Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Geografía 03 2017, Exámenes de Geografía

Asignatura: Patrimoni natural i problematica ambiental, Profesor: Josep Gordi, Carrera: Geografia, Ordenació del Territori i Gestió del Medi Ambient, Universidad: UdG

Tipo: Exámenes

2016/2017

Subido el 28/02/2017

zoerovira
zoerovira 🇪🇸

1 documento

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Examen 1
1. En aquest mapa es poden veure tres tipus de fronts que afecten a Europa. Hi ha un
front fred a la península ibèrica que portarà aire fred i pluges ja que ve del oceà
Atlàntic. Després hi ha un front càlid al centre de França que portarà vents càlids i
humits però menys que lanterior ja que ja porta un recorregut pel continent. i per
últim un front ocluït que afectarà a Anglaterra. Això pel que fa als fronts. Pel que fa a
les masses daire hi ha una depressió al Atlàntic que esta afecta a tot el nord-oest
d’Europa aquesta massa portarà precipitacions i aire fred. Després hi ha una altra
petita depressió al est del mediterrani que portarà pluges i aire calent( ja que ve del
sud oest) a la península itàlica. I per últim hi ha un anticicló al est d’Europa que
generarà un temps estable amb aire sec i fred ja que a travessat tot el continent asiàtic
i ve del nord-est.
2. Al mar mediterrani és habitual que les masses daire es quedin atrapades per les
muntanyes que envolten el mediterrani. Quan aquestes masses daire volen sortir
del mediterrani han dascendir per superar lobstacle que és la muntanya. Quan
ascendeixen laire es refreda i les gotes daigua es condensen i es produeixen pluges
torrencials. Al ascendir laire les pressions disminueixen i es creen borrasques , es a dir,
temps inestable. Aquest fenomen sanomena pluja orogràfica i acostuma a passar a
lhivern.
3. Aquest climograma pertany a una zona de confluència entre clima continental i clima
oceànic. Ja que lamplitud tèrmica no supera els 25ºC però hi ha un més amb
temperatures negatives, això ens indica que esta apartat de l’oceà ja que aquest és un
regulador de temperatures. Les pluges són bastant regulars tot i que tenen un pic a
lestiu.
4. Aquest hidrograma pertany a un regim nival ja que els màxims es troben al maig i al
juny, que és el moment on es fon la neu a la muntanya i arriba al riu.
5. Volgaconca: 1360000km2 longitud: 5321km
Roinaconca: 96000km2 longitud: 810km
El Volga tan a nivell de conca com a nivell de longitud és més gran i més llarg que el
Roina, per això, el cabal absolut també és més gran el seu. Però el Roina el cabal
relatiu molt més gran, el Roina neix als Alps en canvi el Volga és un riu que neix a la
plana centre-europea. El Roina el cabal relatiu més gran ja que en una conca més
petita hi ha més cursos daigua que van a desembocar al riu principal. Per tant la
relació entre cabal i conca és més gran al roina que al Volga ja que aquest té una
superfície de conca molt gran però té més part de conca sense afluents que el Roina.
6. El mapa representa els rius navegables d’Europa. Ens podem fixar en que la majoria
estan al nord d’Europa ja que és on les pluges són més regulars i fan que siguin
navegables durant tot lany. Hi ha molts daquests rius que shan unit entre ells amb
canals artificials això també permet que tinguin un canal navegable durant tot lany.
Zoé Pastor Rovira
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Geografía 03 2017 y más Exámenes en PDF de Geografía solo en Docsity!

Examen 1

  1. En aquest mapa es poden veure tres tipus de fronts que afecten a Europa. Hi ha un front fred a la península ibèrica que portarà aire fred i pluges ja que ve del oceà Atlàntic. Després hi ha un front càlid al centre de França que portarà vents càlids i humits però menys que l’anterior ja que ja porta un recorregut pel continent. i per últim un front ocluït que afectarà a Anglaterra. Això pel que fa als fronts. Pel que fa a les masses d’aire hi ha una depressió al Atlàntic que esta afecta a tot el nord-oest d’Europa aquesta massa portarà precipitacions i aire fred. Després hi ha una altra petita depressió al est del mediterrani que portarà pluges i aire calent( ja que ve del sud oest) a la península itàlica. I per últim hi ha un anticicló al est d’Europa que generarà un temps estable amb aire sec i fred ja que a travessat tot el continent asiàtic i ve del nord-est.
  2. Al mar mediterrani és habitual que les masses d’aire es quedin “atrapades” per les muntanyes que envolten el mediterrani. Quan aquestes masses d’aire volen “sortir” del mediterrani han d’ascendir per superar l’obstacle que és la muntanya. Quan ascendeixen l’aire es refreda i les gotes d’aigua es condensen i es produeixen pluges torrencials. Al ascendir l’aire les pressions disminueixen i es creen borrasques , es a dir, temps inestable. Aquest fenomen s‘anomena pluja orogràfica i acostuma a passar a l’hivern.
  3. Aquest climograma pertany a una zona de confluència entre clima continental i clima oceànic. Ja que l’amplitud tèrmica no supera els 25ºC però hi ha un més amb temperatures negatives, això ens indica que esta apartat de l’oceà ja que aquest és un regulador de temperatures. Les pluges són bastant regulars tot i que tenen un pic a l’estiu.
  4. Aquest hidrograma pertany a un regim nival ja que els màxims es troben al maig i al juny, que és el moment on es fon la neu a la muntanya i arriba al riu.
  5. Volgaconca: 1360000km2 longitud: 5321km Roinaconca: 96000km2 longitud: 810km El Volga tan a nivell de conca com a nivell de longitud és més gran i més llarg que el Roina, per això, el cabal absolut també és més gran el seu. Però el Roina té el cabal relatiu molt més gran, el Roina neix als Alps en canvi el Volga és un riu que neix a la plana centre-europea. El Roina té el cabal relatiu més gran ja que en una conca més petita hi ha més cursos d’aigua que van a desembocar al riu principal. Per tant la relació entre cabal i conca és més gran al roina que al Volga ja que aquest té una superfície de conca molt gran però té més part de conca sense afluents que el Roina.
  6. El mapa representa els rius navegables d’Europa. Ens podem fixar en que la majoria estan al nord d’Europa ja que és on les pluges són més regulars i fan que siguin navegables durant tot l’any. Hi ha molts d’aquests rius que s’han unit entre ells amb canals artificials això també permet que tinguin un canal navegable durant tot l’any.

Zoé Pastor Rovira

Això per molts països té finalitats econòmiques ja que per aquest riu es poden transportar mercaderies més econòmicament que per carretera. En altres casos com els del Rin també té molta importància turística ja que s’hi poden fer creuers.

  1. La ratlla discontinua presenta un bosc forestal, en aquest bosc el arbre arriba fins al seu punt àlgid (quan és el màxim de gran el seu tronc) llavors es talla per aprofitar la fusta. En canvi la ratlla continua representa un bosc natural on l’arbre pot fer tot el seu cicle, en aquest tipus de bosc hi ha molta més diversitat que en l’altre.
  2. Els punts blancs de la gràfica corresponent als roures ja que aquest arbres els mesos d’hivern per dent la fulla per protegir-se del fred i no necessiten CO2 ja que no fan la fotosíntesi. Només assimilen CO2 a l’estiu quan tenen la fulla i fan la fotosíntesi. Els punts negres corresponent a l’alzina que és un arbre perennifoli per tan no perd la fulla i necessita continua fent la fotosíntesi. Tot i que com podem veure els mesos d’hivern assimila menys CO2 que els mesos de d’estiu ja que durant l’hivern redueix la productivitat.
  3. El bosc que és veu a la imatge és un bosc verge ja que es veu fusta morta al terra, hi ha arbres de totes les etapes, no estan ordenats i es veu una gran biodiversitat. Són arbre que han crescut d’una llavor(ja que no es veuen troncs amb rebrots) i són planoperennifolis.
    1. Meteorologia molt adversa. Un vent a més de 30% km/hora, més de 30ºC i menys del 30% d’humitat relativa
    2. Combustible dens i continu: quan el bosc no s’aclareix i no es desbrossa bé.
    3. Ignició
    4. Simultaneïtat: quan hi ha més de 2 gran incendis forestals a la vegada.