La Información Genética: El Ácido Desoxirribonucleico (ADN) y la Herencia, Diapositivas de Biología

¡Descarga La Información Genética: El Ácido Desoxirribonucleico (ADN) y la Herencia y más Diapositivas en PDF de Biología solo en Docsity!

El nombre de cromosomes d'una espècie roman constant de generació en generació. La reprodució sexual consisteix en la fusió dels gàmetes procedents de dos individus diferents d'una mateixa espècie. El resultat d'aquesta fecundació és un zigot que presenta el doble de cromosomes que els gàmetes.

És necessari que en el cicle

vital de les espècies amb

reproducció sexual hi hagi un

moment en què el nombre de

cromosomes quede reduït a la

meitat. Aquesta reducció

cromosòmica té lloc en un

procés de divisió nuclear

CONCEPTES PREVIS: LA MEIOSI

En el ovari, les ovogònies es divideixen per MEIOSI per donar

lloc a òvuls. De cada cèl·lula diploïde (2n) s’obtindran 4

haploïdes (n). Tres d’elles degeneran i formaran els cossos

polars , i una es convertirà en òvul.

CÈL·LULES EN DIVISÓ MEIÒTICA

L’ESTRUCTURA DE L’ADN Cada nucleòtid conté:

• una desoxiribosa (sucre de cinc carbonis)
• un grup fosfat i
• una de les quatre bases nitrogenades possibles en l'ADN: Adenina (A) Timina (T) Citosina (C) Guanina (G)

L' ADN és un polímer format per una doble cadena de

poli nucleòtids.

Les dues cadenes es disposen enrotllades helicoïdalment sobre un mateix eix formant una doble hèlix. Els esquelets pentosa-fosfat de les dues cadenes es troben a la part exterior mentre que les bases nitrogenades es disposen cap a l’interior enllaçades per ponts d’hidrogen, de tal manera que sempre s’aparellen A amb T i C amb G. Així les dues cadenes són complemèntaries. ESTRUCTURA DE L’ADN Esquelet pentosa (sucre)- fosfat Bases nitogenades aparellades: A-T C-G

Cada espècie té un número constant i característic

d'aquestes molècules d'ADN en l'interior del nucli de les

cèl·lules.

En el transcurs del cicle cel·lular canvia l'aspecte i l'estructura

d'aquestes molècules d'ADN.

Quan la cèl·lula està en divisió la cromatina se condensa i

forma unes estructures en forma de bastonets anomenades

cromosomes.

Els cromosomes es

tenyeixen amb colorants

bàsics (orceïna o

l'hematoxilina), raó per la

qual són observables al

microscopi òptic i reben

aquesta denominació

(cromo-soma= cos de

color).

Bàsicament estan

constituïts per ADN i

histones fortament

empaquetat.

ELS CROMOSOMES

Cada cromàtida presenta a nivell del centròmer una estructura discoïdal anomenada cinetòcor , a partir dels qual es formen filaments tubulars que dirigiran els moviments cromosòmics durant la mitosi i la meiosi.

Les cèl·lules diploides (2n) presenten dos jocs de cromosomes: un joc cromosòmic és d'origen patern i l'altre d'origen matern. Aquests cromosomes, idèntics des del punt de vista morfològic, i genèticament anàlegs (contenen informació per als mateixos caràcters tot i que no sempre aquesta és

idèntica), s'anomenen cromosomes

homòlegs.

Els humans tenim 46 cromosomes (2n=46), és a dir, 23 parelles:

• 22 parelles són homòlegs i s'anomenen

autosomes.

• els altres dos són els

cromosomes sexuals

o

heterocromosomes ,

XX per a les dones i XY per als homes. Cromàtide s homòlogu es Cromàtid es germanes

ELS CROMOSOMES EN IMATGES

En cada cromosoma hi ha un nombre determinat de gens. Un gen és l’unitat hereditària elemental, és un fragment d’ADN, que porta la informació codificada d’un determinat caràcter. El lloc que ocupa un gen dins el cromosoma s’anomena locus (el plural és loci ). Els cromosomes homòlegs presenten els mateixos loci i en el mateix ordre.

ELS GENS

De vegades l’expressió d’un gen té més d’un efecte sobre el fenotip; en conseqüència un gen pot controlar més d’un caràcter. També es pot donar el cas que un caràcter vingue determinat per l’acció conjunta de dos o més gens (com la sordesa congènita en humans, que ve determinada per dos gens). Són els caràcters poligènics.

Anomenem genòtip al conjunt de gens que ha heretat un

individu. És el conjunt de gens que té un ésser viu a cada

cèl·lula.

GENOTIP I FENOTIP

Fenotip. És el conjunt de característiques que s’expressen o

que es manifesten en un ésser viu. El fenotip de cada individu és

el resultat de l'acció combinada dels seus gens (el seu genotip) i

l'ambient, que pot influir més en alguns caràcters que en

d'altres.

FENOTIP= GENOTIP +

AMBIENT

GENOTIP: NN o Nn

FENOTIP: ulls marrons

GENOTIP: nn

FENOTIP: ulls blaus

MENDEL i LA GENÈTICA

LES LLEIS DE MENDEL

MÉS ENLLÀ DE MENDEL