Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Tema 4: MERCATS, Apuntes de Geografía

Asignatura: Evolucio de les Societats Humanes, Profesor: Mita Castañer, Carrera: Geografia, Ordenació del Territori i Gestió del Medi Ambient, Universidad: UdG

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 23/01/2015

noeliavidal3
noeliavidal3 🇪🇸

3.9

(12)

7 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 4: MERCATS
DEFINICIÓ:
“Els mercats són llocs on es troben, per un costats, venedors que ofereixen les seves
mercaderies a canvi de diners i, per l’altre, compradors que aporten els seus diners per
aconseguir aquestes mercaderies. Hi ha, per tant, una oferta i una demanda. El que es paga és
el preu.
Com no sols s’intercanvien mercaderies, hi ha diversos tipus de mercats. Les borses també són
mercats on es compren i es venen accions de societats i altres valors. Les places públiques dels
pobles on es contracten jornals per treballar en el camp, també són mercats, com també ho són
les fires locals.
Hi ha, a més, una gran varietat de llocs de trobada entre ofertes i demandes per a operacions
clandestines, com el tràfic de drogues, d’armes, d’articles il·legals o explotació de persones
(immigrants, prostitució, nens, òrgans vitals, etc)”.
J.L. SAMPEDRO, El mercado y la globalización, Barcelona, Destino, 2002, p 17-18.
EL MERCAT AL LLARG DE LA HISTÒRIA
De comerç sempre n’hi ha hagut.
De l’eurocentrisme (concepte que afirma superioritat d’occident i que fa d’Europa el
centre del món) al policentrisme.
500-1800. Orient estava més desenvolupat que occident (els pobles d’orient creen una
economia global, amb orient com a centre).
A partir de 1492 l’Imperialisme occidental s’apropia dels recursos orientals.
El desenvolupament econòmic d’occident té les seves arrels a orient (orient no és un
espectador passiu).
ÈPOCA MEDIEVAL
Manteniment dels mercats (s.V-X).
Islam: pont entre orient i occident (VII-1800).
Venècia i Gènova: es van colar pels intersticis de l’economia global liderada per
asiàtics i africans, i van comerciar, segons els sistemes imposats pels egipcis.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Tema 4: MERCATS y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity!

Tema 4: MERCATS

DEFINICIÓ:

“Els mercats són llocs on es troben, per un costats, venedors que ofereixen les seves mercaderies a canvi de diners i, per l’altre, compradors que aporten els seus diners per aconseguir aquestes mercaderies. Hi ha, per tant, una oferta i una demanda. El que es paga és el preu. Com no sols s’intercanvien mercaderies, hi ha diversos tipus de mercats. Les borses també són mercats on es compren i es venen accions de societats i altres valors. Les places públiques dels pobles on es contracten jornals per treballar en el camp, també són mercats, com també ho són les fires locals. Hi ha, a més, una gran varietat de llocs de trobada entre ofertes i demandes per a operacions clandestines, com el tràfic de drogues, d’armes, d’articles il·legals o explotació de persones (immigrants, prostitució, nens, òrgans vitals, etc)”. J.L. SAMPEDRO, El mercado y la globalización, Barcelona, Destino, 2002, p 17-18.

EL MERCAT AL LLARG DE LA HISTÒRIA

  • De comerç sempre n’hi ha hagut.
  • De l’eurocentrisme (concepte que afirma superioritat d’occident i que fa d’Europa el centre del món) al policentrisme.
  • 500-1800. Orient estava més desenvolupat que occident (els pobles d’orient creen una economia global, amb orient com a centre).
  • A partir de 1492 l’Imperialisme occidental s’apropia dels recursos orientals.
  • El desenvolupament econòmic d’occident té les seves arrels a orient (orient no és un espectador passiu). ÈPOCA MEDIEVAL
  • Manteniment dels mercats (s.V-X).
  • Islam: pont entre orient i occident (VII-1800).
  • Venècia i Gènova: es van colar pels intersticis de l’economia global liderada per asiàtics i africans, i van comerciar, segons els sistemes imposats pels egipcis.

EL COMERÇ A EUROPA ABANS DEL 1500

  • La desaparició de l’imperi romà no implica la desaparició del comerç interregional a Europa.
  • Final s. XIII – XIV a Europa té lloc una “revolució comercial” → intensificació relacions comercials: - Els mercaders deixen de desplaçar-se amb les mercaderies. Aparició dels traginers. Comandes i pagaments es realitzen a través de correus. - Desenvolupament de noves formes de companyies comercials. - Aparició de la lletra de canvi. - Desenvolupament del crèdit: ■ Importància dels canvistes i dels banquers ■ Moneda d’or per als intercanvis internacionals - Mètodes elaborats de la teneduria de llibres.
  • 8 zones comercials agrupades en tres grans subsistemes:
    • El subsistema d’Àsia oriental.
    • El subsistema del Pròxim Orient i Mongòlia
    • El subsistema europeu.
  • Conclusió: abans del 1500 ja hi havia una integració del sistema comercial mundial.

RUTES EXISTENTS

  • Ruta del nord d’Europa i del mar Bàltic: Anglaterra, Flandes, Holanda, la Lliga hanseàtica. Blat, pells, bestiar, metalls de l’est cap a l’oest i vi, teixits i productes metàl·lics cap a l’est.
  • Ruta de la seda: ruta terrestre que enllaçava l’Orient fins als ports de la Mediterrània central. D’allà cap a la Mediterrània occidental i cap al centre d’Europa. Espècies, productes tintoris, ivori i pedres precioses, esclaus.
  • Ruta de l’Índic: connectava Àfrica oriental, Orient Llunyà, el Mediterrani i el Pròxim Orient.
  • Rutes africanes: costes de l’Àfrica oriental i de l’Àfrica occidental amb el Mediterrani. Or, esclaus.

EL MERANTILISME S.XVII

  • (^) Concepte: política econòmica implantada a França pel ministre Colbert (1625- 1696) que té per objectiu que els estats posseeixin el màxim d’or i plata per finançar-se.
  • Com es fa?
    • Reduint al màxim les importacions de productes manufacturats amb la imposició d’aranzels duaners → Protecció de la producció interna de manufactures.
    • Incentiva processos industrialitzadors o protoindustrialitzadors.
    • Recolzant les companyies comercials que comerciaven amb l’exterior. ■ Companyia de les índies occidentals (Holanda) ■ Companyia de les índies orientals (Anglaterra)

LA TEORITZACIÓ DEL LLIURE MERCAT S. XVIII Adam SMITH, Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riques de les nacions, 1776. Liberalisme econòmic. Principis bàsics:

  • L’interès personal és el motor de l’economia.
  • Els interessos individuals s’equilibren en el mercat. El mercat és la mà invisible que guia l’economia. El preu és l’element regulador de l’oferta i la demanda.
  • Només el lliure joc de les activitats individuals assegura l’interès general.
  • L’estat al marge de l’economia.

LA INTEGRACIÓ DEL MERCAT INTERIOR. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I HEGEMONIA EUROPEA (1800 – 1914) Formació del mercat nacional XVII – XIX → especialització productiva:

  • Coetani a revolució industrial
  • Homogeneïtzació de preus
  • Millora dels transports terrestres
  • (^) El consum, motor de l’economia i de la revolució industrial

LA REVOLUCIÓ DEL CONSUM I REVOLUCIÓ INDUSTRIOSA

  • La revolució del consum (McKendrick)
    • Demanda de massa (teixits i parament de la llar)
    • La demanda augmenta per l’increment de renda de les classes mitjanes de la societat ( treballadors fàbriques i serveis domèstics)
    • Els grups socials inferiors volen emular les pautes de consum dels superiors en la jerarquia social
    • Importància de Londres: 1.1 milions d’habitants el 1800. 2,6 el 1850 REVOLUCIÓ DEL CONSUM I REVOLUCIÓ INDUSTRIOSA
  • La revolució industriosa.
  • Enfront a emulació, innovació
  • L’augment del consum obeeix al canvi en el si de les famílies: reducció de components, divisió del treball. Augment de la renda per càpita.
  • Produir per a vendre (mercat), de manera general i massiva → canvi productiu. La revolució industriosa és un fenomen comercial impulsat pel consum que va procedir i preparar el camí per a la revolució industrial. LA BRETXA
  • En el s. XVIII, Xina estava tant o més desenvolupada que Europa al llarg del s. XIX concentrarà bona part del comerç mundial?
  • Industrialització: disminució cost transport, augment poder adquisitiu, diversificació productes.
  • Colonialisme: ■ Produir matèries primeres per a la industria. ■ Esdevenir mercat privilegiat en règim de monopoli. ■ Punt de destinació de capitals acumulats. ■ Vàlvula d’escapament de la pressió demogràfica (1821 – 1914 → 46/ milions d’europeus van emigrar)
  • Europa, Nord Amèrica/Japó: control mitjans producció gran qualitat i control polític i econòmic del mercat mundial → fixen els preus

FLUXOS DE COMERÇ MUNDIAL 2011

  • Dinàmica: centre – perifèria
    • Perifèria mundial: mitjans producció baixa qualitat. No control mercat mundial
    • Intercanvi desigual
  • Deute extern – deute etern
    • Els processos de creixement a la perifèria han estat finançats des del centre. A quin preu? ■ Anys 60 s. XX. Préstecs bancs occidentals per finançar desenvolupament (Amèrica Llatina i Àfrica) ■ 1973. Crisi del petroli. Petrodolars → Bancs occidentals → diner a baix interès a països del sud. Estats nord: ampliació base comercial: préstecs al sud. Banc Mundial: préstec al sud (països influència USA). No arriben a la població. Multiplicació deute extern x2. ■ Finals del 70/ principis 80. USA, necessitat capital → augmenta tipus d’interès. 4/5% → 16/18%. Països sud: necessitat de més diners. Augment producció per a exportació → Baixa dels preus. Declaració insolvència. → Insolvència: No préstecs ni privats ni públics. Recurs FMI. Préstecs als sud per poder tornar préstecs al nord. A canvi: alts interessos i polítiques d’ajustament (restriccions pressupostàries, pujades impostos ... )
  • (^) Transformació de l’economia productiva.
    • Produir per exportar
    • Domini de les multinacionals: OMC, BM, FMI. El món esdevé un gran mercat dominat per les multinacionals i amb organismes que vetllen per la reducció dels aranzels duaners (OMC) amb l’objectiu de generalitzar el liberalisme econòmic (amb el BM i FMI com a garants de l’ortodòxia) a nivell mundial amb el dogma que associa lliurecanvisme i desenvolupament.
  • La mundialització de l’economia.
    • Defensors del liberalisme econòmic: la lliure competència en un mercat global estimula el creixement econòmic. Resultat: el lliure mercat ha generat més desigualtat. ■ Multilateralisme. GATT (General Agreement on Tariffs and Trade) 1948 ■ Regionalisme ( ’80 i ’90): NAFTA, CE, Mercosur ■ Creació de l’OMC. 1995
  • Crítica economia globalitzada: ha generat més desigualtat.
    • President Assemblea General ONU (13/07/2013): en els darrers 20 anys la diferències d’ingressos entre els països amb ingressos més alts i els països amb ingressos més baixos s’havia duplicat.
    • Informe Banc Mundial: 8% de les persones més riques del planeta controlen el 50% dels ingressos.