció: podien treballar la terra.
Qüestions bàsiques:
Eren unitats de producció i reproducció i que moltes vegades es donaven en el mateix espai físic (taller artesenal, masies) que a la vegada que s’ocupaven del camp s’ocupaven d’altres coses.
L’edat en que començaven a treballar era al voltant dels 7 anys.
En aquesta època no existia la ideologia de la domesticitat: els homes treballaven i les dones es quedaven a casa. Això no passava. Les cases tenien una cel·la gran en el qual les dones no netejaven ni cuinaven. Tampoc amamantaven. El que hi havia era un unitat domestica en que per poder viure s’havia de treballar i es feia extensiu a tots els membres de la família (homes, dones, fills).
Les dones tenien molta capacitat de negociar ja que no hi havia cap llei que prohibís a les dones vendre, comprar, contractar, treballar etc. a les dones. Això no arriba fins el Codi Napoleònic. Les dones eren molt més autònomes abans de 1804.
4. Canvis derivats de la modernització
Es separa l’espai de la producció del de reproducció. La gent comença a anar a les fabriques a treballar, i cada vegada la gent es va desplaçant més lluny. Això suposa una ruptura de la unitat familiar que hi havia abans. Cada vegada és més difícil compaginar el treball amb el cuidat dels fills. Aquesta separació es realitza al s. XIX.
En paral·lel a aquesta transformació hi ha un canvi ideològic: l’home es el que ha d’anar a treballar i la dona s’ha de quedar a casa. Aquest doble moviment canviarà les relacions de gènere tant en el mercat de treball com en la família. L’home passa a ser un animal polític; les dones les que mantenen la casa. Això porta a una progressiva exclusió de la dona del mercat de treball.
La família perd la funció de producció i passa a ser només un medi de reproducció social.
A partir d’un determinat moment entra la socialització de la infància. Cada vegada més nens són reenviats al sistema escolar. Això comporta una separació per sexes i per edat molt important.
Canvis de tipus demogràfic
El canvi demogràfic més important aquí és el descens de la natalitat. Es tenen menys fills però aquests viuen més.
5. Característiques de la família moderna
En la fam moderna és una unitat de reproducció (ja no de producció) i les relacions de gènere han sigut modificades.
Privatització de la vida domèstica. Canvis molt importants en els interiors de les cases. Aparició dels recibidors. Això comporta una separació entre l’espai on viu la família i l’espai públic on es reuneix amb altre gent. Apareix l’espai del despatx. La casa com un refugi de la vida exterior. La família comença a tenir el valor de refugi.
L’element fonamental en les relacions de gènere és el canvi ideològic.
Extensió del principi de l’individualisme a la família. Pèrdua de la red de solidaritat dintre de la família. Major autonomia dels fills respecte als pares.
Suposada pèrdua dels valors col·lectius de la família. Al Antic Regim la família era abans que l’individu. En la nova societat va abans el JO que la Família.
Còdi napoleònic
Crea el registre civil. Per primera vegada tenen validesa els matrimonis civils. Avanç molt important que porta a un laïcisme progressiu de la societat.
Establiment del divorci.
Subordinació de l’esposa al marit en la pàtria potestat i en la llibertat per contractar. La dona ha d’obeir al marit, els fills estan sota el domini del pare. Les dones en aquesta nova família tenen com a funció fonamental cuidar els fills, avis, etc.
