¡Descarga geogragia 2n batxillerat y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity!
TEMA 11 - LA CIUTAT: ESTRUCTURA I MORFOLOGIA
1. EL CONCEPTE DE CIUTAT
Un nucli de població és considerat ciutat o no segons les circumstàncies de cada país i de la gent, de manera que no a tot arreu hi ha un mateix criteri per diferenciar un poble d’una ciutat. 1.1. ELS CRITERIS QUE DEFINEIXEN LA CIUTAT Tot i se relatiu, l’ús d’uns determinats criteris ens ajuda a definir quins són els trets essencials de la ciutat i del que es urbà i la majoria de ciutats responen a aquests criteris.
- El nombre d’habitants: El nombre d’habitants pot semblar un criteri clar perquè una aglomeració urbana sigui considerada ciutat o poble, però entre diferents regions no hi ha unanimitat a l’hora d’establir quin és el nombre mínim d’habitants. Per exemple a Espanya es considera ciutat a partir de més de 10.000 habitants.
- La concentració de l'hàbitat, la densitat i la continuïtat: Al centre de les ciutats sol haver una densitat elevada mentre que en alguns barris residencials que tenen una estructura discontinua i aïllada tenen una densitat baixa i cada cop aquest criteri és menys decisiu per determinar el fet urbà.
- L’activitat econòmica de la població: Mentre que les activitats que es fan als nuclis rurals estan relacionades amb el sector primari, les ciutats es caracteritzen pel predomini de les ocupacions vinculades a l’administració, els transports, el comerç, la indústria i els serveis més variats tot i que en algunes ciutats també s’hi fan activitats del sector primari.
- L’organització i la influència territorial: A més de les funcions econòmiques, la ciutat n’arriba a concentrar moltes més, que la converteixen en un centre de poder, creativitat i d’oportunitats de tota mena i gràcies a la centralització d’activitats, la ciutat aglutina fluxos de manera que es fàcil que les ciutats es converteix en nodes mitjançant vies de comunicació i altres mitjans de transport, mentre que als pobles es limiten a tenir una relació de dependència amb l’espai agrari immediat.
- L’arquitectura i l’urbanisme: Els edificis i les avingudes llargues i amples es localitzen a les ciutats i les grans aglomeracions urbanes solen expandir-se més ràpidament.
- Els estils de vida i de relacions socials: Els mitjans de comunicació tendeixen a homogeneïtzar els estils de vida i les formes que adopten les relacions socials, a les ciutats hi ha més tolerància i dinamisme per més possibilitats pel que fa a les relacions socials i per més oportunitats creatives, innovadores i de desenvolupament personal, encara que per vacances molta gent de ciutat es desplaça fins a pobles per poder gaudir del camp.
- La concentració de funcions: Les funcions que predominen en una ciutat són determinades per les activitats i les professions que exerceixen els habitants i aquestes funcions urbanes justifiquen l’existència i el desenvolupament de la ciutat. 2. ELS AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE CIUTAT
2.1. ELS AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LA CIUTAT
Són totes aquelles persones, grups de ciutadans i institucions que intervenen, d'una manera o d'una altra, en la creació i la producció d'espai urbà. Cada un dels agents té els seus interessos amb una part de la ciutat de manera que exerceix la influència davant els interessos de la resta d’agents i entre els principals cal assenyalar-ne:
- Els propietaris privats del sòl urbà: Els propietaris opten per construir edificis i es converteixen en promotors immobiliaris disposats a vendre o llogar el sòl i les edificacions i habitualment els propietaris del sòl son persones o empreses molt poderoses que miren de fer el millor negoci per mitjà de la compravenda de terrenys i edificis, els beneficis que n’obtenen es poden ampliar si els solars i les construccions contenen alguna qualitat especifica o gracies a la bona urbanització per això tendeixen a pressionar als ajuntaments perquè modifiquin els plans urbanístics o millorin els equipaments
- Els empresaris: Els empresaris industrials i de serveis destaquen en la transformació de les ciutats ja que busquen la millor ubicació per a les seves fabriques i com que creen llocs de treball, reclamen que
incrementar-ne el preu final. mentre els valors afegits al sòl els crea la urbanització. En canvi, l’aspiració dels ciutadans en general es viure amb uns mínims de benestar, independentment del lloc de la ciutat on resideixen. Després va començar una especulació immobiliària on la ciutat i els seus elements es van convertir en mercaderia que s’intercanviava a uns preus lliures fixats per l’oferta i la demanda
2.3. LA CIUTAT COM A MERCADERIA
Tots tenim dret a disposar d’un habitatge digne, però quan es mercantilitza la ciutat, el fet de disposar d’una casa o d’un pis deixa d’estar a l’abast de molts ciutadans. Els propietaris privats del sòl són els que més es beneficien d’aquest valor de canvi, s’apropien els valors afegits que crea la ciutat mitjançant la urbanització. Solen ser finançats i construïts per les administracions públiques amb els impostos de tots i sense fer pràcticament res, els propietaris veuen augmentar el valor dels seus béns i poden especular venent-los a millor preu. Hi ha un conflicte latent entre tots els qui miren de incrementar el valor de canvi del sòl i dels edificis i els qui defensen el valor d’ús, aquest conflicte pot generar l’aparició de moviments socials i de grups de pressió
2.4. EL VALOR DEL SÒL
El sòl urbà, és una mercaderia que es compra i es ven a un preu de mercat, però té unes limitacions:
- No es pot produir un nou sòl urbà perquè la superfície d’un territori és la que és.
- No es pot transportar El valor de la mercaderia ciutat és donat per dos elements:
- La situació: És la localització del sòl dins del conjunt urbà, depenen de on estigui localitzat i de les característiques d’aquesta localització el preu del sòl serà més o menys elevat.
- L’edificabilitat: Els ajuntaments per mitjà dels plans d’urbanisme poden decidir a que es dediquen cada parcel·la del sòl. Una ciutat ha de tenir de tot però als propietaris privats del sòl i als promotors immobiliaris els interessa més poder construir habitatges o centres comercials ja que poden obtenir més guanys Les diferències del preu del sòl urbà depèn d’un conjunt de variables, al centre de les ciutats el preu és més elevat perquè hi ha menys sòl disponible i alhora més demanda per construir i instal·lar-s’hi.
2.5. ELS OBJECTIUS DE L'URBANISME
És imprescindible establir unes regles que hi imposin un ordre mínim, d’aquí sorgeix la necessitat de fer l’ordenació del territori, que en l’àmbit de les ciutats, és l’urbanisme. L’urbanisme i l’ordenació del territori són el conjunt de procediments tècnics i polítics que tenen com a objectiu posar ordre al desenvolupament urbà d’un poble, d’una ciutat o d’un territori, així es pretén corregir els dèficits i els conflictes existents i alhora planificar l’evolució futura de la ciutat establint les pautes necessàries per fer un ús racional, equilibrat i just del sòl urbà. Encara que a cada país i cada comunitat autònoma aquests plans poden rebre noms diferents: plans territorials i plans urbanístics, els primers afecten a les comarques, regions o els països sencers i solen marcar les grans línies de desenvolupament i transformació del territori o d’alguna part.
2.6. ELS PLANS URBANÍSTICS
Són documents tècnics que tenen, alhora, una dimensió política i una dimensió legal, perquè recullen les disposicions i propostes relacionades amb el creixement i l'evolució de la ciutat. Plantegen quins han de ser els llocs, les pautes i els ritmes d'expansió de la ciutat i els procediments necessaris per renovar els barris ja construïts, modernitzar-los o resoldre els problemes heretats. Un pla urbanístic pot ser d’un o altre tipus, segons el que es proposi:
L’emplaçament és el lloc físic o concret on es troba una ciutat i el seu assentament depèn de la topografia del terreny i de la funció per la qual ha estat creat i la localització d’una ciutat és la situació respecte a altres llocs i la seva situació esta relacionada amb a la funció que exerceix envers l’entorn geogràfic. 3.2. ELS TIPUS DE PLANS Cada pla i cada trama urbana solen ser representatius d’una època concreta.
- El pla irregular: Correspon a la part antiga de les ciutats i fa referència a la ciutat preindustrial d’origen romà o medieval, estava envoltat de muralles, morfològicament el resultat acabava sent un conjunt caòtic d’edificis alts i sense un ordre fix, carrers estrets i irregulars amb un traçat torturòs i uns exemples poden ser: Lugo, Caceres, Granada, Avila... i aquests barris antics s’han convertit en barris per a turistes i per als residents.
- El pla ortogonal: Hi ha alguns exemples de plans a les ciutats de la Grècia i la Roma clàssiques i també a les ciutats colonials, va tenir un gran èxit als segles XIXI i XX i moltes ciutats es van desfer de les muralles i van dissenyar eixamples, també es pot anomenar pla reticular quadrícula i és, quan els carrers es tallen perpendicularment entre ells, aquesta forma facilita la parcel·lació dels terrenys i el traçat de carrers amples, airejats i assolellats, això afavoreix els desplaçaments pels eixos verticals i pels horitzontals però complica els trajectes transversals, al segle XIXI es van destinar a residencia de la classe mitjana i burgesa, un exemple pot ser Barcelona a l’any 1863 i altres ciutats com Pamplona, Lleó, Màlaga, Santander...
- El pla radiocèntric: La centralitat d’algun edifici o monument històric condiciona la forma d’ordenament del pla d’una ciutat o barri, des d’aquests punt central surten carrers i avingudes que s’allunyen del entre, aquest pla es contempla i es perfecciona amb l’obertura de vies concèntriques formant cinturons urbans i alguns exemples poden ser: Moscou, Paris, Amsterdam, Vitòria O Tarragona 3.3. LA MORFOLOGIA URBANA AL SEGLE XX Hi ha 2 models basics d’arquitectura i d’urbanisme que caracteritzen les ciutats del segle XX: la ciutat jardí i la ciutat funcionalista o racionalista.
- La ciutat jardí: A finals del Segle XX Ebenezer Howard, se’n va adonar dels problemes de la ciutat industrial i va elaborar una proposta per construir ciutats noves al marge de les que existeixen. Era la creació de ciutats noves, amb carrers irregulars on hi haguessin habitatges de tipus unifamiliar amb activitats productives i serveis i havia de ser autosuficient, aquesta ciutat jardí podia tenir com a màxim 30000 habitants per evitar problemes i dèficits de creixement, però aquest model va ser canviat i la ciutat jardí va passar a ser urbanitzacions destinades a segona residència. Als EUA aquestes urbanitzacions son el resultat de l’actuació d’empreses privades i formades per cases individuals que s’estenen al llarg de les vies de comunicació i actualment els barris de cases adossades de moltes ciutats espanyoles son una herència alterada d’aquelles cases jardí angleses de la primeria del segle XX
- La ciutat funcionalista o racionalista: A la primeria dels segle XX, Le Corbusier va rebutjar la proposta de la ciutat jardí i va proposar construir alts blocs de pisos amb l’objectiu d’alliberar sòl per a dedicar-lo a zones verdes i obertes, en aquesta proposta hi prevalia la racionalitat i la funcionalitat, abans que la bellesa. A Espanya els anys 1960-1980 el model inicial de ciutat funcionalista o racionalista va ser manipulat i va passar a ser una concentració de blocs de pisos de baixa qualitat amb pocs equipaments i sense espais lliures destinats a zones verdes i obertes i a la dècada del 1990 la qualitat general dels blocs de nova construcció va acabar millorant.
- LES FUNCIONS URBANES Les funcions urbanes són les activitats que la població fa cada dia i que condicionen la utilització de l’espai de la ciutat.
4.1. LES ACTIVITATS I LES FUNCIONS URBANES
Com més gran és una ciutat, més quantitat de funcions té i més complexes són:
- La funció residencial: Aquesta funció comporta necessàriament una sèrie d’equipaments i d’infraestructures per assegurar el benestar dels ciutadans i el correcte funcionament del serveis, aquesta funció s’estén
transport, allotjament, restaurants, venda d’objectes... també hi ha ciutats que s’especialitzen en educació i investigació i generen l’existència de llibreries, residències d’estudiants, bars, activitats culturals...
- La funció lúdica i turística: Hi ha algunes ciutats que la seva principal funció és el turisme i l’oci gràcies al seu patrimoni cultural o històric o els seus elements naturals. Nombroses ciutats aposten per atreure turistes amb campanyes de màrqueting que promocionen els atractius de cada ciutat amb molta propaganda i a més s’organitzen actes o s’hi construeixen edificis espectaculars.
- La funció militar: Moltes ciutats serveixen de refugi, fortalesa o base estratègica i encara avui es possible apreciar aquest origen al plànol de ciutats de Ceuta o Toledo. Actualment a algunes ciutats pel fet d’estar a llocs estratègics, fronteres o be perquè son bases aèries o navals s’han mantingut actives i s’han convertit en nusos de comunicacions o en centres de la indústria bèl·lica.
4.2. LES FUNCIONS EXTERIORS
El territori que queda vinculat a una ciutat a causa de l’atracció que aquesta exerceix s’anomena hinterland o àrea d’influència mentre que els nuclis que exerceixen aquesta atracció son coneguts com a llocs centrals. Algunes ciutats es diuen ciutats globals, perquè la seva influència va molt més enllà de la seva pròpia religió o país i abasta territoris molt més extensos o fins i tot la pràctica totalitat del planeta
