¡Descarga Clima y Circulación Atmosférica en España: Altes y Bajas Presiones, Climas y Paisajes y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Geografía solo en Docsity!
ELS CLIMES D’ESPANYA
Cal diferenciar entre temps i clima. Fan referència a escales temporals diferents. ● El temps fa referència a les condicions atmosfèriques en un lloc i en un moment determinat. ● El clima és el recull de condicions temporals al llarg del temps creant una pàuta. Per tal de definir un clima, bàsicament considerarem la temperatura i les precipitacions.
1.1. La circulació atmosfèrica en altitud: corrent en jet.
Destaca la presència del corrent Jet Stream , un flux d’aire d’estructura tubular i de gran diàmetre quasi horitzontal, originat pel contrast tèrmic entre masses d’aire polar i tropical que circula a gran velocitat (pot arribar als 500 km /h). Regula la circulació atmosfèrica : ● Produeix depressions en la part polar ● Anticiclons en la tropical, generant gotes fredes, etc.
1.2. La circulació atmosfèrica en superfície
Principals components: ● Masses d’aire: gran volum d’aire marítim o continental. ● Fronts: es formen a la zona de contacte entre una massa d’aire fred i una altre calent => inestabilitat i precipitacions. ● Altes i baixes pressions: masses d’aire formades per aire fred o calent o el corrent en jet.
1.2.2. Les masses d'aire:
La circulació de l'aire en contacte amb la superfície de la Terra (troposfera) s'organitza en: ● zones d' altes pressions (anticiclons) ● zones de baixes pressions (borrasques). Els camps de pressió es representen per mitjà d' isòbares. Es mesura per hectopascals : ● En els anticiclons el baròmetre marca valors superiors als 1015 hectopascals (hPa). Amb els anticiclons es produeix un temps estable. ● En les baixes pressions les isòbares marquen valors inferiors a 1015 hPa. Es produeix un temps inestable.
Les masses d'aire a la península:
Com incideix cadascuna d'aquestes masses atmosfèriques la a península Ibèrica? La massa d'aire tropical marítima
- És càlida, però estable.
- És la més assídua visita la península Ibèrica.
- L'anticicló de les Açores constitueix la seva font d'origen. La massa tropical continental
- Prové del nord d'Àfrica.
- És càlida i seca
- És la responsable de les grans onades de calor quan a l'estiu pot envair la península Ibèrica. La massa d'aire polar marítima
- S'origina a l'Atlàntic nord, entre les costes de l'Europa occidental i Amèrica del Nord, en el seu origen,
- Massa d'aire fresca, o relativament freda, i humida, però pot reescalfar-se en descendir de latitud, convertint-se en inestable. L' aire polar marítim
- De retorn és la mateixa massa d'aire polar marítima que ha efectuat un recorregut per un mar relativament càlid
- És molt inestable
- Té un elevat contingut de vapor d'aigua per la injecció d'aire fred en alçada.
1.2.4. Altes i baixes pressions: Són masses d’aire originades per l’existència de masses d’aire fred o calent o l’efecte del corrent en jet. Les altes pressions o anticiclons (A) Són masses d’aire originades per l’existència de masses d’aire fred i dens o l’efecte del corrent en jet. Marquen al baròmetre valors superiors als 1.015 hPa; la pressió augmenta al nucli i l’aire es mou segon les agulles del rellotge a l’hemisferi nord. A als anticiclons l’aire baixa i s’escalfa quan entre en contacte amb la terra. L’aire calent absorbeix la humitat donant cel sense núvols i per tant temps estable. Les baixes pressions o depressions (B/D) Són masses d’aire originades per l’existència de masses d’aire calent o l’efecte del corrent en jet. Les zones de baixes pressions marquen al baròmetre valors inferiors als 1.015 hPa; la pressió disminueix al nucli i l’aire es mou en sentit contrari a les agulles del rellotge a l’hemisferi nord. L’aire d’una depressió pesa poc i puja refredant-se, la humitat que té es condensa i forma núvols donant pluja i temps inestable.
1.3. Factors geogràfics que modifiquen els comportaments de les masses
d’aire:
La latitud ● Pot ser nord o sud, segons ella ens trobarem uns mesos d’estiu diferents de l’altre hemisferi. ● Quan al nord és estiu al sud és hivern. La península Ibèrica està situada a la latitud nord, zona temperada però amb moltes hores de sol/ any. ● La Península Ibèrica es troba en latituds mitjanes. ● Forma part de la franja temperada del planeta. Zona que es caracteritza per les precipitacions i les temperatures moderades.
La posició geogràfica La presència de masses d’aigua o de terra condiciona la humitat i la temperatura de l’aire que se desplaça sobre elles. En general, les terres amb una major influència marítima tenen majors precipitacions i unes temperatures més suaus que les zones més continentals (amb major oscil·lació tèrmica). Per això, la posició d’Espanya entre l’oceà Atlàntic, la mar Mediterrània i dos masses continentals, com són Àfrica i Europa, és un altre important factor del clima. Considerant el domini dels vents de l’oest, l’Atlàntic desenvolupa un paper destacat, ja que proporciona humitat i suavitza la temperatura de les masses d’aire que penetren a l’interior peninsular. La topografia Factor essencial , a més altitud menys temperatura , obstaculitza l’entrada de masses d’aire. Modifica la humitat. La topografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura (efecte Föhn). La forma i el relleu de la Península Ibèrica fa que les terres interiors, allunyades de la influència del mar, es comportin com un petit continent. Es refreden de manera considerable a l'hivern i s'escalfen molt a l'estiu, es a dir pateix una gran oscil·lació tèrmica.
Elements climàtics
Identifiquen els estats de l’atmosfera i són:
- Insolació: Hores de sol. Espanya té una gran quantitat d’hores de sol. Varia segons l’època de l’any, dia i la nit i el relleu. Com més amunt, s’afavoreix la proliferació (augment) de núvols que filtren el sol. - Boira: Neix quan la temperatura del sòl baixa per la temperatura de l’aire. Això provoca la condensació de l’aire. A les ciutats → calitja. Partícules de pols i contaminants que queden en suspensió en l’aire. - Temperatures: Quantitat d’energia calorífica de l’aire. És irregular, depèn de diferents factors: altitud, relleu i distància del mar. - Humitat de l’aire: Quantitat de vapor d’aigua a l’atmosfera. Es mesura amb la unitat relativa (%). Quan és 100% vol dir que plourà. Augmenta la sensació de calor. Temperatura Xafogor → La humitat fa que faci més calor.
1. CLIMES I PAISATGES D'INFLUÈNCIA OCEÀNICA O ATLÀNTICA
● El clima oceànic es dóna des de Galícia a l'extrem septentrional de Navarra i la Vall d'Aran. ● Reben la influència de l'oceà. Precipitacions abundants (1000-2500 mm), menys abundants a l'estiu.L’abundància de les precipitacions es deu a dos motius: ● La banda nord de la península és la més afectada per les pertorbacions del front polar ● La proximitat al mar de les muntanyes potencia l’acció de les borrasques i provoca pluges orogràfiques. Les precipitacions varien molt entre unes zones i altres. ● Humitat , en general, és elevada tot l'any (Espanya humida). La humitat és elevada i les temperatures són suaus (les mitjanes anuals es situen entre 11oC i 15oC) donada la proximitat del mar. Els hiverns són temperats ( entre els 7 i els10oC, encara que als cims més elevats es pugui arribar als 0oC) Els estius frescos i breus , arriben als 18 o 20oC. Amplitud tèrmica reduïda, d’uns 10oC, que és una mica major a les muntanyes. Els rius són nombrosos , la majoria amb gran cabal i relativament regulars. Generalment són rius curts i cabalosos, amb una gran força erosiva. L’ abundant humita t i les temperatures suaus afavoreixen una coberta vegetal molt rica. És l’àrea pròpia del bosc temperat caducifoli. Té gran varietat d’ espècies de fulla frondosa. En unes ocasions poden formar boscos tancats de més de 20 metres d’alt, en els que a penes entra llum, cosa que dificulta el creixement de matolls i herbàcies. L’acumulació de fulles seques aporta nutrients al sòl que redueix la seva acidesa. Són característics el roure i el faig.
Altres arbres propis d’aquest bosc són el castanyer, til·ler i el grèvol que, en solitari, no arriben a formar grans boscos, encara que poden aparèixer en formacions extenses. ● La vegetació típica en part ha estat substituïda per espècies de creixement ràpid, com ara els pins o eucaliptus. ● Quan el bosc es degrada apareix la landa , que és vegetació densa de matoll (brucs, argelaga, ginesta...). ● El clima oceànic afavoreix el prat natural.
Varietats del clima oceànic o atlàntic
Varietat de muntanya oceànica: ● La varietat septentrional es dóna en les muntanyes del nord. ● L'elevada altitud motiva el descens de les temperatures i l'augment de les precipitacions (de neu a l'hivern). ● La varietat meridional es caracteritza per un període de sequera a l'estiu (Sierra Morena) Varietat oceànica de transició: ● Aquesta varietat, al sud de la varietat septentrional de muntanya. ● És una transició entre els climes oceànics i els de l'interior de la Meseta i la depressió de l'Ebre. ● Hi ha menys precipitacions, els estius són secs i els hiverns força freds. BOSC CADUCIFOLI, LANDA I PRAT
2. CLIMES I PAISATGES D'INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA
● Reben la influència del mar Mediterrani. El clima mediterrani es caracteritza pel: ● Domini dels anticiclons tropicals durant l'estiu → temps càlid i sec , amb intensa evaporació. ● A la tardor són freqüents les precipitacions torrencials. ● Els hiverns són suaus a la costa i més frescos al'interior.
La desforestació ha donat com a resultat la pràctica desaparició dels grans boscos. En general, les masses vegetals quasi ni apleguen als 15 metres d'alçària. La formació característica és el matollar mediterrani amb plantes de fulles petites, perennes i coriàcies obscures i de tons grisos. Les espècies més abundants, i que en zones apartades i de muntanya arriben a formar boscos , són l’alzina costera o carrasca i algunes espècies de pins , com ara la pinassa i el pi mediterrani. En algunes zones, on la humitat i el sòl en són propicis, hi ha sureres que constitueixen ecosistemes de gran valor ecològic. A moltes zones de clima mediterrani el bosc d'alzines es troba molt degradat, en gran part substituït per pinedes. A mesura que el bosc es degenera és succeeixen les màquies les garrigues i les estepes. En la garriga predomina el garric amb arbres de poca fusta. Altres espècies abundants són les estepes, brucs i ullastres. L’ escassetat de coberta vegetal caracteritza el sud-est. Són regions molt àrides, quasi desèrtiques i amenaçades per l ’erosió. Abunda el margalló , així com petits arbustos espinosos, l’espígol, el romaní i altres espècies oloroses.
Varietats del clima mediterrani:
Deriven del fet que les temperatures i precipitacions varien entre la costa i l'interior, de nord a sud. Varietat de muntanya mediterrània ● Comprèn tots els relleus muntanyosos costaners. ● Reben les precipitacions de la Mediterrània però la seva quantia (de 600 a 800 mm) depèn de l'altitud i l'orientació. ● En general els estius són frescos i els hiverns suaus. Varietat seca amb menys de 400 mm de pluges anuals ● Es dóna des del sud d'Alacant fins al litoral d'Almeria. ● Són zones amb un clima sec i un gran índex d'aridesa , amb un notable dèficit hídric. ● S'hi distingeixen climes esteparis i desèrtics. ● Les terres interiors mediterrànies, envoltades de muntanyes, també reben poques pluges. Aquí els estius són també calorosos i secs , però als hiverns es produeixen freqüents glaçades.
Varietat d'influència atlàntica ● Es dóna en part de la franja costanera andalusa occidental, al llarg de la depressió del Guadalquivir i part d'Extremadura. ● Els relleus plans no impedeixen l'arribada de la influència atlàntica. ● La baixa latitud i la influència de l'anticicló de les Açores fa que els e stius siguin secs , més suaus a la costa i molt calorosos a l'interior. ESTEPA, GARRIGA, MÀQUIA i BOSC PERENNIFOLI
3. CLIMES I PAISATGES D'INTERIOR O DE TENDÈNCIA
● Forta oscil·lació tèrmica estacional , entre hiverns freds i estius
calorosos.
● Les precipitacions són escasses , principalment a l'estiu.
● El clima d'interior es dóna a l'interior de la península ibèrica, afectant a
àmplies zones de transició amb el clima atlàntic i mediterrani.
Els hiverns són molt freds , amb freqüents bancs de boira.
L' estiu és molt calorós i sec , tot i que poden donar-se episodis tempestuosos.
Les pluges són escasses durant tot l'any , entre 325 i 550 mm. Els màxims
registrats corresponen a l'hivern i la primavera; a la tardor es poden produir fortes
precipitacions en zones d'influència mediterrània.
Els rius són irregulars , amb crescudes en èpoques de pluges i desglaç i
estiatges a l'estiu.
El clima sec tampoc ha permès la formació de sòls rics en nutrients. Predominen els
sòls calcaris poc fèrtils i sense desenvolupar per l’abundància de roques
calcàries dures.
Els sòls més rics es concentren a les valls dels rius perquè solen estar formats
pels sediments que arrossega l’aigua corrent.
La vegetació és de tipus xeròfil , és a dir, espècies amb arrels profundes per a suportar la sequera estival i molt resistents per poder tant amb la calor de l’estiu com amb les glaçades de l’hivern. Els arbres són més baixos que a la zona atlàntica. L’espècie més estesa és la carrasca (alzina) , també sureres , menys nombroses perquè només creixen en sòls silicis.
4. CLIMES I PAISATGES DE LES CANÀRIES
Es caracteritza per temperatures càlides (17oC de mitjana) i precipitacions escasses (més abundants a l'hivern i mínimes a l'estiu). Tot i així, es parla de varietats de clima canari perquè hi ha notables diferències entre les illes a causa de tres factors principals: ● Per la situació. Les illes occidentals es veuen influenciats pels vents alisis i les orientals per l'aire saharià. ● Per l'altitud i l'orientació del relleu. Els relleus més elevats frenen el pas dels alisis i generen un clima més humit. ● Pel corrent marí fred, que circula entre les illes i el continent africà. Segons l'altitud, a les illes Canàries podem distingir tres varietats climàtiques: ● Varietat de costa (fins a 600 m). Amb un clima subdesèrtic i estepari, amb temperatures suaus (18oC a 21oC) i precipitacions que no superen els 350 mm. Lanzarote i Fuerteventura presenten un clima desèrtic (les pluges no arriben a 150 mm). ● Varietat de muntanya mitjana (de 600 a 1500 m). Aquesta varietat és present a les illes afectades pel mar de núvols, amb temperatures més fresques (13oC a 16oC) i més pluges (de 500 a 1000 mm). ● Varietat de cims (de 1500 a 3700 m). Les temperatures mitjanes anuals són inferiors a 12oC. A l'hivern són freqüents les glaçades i les precipitacions voregen els 500 m. Hi ha una forta insolació. PI CANARI, TABAIBA, LAURISILVA i DRAGO
El clima de Catalunya és un clima mediterrani, exceptuant la Vall d’Aran, domini oceànic i a la zona pirinenca el clima de muntanya. Dins d’aquests grans dominis s’hi concentra una notable diversitat climàtica, influïda per la latitud, la circulació general atmosfèrica o el relleu. Les temperatures ● Temperatures suaus a la costa (el mar fa de regulador tèrmic). ● A la depressió central les temperatures, amb gran oscil·lació tèrmica , es situen entre els 4o i els 8oC, mentre que als Pirineus baixen dels 4oC. ● A les zones de muntanya les temperatures baixen en raó de l'altitud (aproximadament cada mil metres que pugem la temperatura baixa 0,6oC). ● A l‘hivern les diferències de temperatures són considerables entre el litoral i les terres d'interior degut a la continentalitat. Les precipitacions ● A Catalunya plou més a les muntanyes , sobretot als vessants orientals (influència atlàntica). ● Els vents humits mediterranis augmenten les pluges dels Pirineus orientals i dels cims més alts del prelitoral (Olot,Camprodon, Montseny). ● La banda de ponent de la depressió central, voltada de muntanyes, rep poques pluges (Lleida). No només varia la quantitat de precipitacions, també ho fa la seva distribució al llarg de l'any: ➔ Als Pirineus no hi ha cap més sec (tot i ploure menys al gener). ➔ Per contra a la resta del territori, i de manera més accentuada baixant cap al sud, els estius són més secs. Al litoral l'estació més plujosa és la tardor, mentre que a les terres de l'interior ho és la primavera. Els hiverns no són secs, tot i que plou menys.
